Representació de la Mort
| dc.contributor.author | Anònim | |
| dc.creator | Lenke Kovács | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-13T16:03:01Z | |
| dc.date.issued | 2017 | |
| dc.description | <p>La <i>Representació de la Mort</i> es considera l'obra més reeixida del manuscrit Llabrés (núm. 36, Ms. 1139, Biblioteca de Catalunya). A diferència del que s'observa en la dansa de la mort medieval, en l'obra mallorquina la figura al·legòrica de la Mort personificada escull les seves víctimes aleatòriament, sense seguir l'ordre jeràrquic habitual: començant pel papa o emperador i baixant en grau de jerarquia, sovint alternant un religiós amb un seglar. Un altre tret innovador de l'obra mallorquina és el fet que els personatges no apareixen principalment retratats d'acord amb l'estament o l'edat que representen, sinó que són mostrats, sobretot, com a éssers humans amb les seves pròpies pors, esperances i ambicions. El missatge principal de la peça no gira a l'entorn del poder igualador de la Parca, sinó que se centra en les conseqüències que la condició de mortals té sobre la consciència, els pensaments i les accions de l'home. Hi ha un gir des d'un apropament col·lectiu cap a un enfocament individualitzat al tema de la mort, d'acord amb la creixent consciència d'individualitat al Renaixement. Pel fet de mostrar les diferents maneres en què l'home afronta la mort, l'obra mallorquina està emparentada amb les <i>Ars moriendi</i> medievals. Al mateix temps, però, la peça representa una adaptació de la tradició de danses de la Mort medievals per a un públic del segle <span class="small-caps">XVI</span>. Igual que a la dansa, la Mort convoca un nombre de representants dels diferents estaments de la societat i de diferents edats. El que s'emfasitza és la importància de la resposta de cadascú, cosa que és especialment subratllada en el cas del Jove, que és l'únic que gaudeix del privilegi de poder seguir vivint fins a la vellesa. L'autor anònim introdueix aquest caràcter per desfer les esperances de la gent d'obtenir la salvació mitjançant un penediment a l'últim moment, reprenent així el tema polèmic de la justificació per la fe (<i>Romans</i> 3, 22-25) o per les bones obres (<i>Jaume</i> 2, 14-26). Un altre personatge que destaca de la resta és el Frare, que és presentat com un exemple a seguir no tant perquè practica el que es coneix com a "menyspreu del món", sinó perquè és l'únic personatge que viu d'una manera conscienciosa. Això no obstant, també mostra la fragilitat humana i sent por davant de la Mort, el que fa que el seu retrat guanyi en credibilitat. Josep Romeu i Figueras (1995, p. 39-40) assenya que alguns dels passatges de la <i>Representació</i> utilitzen fragments de la traducció catalana i de la continuació de la <i>Danse Macabre</i> francesa del cementiri dels Innocents de París, de Pere Miquel Carbonell i Gaspar Nadal. Hi ha també coincidències amb les <i>Cobles de la mort</i>, reproduïdes al final del <i>Llibre del venturós pelegrí</i>, un poema narratiu de finals del segle <span class="small-caps">XVI</span> que va gaudir de gran popularitat fins al segle <span class="small-caps">XIX</span>.</p> | |
| dc.identifier | 1735 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/143 | |
| dc.peudefoto | Placa conmemorativa a Don Gabriel Llabres (creative commons) | |
| dc.source | <p><span style="font-size: 12pt;"><span class="small-caps">Kovács</span>, Lenke. «Frightened or Fearless: Different Ways of Facing Death in the Sixteenth-Century Majorcan <i>Representació de la Mort</i>». A: <span class="small-caps">Oosterwijk</span>, Sophie; <span class="small-caps">Knöll</span>, Stefanie (eds.). <i>Mixed Metaphors – The Dance Macabre</i>. Newcastle upon Tyne: Cambridge Scholars Publishing, 2011, p. 207-236. </span></p> <p><span style="font-size: 12pt;"><span class="small-caps">Kovács</span>, Lenke. «La Representació de la Mort (Ms. 1139, Biblioteca de Catalunya): continuïtat i innovació d’un gènere didacticoreligiós». A: <span class="small-caps">Alemany</span>, Rafael; <span class="small-caps">Chico</span>, Rafael (eds.). <i>Literatures ibèriques medievals comparades / Literaturas ibéricas medievales comparadas</i>. Alacant: Universitat d’Alacant; Sociedad Española de Literatura General y Comparada, 2012, p. 257-269. </span></p> <p><span style="font-size: 12pt;"><span class="normalchar small-caps">Llabrés</span>, <span class="normalchar">Gabriel. «</span>Repertorio de "consuetas", representadas en las iglesias de Mallorca. Siglos <span class="small-caps">xv</span> y <span class="small-caps">xvi</span>». <span class="normalchar"><i>Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos</i></span>, núm. 5 (1909), p. 920-927.</span></p> <p><span style="font-size: 12pt;"><span class="normalchar"><span class="small-caps">Massip</span>, Francesc; <span class="small-caps">Kovács</span>, Lenke. «</span>Les Franciscains et le genre macabre: Les Danses de la Mort et la prédication». <span class="normalchar"><i>European Medieval Drama</i></span>, núm. 8, 2004, p. 91-105. </span></p> <p><span class="small-caps">Massip</span>, Francesc; <span class="small-caps">Kovács</span>, Lenke.<span class="normalchar"><i> El baile: conjuro ante la muerte. Presencia de lo macabro en la Danza y la Fiesta Popular</i></span><span style="font-size: 12pt;">. Ciudad Real: Consejo Internacional de organización de festivales de folkore and Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música, 2004.</span></p> <p><span style="font-size: 12pt;"><span class="normalchar"><span class="small-caps">Massot i Muntaner</span>, Josep. «</span>Notes sobre el text i l’autor de la "Representació de la Mort"». A: <span class="normalchar"><i>Serta philologica F. Lázaro Carreter natalem diem sexagesimum celebranti dicata</i></span>. Vol 2. Madrid: Cátedra, 1983, p. 347-353.</span></p> <p><span style="font-size: 12pt;"><span class="normalchar small-caps">Romeu i Figueras</span>, Josep ([1957-1958] 1994-1995). «La <span class="normalchar"><i>Representació de la Mort</i></span>, obra dramática del siglo XVI, y la <i>Danza de la Muerte</i><span class="normalchar">».</span> <span class="normalchar"><i>Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona</i></span>, núm. 27, p. 181-225, reeditat dins <span class="small-caps">Romeu i Figueras</span>, Josep. <span class="normalchar"><i>Teatre català antic</i></span>. Barcelona: Curial, vol. 3, 1994-1995, p. 17-95. </span></p> <p><span style="font-size: 12pt;"><span class="normalchar small-caps">Romeu i Figueras</span>, Josep ([1979-1980] 1994-1995). «Francesc d’Olesa, autor dramàtic: una hipòtesi versemblant». <span class="normalchar"><i>Randa</i></span>, núm. 9 (homenatge a Francesc de B. Moll, 1), p. 127-137, reeditat dins <span class="normalchar small-caps">Romeu i Figueras</span>, Josep. <span class="normalchar"><i>Teatre català antic</i></span>. Vol. 3. Barcelona: Curial, 1994-1995, p. 96-112.</span></p> <p><span style="font-size: 12pt;"><span class="normalchar"><span class="small-caps">Rossich</span>, Albert. «</span>Francesc d’Olesa i la <span class="normalchar"><i>Nova art de trobar</i></span>». A: <span class="small-caps">Ferrando</span>, Antoni; <span class="small-caps">Hauf</span>, Albert G. (eds.). <span class="normalchar"><i>Miscel·lània Joan Fuster</i></span>. Vol. 3. Barcelona: Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València; Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1991, p. 267-295.</span></p> <p><span style="font-size: 12pt;"><span class="normalchar"><span class="small-caps">Rossich</span>, Albert. «</span>Dues notes sobre la <i>Dansa de la Mort</i> als països de llengua catalana»<span class="normalchar">.</span> A: <span class="small-caps">Sirera</span>, Josep Lluís (ed.). <span class="normalchar"><i>La Mort com a personatge, l’assumpció com a tema, Actes del VI Seminari de Teatre i Música medievals, Elx, 29 al 31 d’octubre de 2000</i></span>. Elx: Ajuntament d’Elx, 2002, p. 337-346.</span></p> <p><span style="font-size: 12pt;"><span class="normalchar"><span class="small-caps">Shoemaker</span>, W.</span> «The Llabrés Manuscript and Its Castilian Plays». <span class="normalchar"><i>Hispanic Review</i></span>, núm. 4 (1936), p. 239-255.</span></p> | |
| dc.title | Representació de la Mort |