Matilde Salvador i Segarra
| dc.coverage | (Castelló de la Plana, la Plana, 23-3-1918 - València, l'Horta, 5-10-2007) | |
| dc.creator | Josep Lluís Sirera | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:37:27Z | |
| dc.date.issued | 2017 | |
| dc.description | <p>Compositora, pianista i pintora. De família de músics, Matilde Salvador va estudiar amb el seu pare, el violinista Josep Salvador, amb la seua tia, la pianista Joaquima Segarra, i amb el compositor Vicent Asencio (1903-1979), amb qui es casaria posteriorment.</p> <p>Va excel·lir com a compositora de cançons sobre poemes de grans poetes de la nostra literatura (Miquel Costa i Llobera, Salvador Espriu, Bernat Artola o Xavier Casp, entre d’altres). Igualment, va compondre algunes peces de cambra, tot i que —cançons a banda— destaquen especialment els seus ballets <i>El segoviano esquivo</i> (1951), <i>El sortilegio de la luna</i> (1954) o <i>El ruiseñor y la rosa</i> (1958), i sobretot, les òperes <i>La filla del rei Barbut, òpera bufa en tres actes</i> (1946) i <i>Vinatea </i>(1974).</p> <p>La primera d'aquestes òperes es va estrenar en plena postguerra, raó per la qual constitueix una fita en el redreçament cultural valencià després de la desfeta. L’òpera estava concebuda per a titelles i tenia llibret del poeta Manuel Segarra i Ribes, que dramatitzava un episodi extret del relat <i>Tombatossals</i> de Josep Pasqual i Tirado (1930). Recentment ha estat remuntada amb cantants i actors pel grup Xarxa Teatre.</p> <p>L’òpera <i>Vinatea</i> dramatitza la biografia de Francesc Vinatea, jurat en cap de la ciutat de València. El llibret, de factura molt més tradicional, és obra de Xavier Casp. L’obra, d’una gran maduresa musical, es va estrenar al Teatre Liceu.</p> <p>Matilde Salvador va ser també compositora de música incidental per a diversos espectacles de teatre clàssic, com ara <i>Las mocedades del Cid</i>, de Guillem de Castro (1950); <i>La viuda valenciana</i>, de Lope de Vega (1962), etc. Especial interès té la que va compondre per al <i>Betlem de la Pigà</i>, peça nadalenca que es representa a Castelló de la Plana des del 1979, així com la que va fer per a la <i>Famosa representación de la Asunción de Nuestra Señora a los cielos</i>, que va tenir lloc el 1999 a la catedral d’aquesta ciutat.</p> | |
| dc.description | <p>La música teatral i coral de Matilde Salvador ocupen, després de la Guerra Civil, un lloc essencial en la recuperació de la cultura musical al País Valencià. D’un melodisme depurat (musicalment, hom la relaciona amb l’estil de Manuel de Falla i de Joaquín Turina), és un exemple perfecte de col·laboració entre les arts de l’espectacle i la música.</p> <p> </p> | |
| dc.identifier | 1082 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2701 | |
| dc.local.estrena | <p style="line-height: 115%;"><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">31 març 1946. <i>La filla del rei Barbut. </i>Teatre Principal (Castelló).</span></p> <p style="line-height: 115%;"><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">19 gener 1974. <i>Vinatea. </i>Gran Teatre del Liceu (Barcelona).</span></p> <p style="line-height: 115%;"><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">14 desembre 2007. <i>La filla del rei Barbut.</i> Dir. escènica: <i>Xarxa teatre. </i>Teatre Principal (Castelló).</span></p> | |
| dc.peudefoto | 31 març 1946. La filla del rei Barbut. Teatre Principal (Castelló).. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.relation | <p><i>La filla del rei barbut</i> a la Viquipèdia: <<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/La_filla_del_rei_barbut">https://ca.wikipedia.org/wiki/La_filla_del_rei_barbut</a>></p> <p><<a href="https://www.nuestrasbandasdemusica.com/secciones/secciones-nbm/podcast/9314-la-marcha-del-rei-barbut-y-matilde-salvador.html">https://www.nuestrasbandasdemusica.com/secciones/secciones-nbm/podcast/9314-la-marcha-del-rei-barbut-y-matilde-salvador.html</a>></p> <p><a href="http://colleccions.cdmae.cat/catalog?utf8=%E2%9C%93&source_=search&q=%22matilde+salvador%22&search_field=all_fields&f%5Bcollection_type_facet%5D%5B%5D=&x=0&y=0">Foto de Matilde Salvador al MAE</a></p> <p> </p> | |
| dc.source | <p><span style="font-size: 12.0pt;"><span class="versaleta">Badenes</span>, Gonzalo</span><span style="font-size: 12.0pt;">. <i>Historia de la música de la Comunidad Valenciana</i>. València: Levante-El Mercantil Valenciano, 1992.</span></p> <p><span style="font-size: 12.0pt;"><span class="versaleta">Diversos Autors</span>. <i>La filla del rei Barbut</i>. Castelló de la Plana: Castelló Cultural, 2007.</span></p> <p><span style="font-size: 12.0pt;"><span class="versaleta">Seguí</span>, Salvador. <i>Matilde Salvador</i>. Madrid: Fundación Autor, 2000.</span></p> <p><span style="font-size: 12.0pt;"><span class="versaleta">Solbes</span>, Rosa. <i>Matilde Salvador, converses amb una compositora apassionada</i>. València: Tàndem, 2007.</span></p> | |
| dc.subject | Compositora | |
| dc.title | Matilde Salvador i Segarra |