Ulisses a l’Argòlida

dc.contributor.authorNicolau Maria Rubió i Tudurí
dc.creatorAlbert Pijuan Hereu
dc.date.accessioned2026-01-13T16:03:04Z
dc.date.issued2025
dc.description<p align="JUSTIFY"><span style="color: #000000;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">L’obra dramàtica del menorquí Nicolau M. Rubió i Tudurí és força desconeguda en comparació a la seva faceta d’urbanista, dissenyador de jardins i arquitecte; </span></span><span style="color: #000000;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><i>Ulisses a l’Argòlida </i></span></span><span style="color: #000000;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">no n’és una excepció. </span></span><span style="color: #000000;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">Caracteritzada per un innegable to humorístic, l’obra</span></span><i> </i><span style="color: #000000;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">és una recreació del mite d’Orestes i Electra, fills d’Agamèmnon, on se segueix l’ardit del primer per venjar la mort del seu pare. </span></span><span style="color: #000000;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">Va ser escrita l’any 1948, però no es va publicar fins al 1962 al número 9 dels </span></span><i><span style="color: #000000;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">Quaderns de Teatre de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona</span></span></i><span style="color: #000000;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">, època en què Joan Oliver dirigia la publicació. Va ser aquell mateix any que l’obra va ser duta a escena per l’Agrupació Dramàtica de Barcelona amb direcció de Joan Ribera i es va estrenar conjuntament amb l’adaptació d’un altre text balear, </span></span><i><span style="color: #000000;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">Bearn </span></span></i><span style="color: #000000;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">de Llorenç Villalonga.</span></span></p>
dc.description<p align="JUSTIFY"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">Nicolau M. Rubió i Tudurí ha estat un clar exemple d’aquells dramaturgs catalans que durant el segle XX van escriure un teatre de tall culte, però que, a causa de les circumstàncies històriques, no van aconseguir ni publicar ni estrenar i que, si ho van fer, va ser en condicions precàries, ja sigui amb representacions úniques o edicions limitades (Pòrtulas, 2007, p. 167). La peça s’ha interpretat com un atac a l’existencialisme de Sartre tocant a la paròdia (Quintana, 2002, p. 306-314), per bé que les lectures possibles no es limiten a aquesta tonalitat. Tot i que es pot considerar com una de les peces més interessants estrenades per l’autor (Gibert, 2011, p. 148), va tenir una recepció tèbia per part de la crítica del moment, que la va considerar una peça més per ser llegida que representada a causa de la seva falta de teatralitat (Ibídem, p. 149).</span></p>
dc.identifier3185
dc.identifier.urihttps://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/171
dc.local.estrena19 desembre 1962, Palau de la Música, Barcelona
dc.peudefotoUlisses a l’Argòlida. Font: Escena digital de Catalunya
dc.publisherBarcelona: A.D.B., 1962
dc.relation<p align="JUSTIFY"><a href="https://escenadigital.institutdelteatre.cat/catalog/bdam:325804" target="_top"><span style="color: #800000;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><u>Fotografia de l’estrena de l’obra al Palau de la Música</u></span></span></a></p> <p align="JUSTIFY"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><a href="https://www.institutdelteatre.cat/publicacions/enciclopedia-arts-esceniques/id1390/nicolau-maria-rubio-i-tuduri.htm?cerca_5=nicolau%20rubió" target="_top">Entrada de </a><a href="https://www.institutdelteatre.cat/publicacions/enciclopedia-arts-esceniques/id1390/nicolau-maria-rubio-i-tuduri.htm?cerca_5=nicolau%20rubió" target="_top">Nicolau Maria Rubió i Turudí</a><a href="https://www.institutdelteatre.cat/publicacions/enciclopedia-arts-esceniques/id1390/nicolau-maria-rubio-i-tuduri.htm?cerca_5=nicolau%20rubió" target="_top"> l’EAEC</a></span></p>
dc.source<p align="JUSTIFY"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span class="small-caps">Gibert</span>, Miquel M. «L’ADB i el teatre català de boulevard». A: <span class="small-caps">Foguet</span>, Francesc; <span class="small-caps">Santamaria</span>, Núria; <span class="small-caps">Saumell</span>, Mercè (eds.). </span><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><i>L’Agrupació Dramàtica de Barcelona: entre el mite i la realitat? III Jornades de debat sobre el repertori teatral català. </i></span><span style="font-family: Arial, sans-serif;">Lleida: Punctum &amp; GRAE, 2011, p. 143-152.</span></p> <p align="JUSTIFY"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span class="small-caps">Quintana</span>, Josep Maria. </span><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><i>Nicolau Maria Rubió i Tudurí, 1891-1981: literatura i pensament. </i></span><span style="font-family: Arial, sans-serif;">Barcelona: Institut Menorquí d’Estudis; Curial Edicions Catalanes; Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2002.</span></p> <p align="JUSTIFY"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span class="small-caps">Pòrtulas</span>, Jaume. «L’</span><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><i>Ulisses a l’Argòlida</i></span><span style="font-family: Arial, sans-serif;"> de Nicolau M. Rubió». A: <span class="small-caps">Miralles Jori</span>, Eulàlia; <span class="small-caps">Malé Pegueroles</span>, Jordi (dir.). </span><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><i>Mites clàssics en la literatura catalana moderna i contemporània, II</i></span><span style="font-family: Arial, sans-serif;">: </span><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><i>"in memoriam" Carles Miralles</i></span><span style="font-family: Arial, sans-serif;">. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2007, p. 167-194.</span></p>
dc.titleUlisses a l’Argòlida
dc.title.alternativeUlisses a l’Argòlida : Tragèdia humorística

Col·leccions

Copyright © 2026 Institut del Teatre | Tots els drets reservats | Avís legal