El Samsó mallorquí, El Samsó de Sant Llorenç, El Samsó del segle XX (Sebastià Llull Melis)

Sebastià Llull Melis, «El Samsó mallorquí». També conegut com «El Samsó de Sant Llorenç» i «El Samsó del segle XX».

Dotat d’una força física extraordinària, però de tarannà molt pacífic, d’adolescent treballa de ferrer, pagès i picapedrer a Sant Llorenç des Cardassar. Encara adolescent, la misèria de la postguerra l’aboca a fer de pagès a Perpinyà, però la Guàrdia Civil l’acaba detenint i enviant-lo a la presó Model, on s’està una temporada. En sortir-ne, fa de manobre per a l’Ajuntament de Barcelona, freqüenta un gimnàs, va i ve de Mallorca i alterna feines a Sant Llorenç (pagès) i Barcelona (marmitó). Als divuit anys ja és campió balear de lluita grecoromana. Quan als vint-i-dos torna de fer el servei militar a Tetuan, deixa la lluita i munta un espectacle aixecant pesos, doblegant barres de ferro i estirant un camió a força dental. El març de 1956 debuta al camp de futbol de Sant Llorenç davant de sis mil persones. El mateix any fa una gira per Mallorca i el 26 de setembre es presenta amb gran èxit al Gran Price de Barcelona. Gira per l’Estat espanyol, Portugal, França, Itàlia i el Perú, i del 1957 i al 1958 és la gran atracció del Circo Arriola. Però el 1962, a punt de firmar una gira pel Japó, una pleura seca l’obliga a plegar en el punt àlgid de la seva carrera. Llull afronta la nova etapa obrint i regentant el Bar Sansón (Manacor, 1964-1974). Després, ell i la seva esposa Antònia Vives es dediquen a vendre olives pels mercats. En aquestes anys, Llull desplega enginy i intel·ligència guanyant pràcticament tots els tornejos illencs de dames i escacs.

La trajectòria de Sebastià Llull entronca amb la tradició dels hèrcules de fira i de circ, però els seus espectacles tenien un estil propi i s’allunyaven molt de la rudesa habitual en els forçuts. El Samsó mallorquí era del parer que la força no està renyida amb la sensibilitat, i la seva gran aportació estètica és el contrast entre la portentosa capacitat física i la bonhomia i naturalitat de la seva presència escènica.