Plata i or
| dc.contributor.author | Cesc Gelabert | |
| dc.creator | Clàudia Brufau Bonet | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-13T16:02:59Z | |
| dc.date.issued | 2018 | |
| dc.description | <p class="p1"><i>Plata i or</i> és la primera peça que Cesc Gelabert estrena després del seu pas per Nova York. Per aquesta peça de 40 a 45 minuts de durada que va estrenar a la Sala Vinçon de Barcelona va comptar amb el disseny de vestuari de Ramon Ramis, confeccionat amb materials nobles. <i>Plata i or</i> és un solo que indaga en la dualitat, entre el silenci i la música, els símbols o el significant dels nombres. Per primera vegada en la seva trajectòria Gelabert utilitza la veu parlada i també teatralitza personatges de rock americà o còmic. En aquesta proposta Gelabert mateix canvia els discs al llarg de l’espectacle, al llarg del qual sonen Bryan Ferry, David Bowie o Joe Jackson. A més, també incorpora el vídeo com un element d’assaig.</p> | |
| dc.description | <p class="p1"><span class="s1">Durant la seva estada a Nova York, Gelabert va entrar en contacte amb l’escena de dansa de la metròpolis americana que comptava amb tres dècades d’experiència en dansa moderna. La visió <i>xamànica</i> de Gelabert contrasta amb el moviment postmodern i els nous conceptes i llenguatges físics. Quan torna a Barcelona, la dualitat que investiga a <i>Plata i or </i>plasma el moment d’impàs entre una primera etapa en solitari i la següent que compartiria amb Lydia Azzopardi. Com en altres treballs del coreògraf català destaca la qualitat i la interrelació entre l’arquitectura del moviment en l’espai i la plasticitat del vestuari, l’escenografia i la il·luminació. </span></p> <p class="p2"><span class="s1">Dos anys després, el juny del 1982 Gelabert presenta per primera vegada un treball creat i interpretat conjuntament amb Lydia Azzopardi al cicle de Dansa 82, o la IV Mostra de dansa contemporània, al teatre Regina. La primera part del programa incloïa </span><i>Hombre subiendo a un edificio</i>,<i> Joieria i Knossos</i>,<i> </i>i la segona<i> Plata i or</i>, que segons els periodista d’<i>El País </i>Francesc Arroyo, va despertar un gran entusiasme entre el públic.</p> | |
| dc.identifier | 2151 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/129 | |
| dc.local.estrena | 17 novembre 1980, Sala Vinçon (Barcelona) | |
| dc.peudefoto | Jaqueta i pantaló de Cesc Gelabert a Plata i Or. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.relation | <p><a href="http://colleccions.cdmae.cat/catalog?f%5Bdata_creacio_search%5D%5B%5D=1980&f%5Brelation_conformsTo_facet%5D%5B%5D=Companyia+Gelabert+Azzopardi">Vestuari dissenyat per Ramon Ramis</a></p> | |
| dc.source | <p><span class="small-caps">Arroyo</span>, Francesc. «Cesc Gelabert ‘lo baila todo’». <i>El País</i> (8 juliol 1982) <<a href="https://elpais.com/diario/1982/06/08/cultura/392335213_850215.html">https://elpais.com/diario/1982/06/08/cultura/392335213_850215.html</a>></p> <p><span class="small-caps">Franco Pérez</span>, Montserrat. «Cesc Gelabert:un pionero de la danza en activo». <i>NORBA, Revista de Arte</i>, vol. XXXII-XXXIII (2012-2013), p. 215-233. <<a href="https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/4754931.pdf">https://</a><a href="https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/4754931.pdf">dialnet</a><a href="https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/4754931.pdf">.unirioja.es/descarga/articulo/</a><a href="https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/4754931.pdf">4754931</a><a href="https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/4754931.pdf">.</a><a href="https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/4754931.pdf">pdf</a>></p> <p><span class="small-caps">Gelabert</span>, Cesc. <i>Cesc Gelabert </i>[editors literaris: J.M. García Ferrer, Martí Rom]. Barcelona: Associació Enginyers Industrials de Catalunya, 1990. (Cine-Club Associació Enginyers; 27)</p> | |
| dc.title | Plata i or |