Tomàs Aguiló Cortès

dc.coverage(Palma, Mallorca, 1775 - Palma, Mallorca, 1856)
dc.creatorMaria Muntaner González
dc.date.accessioned2026-01-14T15:38:07Z
dc.date.issued2017
dc.description<p>Escriptor, músic i matemàtic. Estudià humanitats i filosofia. Pare del poeta romàntic Tomàs Aguiló i Forteza. Els historiadors i crítics literaris, a l'hora d'analitzar la seva obra, han topat amb una dificultat afegida al tarannà polifacètic d'Aguiló: la impossibilitat de bastir un catàleg fiable de les obres que escriví. Algunes són il·localitzables; d'altres estan signades amb unes inicials; algunes es troben disperses i sense inventariar; d'altres sembla que voregen el plagi… Tanmateix, pel que fa a la literatura, sabem que és autor d'un bon nombre de poesies escrites tant en castellà com en català, però, sens dubte, la seva obra més popular és la <i>Rondaia de rondaies</i>, publicada el 1815 i reeditada els anys 1817, 1834, 1881 i 1912. Quant a la música, dugué a terme una activitat remarcable com a compositor religiós, i és autor de tres oratoris, musicats per ell mateix: <i>Oratorio sagrado a la virgen y mártir santa Eulalia</i>, publicat el 1805, i <i>Oratorio sacro a san Nicolás de Bari</i> i <i>Oratorio sacro a la Purísima Concepción</i>, publicats el 1851 al volum <i>Poesías sagradas</i>. Aguiló optà per emprar el català (molt dialectal i col·loquial) en les obres més populars, mentre que les peces amb un registre culte o més seriós són escrites en llatí o en castellà.</p>
dc.description<p>Tot i que algunes de les seves obres catalanes són íntegrament dialogades (és el cas de <i>Tractat apologètic sobre les veritats i fundaments de nostra santa Religió</i> o de <i>Conversació entre un senyor rector i un pagès</i>), no podem considerar-les creacions dramàtiques pròpiament en tant que no contenen gens d'acció i inclouen parlaments excessivament llargs. Sí que escriví, però, l'entremès <i>Més perd l'avariciós que l'abundós</i>, publicat el 1851. En aquesta peça d'un sol acte, Aguiló parteix del lloc comú del pare avar que no consent el casament de la filla i que, tanmateix, burlat pel gendre, haurà d'acabar avenint-s'hi. És un tema present en Molière, en Goldoni, en autors castellans que havien precedit el mallorquí —com ara Luis Quiñones de Benavente— o en d'altres de catalans, com ara Guillem Roca Seguí, que el mateix 1851 publicà també un entremès amb aquesta mateixa temàtica però sota el títol de <i>Comèdia del misser miserable</i>.</p> <p>En general, l'obra és de caràcter popular i hi són constants els trets humorístics, la caricatura i la sàtira.</p>
dc.identifier1773
dc.identifier.urihttps://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2863
dc.local.estrena<p style="text-indent: 0cm; line-height: normal;">1998. <i>Entre-més. Més perd l'avariciós que l'abundós.</i> Tomàs Aguiló Cortès. Jaume Falconer. Casal Pere Capellà (Algaida, Mallorca). Teatre M…</p>
dc.local.publicacions<p style="text-indent: 0cm; line-height: normal;"><i>Mes pert l'avariciós que l'abondos. Entremes en vers mallorquí per D. T. A. y C. Autor de la Rondaya de Rondayas.</i> Palma: Imprenta de Esteva Trias, 1851.</p>
dc.peudefotoIcona que representa un dramaturg. Font: Generat per IA
dc.source<p><span class="versaleta">Bover</span>, Joaquim Maria. <i>Biblioteca de Escritores Baleares</i>. Barcelona; Sueca: Curial, 1868 (reedició del 1976).</p> <p><span class="versaleta">Mas i Vives</span><span style="font-variant: small-caps;">, J</span>oan. <i>El teatre a Mallorca a l’època romàntica</i>. Barcelona: Curial Edicions Catalanes / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1986.</p> <p><span class="versaleta">Serrà Campins</span>, Antoni. <i>El teatre burlesc mallorquí, 1701-1850</i>. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1987.</p>
dc.subjectActor
dc.titleTomàs Aguiló Cortès

Col·leccions

Copyright © 2026 Institut del Teatre | Tots els drets reservats | Avís legal