Joan Cavallé i Busquets
| dc.coverage | (Alcover, 28-1-1958 - ) | |
| dc.creator | Albert Pijuan Hereu | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:36:49Z | |
| dc.date.issued | 2021 | |
| dc.description | <p><span style="font-weight: 400;">Joan Cavallé ha tocat pràcticament tots els gèneres literaris, però on ha destacat més ha estat en novel·la i sobretot en l’escriptura per a l’escena. Cavallé va ser fundador del Centre d’Estudis Alcoverencs i és </span><span style="font-weight: 400;">membre des dels seus inicis, l'any 1982, del col·lectiu La Gent del Llamp, centrat en l'edició de textos literaris, que actualment continua activa com una col·lecció de l'editorial Cossetània</span><span style="font-weight: 400;">. </span></p> <p><span style="font-weight: 400;">La producció artística de Cavallé s’aglutina en dos períodes. Des dels anys vuitanta fins a l’any 1998, l’autor va estrenar i publicar de manera regular teatre, assajos, traduccions i narrativa. L’any 1986 es va donar a conèixer en l’escena catalana amb </span><i><span style="font-weight: 400;">L’espiral (Exercici d’autofàgia)</span></i><span style="font-weight: 400;">, guanyadora del premi Recull, i dos anys després va guanyar el premi Josep M. de Sagarra per la seva traducció de </span><i><span style="font-weight: 400;">Final de partida</span></i><span style="font-weight: 400;">, de Samuel Beckett. Va col·laborar amb el grup Teatre Instantani per crear </span><i><span style="font-weight: 400;">El telèfon </span></i><span style="font-weight: 400;">(1989), que ell mateix va escriure i dirigir. Del 1988 al 1990 l’activitat literària de Cavallé va ser frenètica: va publicar set llibres (tres de narrativa, tres peces de teatre i un d’assaig), va participar en el Memorial Samuel Beckett, en el qual en va dirigir dues lectures dramatitzades, i va estrenar la seva traducció de </span><i><span style="font-weight: 400;">Fi de partida</span></i><span style="font-weight: 400;">. La primera meitat dels noranta també va ser molt fructífera per a l’autor: l’any 1994 mateix, va estrenar </span><i><span style="font-weight: 400;">El Bagul </span></i><span style="font-weight: 400;">al Festival Internacional de Sitges i va guanyar el premi de novel·la Ciutat d’Alzira per </span><i><span style="font-weight: 400;">Rei de mi</span></i><span style="font-weight: 400;">. L’any 1995 va rebre la beca del Centre Dramàtic de la Generalitat d’escriptura dramàtica, el resultat de la qual, l’obra </span><i><span style="font-weight: 400;">Dinastia Ming</span></i><span style="font-weight: 400;">, va guanyar el premi de la crítica Serra d’Or 1999.</span></p> <p><span style="font-weight: 400;">Aquesta fita va marcar l’inici del silenci creatiu de Cavallé, que es va trencar l’any 2006 amb la publicació del llibre infantil </span><i><span style="font-weight: 400;">L’home que volia ser rei</span></i><span style="font-weight: 400;">, i al qual van seguir novel·les (</span><i><span style="font-weight: 400;">Contemplant el monstre</span></i><span style="font-weight: 400;">, 2007), assaig (</span><i><span style="font-weight: 400;">Tarragona escrita</span></i><span style="font-weight: 400;">, 2007) i la peça de teatre </span><i><span style="font-weight: 400;">Peus descalços sota la lluna d’agost, </span></i><span style="font-weight: 400;">una de les obres més celebrades de l’autor que li va valer el premi 14 d’Abril de teatre i el premi de la Crítica Serra d’Or 2009. </span></p> <p><span style="font-weight: 400;">A més a més, Cavallé ha estrenat i publicat diverses peces de teatre breu d’influència brossiana, una aportació «singularíssima» segons el director d’algunes d’aquestes peces (Mestres, 2009), ha mantingut una activitat constant en l’àmbit de la crítica i la divulgació teatrals i ha dirigit la col·lecció de teatre d’Arola Editors «Textos a part» del 1998 al 2006, la qual va rebre el premi de la crítica Serra d’Or a la millor iniciativa teatral l’any 2003. </span></p> | |
| dc.description | <p><span style="font-weight: 400;">Joan Cavallé va formar part de la generació d’autors que periodísticament s’ha anomenat «generació Belbel», formada per aquells nascuts entre els cinquanta i seixanta que, a mitjans dels anys vuitanta, va donar un impuls decisiu a l’autoria catalana. L’evolució de la seva obra ha estat paral·lela a la d’altres autors del moment: d’uns inicis experimentals i minimalistes (</span><i><span style="font-weight: 400;">Entaulats</span></i>,<i><span style="font-weight: 400;"> L’espiral</span></i><span style="font-weight: 400;">), influïts per Samuel Beckett i José Sanchís Sinisterra, a una obra de maduresa que, com altres autors d'aquesta generació, transita formats, tècniques i tonalitats molt diverses. El seu text dramàtic que acapara més elogis ha estat </span><i><span style="font-weight: 400;">Peus descalços sota la lluna d’agost</span></i><span style="font-weight: 400;">, una obra coral que és un dels comptats casos en la dramatúrgia catalana que ha dut a escena les seqüeles encara presents de la Guerra Civil. </span></p> <p><span style="font-weight: 400;">En l’àmbit tarragoní, Cavallé s’ha erigit com un dels seus principals creadors contemporanis que no ha renunciat a ser, també, un dinamitzador literari i cultural del territori. Com ha gestor </span><span style="font-weight: 400;">cultural, ha estat impulsor del Museu Municipal d'Alcover, va redactar el projecte del Convent de les Arts i de la Fira de Bandolers, un projecte de caràcter escènic, de teatre de carrer, també d'Alcover. A Tarragona, ha estat Cap de gestió de l'àrea de Cultura (1999-2007) i membre del Patronat de la Fundació Forvm per a la fotografia. El 2014 va redactar el projecte de Casa de les Lletres, de la qual, des de llavors, és director.</span></p> | |
| dc.identifier | 2919 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2484 | |
| dc.local.publicacions | <p><u>Teatre</u><strong><span style="font-weight: 400;"> (selecció)</span></strong></p> <p><i><span style="font-weight: 400;">L’espiral: exercici d’autofàgia.</span></i><span style="font-weight: 400;"> Barcelona: Institut del Teatre, 1990.</span></p> <p><i><span style="font-weight: 400;">Senyores i senyors...</span></i><span style="font-weight: 400;">; seguit d’</span><i><span style="font-weight: 400;">Entaulats</span></i><span style="font-weight: 400;">. Barcelona: Ed. 62, 1990.</span></p> <p><i><span style="font-weight: 400;">El telèfon</span></i><span style="font-weight: 400;">. Tarragona: La Gent del Llamp, 1990.</span></p> <p><i><span style="font-weight: 400;">El concurs</span></i><span style="font-weight: 400;">. Barcelona: Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya, 1996.</span></p> <p><i><span style="font-weight: 400;">Dimes i l’altre.</span></i><span style="font-weight: 400;"> Tarragona: La Gent del Llamp, 1996.</span></p> <p><i><span style="font-weight: 400;">Dinastia Ming. Sobre la fràgil estabilitat de la dinastia Ming.</span></i><span style="font-weight: 400;"> Barcelona: Ed. 62, 1998.</span></p> <p><i><span style="font-weight: 400;">Peus descalços sota la lluna d’agost.</span></i><span style="font-weight: 400;"> Tarragona: Arola, 2009.</span></p> <p><i><span style="font-weight: 400;">El cap ple de formigues.</span></i><span style="font-weight: 400;"> Barcelona: Rema12, 2010.</span></p> <p><i><span style="font-weight: 400;">Oller davant un boc de cervesa.</span></i><span style="font-weight: 400;"> Valls: Cossetània, 2012.</span></p> <p><strong><span style="font-weight: 400;"><u>Narrativa</u> </span></strong></p> <p><i><span style="font-weight: 400;">L’amor no és problema.</span></i><span style="font-weight: 400;"> Tarragona: La Gent del Llamp, 1988.</span></p> <p><i><span style="font-weight: 400;">Camell de doble gepa.</span></i><span style="font-weight: 400;"> Reus: FV, 1988.</span></p> <p><i><span style="font-weight: 400;">Les flors verinoses.</span></i><span style="font-weight: 400;"> Barcelona: Ed. 62, 1990.</span></p> <p><i><span style="font-weight: 400;">L’home que volia ser rei.</span></i><span style="font-weight: 400;"> Barcelona: Cruïlla, 2006.</span></p> <p><i><span style="font-weight: 400;">La ciutat i alguna gent que hi viu.</span></i><span style="font-weight: 400;"> Cossètania, 2018.</span></p> <p><span style="font-weight: 400;"><i>Les benaurances.</i> Barcelona: Angle, 2019.</span></p> <p><u><strong><span style="font-weight: 400;">Novel·la</span></strong></u></p> <p><i><span style="font-weight: 400;">Rei de mi.</span></i><span style="font-weight: 400;"> Alzira: Bromera, 1994.</span></p> <p><i><span style="font-weight: 400;">Contemplant el monstre.</span></i><span style="font-weight: 400;"> Manresa: Angle, 2007.</span></p> <p><i><span style="font-weight: 400;">Eva i el bosc.</span></i><span style="font-weight: 400;"> Barcelona: Cruïlla, 2008.</span></p> <p><i><span style="font-weight: 400;">Els arbres no es podien moure.</span></i><span style="font-weight: 400;"> Barcelona: Angle, 2015.</span></p> <p><u>Assaig i recerca</u><span style="font-weight: 400;"> </span></p> <p><i><span style="font-weight: 400;">Guia d’Alcover</span></i><span style="font-weight: 400;"> [amb Andreu Barbarà]. Tarragona: Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, 1982. </span></p> <p><i><span style="font-weight: 400;">Obra literària d’Antoni Isern</span></i><span style="font-weight: 400;"> [amb Magí Sunyer]. Alcover: CEA, 1984.</span></p> <p><i><span style="font-weight: 400;">Quan les cases volien ser palaus. La població d’Alcover, 1553-1625.</span></i><span style="font-weight: 400;"> Alcover: CEA, 1989.</span></p> <p><i><span style="font-weight: 400;">Del Sindicat a la Cooperativa Agrícola, 1920-1995</span></i><span style="font-weight: 400;"> [amb Fina Cavallé]. Tarragona: Edicions El Mèdol, 1995.</span></p> <p><i><span style="font-weight: 400;">Tarragona escrita.</span></i><span style="font-weight: 400;"> Barcelona: Lunwerg, 2007.</span></p> <p><i><span style="font-weight: 400;">Crema Troia a Tarragona.</span></i><span style="font-weight: 400;"> Tarragona: Arola, 2007.</span></p> | |
| dc.peudefoto | El Bagul. Institut del Teatre. Teatre Adrià Gual, 23 novembre - 11 desembre 1994. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.relation | <p><a href="https://www.escriptors.cat/autors/cavallej/biografia"><span style="font-weight: 400;">Entrada de Joan Cavallé a l’AELC</span></a></p> <p><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Cavall%C3%A9_i_Busquets">Joan Cavallé a la Viquipèdia</a></p> | |
| dc.source | <p><span style="font-weight: 400;"><span class="versaleta">Foguet</span>, Francesc. «Memòria d’una ignomínia». </span><i><span style="font-weight: 400;">El País. Quadern</span></i><span style="font-weight: 400;"> (4 juny 2009), p. 5.</span></p> <p><span style="font-weight: 400;"><span class="versaleta">Foguet</span>, Francesc. «Trepidant successió». </span><i><span style="font-weight: 400;">El País. Quadern</span></i><span style="font-weight: 400;">, núm. 1451 (5 juliol 2012), p. 2-3. </span></p> <p><span style="font-weight: 400;"><span class="versaleta">Gallén</span>, Enric. «Pròleg». A: <span class="versaleta">Cavallé</span>, Joan. </span><i><span style="font-weight: 400;">Peus descalços sota la lluna d’agost</span></i><span style="font-weight: 400;">. Tarragona: Arola, 2009, p. 22-25</span></p> <p><span style="font-weight: 400;"><span class="versaleta">Mestres</span>, Albert. «El teatre breu com a laboratori creatiu: innovació literària i dificultat escènica en alguns exemples contemporanis». A: </span><i><span style="font-weight: 400;">II Simposium Internacional d’Arts Escèniques. El teatre breu: procediments, formes i contextos (200 anys del naixement de Josep Bernat i Baldoví)</span></i>.<i><span style="font-weight: 400;"> </span></i><span style="font-weight: 400;">Sueca: Universitat d’Alacant, 10-12 desembre 2009.</span></p> <p><span style="font-weight: 400;"><span class="versaleta">Sunyer</span>, Magí. «El teatre de Joan Cavallé: de l’experimentació a la comèdia». A: </span><i><span style="font-weight: 400;">Col·loqui Europeu d’Estudis Catalans. Volum 2. La literatura catalana de la democràcia</span></i><span style="font-weight: 400;">. Montpeller: Centre d’Études et de Recherches Catalanes Université Paul Valéry, Association Française des Catalanistes, 2004, p. 275-286.</span></p> | |
| dc.subject | Dramaturg, escriptor, assagista i traductor | |
| dc.title | Joan Cavallé i Busquets |