Heura Dansa Contemporània
| dc.coverage | 1979-1984 | |
| dc.coverage.spatial | Barcelona | |
| dc.creator | Clàudia Brufau Bonet | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T07:51:15Z | |
| dc.date.issued | 2019 | |
| dc.description | <p>El grup Heura es va gestar a les aules de l'Institut del Teatre, gràcies sobretot als tallers de coreografia que impartien Gilberto Ruiz-Lang i José Lainez. Van fundar el col·lectiu Remei Barderí, Alicia Pérez-Cabrero, Isabel Ribas, Elisa Huertas, Lola Puentes i Carme Vidal. Poc després s'hi van incorporar Avelina Argüelles, Àngels Margarit, Mònica Godai i Assumpta Argués. Toni Gómez, Álvaro de la Peña i Antonio Moreno també van participar en algunes peces. Les coreografies eren dirigides per un membre del grup, però es creaven conjuntament.</p> <p>Els assajos els inicien l'octubre del 1978 i debuten el febrer del 1979 en la II Mostra de Dansa Independent amb un programa de cinc peces, i aquest mateix any comencen a participar en concursos. Per <i>Laberint</i> reben el tercer premi i el premi del públic al Concurs Coreogràfic de Bagnolet (França) el març del 1979. Arran d'aquesta experiència Pérez-Cabrero i Ribas van muntar una coreografia, <i>R.A.S</i>, per a la companyia Gigi Caciuleanu (Rennes). El novembre del 1979 Avelina Argüelles, que havia a creat <i>Absència</i>, i Isabel Ribas, creadora de <i>Com et dius nena?</i>, van rebre <i>ex aequo</i> el premi del Concurs de Nyon (Suïssa). En aquest mateix concurs, Pérez-Cabrero va guanyar el premi a la millor interpretació. El 1980 Argüelles rep el segon premi del concurs de Sommerakademie des Tanzes, a Colònia, amb <i>Anells sense dits</i>, i més tard deixa el grup. La televisió alemanya va gravar aquesta peça i <i>Passatges</i>, que havia obtingut una menció especial.</p> <p>Al principi el col·lectiu va treballar a les aules de l'Institut del Teatre, però aviat van llogar un local a Ciutat Vella, on el 1982 Àngels Margarit va crear la primera coreografia concebuda com a espectacle, <i>Temps al biaix</i>. Després d'aquesta estrena i fins al 1984 es van instal·lar en un local al carrer Domènech, a Gràcia (just a sobre del local del Ballet Contemporani de Barcelona), on també impartien classes. Heura va participar en els cicles «Culturalia» i la «La Caixa a les escoles», programats per La Caixa, en el quals van presentar tres programes per a públic infantil durant les temporades del 1981, 1982 i 1983.</p> <p>El 1983 Isabel Ribas va crear <i>Le ciel est noir</i>. Per a aquesta producció es van sumar al projecte nous ballarins. Després d'aquesta estrena, el col·lectiu es va separar; qui volia seguir la línia d'Àngels Margarit va unir-se a Mudances, i qui desitjava continuar amb la dansa-teatre que Ribas els havia donat a conèixer van continuar sota el nom d'Heura. Els últims membres del col·lectiu foren Lola Puentes, Mònica Godai, Antonio Moreno, Ramon Coromina, Mariona Rosselló i Montse Colomé. Tanmateix, com que no van arribar a produir un nou programa, el 1984 Heura Dansa Contemporània deixa d'estar actiu, uns mesos després d'haver rebut el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya.<br /> Heura va presentar el seu treball en diferents teatres de Catalunya i la resta de l'Estat, en festivals nacionals com el Grec, i d'internacionals com l'Amsterdam DansHOT. També van actuar a Mèxic i Itàlia. A més, van participar en diferents projectes fora de l'àmbit de la dansa i van col·laborar amb Agustí Villaronga en el rodatge de <i>Laberint</i>. El grup va formar part del projecte Estable, com el Ballet Contemporani de Barcelona.</p> | |
| dc.description | <p>La trajectòria d'Heura és breu, però el col·lectiu va deixar una petjada d'un valor inqüestionable en el panorama de la dansa contemporània a Catalunya en plena transició democràtica, a causa de la seva constant línia experimental. Per una banda, Heura va donar peu a altres companyies, com la d'Avelina Argüelles i Mudances, que és de les formacions catalanes amb una trajectòria més sòlida i internacional. I per l'altra, des de l'inci van rebre reconeixements en concursos europeus. Heura en l'àmbit de la investigació coreogràfica es podia equiparar a altres companyies i grups estrangers de països que no havien patit el retard cultural d'Espanya.</p> <p>Influenciades pels professors que havien tingut a l'Estudi d'Anna Maleras o a l'Institut del Teatre, en les seves produccions es distingeixen dues línies estètiques diferents: una de formalista, com <i>Temps al biaix</i>, i una d'expressionista, com <i>Absència</i> d'Argüelles. Ara bé, l'esperit experimental va ser l'essència del grup, com es demostra a <i>Laberint.</i> Van seguir principis compositius de Cunningham i es van inspirar en el llenguatge plàstic de Nikolais. El contrapunt va ser la proposta de <i>Le ciel est noir</i>, d'Isabel Ribas, que seguia un procés creatiu i una estètica de la dansa-teatre de Pina Bausch. Malgrat que és l'última producció del grup, també va ser de les més aplaudides i presentades del col·lectiu.</p> | |
| dc.identifier | 2646 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/1804 | |
| dc.local.estrena | <p>28 febrer 1979. <i>Com et dius nena?</i>, d'Isabel Ribas. <i>Caixes</i>, de Gilberto Ruiz-Lang. <i>Laberint</i>, d'Elisa Huertas, Alicia Pérez Cabrero i Isabel Ribas (Idea original: Ruiz-Lang). <i>L'amant del sol a l'obra</i>, de Maria Rosas. <i>Absència</i>, d'Avelina Argüelles. II Mostra de Dansa Independent, Institut del Teatre.</p> <p>22 maig 1980. <i>Bunyols de cervell</i>, direcció Remei Barderí. <i>Passatges</i>, d'Elisa Huertas. <i>Potes</i>, d'Àngels Margarit. <i>Anells sense dits</i>, d'Avelina Argüelles. III Mostra de dansa Independent, Institut del Teatre.</p> <p>1 juny 1982. <i>Temps al biaix</i>, d'Àngels Margarit. Festival Dansa 82, Teatre Regina.</p> <p>31 gener 1984. <i>Le ciel est noir</i>, d'Isabel Ribas. Teatre Regina.</p> | |
| dc.peudefoto | Programa de mà de la II Mostra de Dansa Independent d'Heura Dansa Contemporània, on apareix l'espectacle d'Argüelles (1979).. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.relation | <p>Dossier especial grups i companyies <<a href="http://mdc2.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/Dansa79/id/2034/rec/29"><i>Dansa 79,</i> num. 28 (1982). Heura Dansa Contemporània a p. 7-8</a>></p> | |
| dc.source | <p><span class="small-caps">Aroca del Rey</span>, Maria Victoria. «Heura, una nova concepció estètica de la dansa». <i>Dansa 79 </i>[en línia] (Barcelona), núm. 12 (1980). <<a href="http://mdc2.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/Dansa79/id/918/rec/12">http://mdc2.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/Dansa79/id/918/rec/12</a>> [Consulta: 4 gener 2017].</p> <p><span class="small-caps">Àvila,</span> Ramon; <span class="small-caps">Colomé,</span> Delfí; <span class="small-caps">Otzet,</span> Montse. <i>Dansa: noves tendències de la coreografia catalana</i>. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1994.</p> <p><span class="small-caps">Aymamí Reñé,</span> Eva. «The Construct of The Democratic Woman: Argüelles’ New Subjectivities». <i>Choreographing the Silence. Women Dancing Democracy in Post-Franco Spain</i><i> </i>[en línia] (Guildford: School of Arts Faculty and Human Sciences, University of Surrey), (2015), p. 135-163. <<a title="http://epubs.surrey.ac.uk/808454/1/1.%20Thesis%20Manuscript,%20Finale%20.pdf" href="http://epubs.surrey.ac.uk/808454/1/1.%20Thesis%20Manuscript,%20Finale%20.pdf">http://epubs.surrey.ac.uk/808454/1/1.%20Thesis%20Manuscript,%20Finale%20.pdf</a>> [Consulta: 4 gener 2017]</p> <p><span class="small-caps">Vendrell</span>, Ester. «1975-2000. Construcció d’una realitat coreogràfica». A: <i>Assaig de Teatre: Revista de l’Associació d’Investigació i Experimentació Teatral</i> [en línia] (Barcelona: Universitat de Barcelona), núm. 66-67 (2008), p. 95–117. <<a href="http://www.raco.cat/index.php/AssaigTeatre/article/view/146392">http://www.raco.cat/index.php/AssaigTeatre/article/view/146392</a>> [Consulta: 4 gener 2017]</p> | |
| dc.subject | Dansa contemporània | |
| dc.title | Heura Dansa Contemporània |