José de Udaeta
| dc.coverage | (Barcelona, 27-5-1919 - Barcelona, 14-9-2009) | |
| dc.creator | Marta Porter | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:36:59Z | |
| dc.date.issued | 2017 | |
| dc.description | <p>José Luis Udaeta, ballarí de dansa espanyola i flamenc, coreògraf, mestre i virtuós concertista de castanyoles, es va donar a conèixer a tot el món amb el nom artístic de José de Udaeta i ha transcendit en la història de la dansa per haver elevat les castanyoles a la categoria d'instrument de concert. José de Udaeta va deixar una de les col·leccions de castanyoles més gran de tot el món.</p> <p>Provinent d'una família de l'alta burgesia catalana, José de Udaeta alhora que cursava estudis de medicina estudiava dansa d'amagat de la família, que desaprovava totalment les seves veleïtats artístiques. Va rebre classes de dansa amb Joan Magrinyà, que el va iniciar tant en el ballet clàssic com en la dansa espanyola tradicional, especialment en l'escola bolera.</p> <p>Durant els primers viatges a París va rebre classes de ballet clàssic d'Olga Preobajenskaia, Alexander Volinine i Borís Kniasev, i a Suïssa, de Kaiaseff. Finalment es va decantar per la dansa espanyola i se'n va anar a Madrid a estudiar amb Francisca González <i>La Quica</i> (amb la qual va debutar al Teatro Español de Madrid amb psedònim), amb Juan Sánchez <i>El Estampío</i>, amb Enrique Jiménez <i>El Cojo</i> i amb Regla Ortega. En escola bolera va ser deixeble d'Ángel, Luisa i Concha Pericet.</p> <p>En aquesta època, va actuar als teatres María Guerrero i Español de Madrid, alhora que va ser contractat com a solista i coreògraf a l'Òpera de Madrid (1945), on va conèixer conèixer la primera ballarina de l'Òpera de Zuric, la suïsa Susana Audeoud König, <i>Susana</i> de nom artístic. Amb ella va formar una de les parelles artístiques més duradores de la història de la dansa: des de 1948, quan van debutar a Ginebra sota el nom de Susana i José, i fins al 1970, quan la parella va fer la darrera actuació junta a Linz (Àustria). Durant aquests 22 anys van actuar per tot Europa, bàsicament a Alemanya, Àustria, Suïssa i Holanda, i posteriorment per Amèrica. El 1952 van ballar al Festival de Berlín junt amb el City Center Opera Ballet de Nova York, al Sadler's Wells Ballet de Londres i als Ballets Indios de Ram Gopal. Amb motiu del centenari de la fundació de l'Òpera de Hannover, Susana y José van muntar la seva pròpia coreografia d'<i>El sombrero de tres picos</i> ('Le Tricorne'). El 1954 van actuar al Congo i a Indonèsia, amb el suport dels governs belga i holandès, respectivament. El mateix any van fer un recital al Teatre dels Champs Elysées de París, i el 1955, al Teatro de la Comedia de Madrid i al Windsor Palace a Barcelona.</p> <p>A partir dels anys cinquanta Udaeta va destacar com a coreògraf amb obres com <i>Orfeo gitano</i> (1951); <i>Don Juan</i> (1952); <i>Bolero</i>, d'Àlbèniz; <i>El Monosabio</i>, també amb música d'Albèniz; «La danza del molinero» d'<i>El sombrero de tres picos</i>, de Falla; <i>El bufón (Alborada del Gracioso)</i>, de Ravel; <i>Triana</i>; <i>Encuentro ritmico</i> (1956); <i>Romance de Carmen y Don José</i> (1958); <i>La Celestina</i> (1966), i <i>Capricho de Goya</i> (1967). Es tractava d'obres argumentals en base al ball espanyol. Al costat del pianista Antonio Robledo i del guitarrista Paco Hernández va crear una petita companyia que portava la dansa espanyola arreu del món. Posteriorment, es van unir a la companyia artistes tan reputats com Enrique Morente i María La Talegona, així com el guitarrista Andrés Batista. Tots junts van decidir presentar per tot Europa les danses folklòriques de les diferents regions d'Espanya, tenint especial cura en el vestuari i afegint-hi el so de les castanyoles.</p> <p>A mitjan anys quaranta es va casar amb Marta Font, amb la qual va tenir dos fills, Alberto i Santiago, a més de cinc nets.</p> <p>Com a coreògraf i ballarí en solitari, va desenvolupar la seva carrera per nombrosos teatres del món: <i>Suite española</i> (1970), amb música de Josep Suriñac per al Harkness Ballet de Nova York; <i>Fandango</i> (1987), de Hans Werner Henze, una coreografia experimental de gran format, i el ballet de l'òpera <i>Salomé</i> al Liceu, amb Montserrat Caballé.</p> <p>El 1977 Flemming Flint el crida a Copenhaguen per formar part de la reconstrucció del ballet vuitcentista <i>Toreadoren</i> d'August Bournonville per al Ballet Real Danès. Durant l'any 1980, Udaeta assessora la mítica ballarina anglesa Margot Fonteyn per al film de la BBC <i>La màgia de la dansa</i> i comença una sèrie de ballets de l'òpera <i>Carmen</i> en diferents produccions europees: Stuttgart, Salzburg, Reial Òpera d'Estocolm (1978) i Ballet de Dallas dels Estats Units (1983). També va coreografiar músiques de Granados i altres compositors espanyols. Alguns dels seus ballets, com <i>La Celestina</i>, <i>Capricho</i>, <i>El laberinto</i>, <i>La centaura</i> i <i>La plañidera</i>, són considerats pels historiadors com a fonamentals perquè van incorporar el tema mitològic en el ballet espanyol d'argument.</p> <p>El 1985 Udaeta va crear les coreografies de les danses espanyoles per a l'òpera <i>Carmen</i> (amb posada en escena de Herbert von Karajan amb el Ballet Español de Madrid al Festival de Salzburg), <i>Variaciones flamencas</i> (Landestheater, Salzburg, 1988), <i>Suite de L'Arlesiane</i> (Bizet, Ballet de la Ópera del Rihn, 1989), <i>Carmen</i> (amb posada en escena de Carlos Saura al Württ, Staatheather, Sttutgart, 1991), <i>Don Quixote</i> (Staatsoper Berlín, 1993) i <i>Don Quixote</i> (Aalto Oper de Essen, 1999).</p> <p>A partir de 1993 José de Udaeta va coreografiar diversos espectacles complets per al Ballet de Cambra Espanyol Arsis. Amb l'espectacle <i>Castañuela viva</i> van fer gira per Europa (1994) amb ell com a solista.</p> <p>José de Udaeta va allargar la seva carrera com a ballarí fins passats els 74 anys, amb personatges de caràcter com el de Comendador al ballet <i>Don Juan</i>, de José Antonio Ruiz, amb el Ballet Nacional d'España (1990); Herodes a l'òpera<i> Salomé</i> al Gran Teatre del Liceu (1991), i Don Quixot al ballet homònim de Patrice Bart a la Staatsoper de Berlín (1993).</p> <p>Durant els últims vint anys de la seva carrera va actuar sovint com a concertista de castanyoles als teatres d'òpera i auditoris més importants del món, sovint acompanyat de Montserrat Caballé en concerts per a veu, piano i castanyoles. L'any 2000 va estrenar els programes <i>Castagnolas para Würth</i> i <i>El Secreto de las Castañuelas</i>, en què s'acompanyava per la <i>bailaora</i> Belén Cabanes i la pianista Marina Rodríguez.</p> <p>Es va retirar dels escenaris amb més de 80 anys.</p> <p>Durant dues dècades va combinar la carrera com a ballarí i coreògraf amb la tasca pedagògica, tant fent de professor de dansa espanyola com de mestre de castanyoles. Durant 22 anys (1957-1979) va impartir cursos anuals a l'Acadèmia Internacional de Dansa d'Estiu a Colònia, i el 1973 va inaugurar a Sitges els Cursos Internacionals d'Estiu de Dansa Espanyola, que van tenir lloc durant més de vint anys. També cada any i durant més de vint anys, a l'hivern va impartir un curs de dansa espanyola i castanyoles (seguint el mètode de partitures ideat per Emma Maleras) a l'escola Studio Isadora de Berta Vallribera, a Barcelona.</p> <p>Com a mestre de castanyoles, a partir de 1976 José de Udaeta va ser requerit per escoles de música i acadèmies de dansa de Viena, Hannover, Colònia, Stuttgart, Hamburg i Dresden. Poc després s'hi van afegir les de Berlín, Leipzig i Amsterdam. Des de 1977 va ensenyar a tocar les castanyoles de concert segons el mètode Maleras, especialment en els centres de ballet d'Alemanya. Als anys vuitanta Udaeta va ensenyar la tècnica de les castanyoles en algunes de les universitats més destacades dels Estats Units.</p> <p>El 1989 el Ministeri de Cultura li va atorgar la Medalla de Plata del Mérito a las Bellas Artes. Altres guardons destacats són el Premi Nacional de Dansa d'Alemanya (1987); mentor i membre d'honor de la Societat Internacional de la Castañuela Musical, creada l'any 1990 a Colònia; el Premi Nacional de Dansa de Catalunya (1995) i la Creu de Sant Jordi (2001).</p> <p>José de Udaeta també va publicar alguns llibres, alhora que d'alguns en va ser objecte: el 1965 publica el seu primer llibre sobre flamenc, i el 1985 Ulrico Steinen publica <i>La castañuela española</i>, del qual el 1989 l'editorial Serbal i el Ministeri de Cultura en fan l'edició espanyola, encara avui imprescindible. Sobre la llarga vida de Susana y José dalt dels escenaris, Gerhard Zacharias va publicar també un volum el 1970 (Ed. Fricks).</p> | |
| dc.description | <p>José de Udaeta és el paradigma de l'artista, personatge bolcat en la seva vocació, apassionat i apassionant. Té un lloc preeminent entre els ballarins i coreògrafs espanyols, amb projecció internacional. És el mestre per excel·lència. Com a concertista va elevar les castanyoles a instrument solista amb orquestra simfònica, extraient-ne tot el poder rítmic que poden projectar. La seva col·lecció de castanyoles està considerada, tant des del punt de vista artístic com antropològic, la primera del món.</p> | |
| dc.identifier | 1831 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2552 | |
| dc.local.estrena | <p lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 100%;" align="LEFT"><span style="color: #000000;"><span style="font-size: small;"><i>El sombrero de tres picos (Le Tricorne).</i> Òpera de Hannover</span></span></p> <p lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 100%;" align="LEFT"><span style="color: #000000;"><span style="font-size: small;"><i>Orfeo gitano </i>(1951)</span></span></p> <p lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 100%;" align="LEFT"><span style="color: #000000;"><span style="font-size: small;"><i>Don Juan </i>(1952)</span></span></p> <p lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 100%;" align="LEFT"><span style="color: #000000;"><span style="font-size: small;"><i>Bolero</i> d'Àlbèniz</span></span></p> <p lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 100%;" align="LEFT"><span style="color: #000000;"><span style="font-size: small;"><i>El Monosabio</i>, d'Albèniz</span></span></p> <p lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 100%;" align="LEFT"><span style="color: #000000;"><span style="font-size: small;"><i>La Danza del Molinero</i> d'<i>El sombrero de tres picos</i>, de Falla</span></span></p> <p lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 100%;" align="LEFT"><span style="color: #000000;"><span style="font-size: small;"><i>El bufón (Alborada del Gracioso)</i>, de Ravel</span></span></p> <p lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 100%;" align="LEFT"><span style="color: #000000;"><span style="font-size: small;"><i>Triana</i></span></span></p> <p lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 100%;" align="LEFT"><span style="color: #000000;"><span style="font-size: small;"><i>Encuentro ritmico </i>(1956)</span></span></p> <p lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 100%;" align="LEFT"><span style="color: #000000;"><span style="font-size: small;"><i>Romance de Carmen y Don José </i>(1958)</span></span></p> <p lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 100%;" align="LEFT"><span style="color: #000000;"><span style="font-size: small;"><i>La Celestina </i>(1966)</span></span></p> <p lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 100%;" align="LEFT"><span style="color: #000000;"><span style="font-size: small;"><i>Capricho de Goya </i>(1967)</span></span></p> <p lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 0.4cm;" align="LEFT"><span style="color: #000000;"><span style="font-size: small;"><i>Suite española </i>(1970), música de Josep Suriñac. Per al Harkness Ballet de Nova York</span></span></p> <p lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 0.4cm;" align="LEFT"><span style="color: #000000;"><span style="font-size: small;"><i>Fandango </i>(1987) de Hans Werner Henze. </span></span></p> <p lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 0.4cm;" align="LEFT"><span style="color: #000000;"><span style="font-size: small;">Ballet de l'òpera <i>Salomé. Gran Teatre del Liceu</i></span></span></p> <p lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 0.4cm;" align="LEFT"><span style="color: #000000;"><span style="font-size: small;"><i>Toreadoren, </i>per al Ballet Real Danès</span></span></p> <p lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 0.4cm;" align="LEFT"><span style="color: #000000;"><span style="font-size: small;"><i>Ballet de l'òpera Carmen</i>,1980 per als teatres de Stuttgart, Salzburg, Reial Òpera d'Estocolm (1978) i Ballet de Dallas als Estats Units (1983)</span></span></p> <p lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 0.4cm;" align="LEFT"><span style="color: #000000;"><span style="font-size: small;"><i>El laberinto, La centaura </i>y <i>La plañidera</i></span></span></p> <p lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 0.4cm;" align="LEFT"><span style="color: #000000;"><span style="font-size: small;"><i>Variaciones flamencas </i>(Landestheater, Salzburg, 1988)</span></span></p> <p lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 0.4cm;" align="LEFT"><span style="color: #000000;"><span style="font-size: small;"><i>Suite de L'Arlesiane </i>(Bizet, Ballet de la Ópera del Rihn, 1989)</span></span></p> <p lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 0.4cm;" align="LEFT"><span style="color: #000000;"><span style="font-size: small;"><i>Carmen</i> (amb posada en escena de Carlos Saura al Württ, Staatheather, Sttutgart, 1991)</span></span></p> <p lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 0.4cm;" align="LEFT"><span style="color: #000000;"><span style="font-size: small;"><i>Don Quixote </i>(Staatsoper Berlín, 1993)</span></span></p> <p lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 0.4cm;" align="LEFT"><span style="color: #000000;"><span style="font-size: small;"><i>Don Quixote </i>(Aalto Oper de Essen, 1999).</span></span></p> <p lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 0.4cm;" align="LEFT"><span style="color: #000000;"><span style="font-size: small;"><i>Castañuela viva</i>, 1993</span></span></p> | |
| dc.local.publicacions | <pre class="western">Udaeta, José de<span style="color: #000000;"><span style="font-size: small;"><i>. Flamenco</i>. Ed. Alemanya, 1965. (<span lang="ca-ES">Das Tanzarchiv; 5).</span></span></span> Udaeta, José de<span style="color: #000000;"><span style="font-size: small;"><i>. </i></span></span><span style="color: #000000;"><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES"><i>La castañuela Española</i>. Berg. Gladbach: Editorial Ulrich Steiner, 1985.</span></span></span> Udaeta, José de<span style="color: #000000;"><span style="font-size: small;"><i>. </i></span></span><span style="color: #000000;"><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES"><i>La castañuela Española</i>. Barcelona: Editorial Serbal, 1989.</span></span></span> <span style="color: #000000;"><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES"><br /><br /></span></span></span><span style="color: #000000;"><span style="font-size: small;"><strong>Enregistraments:<br /></strong><br />Cassette. <i>Mundo de las Castañuelas</i>, Editorial Ulrich Steiner. 1983</span></span></pre> <p><span style="color: #000000;"><span style="font-size: small;">CD: <i>Magia de las Castañuelas. E</i>ditorial IGkK. 1999.</span></span></p> <pre class="western" lang="ca-ES"><span style="color: #000000;"><span style="font-size: small;"><i>Flamencotänzer und Kastagnettenvirtuose José de Udaeta. </i>Produït per Wörner Classic Video, Berlin, 1999. En alemany i anglès.</span></span> </pre> | |
| dc.peudefoto | Recital de baile por Quica González y José Udaeta. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.source | <pre class="western"><span class="sense-estil" lang="ca-ES"><span class="versaleta">Murias</span>, Carlos</span><span class="sense-estil" style="color: #000000;"><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES"><i>. José de Udaeta - 50 años en escena. </i></span></span></span><span class="sense-estil" lang="ca-ES">Barcelona: E</span><span style="color: #000000;"><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES"><span class="sense-estil">ditorial Serbal, 1995.</span><br /><span class="versaleta sense-estil">Zacharias</span><span class="sense-estil">, Gerhard. <i>Susana y José. </i>Viena: Editorial Frick, 1970 / Colonia: Editorial Tanzarchiv, 1969.</span><br /></span></span></span></pre> | |
| dc.subject | Director/Coreògraf, dramaturg, estudiós, intèrpret | |
| dc.title | José de Udaeta |