Marçal Busquets

Autor teatral i traductor del francès i l'anglès al castellà, llengua en què s'inicià com a comediògraf (La carta del marqués, 1853; Don Fernando el diputado, 1856; La humana sabiduría, 1857). Instal·lat a Barcelona des de 1852, desplegà una gran activitat professional, i a partir de 1865 produí sobretot peces catalanes a mig camí entre el sainet i la comèdia de costums, entre les quals destaquen Un poll ressuscitat (1865), Reus, París i Londres (1866), Qui al cel escup (1866), Un pa com unes hòsties (1866) i A la quarta pregunta (1867).

Cal remarcar que reservava el castellà per a les obres més ambicioses i, en canvi, les peces breus en un o dos actes les escrivia en català o les feia bilingües. En general es tracta de textos que mostren la transició del sainet a la comèdia de costums. La trama sol ser simple, i els costums observats solen ser els més nous i contemporanis, molt sovint referits als nous hàbits socials i als qui reneguen del seu estatus de menestral o de pagès. En aquest sentit, les seves peces són una bona mostra dels canvis que s'estaven produint en la societat catalana del moment amb els conflictes de valors i d'interessos que la dinàmica econòmica afavoria, com els nou-rics d'Un poll ressuscitat, que volen aparentar ser el que no són. En aquesta mateixa línia cal entendre també la polaritat ciutat/camp tan habitual en les obres breus en català d'aquells anys. En alguns casos, com a Reus, París i Londres, apareixen els tòpics sobre les poblacions, afegits al contrast entre Barcelona i Reus. Però la base de les obres és la història amorosa, que acaba sempre bé i en què els protagonistes convencen el pare que no s'ha de deixar enlluernar per pretendents presumptament acabalats oblidant els orígens menestrals, que són reivindicats constantment.