Josep Yxart i de Moragas
| dc.coverage | (Tarragona, 10-9-1852 - Tarragona, 25-5-1895) | |
| dc.creator | Gerard Guerra | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:37:08Z | |
| dc.date.issued | 2017 | |
| dc.description | <p>Va ser crític literari però, a més a més, va destacar com a periodista, traductor i editor. Pertanyia a una família benestant de la ciutat de Tarragona. El 1873 es va llicenciar en dret a Barcelona, on havia conviscut amb Narcís Oller, el seu cosí, i on va conèixer intel·lectuals com Manuel Milà i Fontanals o Manuel Duran i Bas, de qui d'alguna manera va esdevenir deixeble. En aquells moments Yxart escrivia poemes i relats costumistes influenciats per Balzac, Mesonero Romanos o Larra. Després de fer el servei militar a Madrid, del 1873 al 1874, va començar a escriure regularment en revistes com <i>El Siglo Literario</i> o <i>El Ramillete</i>. Es va establir a Barcelona el 1877 i va fer de passant per a un bufet d'advocats de la ciutat. Va entrar en contacte amb el grup de <i>La Renaixensa</i> i va començar a publicar articles en català. Durant aquests anys, Yxart també llegeix els assajos de Taine, els escrits dels teòrics alemanys, com Herder o Schiller, i les novel·les naturalistes d'Émile Zola. Del 1878 al 1879 va col·laborar amb la revista <i>La Llumanera de Nova York</i> i aquell mateix 1879 va guanyar els Jocs Florals de Barcelona amb el seu primer assaig,<i> </i><i>Lo teatre català. Ensaig teòric crític</i>. Els anys 1882 i 1883 va col·laborar amb la revista <i>Arte y Letras</i> i va dirigir una col·lecció de llibres que portava el mateix nom. Més tard va assumir la direcció de la <i>Biblioteca Clásica Española</i>, on va publicar el seu assaig sobre el pintor Marià Fortuny i nombrosos pròlegs a obres d'escriptors espanyols, com Leandro Fernández de Moratín, José Cadalso o Mariano José de Larra. L'editorial va publicar novel·les cabdals del naturalisme, com per exemple <i>La Regenta</i> de Leopoldo García Alas <i>Clarín</i>. Yxart, durant aquells anys, va traduir al castellà els tres volums dels <i>Dramas</i> de Schiller i algunes altres obres per a la col·lecció en qüestió. El 1883 va ser nomenat membre de la Real Academia de la Historia i poc després, el 1885 i el 1886, va exercir el càrrec de mantenidor dels Jocs Florals. A partir del 1886 va escriure a <i>La Publicidad</i> i dos anys més tard a <i>La Vanguardia</i>. Els seus articles apareixien en revistes com <i>La Ilustración Artística</i>,<i> </i><i>El Liberal</i>,<i> </i><i>Revista Puertorriqueña</i><i> </i>o en publicacions de Madrid com <i>La España Moderna</i>,<i> </i><i>La España Regional</i> o <i>El Imparcial.</i> El 1886 va iniciar la publicació de cinc anuaris, amb títol <i>El año pasado</i>, on aplega les seves reflexions sobre la vida cultural barcelonina. El volum del 1888 va ser especialment lloat i destacat per la crítica. El 1892 va presidir l'Ateneu Barcelonès. Va morir a Tarragona el 25 de maig del 1895 a causa d'una tuberculosi laríngea. Pocs mesos abans havia estat proposat per entrar a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. En el moment de la seva mort Yxart estava acabant de redactar<i> </i><i>El arte escénico en España</i>, obra projectada en dos volums, de la qual només va veure imprès el primer. El fons personal de Josep Yxart es troba dipositat a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.</p> | |
| dc.description | <p>Josep Yxart és considerat el millor crític literari del seu moment. Va ser un gran creador i renovador de la crítica literària a Espanya, equiparant la seva feina a la de qualsevol crític de qualsevol altra cultura europea moderna. La seva obra més important és <i>El arte escénico en España</i> (1894-1896), en la qual estudia especialment l'evolució del gènere teatral d'ençà del romanticisme, parant atenció especial en l'anàlisi del públic. La seva obra crítica evoluciona des d'un hegelianisme inicial, rebut de la tradició romàntica catalana, cap a un positivisme d'influència francesa, especialment de Taine, cosa que el va convertir en el teòric més important del moviment naturalista a Catalunya. En defensar el naturalisme, va posar un èmfasi especial en el procediment de captació i de reproducció artística de la realitat, més que no pas en el caràcter determinista d'alguns defensors del naturalisme. Ell considerava que aquesta forma de plasmar la realitat en l'art constituïa la principal aportació del moviment a la literatura. En aquest sentit, la seva tasca crítica destaca els aspectes tècnics i de composició, sobretot de la novel·la i del teatre, i desenvolupa, des d'una perspectiva positivista, el concepte teòric de versemblança com a punt central de les relacions entre realitat i ficció. Els darrers anys de la seva vida va posicionar-se al costat d'escriptors modernistes, especialment de Joan Maragall, Santiago Rusiñol i Raimon Casellas, i va acollir alguns aspectes dels nous corrents estètics que s'anaven imposant.</p> | |
| dc.identifier | 2070 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2608 | |
| dc.local.publicacions | <p><i>Obra Completa.</i> Barcelona: Proa, 1995. <br /> <br /> <strong>Prosa</strong></p> <p><i>Obres catalanes.</i> Barcelona: Tipografia «L'Avenç», 1895.</p> <p><i>Vers i prosa</i>. Barcelona: Ilustració catalana, 1915.</p> <p><i>La descoberta de la gran ciutat: París, 1878.</i> Tarragona: Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, 1995.</p> <p><i>Tarragona. Notes de color.</i> Tarragona: Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, 1995.</p> <p><i>Escrits autobiogràfics</i>. Lleida: Punctum: Grup d'Estudi de Literatura del Vuit-cents, 2007.<br /> <br /> <strong>Crítica literària o assaig</strong></p> <p><i>Fortuny: noticia biográfica-crítica.</i> Barcelona: Tipo-Lit. de C. Verdaguer, 1881.</p> <p><i>Fortuny: ensayo biográfico-crítico.</i> Barcelona: E. Domènech y Cª, 1882.</p> <p><i>El año pasado.</i> Barcelona: Librería Española de López, 1886.</p> <p><i>El año pasado.</i> Barcelona: Librería Española de López, 1887.</p> <p><i>El año pasado.</i> Barcelona: Librería Española de López, 1888.</p> <p><i>El año pasado.</i> Barcelona: Librería Española de López, 1889.</p> <p><i>El arte escénico en España.</i> Barcelona: Imprenta de La Vanguardia, 1894-1896.</p> <p><i>Àngel Guimerà.</i> A cura de Rosa Cabré. Barcelona: Edicions 62, 1974.</p> <p><i>Entorn de la literatura catalana de la Restauració.</i> Barcelona: Edicions 62, MOLC, 1980.</p> <p><i>El arte escénico en España.</i> Barcelona: Alta Fulla, 1987.</p> <p><i>Novel·listes i narradors.</i> Barcelona: Curial, 1991.</p> <p><span class="versaleta">Cabré</span>, Rosa (ed.). <i>José Yxart: crítica dispersa</i>. Barcelona: Lumen, 1996.<br /> <br /> <strong>Antologies</strong></p> <p><span class="versaleta">Castellanos</span>, Jordi (ed.). <i>El Modernisme. Selecció de textos</i>. Barcelona: Empúries, 1998.</p> <p><span class="versaleta">Cassany</span>, Enric (ed.). <i>Contes realistes</i>. Barcelona: Edicions 62, 1994.</p> <p><span class="versaleta">Molas</span>, Joaquim (ed.). <i>Poesia catalana de la Restauració</i>. Barcelona: Edicions 62, 1966.<br /> <br /> <strong>Traduccions d</strong><strong>e l'alemany</strong></p> <p><span class="versaleta">Schiller</span>, C. F. <i>Dramas</i>. Barcelona: Biblioteca «Arte y Letras», 1881.</p> <p><span class="versaleta">Schiller</span>, C. F. <i>Dramas</i>. Barcelona: Tipo-lit. de C. Verdaguer, 1882.</p> <p><span class="versaleta">Schiller</span>, C. F. <i>Dramas</i>. Barcelona: Establ. Tipográfico-Editorial de Francisco Pérez, 1883.</p> <p><span class="versaleta">Schiller</span>, C. F. <i>Dramas</i>. Barcelona: Daniel Cortezo y Ca., 1889.</p> <p><span class="versaleta">Schiller</span>, C. F. <i>Intriga y amor: drama en cinco actos</i>. México: Secretaría de Educación Pública, 1949.<br /> <br /> <strong>Traducció del francès</strong></p> <p><span class="versaleta">Saint-Victor</span>, Paul de. <i>Mujeres de Goethe</i>. Barcelona: Daniel Cortezo y Cª, 1884.</p> <p><span class="versaleta">Sarcey</span>, Francisque. Article sobre <i>La Dama de les Camèlies</i> de Dumas. <i>La Renaixensa</i>, XII<i> </i>(1882).<br /> <br /> <strong>Articles</strong></p> <p>«Crónica madrileña, artística y literaria». <i>El Siglo Literario</i> (Barcelona), núm. 13 (13 gener 1874).</p> <p>«Un apóstrofe a Sancho». <i>Boletín del Ateneo Tarraconense de la Clase Obrera</i> (Tarragona), núm. 1212 (1876).</p> <p>«La cuestión palpitante». <i>La Época</i> (13 agost 1883).</p> <p>«<i>La Tribuna</i>, novela original de Emilia Pardo Bazán». <i>La Época</i> (7 gener 1884).</p> <p>«Lletra a n'Albert Savine». <i>L'Avenç</i> (juliol 1884).</p> <p>«La bola de nieve». <i>La Publicidad</i> (12 juny 1887).</p> <p>«De Reus a Tarragona». <i>La Publicidad</i> (27 juliol 1887).</p> <p>«Arte de leer una poesía de Bécquer». <i>La Ilustración</i> (Barcelona), IX, núm. 380 (12 febrer 1888).</p> <p>«La crítica y el arte». <i>La Vanguardia</i> (16 febrer 1888).</p> <p>«Cantos modernos». <i>La Publicidad</i> (17 febrer 1888).</p> <p>«La Montálvez». <i>La Vanguardia</i> (22 març 1888).</p> <p>«Un drama nuevo». <i>La Ilustración</i> (Barcelona), IX, núm. 384 (11 març 1888).</p> <p>«De cómo se escribe». <i>La Ilustración</i> (Madrid), núm. 388 (8 abril 1888).</p> <p>«La Catedral». <i>La Vanguardia</i> (21 juny 1888).</p> <p>«La crítica literaria». <i>La Ilustración</i> (Barcelona), IX, núm. 406 (12 juliol 1888).</p> <p>«Josep Anselm Clavé». <i>La Ilustración Artística</i> (Barcelona), VII, núm. 362 (3 desembre 1888).</p> <p>«Josep Anelm Clavé». <i>La Vanguardia</i> (6 i 16 desembre 1888).</p> <p>«La Puchera». <i>La España Moderna</i> (Madrid), V (1889).</p> <p>«Un drama ruso (sobre <i>El poder de les tenebres</i> de L. Tolstoi)». <i>La Ilustración</i> (Barcelona), IX, núm. 384 (11 març 1888).</p> <p>«Literatura contemporánea». <i>La Ilustración</i> (Barcelona), núm. 384 (11 març 1888).</p> <p>«De mi tierra». <i>La España Moderna</i> (abril 1889).</p> <p>«El verso y la prosa». <i>La Vanguardia</i> (juliol 1890).</p> <p>«Sogra i mora». <i>La Vanguardia</i> (10 octubre 1890).</p> <p>«Don Gabriel Almoravid, crónica del s. XIII». <i>La España Regional</i> (Madrid), VIII (1890), p. 558-569.</p> <p>«El regionalismo literario en Castilla. De Cantabria por una sociedad de escritores y artistas montañeses. Nubes de estío, por J. M. de Pereda». <i>La Vanguardia</i> (19 febrer / 26 febrer / 5 març 1891).</p> <p>«Ángel Guerra, novela contemporánea por Benito Pérez Galdós». <i>La Vanguardia</i> (15 agost 1891). També A: <i>La España Moderna</i> (novembre 1896).</p> <p>«La literatura catalana en Madrid». <i>La Vanguardia</i> (27 novembre / 3 desembre 1891).</p> <p>«Proyecto de conferencias». <i>La Vanguardia</i> (6 desembre 1891).</p> <p>«La Decadencia de los Juegos Florales». <i>La España Regional</i> (1891).</p> <p>«Luis Alfonso». <i>La Vanguardia</i> (21 gener 1892).</p> <p>«Enrich Ibsen». <i>La Renaixensa</i> (31 gener 1892 / 7 defebrer 1892).</p> <p>«Los clichés en artes». <i>La Vanguardia</i> 24 juliol 1892).</p> <p>«La crítica literària contemporània». <i>La Renaixensa</i> (14-15 desembre 1892). També A: <i>Actas del Ateneo Barcelonès</i>, vol. II, p. 59-64. També A: <i>La Renaixensa</i>, núm. XXII, p. 817-830, 833-843.</p> <p>«Poesías y poetas». <i>El Imparcial</i> (4 setembre 1893).</p> <p>«Un apóstrofe a Sancho». <i>La Vanguardia</i> (7 maig 1905).</p> <p>«Un crimen en 1988». <i>La Vanguardia - Artículos del siglo</i> (2 agost 2001), p. 17.<br /> <br /> <strong>Pròlegs</strong></p> <p><span class="versaleta">Fernández de Moratín</span>, Leandro. <i>Comedias escogidas</i>. Barcelona: Arte y Letras, 1883.</p> <p><span class="versaleta">Cadalso</span>, José. <i>Obras escogidas</i>. Barcelona: Arte y Letras, 1883.</p> <p><span class="versaleta">Mello</span>, Francisco Manuel de. <i>Historia de los movimientos. Separación y guerra de Cataluña en tiempos de Felipe IV</i>. Barcelona: Daniel Cortezo y Cª, 1885.</p> <p><span class="versaleta">Larra</span>, José Mariano de. <i>Colección de artículos escogidos</i>. Barcelona: Daniel Cortezo y Cª, 1885.</p> <p><span class="versaleta">Larra</span>, José Mariano de. <i>Colección de artículos escogidos: artículos de costumbres y filosóficos-crítica literaria, artículos políticos</i>. Barcelona: Biblioteca Clásica Española, 1885.</p> <p><span class="versaleta">Montemayor</span>, Jorge de. <i>La Diana enamorada</i>. Barcelona: Daniel Cortezo y Cª, 1885.</p> <p><span class="versaleta">Feijoo</span>, Benito. <i>Obras escogidas</i>. Barcelona: Daniel Cortezo y Cª, 1885-1890.</p> <p><span class="versaleta">Isle</span>, F. de. <i>Cartas familiares y escogidas</i>. Barcelona: Daniel Cortezo y Cª, 1885-1890.</p> <p><span class="versaleta">Oller</span>, Narcís. <i>Notas de color: quadros en prosa</i>. Barcelona: Llibreria d'Álvar Verdaguer, 1883 i 1886.</p> | |
| dc.peudefoto | Fragment d'una crítica de Josep Yxart (maig 1988).. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.relation | <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;" align="LEFT"><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Yxart_i_de_Moragas">Josep Yxart a la Viquipèdia</a></p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;" align="LEFT"> </p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;" align="LEFT"><a href="https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0073028.xml">Josep Yxart a enciclopèdia.cat</a></p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;" align="LEFT"> </p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;" align="LEFT"><a href="https://lletra.uoc.edu/ca/autor/josep-yxart/">Josep Yxart al portal lletrA</a></p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;" align="LEFT"> </p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;" align="LEFT"><a href="https://www.escriptors.cat/autors/yxartj">Josep Yxart al portal de l'AELC</a></p> | |
| dc.source | <p><span class="versaleta">Bensoussan</span>, Albert. <i>José Yxart (1852-1895). Théatre et critique a Barcelone</i>. Tesi doctoral. París: 1978 / Atelier des reproductions des theses, Université de Lille, 1982.</p> <p><span class="versaleta">Cabré</span>, Rosa (estudi i edició anotada). <i>Epistolari Josep Yxart - Narcís Oller</i>. Tesi doctoral inèdita llegida a la Universitat de Barcelona el 26 de juny de 1985, vol. 1, p. 11-97.</p> <p><span class="versaleta">Cabré</span>, Rosa. «El concepte de literatura catalana en l'obra de Josep Yxart». A: <i>"1616", Anuario 1988 de la Sociedad Española de Literatura General y Comparada</i>. Madrid: 1990, p. 87-95.</p> <p><span class="versaleta">Cabré</span>, Rosa. «Catorze cartes de Josep Yxart a Joan Sardà (1879-1882)». A: <i>Miscel·lània Joan Fuster. Estudis de Llengua i Literatura</i>. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993, p. 161-196.</p> <p><span class="versaleta">Cabré</span>, Rosa. «Història i anàlisi d'una relació polèmica: Josep Yxart i Jacint Verdaguer». A: <i>Anuari Verdaguer</i>. Vic: Eumo, 1995, p. 213-254.</p> <p><span class="versaleta">Cabré</span>, Rosa. <i>José Yxart. Crítica dispersa</i>. Barcelona: Lumen, 1996, p. 7-92.</p> <p><span class="versaleta">Cabré</span>, Rosa. «Josep Yxart i l'Ateneu barcelonès. Entre la modernitat cultural i el projecte cívic». <i>Anuari de Filologia </i>(Barcelona: Universitat de Barcelona), vol. XX, secció C, núm. 8 (1997), p. 25-42.</p> <p><span class="versaleta">Cabré</span>, Rosa. «Narcís Oller i Josep Yxart: entre la vida i la literatura (1868-1877)». A: <i>El Segle Romàntic. Actes del Col·loqui Narcís Oller.</i> Valls: Cossetània, 1999, p. 55-88.</p> <p><span class="versaleta">Cabré</span>, Rosa. «Yxart i els llibres. Una aposta intel·lectual». A: <span class="versaleta">Cabré</span>, Rosa; <span class="versaleta">Domingo</span>, Josep M. (ed.). <i>Estudis sobre el positivisme a Catalunya</i>. Vic: Eumo, 2007, p. 9-97.</p> <p><span class="versaleta">Cassany</span>, Enric. «Introducció». A: <span class="versaleta">Yxart</span>, Josep. <i>Novel·listes i narradors</i>. Barcelona: Curial, 1991, p. 5-21.</p> <p><span class="versaleta">Castellanos</span>, Jordi. «Josep Yxart». A: <i>Entorn de la literatura catalana de la Restauració</i>. Barcelona: Edicions 62, 1980, p. 7-10.</p> <p><span class="versaleta">Corbella</span>, Ferran. «Josep Yxart i els inicis de la crítica teatral i cultural moderna». <i>Assaig de Teatre. Revista de l'Associació d'Investigació i Experimentació Teatral</i>, núm. 10-11 (març-juny 1998), p. 239-242.</p> <p><span class="versaleta">Fàbregas</span>, Xavier. «Àngel Guimerà i el teatre del seu temps: Josep Yxart i la reflexió teòrica». A: <i>Història de la Literatura Catalana. Part Moderna</i>. Vol. 7. Barcelona: Ariel, 1986, p. 557-562.</p> <p><span class="versaleta">Malé i Pegueroles</span>, Jordi. «La praxi crítica de Josep Yxart (<i>El año pasado</i>, 1886-1890)». A: <span class="versaleta">Jorba</span>, Manuel; <span class="versaleta">Tayadella</span>, Antònia; <span class="versaleta">Comas</span>, Montserrat (ed.). <i>El segle Romàntic. Actes del Col·loqui sobre el Romanticisme</i>. Vilanova i la Geltrú: Biblioteca Museu Víctor Balaguer, 1997, p. 79-94.</p> <p><span class="versaleta">Montoliu</span>, Manuel de. <i>José Yxart, el gran crítico del renacimiento literario catalán</i>. Tarragona: Diputació Provincial, 1956.</p> <p><span class="versaleta">Musté</span>, Agustín. <i>Yxart y sus obras: estudio biográfico-crítico</i>. Tarragona: Tip. de F. Arís é Hijo, 1897.</p> <p><span class="versaleta">Rovira i Gómez</span>, Salvador J. <i>Josep Ixart i de Moragas i el seu entorn familiar (1852-1895)</i>.<i> </i>Tarragona: edició de l'autor, 1989.</p> <p><span class="versaleta">Sardà</span>, Joan. <i>Josep Yxart: estudio necrológico</i>. Barcelona: Ateneo Barcelonés, 1898.</p> <p><span class="versaleta">Soldevila</span>, Carles. «Josep Yxart i Moragas». <i>Figures de Catalunya</i>. Barcelona: Aedos, 1955.</p> <p><span class="versaleta">Triadú</span>, Joan. «Josep Yxart en el seu temps». <i>Pont Blau</i> (Ciutat de Mèxic), núm. 2 (octubre 1952). Recollit a <i>La literatura catalana i el poble</i>. Barcelona: Selecta, 1961, p. 34-47.</p> | |
| dc.subject | Estudiós, crític, traductor | |
| dc.title | Josep Yxart i de Moragas |