Mandíbula afilada
| dc.contributor.author | Carles Alberola | |
| dc.creator | Clàudia Serra | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-13T16:02:54Z | |
| dc.date.issued | 2021 | |
| dc.description | <p class="p1">Fa poc, Joan ha rebut una invitació a la boda de Laura, cosa que l’ha trasbalsat, ja que Laura era el seu amor de l’adolescència. A més, Laura li ha telefonat i ha decidit de presentar-se al pis de Joan perquè li vol demanar un favor. Joan, que és un personatge immadur i una mica egòlatra, pensa que Laura s’ha desdit del casament i que, en realitat, el que vol és confessar-li l’amor que encara sent per ell (cosa que és bastant absurda tenint en compte que fa un grapat d’anys que no s’han vist). Però Joan és un romàntic i pensa que els anys no han passat per a ells dos, que l’amor tot ho pot. Imagina, doncs, que Laura arribarà allà, com una adolescent juganera i vergonyosa, i que, finalment, després d’entrebancar-se una mica, li dirà que l’estima.</p> <p class="p1">La realitat, però, és més crua: Laura ha vingut per demanar-li que no hi vagi el dia del seu casament, que el va convidar sense pensar-s’ho gaire i que s’hi ha repensat. Joan, que no esperava aquesta reacció, es posa en evidència explicant tot el que havia imaginat que passaria entre ells dos. Laura no creu en l’amor romàntic ni en la felicitat com un estat perpetu, però no pot evitar sentir una mica de tendresa per Joan. Així, encara que les seves actituds davant la vida siguin radicalment diferents, l’evocació dels records els portarà a posar-se d’acord per passar una estona junts, al llit.</p> | |
| dc.description | <p class="p1">L’obra està estructurada en dos actes, i tot el que passa a l’acte I es repeteix també a l’acte II, però amb un canvi de perspectiva. D’aquesta manera, podríem dir que la primera part (el somni de Joan) és el reflex de la segona (la realitat), però passada pel filtre d’un mirall distorsionat, cosa que provoca el riure: això és el que fa que el protagonista sigui un antiheroi en tota regla i l’obra una comèdia hilarant.</p> <p class="p1">D’altra banda, <i>Mandíbula afilada</i> pretén evidenciar la diferència entre ficció i realitat. Així, veiem que en la realitat tot és més complicat, més dur, mentre que en la ficció tot sembla més senzill i satisfactori, més ideal i, en conseqüència, també més fals. Per sort, però, l’autor deixa una escletxa a l’esperança: en la ficció també hi podem trobar una mica de veritat i en la realitat, una mica de felicitat.</p> | |
| dc.identifier | 2896 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/87 | |
| dc.local.estrena | 6-6-1997, Festival Internacional de Sitges (El Garraf), dins de l’anomenada «Operació Alberola» | |
| dc.peudefoto | Fotografia de Mandíbula afilada. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.publisher | València: Bromera, 2001 | |
| dc.relation | <p><a href="https://www.albenaproduccions.com/portfolio/mandibula-afilada">Fitxa de <i>Mandíbula afilada</i> al web d'Albena Produccions</a></p> <p><a href="https://www.albenaproduccions.com/carles-alberola/">Carles Alberola al web d'Albena Produccions</a> (inclou estrenes en teatre i televisió)</p> | |
| dc.source | <p class="p1"><span class="small-caps">Rosselló</span>, Ramon X. «L’escriptura teatral valenciana dels anys 90 ençà». <i>L’Aiguadolç, </i>núm. 45 (2016), p. 13-28.</p> <p class="p1"><span class="small-caps">Sirera</span>, Josep Lluís. «Carles Alberola: Una escriptura dramàtica més enllà de tòpics (una visió personal)». <i>L’Aiguadolç, </i>núm. 45 (2016), p. 53-64.</p> | |
| dc.title | Mandíbula afilada |