Bisbetó
| dc.creator | Francesc Massip | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-13T15:12:26Z | |
| dc.date.issued | 2017 | |
| dc.description | <p>En el context de les festes d'hivern sorgeixen les dignitats o autoritats efímeres, que en les esglésies catedrals o monacals donen lloc a l'elecció del Bisbetó, l'<i>Episcopellum</i> o <i>Episcopus puerorum</i> o <i>scholarium</i>, l'<i>Abatellum</i> o <i>Abbas parvulorum</i>, que s'escollia el dia de Sant Nicolau i que designava la seva cúria juvenil. Exercia el seu mandat durant la vigília i el dia dels Innocents, quan es vestia de pontifical, amb mitra, anell, guants i crossa d'autoritat. A Vic, els actes de la festa dels Innocents rebien el nom de <i>mysterium sollempne</i> i, efectivament, la impressió és que arreu l'ofici era solemne i seriós, a imitació del veritable quefer episcopal. A la catedral de Mallorca el Bisbetó ja es documenta el 1343 i exercia el seu rol en la festivitat de Joan Evangelista: abans de cantar completes, «quant serà alt a la trona, partirà las suas rendes, ab rims e alegria per rahó de las festas», això és, amb un sermó en vers en què faria donacions entre els assistents. La consueta de la Seu d'Urgell (segle <span class="small-caps">xv</span>) assenyala que els <i>pueri</i> tenien el seu <i>episcopum proprium</i> que, en les segones vespres de Sant Joan Evangelista, oficiava i donava benediccions, com també passa a les catedrals de Barcelona, Tarragona, Elna, València o Perpinyà. Al segle <span class="small-caps">xvi</span> l'acte perd el seu sentit originari i s'acaba prohibint. Al monestir de Montserrat s'ha conservat com a festa dels escolans (6 de desembre).</p> | |
| dc.description | <p>La consueta gironina de 1360 anota expressament que, el dia dels Innocents, els clergues han de servir com ho fan els escolans la resta dels dies, portant els ciris i els llibres litúrgics i proveint l'encenser, mentre que els joves duen a terme el menester dels eclesiàstics. De fet, quan s'entonava el magníficat i es deia el versicle «va deposar els poderosos del setial i va exaltar els humils», el prelat titular cedia la seva càtedra al Bisbetó, des d'on assistia a missa, feia el sermó i donava la benedicció, com s'assenyala en la consueta lleidatana del segle <span class="small-caps">xiv</span>. Era una cerimònia prescriptiva vinculada a l'acte d'humilitat que suggereixen l'expressat himne i altres passatges evangèlics, i tots els eclesiàstics eren comminats a retre homenatge al petit bisbe.</p> <p>En català, se'n conserven dos textos en vers: un del segle <span class="small-caps">xiv</span>, que s'hauria pogut usar en allò que la <i>Consueta de Sagristia</i> mallorquina anomena «lo entramès del bisbató», en què l'escolà que fa de petit bisbe demana silenci i atenció al públic oient i passa a relatar breument la vida de sant Nicolau, patró dels escolans, per acabar donant absoltes i convidant a dinar els participants. Es tracta de parlaments molt vius, espontanis i col·loquials, adreçats directament a un públic que escolta. El segon text, del segle <span class="small-caps">xv</span>, és un llarg sermó satíric inspirat en aquells monòlegs dramàtics propis de la jornada dels Innocents, però de caire paròdic.</p> | |
| dc.identifier | 1862 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/7 | |
| dc.peudefoto | Concert de l'escolania de Montserrat. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.relation | <ul> <li><span class="small-caps">Carrera</span>, Manel. «Festa del Bisbetó». <<a href="http://www.festes.org/articles.php?id=245">http://www.festes.org/articles.php?id=245<br /></a><a href="http://www.vilaweb.cat/noticia/4222835/20141206/festa-bisbeto-montserrat.html">http://www.vilaweb.cat/noticia/4222835/20141206/festa-bisbeto-montserrat.html></a></li> </ul> | |
| dc.relation.ispartof | Paralitúrgia de Nadal | |
| dc.source | <ul> <li><span class="small-caps">Dahhaoui</span>, Yann. «Enfant-évêque et fête des fous: un loisir ritualisé pour jeunes clercs?». A: <span class="small-caps">Gilomen</span>, H.-J [<i>et al</i>.]. <i>Temps libre et loisir du 14e au 20e siècles. Freizeit und Vergnügen: vom 14. bis zum 20. Jahrhundert</i>. Zuric: Chronos, 2005, p. 33-46.</li> <li><span class="small-caps">Dahhaoui</span>, Yann. «Voyages d’un prélat festif. Un "évêque des Innocents" dans son évêché». <i>Revue Historique</i>, 639 (2006), p. 677-694.</li> <li><span class="small-caps">Dahhaoui</span>, Yann. «Entre ludus et ludibrium. Attitudes de l’Église médiévale à l’égard de l'évêque des Innocents (xiiie-xve siècles)». <i>Ludica</i>, 13-14 (2007-2008), p. 183-199.</li> <li><span class="small-caps">Dahhaoui</span>, Yann. «Le pape de Saint-Étienne. Fête des Saints-Innocents et imitation du ceremonial pontifical à Besançon». A: <span class="small-caps">Andenmatten</span>, Bernard; <span class="small-caps">Chène</span>, Catherine; <span class="small-caps">Ostorero</span>, Martine Ostorero; <span class="small-caps">Pibiri</span>, Eva (ed.). <i>Mémoires de cours. Études offertes à Agostino Paravicini Bagliani par ses collègues et élèves de l'Université de Lausanne</i>. Lausana: Section d'Histoire, Faculté des Lettres, Université de Lausanne, 2008 (Cahiers Lausannois d'Histoire Médiévale; 48), p. 141-158.</li> <li><span class="small-caps">Lucero Comas</span>, Lluís. «Litúrgia i paralitúrgia del dia de Nadal a la Seu de Girona segons la consueta de 1360». <i>Annals de l’Institut d’Estudis Gironins</i>, XXXV (1995), p. 159-181.</li> <li><span class="small-caps">Massip</span>, Francesc. «Jesters in the Temple, Boy Bishops in the Street: Laughter and Transgression from Advent to Ash Wednesday». <i>European Medieval Drama</i>, 11 (2007), p. 1-35.</li> <li><span class="small-caps">Massip</span>, Francesc. «Rei d’innocents, bisbe de burles: rialla i transgressió en temps de Nadal». A: <span class="small-caps">Sirera</span>, J. Ll. (ed.). <i>Estudios sobre teatro medieval</i> (actes de l'XIè Col·loqui de la SITM, Elx 2004). València: Publicacions de la Universitat de València, 2008, p. 131-146.</li> <li><span class="small-caps">Romeu i Figueras</span>, Josep. «Els dos textos del Sermó del Bisbetó». A: <span class="small-caps">Massip</span>, F.; <span class="small-caps">Vila</span>, P. (coord.). <i>Teatre català antic</i>, 3 vols. Barcelona, Curial / Institut del Teatre, 1994, vol. I, p. 234-275.</li> </ul> | |
| dc.title | Bisbetó |