Teatre Tirso de Molina
| dc.coverage | 1864-1867 (o 1872) | |
| dc.coverage.spatial | Barcelona. Pl. Carles Pi i Sunyer, 10 | |
| dc.creator | Carme Tierz Grafià | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T08:06:56Z | |
| dc.date.issued | 2024 | |
| dc.description | <p>L’orde dels Clergues Regulars Teatins de Sant Gaietà, de fundació italiana, es va instal·lar a Barcelona a mitjan segle XVII en un convent adust, sever, en consonància amb la modèstia que regia la congregació. Els clergues el van ocupar durant dos-cents anys, fins que el juliol del 1835, amb motiu de la Crema de Convents –bullanga iniciada a Reus com a represàlia per l’assassinat de presoners liberals a mans d’una partida carlina–, els teatins que hi quedaven –només quatre– van fugir per evitar la revolta popular. L’endemà, els revolucionaris van prendre l’edifici, situat a la plaça de Santa Anna –actualment, Carles Pi i Sunyer–, que els següents cent anys va tenir les més diverses utilitats: entre d’altres, va ser la seu de la Universitat de Cervera a la Ciutat Comtal i la d’una escola per a cecs i sords.</p> <p>El 1864, l’antiga església del convent va esdevenir un teatre (anomenat Tirso de Molina) que va restar obert, pel cap baix, fins al 1872 –com proven les ressenyes de la seva activitat artística a la premsa– i no fins al 1867, com assenyalen algunes fonts. Després d’aquests anys dedicats al teatre, l’espai va ser la seu d’un club federalista, una caserna de bombers i els jutjats municipals.</p> <p>El bombardeigs de la Guerra Civil van malmatre considerablement l’edificació i el convent i la capella van acabar de ser enderrocats dels anys 1940 al 1945; posteriorment, al solar que ocupaven es va aixecar l’edifici de l’Institut Municipal d’Estadística, seu actual de la Gerència Municipal de Seguretat, Prevenció i Convivència.</p> | |
| dc.description | <p>El 8 de desembre del 1864, la comèdia de Luis de Eguilaz <em>El padre de los pobres, San Juan de Dios</em> va inaugurar la programació del Teatre Tirso de Molina, en què igual convivien melodrames francesos o peces catalanes (<em>Cristeta l’estanquera</em>, de Joaquim Marinel·lo i Bosch) i bilingües com comèdies populars de màgia (<em>Urganda la desconocida</em>, de Francisco Sánchez del Arco)<em>.</em> A l’inici de la dècada del 1870, el teatre es va programar amb intermitències; segons l’almanac del <em>Diari de Barcelona</em> del 1870, l’espai no donava mostres d’obrir-se en tota la temporada, mentre que a l’any següent, la mateixa publicació apuntava: «Del Teatro de Tirso no podemos decir sino que puso en escena dos producciones nuevas, <em>Tres y la María </em><em>sola</em> i <em>La presa de la Galera o els Borbons a Espanya</em>».</p> | |
| dc.identifier | 1283 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2158 | |
| dc.peudefoto | Institut Municipal d'Estadística de Barcelona, al solar que ocupava l'antiga església dels teatins i el Teatre Tirso de Molina, al costat del Portal de l'Àngel (creative commons) | |
| dc.source | <p><span class="small-caps">Duran i Sanpere</span>, Agustí. <em>Barcelona i la seva història. La formació d’una gran ciutat.</em> Vol. 1. Barcelona: Documents de Cultura, 1972.</p> <p><span class="small-caps">Gabriel</span>, Pere. <em>Història de la cultura catalana: Naturalisme, positivisme i catalanisme, 1860-1890.</em> Barcelona: Edicions 62, 1994.</p> <p><span class="small-caps">Morell i Montadi</span>, Carme. <em>El teatre de Serafí Pitarra: entre el mite i la realitat (1860-1875). </em>Barcelona: Curial Edicions Catalanes; Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1995.</p> <p><span class="small-caps">Tierz</span>, Carme; <span class="small-caps">Muniesa</span>, Xavie. <em>Barcelona ciutat de teatres</em>. Barcelona: Ajuntament de Barcelona; Viena edicions, 2013. </p> <p>Fonts:</p> <p><em>Diari de Barcelona</em> (30 novembre 1864)</p> <p><em>Almanaque del Diario de Barcelona</em>, 1870</p> <p><em>Almanaque del Diario de Barcelona</em>, 1871</p> | |
| dc.title | Teatre Tirso de Molina |