Titelles Vergés
| dc.coverage | 1920 circa | |
| dc.coverage.spatial | Amb seu a Sitges, actuen a tot l’Estat espanyol –majoritàriament a Catalunya–. | |
| dc.creator | Jordi Jané i Romeu | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T07:51:05Z | |
| dc.date.issued | 2018 | |
| dc.description | <p>Centenària nissaga barcelonina de tres generacions de titellaires iniciada per Sebastià Vergés i Prats el 1910. Els diferents membres de la família s’han integrat de forma gradual a la companyia i han après l’ofici seguint el tradicional escalafó Aprenent → Ajudant 2n → Ajudant 1r → Manipulador principal i Cap de grup. La cronologia dels principals membres de la nissaga pot ajudar a seguir la trajectòria de la companyia.</p> <p><u>Primera generació</u></p> <p style="padding-left: 30px;">Sebastià Vergés i Prats (1900-1974). Fundador i cap de grup.<br />Isabel Cadena i Aiguadé (1905-1997)<br />Antoni Vergés i Prats (1909-1985).</p> <p><u>Segona generació</u></p> <p style="padding-left: 30px;">Sebastià Vergés i Cadena (1929-2014). Cap de grup fins al 1994.<br />Agustina Martínez Saiz (1935-2009). Ajudant principal del 1975 i al 1995.<br />Martí Vergés i Cadena (1930-2014). Ajudant fins al 1961.</p> <p><u>Tercera generació</u></p> <p style="padding-left: 30px;">Sebastià Vergés i Martínez (1958). Comença d’aprenent el 1965. Cap de grup des del 1995.<br />Montserrat Albalate ì Llopis (1956). Ajudant principal des del 1978.<br />Jaume Vergés i Martínez (1961). Aprenent i ajudant (1976-1986). El 1986 funda amb Montse Eiras la companyia de titelles i pallassos Tururut.<br />Àlex Vergés i Martínez (1963). Ajudant ocasional de Vergés i Cadena.</p> <p>Als deu anys, Sebastià Vergés i Prats fa d’aprenent del titellaire Jaume Anglès i Vilaplana, i als quinze debuta com a cap de grup al Parc del Tibidabo. Cap al 1920 funda Putxinel·lis Vergés amb el seu germà Antoni i la seva esposa Isabel Cadena i Aiguadé. El fill d’Isabel i Sebastià, Sebastià Vergés i Cadena, s’integra al grup el 1946 i una mica més tard ho fa el segon fill, Martí Vergés i Cadena. Les dècades de 1920 i 1930 els Vergés actuen arreu de Catalunya. Acabada la guerra civil, actuen a Piscinas y Deportes, Salón Rosa, Cúpula del Coliseum i Sala Mozart, entre molts altres espais, i fan programacions estables a Els Quatre Gats (1939-1945), el Poble Espanyol (1940-1958) i Can Jorba (1949-1963). Són pioners a la televisió: vint-i.vuit programes infantils a TVE (estudis de Miramar, Barcelona, 1959-1961, etapa anterior a la d’Herta Frankel-Artur Kaps-Franz Joham, després de la qual intervindran en dotxe programes més).</p> <p>Quan, entre el 1960 i el 1961, Sebastià Vergés i Prats es retira per motius de salut, el grup es configura amb Antoni Vergés i Prats, Isabel Cadena i Sebastià Vergés i Cadena. El 1973, el flamant Departament de Titelles de l’Institut del Teatre homenatja la trajectòria de Sebastià Vergés i Prats amb el Premi d’Honor. Els Vergés hi corresponen donant sis titelles de principis del segle <span class="small-caps">XIX</span> tallats en fusta al Museu de les Arts Escèniques (MAE).</p> <p>El 1973 debuta la tercera generació (Sebastià Vergés i Martínez), qui el 1975 comença a renovar la imatge general del grup i, sense renunciar al putxinel·li tradicional català, actualitza guions, figures i decorats, i abandona la llengüeta en favor de la qualitat dels diàlegs. Agustina Martínez Saiz, esposa de Vergés i Cadena, s’incorpora a la companyia també el 1975.</p> <p>La formació 2018 de Titelles Vergés (Sebastià Vergés i Martínez, i Montserrat Albalate i Llopis) manté dues línies: clàssica (estètica i repertori genuïns de la companyia) i actual (obres, personatges i posades en escena de nou encuny).</p> <p>Entre els guardons rebuts: Premi Honorífic de l’Institut del Teatre a la trajectòria artística de Sebastià Vergés i Prats (1973), Placa commemorativa dels cent anys de la companyia (Ajuntament de Barcelona, 2010) i «Premio a Toda una Vida» (Centro Internacional del Títere, Tolosa) a Sebastià Vergés i Cadena.</p> <p>El 2011 Sebastià Vergés i Martínez rep els premis Drac d’Or i Ara Lleida (Fira de Titelles de Lleida) per <i>Pinotxo, el nen de fusta. </i>En ocasió del centenari (2010 i 2011), la companyia ha rebut homenatges de certàmens com Guant (Valls), Romà Martí (Caldes de Montbui), Firobi (Vilassar de Mar) i Mostra de Titelles d’Igualada, entre d’altres.</p> | |
| dc.description | <p>Degans dels titellaires a l’Estat espanyol, són els únics que usen el putxinel·li català (la companyia vallenca Pa Sucat n’usa una variant). Treballen amb els personatges clàssics: el Pericu (o Titella), en Tòfol, la Cristeta, la Cascàrria i el Dimoni, entre d’altres. Entre els nous destaca el Panxito, creat per Sebastià Vergés i Cadena el 1947 i popularitzat en els esmentats programes televisius.</p> <p>Vergés i Martínez ha fet més manipulable el putxinel·li tradicional: la figura, de fibra de vidre sobre una base de fusta amb els tres forats per als dits, és molt més lleugera, i, d’altra banda, el titella mou boca i ulls mitjançant mecanismes accionats amb la mà de guant. També s’ha modernitzat el castellet fent-lo panoràmic i incorporant-hi un prosceni amb què el públic guanya visibilitat.</p> | |
| dc.identifier | 2322 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/1721 | |
| dc.local.estrena | <p>Del centenar d’obres de titelles del repertori clàssic citem <i>El naufragi del vaixell Aurora</i>,<i> Competència</i>,<i> La corrida</i>, <i>El cocinero Panchito. Festa Major (La Murga dels ben fets)</i>,<i> Les angúnies d’en Banyeta</i> i<i> L’enderrocament de l’infern</i> (amb putxinel·lis, castellet i decorats originals de l’obra en dos actes estrenada als anys vint, es va representar al 25è Festival Internacional de Teatre Visual i de Titelles, TNC, Barcelona, 1998).</p> <p>Entre les noves creacions:</p> <p><i>L’invent del Professor Ximplet.</i></p> <p><i>L’aniversari de la senyora Antònia.</i></p> <p><i>El senyor Carbassetes.</i></p> <p><i>El fantasma!</i></p> <p><i>La Laia i l’avi Vicenç.</i></p> <p><i>La màquina dels caramels.</i></p> <p>1999-2000. <i>Els Pastorets, fum, fum, fum</i> (gran producció amb una quarantena de titelles i decorats dels germans Salvador).</p> <p><i>Hansel i Gretel.</i></p> <p>6 juny 2010. <i>El titella pròdig,</i> de Santiago Rusiñol. Direcció S. Vergés i Martínez. Museu Picasso (Barcelona).</p> <p><i>El fantàstic màgic d’Oz</i> (musical amb titelles). Temporada al Teatre Poliorama (Barcelona).<br /><br /></p> <p><strong>Publicacions</strong></p> <p><span class="small-caps">Vergés Martínez</span>, Sebastià. «Titelles Vergés, 90 años de vida»<i>.</i> <i>Titireando</i> (Tolosa: UNIMA, Federación España), núm. 78 (2000), p. 10-11.</p> | |
| dc.peudefoto | Retrat de Sebastià Vergés de Titelles Vergés. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.peudefoto | <p><img style="float: none;" src="/site3/imgs/titelles-verges.png?h=220&w=342" alt="titelles vergés.png" width="342" height="220" /></p> | |
| dc.relation | <p><<a href="http://www.titellesverges.com">www.titellesverges.com</a>></p> <p><<a href="http://www.facebook.com/sebastia.verges">http://www.facebook.com/sebastia.verges</a>></p> <p>Revista <i>Putxinel·li</i>: <<a href="http://www.putxinelli.cat">www.putxinelli.cat</a>></p> | |
| dc.source | <p><span class="small-caps">Ayuso</span>, Adolfo. «El títere de tipo catalán y la saga de los Vergés»<i>.</i> <i>Fantoche</i> (Calatayud: UNIMA, Federación España), núm. 4 (2010), p. 17 a 48.</p> <p><span class="small-caps">Chapitó</span> (Jaume Albiol). «Un titiritero ejemplar. Sebastián Vergés, decano de los titellaires catalanes»<i>.</i> <i>Circo</i> (Barcelona), núm. 48 (1 setembre 1961), p. 13.</p> <p><span class="small-caps">Diversos autors.</span> <i>Figures del desdoblament. Titelles, màquines i fils</i>. Catàleg de l’exposició homònima. Barcelona: Editorial Comanegra, 2015.</p> <p><span class="small-caps">Gasch</span>, Sebastià. «El mundo fabuloso de los títeres»<i>.</i> <i>Destino </i>(Barcelona), núm. 1913 (1 juny 1974), p. 58.</p> <p><span class="small-caps">González</span>, Sílvia. «Titelles Vergés. Una nissaga centenària»<i>.</i> <i>Teatre BCN</i> (1 abril 2010).</p> <p><span class="small-caps">Jané</span>, Jordi. <i>Les arts escèniques a Catalunya.</i> Barcelona: Cercle de Lectors; Galaxia Gutenberg, 2001.</p> <p><span class="small-caps">Jarque</span>, Anna. «La nissaga Vergés»<i>.</i> <i>Carrer</i> (Barcelona: Fundació La Roda), núm. 52 (2010), p. 22-23. <<a href="http://www.fundaciolaroda.cat/Revista/Carrer_52.pdf">http://www.fundaciolaroda.cat/Revista/Carrer_52.pdf</a>></p> <p><span class="small-caps">Martín</span>, Josep A. <i>El teatre de titelles a Catalunya.</i> Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1998.</p> <p><span class="small-caps">Otal</span>, Pepe. «Entrevista a Sebastián Vergés (i Cadena)». <i>Bululú. A revista dos títeres </i>(Santiago de Compostela: Centro de Documentación das Artes Escénicas; IGAEM), núm. 1 (2001), p. 65 a 70.</p> <p><span class="small-caps">Porras</span>, Francisco. <i>Teatro popular.</i> Madrid: Editora Nacional, 1981.</p> <p><span class="small-caps">Rumbau</span>, Antoni. «Titelles Vergés en el Museo Picasso»<i>.</i> <i>Titerenet</i> (9 juny 2010) <<a href="https://www.titerenet.com/2010/06/09/titelles-verges-en-el-museo-picasso/">https://www.titerenet.com/2010/06/09/titelles-verges-en-el-museo-picasso/</a>></p> | |
| dc.subject | Teatre de putxinel·lis clàssics | |
| dc.title | Titelles Vergés | |
| dc.title.alternative | <p>1920–1936: «Sebastià Vergés. Titellaire», «Germans Vergés», «Putxinel·lis Vergés».<br />1939–1974: «Polichinelas Vergés», «Polichinelas Sebastián Vergés», «Polichinelas Vergés – 4 Gatos».<br />1975–2018: «Putxinel·lis Vergés», «Putxinel·lis Sebastià Vergés» i «Titelles Sebastià Vergés».<br />Denominació més emprada: «Titelles Vergés».</p> |