Jaume Sisa i Mestres
| dc.coverage | (Barcelona, 24/9/1948 - ) | |
| dc.creator | Jaume Carbonell i Guberna | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:36:46Z | |
| dc.date.issued | 2017 | |
| dc.description | <p>Inicià la carrera musical el 1966. El 1968 s'integrà al Grup de Folk, on gravà el seu primer senzill, <i>L'home dibuixat</i>. Integrat en el circuits de música més alternativa de Barcelona, el 1970 formà el grup Música Dispersa, però no tingué continuïtat.</p> <p>L'any següent, el 1971 presentà el primer àlbum amb el seu nom, <i>Orgia</i>, que representa un clar reflex del panorama alternatiu de la Barcelona de l'època.</p> <p>El 1975, després d'uns anys de silenci, reaparegué amb el disc que es convertí en el més emblemàtic de la seva carrera, <i>Qualsevol nit pot sortir el sol</i>. Fou important no només perquè aquest treball es pot considerar el definitori del seu estil, sinó perquè el tema que donà nom a l'àlbum es convertí ben aviat en un dels més representatius i emblemàtics del moment, i sens dubte el més reconegut de la seva carrera com a cantautor. Fruit d'aquest moment és el següent àlbum, <i>Galeta Galàctica</i> (1976). Sisa s'acompanyava amb una banda pròpia, amb músics que majoritàriament provenien de l'Orquestra Plateria, formació promoguda a l'empara de l'ambient propiciat per la sala Zeleste i pel mateix Sisa.</p> <p>Des d'aleshores, en les produccions successives, Sisa anà consolidant un estil propi que buscava la connexió mística amb una poètica personal plena d'imatges oníriques i surrealistes. De mica en mica anà evolucionant cap a una imatge més convencional que es reivindicava en bona mesura com a revulsiu dins la tendència principal de la música catalana, dominada per l'Ona Laietana. Aquest procés s'inicià amb <i>La màgia de l'estudiant</i> (1979), en què presenta una sonoritat més convencional, amb orquestracions que l'acostaren a la cançó lleugera més comercial, mentre que el mateix Sisa es presentava amb una nova imatge. </p> <p>Després d'aquest període, Sisa inicià una nova etapa lligada al món del teatre amb la companyia Dagoll-Dagom. El 1978 compongué les cançons de l'espectacle <i>Antaviana</i>, basat en textos de Pere Calders, que gaudí d'una molt bona acollida. L'obra rellançà Sisa amb una imatge renovada i, alhora, suposà la confirmació de la trajectòria de Dagoll-Dagom en el camí del teatre musical. La bona acollida d'<i>Antaviana</i> animà tant la companyia com el propi Sisa a un nou projecte, <i>Nit de Sant Joan </i>(1981).</p> <p>Mentrestant, el 1982, Sisa col·laborà amb l'artista conceptual Antoni Miralda en el projecte <i>Barcelona Postal</i>. L'any següent insinuà un retorn als orígens com a cantautor amb <i>Roda la música</i> (1983), després del qual anuncià que es retirava dels escenaris sense fer-ho efectiu realment, ja que continuà col·laborant amb diversos artistes i projectes, com l'àlbum <i>Transcantautor: última notícia</i> (1984), el llibre de poemes <i>Lletres galàctiques</i> i l'exposició <i>Memòria representada</i>, amb els quals es donava per tancada la carrera de Jaume Sisa.</p> <p>A partir d'aquí s'inventà un personatge amb el nom de Ricardo Solfa (nom que havia utilitzat en el que fou l'embrió de l'Orquestra Plateria el 1974: Ricardo Solfa y las Perlas del Caribe). Amb aquest nom, i com a cantant melòdic en castellà, es prodigà pels cercles de l'aleshores anomenada<i> </i>Movida Madrileña cantant boleros. Enregistrà diversos discos, però Sisa no encaixà mai en el pop espanyol.</p> <p>Després d'aquesta etapa Sisa s'aproximà puntualment a l'escena catalana, novament a través de Dagoll-Dagom, amb col·laboracions en la música i les cançons de dues sèries televisives, <i>Oh! Europa</i> (1994) i <i>Oh! Espanya</i> (1996).</p> <p>Encara inventà una nova personalitat, que fou molt puntual, el Viajante, i posteriorment tornà a actuar sota el nom de Jaume Sisa.</p> | |
| dc.description | <p>Dins el món de la cançó catalana, Jaume Sisa s'ha mogut sempre en el que s'ha conegut com a rock català, del qual, juntament amb Pau Riba o la Companyia Elèctrica Dharma, ha estat un dels noms més destacats. Les seves composicions han tingut sempre un component surrealista molt personal, que ell ha anomenat galàctic. Imatges, personatges i situacions imaginatives i oníriques,barrejats amb referents quotidians, n'han marcat els continguts.</p> <p>Sisa, sempre transgressor, ha anat més enllà de les convencions performatives, i això l'ha portat a transcendir els esquemes establerts. En un moment en què la figura del cantautor va estar estereotipada per una estètica, una dramatúrgia i una sonoritat determinades, Sisa es volgué obrir a noves experiències i nous conceptes musicals. Això el portà a col·laborar amb Dagoll-Dagom; <i>Antaviana</i> especialment, però també <i>Nit de Sant Joan</i>, contribuïren en la transformació del teatre català durant la transició. La reivindicació de Pere Calders propicià la dramatització d'altres continguts literaris per a l'escena. La renovació d'un llenguatge escènic, especialment el tractament musical, contribuí a la direcció que prengué la companyia vers una modernització del teatre musical.</p> | |
| dc.identifier | 1442 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2464 | |
| dc.local.publicacions | <p><span style="font-size: 12pt;"><span class="versaleta">Sisa</span>, Jaume. <i>Lletres Galàctiques</i>. Sant Boi de Llobregat: El Mall, 1984.</span></p> | |
| dc.relation | <p><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Jaume_Sisa_i_Mestres">Jaume Sisa</a> a la Viquipèdia</p> <p><a href="http://www.enderrock.cat/noticia/19845/jaume/sisa/galactic/amb/vida/comic">Entrevista</a> a Jaume Sisa a Enderrock (4 setembre 2019). [Consulta: 27 abril 2020]</p> <p><a href="https://qualsevolnit.com/2016/12/jaume-sisa/">Entrevista</a> a Jaume Sisa a Qualsevol nit (25 desembre 2016). [Consulta: 27 abril 2020]</p> <p><a href="https://www.elperiodico.com/es/personajes/jaume-sisa-28362">Notícies i articles</a> sobre Jaume Sisa a ElPeriódico. [Consulta: 27 abril 2020]</p> <p><a href="https://www.google.com/search?q=jaume+sisa&sxsrf=ALeKk03TIXdYBUEIFbmBlq76T9cpnvRhCw:1588153018747&source=lnms&tbm=vid&sa=X&ved=2ahUKEwj95p-Eq43pAhUIlhQKHdkoDfg4ChD8BSgCegQIDBAE&biw=1258&bih=629">Vídeos</a> de i sobre Jaume Sisa. [Consulta: 27 abril 2020]</p> | |
| dc.source | <p><span style="font-size: 12pt;"><span class="versaleta">Diversos autors</span>. <i>La nova cançó. La veu d’un poble</i>. Barcelona: Museu d’Història de Catalunya, 2010.</span></p> <p><span style="font-size: 12pt;"><span class="versaleta">Claudín</span>, Víctor. <i>Sisa</i>. Madrid: Júcar, 1981. (Colección Los juglares).</span></p> <p><span style="font-size: 12pt;"><span class="versaleta">García Soler</span>, Jordi. <i>Crònica apassionada de la Nova Cançó</i>. Barcelona: Flor del vent, 1996.</span></p> <p><span style="font-size: 12pt;"><span class="versaleta">Mainat</span>, Joan Ramon. <i>Tretze que canten</i>. Barcelona: Mediterrània, 1982.</span></p> <p><span style="font-size: 12pt;"><span class="versaleta">Vilarnau</span>, Joaquim. <i>Cinquanta anys de la Cançó</i>. Valls: Cossetània Edicions, 2009.</span></p> | |
| dc.subject | Compositor, intèrpret | |
| dc.title | Jaume Sisa i Mestres |