Tristan Rémy

dc.coverage(Blérancourt, Aisne, França, 24-01-1897 - Mériel, Val-d'Oise, França, 23-11-1977)
dc.creatorJordi Jané
dc.date.accessioned2026-01-14T15:38:10Z
dc.date.issued2017
dc.description<p>Considerat un dels exponents de la literatura proletària francesa dels anys trenta del segle <span class="versaleta">XX</span> amb títols com <i>Porte Glignancourt </i>(1928) i <i>Faubourg Saint-Antoine</i> (Prix Populiste 1936)<i>,</i> se'l coneix sobretot per la posterior i fecunda activitat com a historiador circense. Autor de nombrosos articles, reportatges, cròniques, assajos, biografies, estudis, narracions i conferències sobre circ, va editar la revista <i>Cirque</i>, va ser cronista titular de circ i music-hall a <i>L'Humanité</i> i va col·laborar a la revista <i>Monde</i>, entre molts altres mitjans. Va fundar la Union des Historiens du Cirque (que va presidir el 1958) i va ser vicepresident de l'Association de la Presse du Cirque et du Music-hall. Va assessorar Federico Fellini en la preparació del film <i>I Clowns</i> (1970), en algunes seqüències del qual apareix personalment.</p>
dc.description<p style="line-height: 115%;"><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">Investigador extremament meticulós, la solvència dels seus treballs de recerca i assaig ha contribuït en gran mesura a fixar la historiografia del circ francès i europeu, sobretot en l'especialitat de pallassos. La monografia <i>Les clowns</i> (1945), de magnitud només comparable a <i>L'acrobatie et les Acrobates</i> de Georges Strehly (1903), és una eina imprescindible per entendre l'origen i l'evolució de la comicitat de la pista. En el volum <i>Entrées clownesques</i> (1962), Rémy reprodueix seixanta de les cent cinquanta entrades de pallasso recollides, moltes en directe, al llarg de la seva trajectòria, i contribueix així a perpetuar un repertori escènic que en part té les arrels a la<i> Commedia dell'arte.</i></span></p> <p style="line-height: 115%;"><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">Tristan Rémy ha estat un model seguit per estudiosos circenses com els catalans Sebastià Gasch, Jordi Elias i Josep Vinyes, el menorquí Alfredo Marqueríe o el francès Pierre Robert Levy.</span></p>
dc.identifier1323
dc.identifier.urihttps://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2874
dc.local.publicacions<p style="line-height: 115%;"><i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">Les Clowns.</span></i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';"> París, Grasset, 1945 (hi ha una reedició del 2002, del mateix editor).</span></p> <p style="line-height: 115%;"><i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">Petite histoire du cirque.</span></i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';"> Gant (Bèlgica), De Vlam, 1950.</span></p> <p style="line-height: 115%;"><i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">Le Cirque Bonaventure (roman d'un cirque)</span></i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">. Editions de la Paix, 1952.</span></p> <p style="line-height: 115%;"><i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">Jean-Gaspard Deburau (amb prefaci de Jean-Louis Barrault).</span></i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';"> París, L’Arche, 1954.</span></p> <p style="line-height: 115%;"><i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">Le cirque et ses étoiles.</span></i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';"> Brussel·les, Artis, 1955.</span></p> <p style="line-height: 115%;"><i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">Le Cirque de Moscou.</span></i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';"> París, Editions Cercle D'art, 1956.</span></p> <p style="line-height: 115%;"><i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">Essai d'une classification décimale des acrobaties espectaculaires.</span></i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';"> París, Tristan Rémy, 1961.</span></p> <p style="line-height: 115%;"><i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">Entrées clownesques.</span></i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';"> París, L’Arche, 1962 (reeditat el 1997 per L’Arche).</span></p> <p style="line-height: 115%;"><i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">George Wague, le mime de la Belle Époque.</span></i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';"> París, Georges Girard, 1964.</span></p> <p style="line-height: 115%;"><i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">Maïss, funambule et clown</span></i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">.</span></p> <p style="line-height: 115%;"><i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">Un gentilhome de cirque: Léon Reiffert</span></i><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">.</span></p>
dc.peudefotoIcona que representa un estudiós teatral. Font: Generat per IA
dc.source<p><span class="versaleta">Ambroise</span>, Jean-Charles. «Entre littérature prolétarienne et réalisme socialiste: le parcours de Tristan Rémy»<i>. </i>[En línia]<i> </i>&lt;<a href="http://www.cairn.info/revue-societes-et-representations-2003-1-page-39.htm">http://www.cairn.info/revue-societes-et-representations-2003-1-page-39.htm</a>&gt;. [Consulta: 30 octubre 2014]</p>
dc.subjectEstudiós
dc.titleTristan Rémy

Col·leccions

Copyright © 2026 Institut del Teatre | Tots els drets reservats | Avís legal