Francesc Camprodon
| dc.coverage | (Vic, 4-3-1816 - l'Havana, 16-8-1870) | |
| dc.creator | Albert Pijuan Hereu | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:36:38Z | |
| dc.date.issued | 2024 | |
| dc.description | <p>Francesc Camprodon, llicenciat en dret per la Universitat de Cervera, va destacar en la convulsa vida pública del XIX com a polític liberal, com a diputat al Congrés de Diputats en tres ocasions i com a llibretista de sarsueles en castellà i, a l’últim, de sainets en català. La seva carrera literària va començar a Cadis, on va ser desterrat per la seva filiació liberal. Després de publicar dos reculls de poemes, la seva relació amb l’actor José Valero el va dur a escriure teatre. La seva primera obra per al teatre, inicialment titulada <i>Lola, </i>va ser<i> Flor de un día </i>(1851) –parodiada per Serafí Pitarra a <i>Ous d’un dia</i>– i va tenir prou ressò a l’escena castellana (traduïda a l’alemany l’any 1955 i amb dinou edicions de la publicació en cosa de vint anys) perquè n’escrivís una segona part, <i>Espinas de flor </i>(1852) i se’n fessin sengles versions novel·lades. Va conèixer l’èxit com a llibretista de sarsueles, de les quals en va arribar a estrenar dues o tres a l’any a Madrid amb Emilio Arrieta, Francisco Barbieri, Joaquín Gaztambide i Manuel Fernández Caballero com a compositors habituals. D’entre aquestes peces cal destacar <i>Marina </i>(1855), ambientada a Lloret de Mar i convertida en òpera l’any 1871, on el cant «Costas las de Levante, playas las de Lloret, dichosos los ojos que os vuelven a ver» ha perviscut en l’imaginari popular. Tant les obres de teatre com les sarsueles van tenir un enorme èxit de crítica i públic, fet que li va comportar popularitat i ingressos generosos. En català, Camprodon és conegut pels sainets <i>La Teta gallinaire </i>i <i>La tornada d’en Titó</i>, tot i que també va publicar una vintena de poemes.</p> <p>L’any 1868, durant el Sexenni Democràtic, va ser nomenat administrador de les rendes reials a Cuba, on va morir l’any 1870. La controvèrsia sobre el lloc de naixement encara es manté oberta, disputada entre Vic i Taradell. A Taradell estan prou convençuts que és el seu fill il·lustre per haver-li dedicat un monòlit de l’escultor Josep Ricart.</p> | |
| dc.description | <p>Com molts altres autors de la Renaixença, Francesc Camprodon va canviar de llengua un cop ja havia consolidat una producció notable en castellà, tot i que cal apuntar que va ser dels primers a fer aquest salt, abans i tot que Víctor Balaguer o Serafí Pitarra. L’èxit li va somriure amb les seves primeres peces dramàtiques en castellà i els llibrets de sarsuela, encara que també va causar un impacte en el teatre català amb els dos sainets modèlics <i>La Teta gallinaire </i>i <i>La tornada del Titó</i>. Aquestes peces, perfectament alineades al costumisme de l’època, van ser pioneres en l’ús d’un català viu i líric en el si d’un gènere popular i que «per la seva frescor i senzillesa compten com el millor de la seva obra, deslliurats d’aquell sentimentalisme carrincló que acoloreix els seus drames anteriors». (Fàbregas, 1978, p. 152.)</p> | |
| dc.identifier | 3160 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2393 | |
| dc.local.estrena | <p>Teatre:</p> <p>Febrer 1851. <i>Flor de un día</i>. Teatro Español, Madrid.</p> <p>Març 1852. <i>Espinas de una flor</i>. Teatro del Drama, Madrid.</p> <p>Juliol 1865. <i>La tornada d’en Titó. </i>Jardins d’Euterpe, Reus.</p> <p>Maig 1867. <i>La Teta gallinaire. </i>Gran Teatre del Liceu, Barcelona.</p> <p>Sarsueles:</p> <p>Gener 1853<i>. El dominó azul</i>. Música d’Emilio Arrieta. Teatro del Circo, Madrid.</p> <p>Setembre 1854. <i>Los Diamantes de la corona</i>. Música de Francisco Barbieri. Teatro del Circo, Madrid.</p> <p>Setembre 1855. <i>Marina</i>. Música d'Emilio Arrieta. Teatro del Circo, Madrid.</p> <p>Desembre 1855. <i>El Vizconde</i>. Música de Francisco Barbieri. Teatro del Circo, Madrid.</p> <ol start="1856"> <li><i>El dictador. </i>Música de Francisco Barbieri.</li> </ol> <p>Desembre 1856. <i>El diablo en el poder. </i>Música de Francisco Barbieri. Teatro de la Zarzuela, Madrid.</p> <p>Gener 1857. <i>El lancero. </i>Música de Joaquín Gaztambide. Teatro de la Zarzuela, Madrid.</p> <p>Març 1857. <i>Juan Lanas</i>. Música de Manuel Fernández Caballero. Teatro de la Zarzuela, Madrid.</p> <p>Octubre 1857. <i>El relámpago</i>. Múscia de Francisco Barbieri. Teatro de la Zarzuela, Madrid.</p> <p>Desembre 1857. <i>La Jardinera. </i>Música de Manuel Fernández Caballero. Teatro de la Zarzuela, Madrid.</p> <p>Febrer 1858. <i>Por conquista. </i>Música de Francisco Barbieri. Teatro de la Zarzuela, Madrid.</p> <p>Juny 1858. <i>Un pleito</i>. Música de Joaquín Gaztambide. Teatro de la Zarzuela, Madrid.</p> <p>Maig 1859. <i>¡Quién manda, manda! </i>Música d’Emilio Arrieta. Teatro de la Zarzuela, Madrid.</p> <p><i>G</i>ener 1860. <i>El diablo las carga.</i> Música de Joaquín Gaztambide. Teatro de la Zarzuela, Madrid.</p> <p>Desembre 1860.<i> Una vieja</i>. Música de Joaquín Gaztambide. Teatro de la Zarzuela, Madrid.</p> <p>Desembre 1860. <i>El gran bandido. </i>Música de Manuel Fernández Caballero i Cristóbal Oudrid. Teatro de la Zarzuela, Madrid.</p> <p>Desembre 1861. <i>Del palacio a la taberna. </i>Música de Joaquín Gaztambide. Teatro de la Zarzuela, Madrid.</p> <p>Desembre 1862. <i>Los dos mellizos. </i>Música de Manuel Fernández Caballero. Teatro de la Zarzuela, Madrid.</p> <p>Desembre 1862. <i>Los suicidas. </i>Música de Manuel Fernández Caballero. Teatro de la Zarzuela, Madrid.</p> | |
| dc.local.publicacions | <p><i>Flor de un día.</i> Barcelona: Impr. de Pons i Cía, 1851.</p> <p><i>Espinas de una flor. </i>Barcelona: Impr. de Pons i Cª, 1852.</p> <p><i>Tres para una. </i>Barcelona: Impr. de Pons i Cª, 1853. Sarsuela.</p> <p><i>Una ráfaga</i>. Madrid: Impr. de José Rodríguez, 1857.</p> <p><i>Libertinaje y pasión. </i>Madrid: Impr. de José Rodríguez, 1857.</p> <p><i>Beltrán el aventurero. </i>Madrid: Impr. de José Rodríguez, 1858. Sarsuela.</p> <p><i>Una niña</i>. Madrid: Impr. de José Rodríguez, 1861. Sarsuela.</p> <p><i>La Teta gallinaire. </i>Barcelona: Publicaciones Ràfols, 1865.</p> <p><i>La tornada d'en Titó. </i>Barcelona: Publicaciones Ràfols, 1865.</p> <p><i>El relámpago. </i>Madrid: Impr. de José Rodríguez, 1865. Sarsuela.</p> <p><i>Galatea. </i>Madrid: Impr. de José Rodríguez, 1868. Sarsuela.</p> <p><i>El pan de la boda. </i>Madrid: Impr. de José Rodríguez, 1868. Sarsuela</p> <p>Poesia:</p> <p><i>Emociones. </i>Barcelona: [s.n.], 1850.</p> <p><i>Pátria, fé, amor. Poesías en castellano y catalán. </i>L'Havana: [s.n.], 1871.</p> | |
| dc.peudefoto | Fotografia de La Teta gallinaire ; Els Zin-calós. Teatre Romea, 1964. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.relation | <p><a href="https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/francesc-camprodon-i-safont">Entrada de l'autor a Enciclopèdia.cat</a></p> | |
| dc.source | <p><span class="versaleta">Fàbregas</span>, Xavier. <i>Història del teatre català. </i>Barcelona: Milà, 1978.</p> <p><span class="versaleta">Pladevall</span>, Antoni. «Francesc Camprodon i Safont». <i>Ausa</i>, vol. 6, núm. 66 (1970), p. 251-254.</p> <p><span class="versaleta">Ruscalleda</span>, Sebastià. <i>Francesc Camprodon i Safont: autor de Marina, l’òpera de Lloret</i>. Lloret de Mar: Club Marina, 2009.</p> | |
| dc.subject | Dramaturg, poeta i llibretista | |
| dc.title | Francesc Camprodon | |
| dc.title.alternative | <p>Francesc Camprodon i Safont</p> |