Emili Tintorer i Vilaseca
| dc.coverage | (Madrid, 1870 - Barcelona, 1945) | |
| dc.creator | Ramon Aran Vilà | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:36:34Z | |
| dc.date.issued | 2022 | |
| dc.description | <p>Llicenciat en Dret el 1892, Emili Tintorer va decantar-se per les lletres i, concretament, pel teatre. Associat amb Lluís Via i Josep Oriol Martí, escriuen sota el pseudònim «Tres ingenios ignorados» el drama <i>Marta y María o La muerte de Maceo</i> (1896), inspirat en la guerra de Cuba, i, signant-la obertament, la traducció a l’espanyol de <i>Cyrano de Bergerac </i>(1899), d’Edmond Rostand. Tot i això, la seva activitat professional se centraria en el periodisme, en què s’especialitza com a crític teatral. Tintorer, com altres membres de la seva generació, fa el canvi a la llengua catalana com a mitjà de propagació, en consonància amb els valors del naixent catalanisme polític. Així, forma part dels impulsors dels catorze exemplars de <i>Setmana Catalanista </i>(1900), suplement literari de <i>La Opinión de Cataluña </i>(1899-1901). Aquest mateix nucli constituiria la base del setmanari <i>Joventut </i>(1900-1906), òrgan modernista pertanyent a la Unió Catalanista, en el qual Tintorer s’ocupa de la secció teatral. A més de qüestions teatrals, Tintorer hi publica articles d’altres matèries com els de la sèrie «Per ull de garbell», de denúncia social, per un dels quals va ser empresonat, o els tres escrits de «Divagacions filosófich-socials» (1904), a més d’algunes narracions o l’interessant «Proleg» d’un suposat llibre inèdit, <i>Memories d’una donzella</i>, que podria ser un projecte de novel·la. A <i>Joventut </i>apareix el capítol sobre <i>Don Juan Tenorio </i>(1902) que forma part del llibre, llavors inèdit, <i>La moral en el teatre </i>(1900/1905), decàleg estètic i ideològic de l’autor. El 1909 aplega una selecció de <i>Joventut </i>a <i>Petites convencions / Teatre / Anna</i>, de caràcter més heterogeni, centrat sobretot en la crítica dels costums i de la moral a través dels 28 escrits de la sèrie «Observacions sobre la vida moderna. Apuntes pera un llibre... que no surtirá may», a banda d’altres articles de teatre i de la narració «Anna».</p> <p>En paral·lel a l’activitat publicística, Tintorer segueix conreant la creació dramàtica. En primer lloc, per bé que no la signa, participa en la traducció al català de <i>Quan ens despertarem d’entre els morts</i> (1901), d’Henrik Ibsen, amb un extens pròleg de Tintorer. És també a la «Biblioteca Joventut» que prologa <i>Titellas febles </i>(1902), de Frederic Pujulà i Vallès, en col·laboració amb el qual escriu <i>El Geni </i>(1903), continuada per <i>El Boig </i>(1907). Amb Pujulà també confegeix la «fantasia tràgica» <i>Dintre la gàbia </i>(1905), i, en solitari, <i>Mal de verge </i>(1906), que no s’estrena. La mateixa circumstància afecta <i>El Boig</i>, tal vegada per la mala rebuda d’<i>El Geni</i>, muntada per Adrià Gual (1904), i de <i>Dintre la gàbia</i>, estrenada per la companyia d’Adelina Sala i Enric Giménez (1905).</p> <p>Sigui per falta d’acceptació o per la pèrdua de la plataforma de <i>Joventut</i>, Emili Tintorer no publica cap obra teatral després del 1907. Dissolt el setmanari catalanista, s’incorpora com a crític al diari <i>Las Noticias</i>, en el qual exercirà, en castellà, fins ben entrada la Guerra Civil. A més, seguirà publicant columnes d’opinió sobre temes diversos, sovint sota el pseudònim de «Max». Tintorer, a més, va contribuir, com a membre del comitè de lectura, a l’activitat del Sindicat d’Autors Dramàtics Catalans (1911-1913). Degà de la crítica teatral barcelonina, coincidit amb el canvi de règim (1939), que comporta la desaparició de la majoria de capçaleres, entre les quals <i>Las Noticias</i>, Tintorer s’aparta definitivament dels escenaris.</p> | |
| dc.description | <p>Superada l’efervescència patriòtica ‒en clau espanyola‒ que vehicula el drama <i>Marta y María </i>(1896), d’estructura fulletonesca, i de retòrica ampul·losa, Tintorer esdevé un dels abanderats més càustics del modernisme ibsenià, a favor de propostes més o menys naturalistes i del drama d’idees. Des de <i>Joventut</i>, vehicula un perfil intel·lectual que advoca per l’antiromanticisme i l’anticonvencionalisme. Així, es forja una fama de crític tenaç, amb el rebuig força habitual de la gran majoria d’estrenes a Barcelona. Per l’ascendència de <i>Joventut</i>, Tintorer esdevé un dels comentaristes més influents del primer quinquenni del segle XX, però el seu pes es dilueix amb la desaparició de la revista i l’emergència d’altres valors estètics, que es consoliden al voltant del Noucentisme, que recupera la convenció literària com a criteri prescriptiu. Fins llavors, Tintorer havia exercit un paper rellevant en la difusió de les obres i valors d’Ibsen, però en les creacions com a dramaturg, coordinat amb Frederic Pujulà, no assoleix l’arrelament suficient de models epígons, possiblement per un excés de retoricitat deutora de motllures victorhuguesques. De la mateixa manera que <i>Mal de verge </i>(1906) plasmava en format teatral les premisses sobre la convenció que emanen del conjunt de <i>La moral en el teatre </i>(1905), estructurada a partir del binomi <i>veritat-falsedat </i>del corpus ibsenià, el 1909 rectifica sobre la qüestió en la conferència <i>De la convenció en el Teatre y en la Vida</i>, en què admet que el teatre no és una reproducció del real, sinó una construcció humana i ideal que, no volent-ho, embelleix aspectes del real. A més, hi fa una ardent defensa del teatre de Gerhart Hauptmann, de qui destaca l’obra <i>Ànimes solitàries</i> perquè defensa una visió sense mistificacions de la vida i alhora aporta un ideal de reforma, de catarsi. Fet i fet, Tintorer mantindria els postulats del modernisme social que conceben el teatre com una eina pedagògica. Així com el seu concurs en el bloc modernista prenoucentista ha estat estudiada a bastament, la producció crítica posterior no ha rebut la mateixa atenció.</p> | |
| dc.identifier | 2950 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2351 | |
| dc.local.publicacions | <p><u>Assajos</u></p> <p><i>La moral en el teatre</i>. Barcelona: Publicació Joventut; Sant Feliu de Guíxols: Octavi Viader, impressor, 1905. Escrit entre el juny i el setembre del 1900, i el pròleg, a l’abril del 1904.</p> <p><i>Petites convencions. Teatre. Anna</i>. Palafrugell: Biblioteca de la Crónica, 1909.</p> <p><i>De la convenció en el Teatre y en la Vida</i>. Conferència llegida el 17 de gener del 1909, al Teatre Novetats, impresa com a separata de la revista <i>Teatralia</i>, núm. 7, p. 115-135.</p> <p><u>Obra dramàtica original</u></p> <p>Sota el pseudònim de «Tres ingenios ignorados», que oculta Lluís Via, Emili Tintorer i Josep Oriol Martí. <i>Marta y María ó la Muerte de Maceo. Drama en tres actos, en prosa y en verso</i>, <i>original de tres ingenios ignorados</i>. Barcelona: Imprenta de Francisco J. Altés, 1898. Estrenada al Teatre Novetats el 30 de desembre de 1897. Escrita el 31 de desembre del 1896.</p> <p>Amb Frederic Pujulà. <i>El Geni. Drama en tres actes</i>. Barcelona: Biblioteca Joventut, 1904. Escrita entre l’octubre i el novembre del 1903. Estrenada pel Teatre Íntim d’Adrià Gual el 16 de desembre del 1904 al Teatre de les Arts de Barcelona.</p> <p>Amb Frederic Pujulà. <i>Dintre la gabia. Fantasía tràgica en un acte.</i> Barcelona: Joventut, 1906. Estrenada el 23 de novembre del 1905 per la companyia d’Adelina Sala i Enric Giménez al teatre Apolo de Barcelona.</p> <p><i>Mal de verge. Drama en tres actes</i>. Barcelona: Joventut, 1906.</p> <p>Amb Frederic Pujulà. <i>El Boig. Segona part de El Geni. Drama en tres actes. </i>Barcelona: Joventut, 1907.</p> <p><u>Traduccions</u></p> <p>Rostand, E. <i>Cyrano de Bergerac</i>. <i>Tragicomedia en cinco actos, en verso</i>. Traducció de Luís Vía, José O. Martí i Emilio Tintorer. Barcelona: Imprenta «La Renaixensa», 1899. Estrenada al Teatro Español de Madrid l’1 de febrer de 1899.</p> <p>Ibsen, Enrich. <i>Quan ens despertarém d’entre’ls morts... Drama en tres actes.</i> Traducció de Joventut [atribuïble a Emili Tintorer]. Pròleg d’Emili Tintorer. Barcelona: Biblioteca Joventut, 1901. Editada en 25 plecs entre el 10 de gener i l’1 d’agost del 1901. Estrenada a Barcelona al Teatre de les Arts, dins de les «Vetllades Avenir», a càrrec de la companyia Guitart-Llorente, el 4 de setembre del 1902, en funció única.</p> | |
| dc.peudefoto | Emili Tintorer i Vilaseca (creative commons) | |
| dc.source | <p><span class="versaleta">Casacuberta</span>, Margarida. «Joventut (1900-1906): el “Modernisme desvirtuat”?». A: <span class="versaleta">Broch</span>, Àlex; <span class="versaleta">Castellanos</span>, Jordi; <span class="versaleta">Marrugat</span>, Jordi (dirs.). <i>Història de la literatura catalana. Vol. VI: Literatura contemporània (II). Modernisme. Noucentisme. Avantguardes</i>. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: Barcino: Ajuntament de Barcelona2020, p. 63-71.</p> <p><span class="versaleta">Casacuberta</span>, Margarida (et al.). «Estudi introductori». A: <span class="versaleta">Casacuberta</span>, Margarida (et al.) (ed.). <i>El debat teatral a Catalunya. Antologia de textos de teoria i crítica dramàtiques. Del Modernisme a la Guerra Civil</i>. Barcelona: Diputació de Barcelona: Institut del Teatre, 2011, p. 17-148. (Escrits teòrics; 15) <<a href="https://redit.institutdelteatre.cat/handle/20.500.11904/857">https://redit.institutdelteatre.cat/handle/20.500.11904/857</a>> [Consulta: 1 març 2022]</p> <p><span class="versaleta">Cots</span>, Montserrat. «La versión española del <i>Cyrano de Bergerac</i> de Edmond Rostand». A: <span class="versaleta">Lafarga</span>, Francisco (ed.). <i>Imágenes de Francia en las letras hispánicas</i>. Barcelona: Promociones y Publicaciones Universitarias, 1989, p. 287-295. Disponible també en línia a: <<a href="https://bit.ly/3q2EltJ">https://bit.ly/3q2EltJ</a>> [Consulta: 1 març 2022]</p> <p><span class="versaleta">Farré i Vilalta</span>, Imma. «La Biblioteca Joventut (1901-1914) i el darrer Modernisme». <i>Els Marges</i>, núm. 64 (setembre 1999), p. 39-67. Disponible també en línia a: <<a href="https://bit.ly/3i9Xwxu">https://bit.ly/3i9Xwxu</a>> [Consulta: 1 març 2022]</p> <p><span class="versaleta">Farré i Vilalta</span>, Imma. «Una aposta a favor de la modernització en temps de crisi: <i>Setmana catalanista</i> (1900)». A: <span class="versaleta">Molas</span>, Joaquim (et al.). <i>1898: entre la crisi d’identitat i la modernització</i>. Vol I. Barcelona: Abadia de Montserrat, 2000, p. 439-452.</p> <p><span class="versaleta">Farré i Vilalta</span>, Imma. <i>«Joventut» (1900-1906) i el darrer modernisme</i>. Tesi doctoral dirigida per Glòria Casals i Marina Gustà. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2016. Disponible també en línia a: <<a href="https://bit.ly/3w8zSdc">https://bit.ly/3w8zSdc</a>> [Consulta: 1 març 2022]</p> <p><span class="versaleta">Farré i Vilalta</span>, Imma. «La crítica teatral al setmanari <i>Joventut</i> (1900-1906)». <i>Els Marges</i>, núm. 110 (tardor 2016), p. 58-83. Disponible també en línia a: <<a href="https://bit.ly/3q5FYak">https://bit.ly/3q5FYak</a>> [Consulta: 1 març 2022]</p> <p><span class="versaleta">Farré i Vilalta</span>, Imma. «Joventut (1900-1906) i la llengua normativa». <i>Llengua & Literatura</i>, núm. 32 (2022), p. 27-48. Disponible també en línia a: <<a href="https://bit.ly/36P8Cp6">https://bit.ly/36P8Cp6</a>> [Consulta: 1 març 2022]</p> <p><span class="versaleta">Gallén</span>, Enric. «El teatre. Del teatre d’idees a la comèdia». A: <span class="versaleta">Riquer</span>, Martí de; <span class="versaleta">Comas</span>, Antoni; <span class="versaleta">Molas</span>, Joaquim (dir.). <i>Història de la literatura catalana</i>. Vol VIII. Barcelona: Ariel, 1986, p. 427-433.</p> <p><span class="versaleta">Marfany</span>, Joan-Lluís. «Assagistes i periodistes. Ideòlegs i visionaris». A: <span class="versaleta">Riquer</span>, Martí de; <span class="versaleta">Comas</span>, Antoni; <span class="versaleta">Molas</span>, Joaquim (dir.). <i>Història de la literatura catalana</i>. Vol. VIII. Barcelona: Ariel, 1986, p. 143-162.</p> <p><span class="versaleta">Pla</span>, Josep. «Història de la revista “Joventut” (1900-1906)». A: <i>Prosperitat i rauxa de Catalunya</i>. Barcelona: Destino, 1977, p. 257-369. (Obra completa Josep Pla; 32)</p> <p><span class="versaleta">Siguán</span>, Marisa. <i>La recepción de Ibsen y Hauptmann en el modernismo catalán</i>. Barcelona: Promociones y Publicaciones Universitarias, 1990.</p> <p><span class="versaleta">Tintorer</span>, Emili; <span class="versaleta">Gual</span>, Adrià. «Del barret al pentinat». Edició de Carles Batlle. <i>Pausa</i>, núm. 19 (març 1995), p. 23-31. S’editen fragments de l’article d’Emili Tintorer «De teatre català» (<i>Joventut</i>, any vii, núm. 309, 9 agost 1906, p. 502-505) i de la conferència «Dels conjunts escènics» llegida per Adrià Gual el 17 d’octubre del 1903 a l’Associació Popular Regionalista, Barcelona. Disponible també en línia a: <<a href="https://bit.ly/3KIdnQb">https://bit.ly/3KIdnQb</a>> [Consulta: 1 febrer 2021].</p> | |
| dc.subject | Crític de teatre, dramaturg i traductor | |
| dc.title | Emili Tintorer i Vilaseca |