Josep Pere Peyró
| dc.coverage | (Palma, 2-10-1959 - ) | |
| dc.creator | Maria Muntaner González | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:37:05Z | |
| dc.date.issued | 2017 | |
| dc.description | <p style="text-align: justify;">Actor, professor, autor i director teatral. És membre del Col·legi Professional de l'Audiovisual de Catalunya (CPA), soci de Guionistes Associats de Catalunya (GAC), de l'Associació de Dramaturgs de Catalunya i de l'Associació d'Autors de les Illes Balears. Forma part dels autors inclosos dins «Itineraris de lectures» de la Institució de les Lletres Catalanes. Ha treballat com a professor d'interpretació actoral i dramatúrgia textual en nombroses universitats i escoles de teatre, com ara l'Aula de Teatre de la Universitat Autònoma de Barcelona, l'Institut del Teatre de Terrassa i la Sala Beckett. Com a guionista de televisió ha participat en diverses sèries. A més, és autor del guió <i>Les llunes negres de Juan March</i>, encàrrec de Diagonal TV i Nova Televisió.</p> | |
| dc.description | <p style="text-align: justify;"><span data-mce-mark="1">L'any 1984 començà a Palma estudis d'interpretació i completà la seva formació al Laboratori Actoral del Teatro Fronterizo i al Taller de Dramatúrgia Textual de la Sala Beckett de Barcelona, sota la direcció de José Sanchis Sinisterra. És fundador dels grups Morel Teatre (1987), Poco Produccions (1995), Maleïts (1998) i de la productora La Invenció (2001) —de la qual al llarg de deu anys ha estat responsable de l'autoria i la direcció de tots els projectes teatrals i audiovisuals—. A banda de dirigir moltes de les obres que ha escrit, ha adaptat al teatre obres com ara <i>Kaspar Hauser</i>, de Peter Handke; <i>El tigre de Mary Plexiglàs</i>, de Miquel Obiols, i <i>El amante bilingüe</i>, de Juan Marsé.</span></p> <p style="text-align: justify;"><span data-mce-mark="1">Les seves obres han estat representades per companyies com ara T de Teatre, de Barcelona; Malpaso, de València; Jácara, d'Alacant; Ambulantes Teatre, de Madrid; Techoblanco, de Mèxic; La Manzana, de Xile, i Proyecto Pluja i Medida x Medida, ambdues de l'Argentina, entre d'altres.</span></p> <p style="text-align: justify;"><span data-mce-mark="1">Alguns dels temes que predominen en les obres que ha escrit són el desencant generacional, els ideals de l'home en un món d'interessos materials i les reflexions sobre les relacions de parella. </span><span data-mce-mark="1">A més, les seves obres s</span><span data-mce-mark="1">'</span><span data-mce-mark="1">han traduït a idiomes com ara el castellà, el gallec, el francès, l</span><span data-mce-mark="1">'</span><span data-mce-mark="1">anglès, el suec, el polonès i el grec i, en alguns casos, s</span><span data-mce-mark="1">'</span><span data-mce-mark="1">han estrenat també en aquestes llengües.</span></p> <p style="text-align: justify;">Ha rebut diversos premis de la crítica per algunes de les seves obres: <i>Sueño</i>, premi Llorenç Palmireno de València; <i>Deserts</i>, premi de la Crítica de Barcelona; <i>Criatures</i>, premi Butaca dels Espectadors; <i>Una lluvia irlandesa</i>, premi de la Crítica del Festival Internacional de Valparaiso (Xile), i <i>Les portes del cel</i>, premi de la Crítica de Serra d'Or 2005, entre d'altres.</p> | |
| dc.identifier | 1602 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2591 | |
| dc.local.estrena | <p style="text-align: justify;">(Selecció)</p> <p>1987<i>. Jocs d'artifici</i>. Sala Cor-Endins (Palma). La Invenció.</p> <p style="text-align: justify;">Octubre 1993. <i>La parella és</i>... XII Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega. Morel Teatre.</p> <p>1994<i>. La trobada</i>. XXV edició del Sitges Teatre Internacional. Morel Teatre.</p> <p>1995<i>. Una pluja irlandesa</i>. Sitges Teatre Internacional. Morel Teatre.</p> <p>1996<i>. Quan els paisatges de Cartier-Bresson</i>. Sala Beckett. Morel Teatre.</p> <p>1996<i>. Deserts.</i> Sitges Teatre Internacional. Coproducció Teatre Principal de Palma i Sitges Teatre Internacional.</p> <p style="text-align: justify;">27 febrer 1997. <i>Faust</i>. Llorenç Villalonga. Josep Pere Peyró. Teatre Principal de Palma. Producció del Teatre Principal de Palma.</p> <p style="text-align: justify;">Juny 1998. <i>Maleïts</i>. Coproducció Sitges Teatre Internacional, Teatre Principal de Palma, Centre dramàtic del Vallès, ODA i Festival Grec-Sala Beckett.</p> <p style="text-align: justify;">Juny 2001. <i>Nina</i>. Sitges Teatre Internacional. La Invenció.</p> <p>2003<i>. Tríptico</i>. Sala Beckett. La Invenció.</p> <p style="text-align: justify;">3 juny 2004. <i>Les portes del cel</i>. Sitges Teatre Internacional. Coproducció La Invenció, Sitges Teatre Internacional, Mercat de les Flors de Barcelona, INAEM i Generalitat de Catalunya.</p> <p style="text-align: justify;">Gener 2007. <i>El cel massa baix</i>. Ahmed Gazali. Estrenada a Perpinyà. Coproducció de La Invenció Xarxa Transversal, Generalitat de Catalunya, INAEM, Beaumarchais.</p> <p style="text-align: justify;">Setembre 2007. <i>La tanca</i>. Fira de Teatre al carrer de Tàrrega. Coproducció de La Invenció, Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega, Govern de les Illes Balears, ICIC-Generalitat de Catalunya.</p> <p style="text-align: justify;">8 octubre 2008. <i>Musical La parella és...</i> Teatre Gaudí Barcelona. Coproducció de la Invenció i ICIC, Generalitat de Catalunya.</p> <p style="text-align: justify;">5 febrer 2009. <i>La vida lluny dels poetes</i>. Teatre Bartrina de Reus. Coproducció de la Invenció, el Teatre Principal de Palma, el CAER de Reus, el CAET de Terrassa i el canal de Girona.</p> <p style="text-align: justify;">10 febrer 2010. <i>La mirada</i>. Nau Ivanov (Barcelona). La Invenció.</p> | |
| dc.local.publicacions | <p><i>Infinito</i>. Barcelona: <i>Pausa</i>, 1986.</p> <p><i>La mirada</i>. Barcelona: <i>Pausa</i>, núm. 14 (1991).</p> <p><i>La parella és...</i> Barcelona: <i>Entreacte</i>, núm. 24 (juliol 1993).</p> <p><i>La trobada</i>. Barcelona: Biblioteca Teatral de l'Institut del Teatre, 1994.</p> <p><i>Una pluja irlandesa</i>. Barcelona, <i>Escena</i>, 1995.</p> <p><i>Quan els paisatges de Cartier Bresson</i>. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1996.</p> <p><i>Les gavines / Las gaviotas</i>. Madrid: Caos Editorial, 2008.</p> <p><i>Deserts.</i> Palma: Universitat de les Illes Balears, 1996.</p> <p><i>Pàgines blanques</i>. Barcelona: <i>Entreacte</i>, 2002.</p> <p><i>Pega'm</i>. Palma: <i>Material acústic antiaïllant</i>, 2008.</p> <p><i>La tanca</i>. Barcelona: Quaderns de l'Institut del Teatre, 2009.</p> <p><i>La vida lluny dels poetes</i>. Tarragona: Arola Editors, 2009.</p> <p><i>Per què? 1</i> i <i>Per què? 2</i>, a Companyia T de Teatre, <i>Criatures</i>. Barcelona: Edicions 62, 2010.</p> | |
| dc.peudefoto | 1994. La trobada. XXV edició del Sitges Teatre Internacional. Morel Teatre.. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.source | <p style="text-align: justify;"><span class="versaleta">Massip,</span> Francesc. «Josep Pere Peyró: El desig de nedar en aigües abissals». <i>Estudis Escènics</i>, núm. 36 (2009), p. 161-170.</p> <p style="text-align: justify;"><span class="versaleta" data-mce-mark="1">O</span><span class="versaleta" data-mce-mark="1">rdóñez</span><span data-mce-mark="1">, </span><span data-mce-mark="1">Marcos. «Prólogo a Josep Pere Peyró. El misterio poliédrico». A: </span><span class="versaleta" data-mce-mark="1">P</span><span data-mce-mark="1"><span class="versaleta">eyró</span>, Josep Pere. </span><i>Cuando los paisajes de Cartier-Bresson</i><span data-mce-mark="1">. Ciudad Real: Ñaque Editora, 2002, p. 9-15. (Serie Literatura. Literatura Juvenil).</span></p> <p><span data-mce-mark="1"> </span></p> | |
| dc.subject | Director, dramaturg | |
| dc.title | Josep Pere Peyró |