Teatre Victòria
| dc.coverage | 1900 | |
| dc.coverage.spatial | Avinguda del Paral·lel, 65. Barcelona | |
| dc.creator | Antoni Ramon i Graells | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T08:06:57Z | |
| dc.date.issued | 2020 | |
| dc.description | <p>Acotant l’anomenat<em> </em><em>Peñón</em>, el rovell de l’ou del lloc de l’espectacle del Paral·lel, pel costat del Poble-sec i la muntanya de Montjuïc se situava el Pavelló Soriano, la segona sala d’espectacles de l'avinguda per ordre d’aparició. </p> <p>A començaments de l’any 1900, els emprenedors germans Soriano, Manuel i Ricardo, aixequen un pavelló de fusta, gairebé una barraca, tal com la descriu Miquel Badenas (Badenas 1998, p. 113) i en fan un saló de subhastes. L’èxit de l’empresa i l’ull dels Soriano fan que aquell local anés derivant vers el món de l'escena. La primera intervenció consistí, senzillament, a ubicar-hi un gran orgue mecànic, la música del qual animava l’ambient, i es continuà amb la instal·lació d'un modest teatrí. En un procés de millora, del 1900 al 1905 el pavelló és enderrocat i construït diverses vegades (Badenas 1998, p.114), fins que l’any 1905, amb plànols d'Andreu Audet, i absorbint el veí Palacio Trianón, es construeix el Pavelló Soriano,.</p> <p>A començaments de 1916 i sense que se'n sàpiga el perquè els Soriano es venen la seva part del teatre i desapareixen de la vida del Paral·lel, tornant possiblement al seu Béjar natal. L’11 d’octubre la sala s’obre de nou, rebatejada com a Teatre Victòria.</p> <p>El 1986 <em>Tres per 3 S. A.</em><em> </em>assumeix la gestió i la programació del teatre i el remodela i modernitza l’any 1992 amb el projecte arquitectònic de Manuel Bosch, Fernando Domínguez i Montserrat Nogués.</p> | |
| dc.description | <p>En el període inicial, la programació del Pavelló Soriano és la pròpia dels espectacles de fira, anunciats a crits des del carrer. Una imatge que completava la instal·lació al vestíbul del local d'un gran orgue mecànic ornamentat i amb una dotzena de figures giratòries. </p> <p>L'any 1916, en canviar de propietat i de nom, el Teatre Victòria s'inaugura amb la representació del vodevil <em>La primera relliscada</em>, de la companyia de Josep Santpere, i la de <em>La canción del olvido</em>, sarsuela del mestre Serrano, unes obres que assenyalen la línia artística de la sala. Però més significativa per a la història del local és l’estrena de <em>L’auca del senyor Esteve</em>, de Santiago Rusiñol, el 12 de maig del 1917. L'obra estigué a la cartellera fins l'1 de juliol, quan passà a representar-se a l'escenari del Teatre Novetats. </p> <p>A partir d'aleshores el gènere líric fou el protagonista de la programació del local.</p> <p>L'òpera <em>Maruxa</em> i la sarsuela <em>Sabino el trapisondista</em><em> </em>iniciaren aquesta etapa, que es perllonga fins a l'any 1948. Durant els cinquanta la cançó espanyola i les revistes en prenen el relleu fins a l'any 1967, quan el teatre tanca per fer-hi una remodelació. D'aquells anys són les actuacions de Juanita Reina i Juanito Valderrama, de La Chunga y de Rafael Farina. I de les revistes de Joaquím Gasa, com <em>Hallo Hallo... Variety,</em><em> </em>amb Mary Santpere. </p> <p>Malgrat que aquest tancament feia preveure el pitjor, la sala es reobrí amb <em>Una chica en mi sopa,</em><em> </em>amb Conchita Velasco. Tot i que la programació dels anys setanta continui amb la mateixa línia podem descobrir espectacles de <em>La llanterna màgica</em><em> </em>de Praga o l'actuació de Marcel Marceau entremig de la presència repetida de Sara Montiel. El mes d'abril del 1986 <em>Sara, más que nunca!</em> conclou aquesta època. </p> <p>L'any 1986, la nova gestió de <em>Tres per 3 S. A.</em><em> </em><span class="s1">—</span>Anexa, Tricicle i Dagoll Dagom<span class="s1">— </span>s'inaugura amb el musical <em>El Mikado.</em><em> </em><em>Slastic</em> és la segona obra posada en escena. I <em>Mar i cel</em><em> </em>l'èxit de 1988. <em>Carmen,</em> de la companyia La Cuadra de Salvador Tavora, <em>Grease, el musical de tu vida</em>, dirigida per Ricard Reguant són altres de les obres que s'hi representen. <br /> <br /> L’any 1992, amb motiu de la inauguració d'una altre reforma de la sala, s’estrena el musical <em>Flor de nit</em>, amb un llibret de Manuel Vázquez Montalbán, música d’Albert Guinovart i producció de Dagoll Dagom, que retrata l’ambient del Paral·lel els anys previs a la Guerra Civil. Des d’aleshores la sala s’ha dedicat fonamentalment al teatre musical.</p> <p>L'any 2019 el Teatre Victòria va ser adquirit per Antonio Díaz, «Mago Pop».</p> | |
| dc.identifier | 1052 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2161 | |
| dc.peudefoto | <p>1 Pavelló Soriano, planta (1905). AMCB</p> <p>2 Teatre Victòria. MAE</p> <p>3 O. Junyent. <em>L'auca del senyor Esteve</em> (1917). MAE</p> <p>4 Ramon Trabal Altés. <em>Magic Carroussel</em> (1957). MAE</p> <p>5 Teatre Victòria, planta (1992)</p> <p>6 Teatre Victòria, secció (1992)</p> <p> </p> | |
| dc.relation | <p><a href="https://www.teatrevictoria.com/">Web</a> del Teatre Victòria [Consulta: 26 abril 2020]</p> <p>El <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Teatre_Vict%C3%B2ria_(Barcelona)">Teatre Victòria</a> a la Viquipèdia.</p> <p><a href="http://colleccions.cdmae.cat/catalog?utf8=%E2%9C%93&source_=search&q=%22Teatre+Vict%C3%B2ria%22&search_field=all_fields&utf8=%E2%9C%93&catalog_facet.sort=index&y=0&x=0&source_=search&catalog_facet.offset=0&f%5Bcollection_type_facet%5D%5B%5D=&x=0&y=0">Programes, cartells i fotografies d'obres</a> històriques del Teatre Victòria a Escena Digital del MAE.</p> <p><a href="https://www.lavanguardia.com/cultura/20190301/46765098079/mago-pop-adquiere-teatro-victoria.html">Notícia</a> de l'adquisició del Teatre Victòria per part del Mago Pop.</p> | |
| dc.source | <p><span class="small-caps">Badenas i Rico</span>, Miquel. <em>El Paral·lel nacimiento, esplendor y declive de la popular y bullanguera avenida barcelona.</em> Barcelona: Amarantos, 1993.</p> <p><span class="small-caps">Badenas i Rico</span>, Miquel. <em>El Paral·lel, història d'un mite un barri de diversió i d'espectacles a Barcelona. </em>Lleida: Pagès, 1998.</p> <p><span class="small-caps">Cabañas Guevara</span>, Luis. <em>Biografía del Paralelo, 1894-1934 recuerdos de la vida teatral, mundana y pintoresca del barrio más jaranero y bullicioso de Barcelona.</em> Barcelona: Memphis, 1945.</p> <p><span class="small-caps">Tierz</span>, Carme; <span class="small-caps">Muniesa</span>, Xavier. <em>Barcelona ciutat de teatres.</em><em> </em>Barcelona: Ajuntament de Barcelona; Viena edicions, 2013.</p> | |
| dc.title | Teatre Victòria |