Jordi Sarsanedas i Vives
| dc.coverage | (Barcelona, 3-9-1924 - Barcelona, 16-11-2006) | |
| dc.creator | Maria Moreno Domènech | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:36:58Z | |
| dc.date.issued | 2021 | |
| dc.description | <p>Jordi Sarsandeas neix a Barcelona el 3 de setembre de 1924. És el primer dels tres fills de Ramon Sarsanedas i de Rosa Vives. Cursa els primers estudis a l’Escola Montessori de l’Institut-Tècnic Eulàlia. El seu pare, lacador d’ofici, freqüenta els cercles noucentistes i és un gran aficionat al teatre, passió que transmet al jove Sarsanedas; també l’introdueix en la lectura de la poesia de Salvat-Papasseit i Sagarra. Ben aviat Sarsanedas esdevé lector assidu de publicacions com <i>El Be Negre, Mirador </i>i <i>La Publicitat. </i></p> <p>El 1937 la família s’exilia París i, poc després, es desplaça a la Boissise-la-Bertrand. El 1938 torna a la capital francesa i un any després es desplacen a Tolosa de Llenguadoc. Sarsanedas es llicencia en Lletres a la Universitat de Tolosa. El 1941 la seva família retorna a Catalunya i comença a treballar de professor al Liceu Francès<i>.</i> El 1942 publica <i>Noël routier, </i>a l’editorial Castor, un guió teatral curt en francès, que firma com a Georges Sarsanedas. L’obra, concebuda com a guió teatral escolar, és representada pels alumnes del Liceu Francès, sota la seva direcció.</p> <p>El 1945 es crea el Grup dels Vuit, format per Vicenç Rosell, Joan Palà, Albert Ràfols-Casamada, Maria Girona, Ricardo Lorenzo, Miquel Gusils, Joan Comellas i el mateix Sarsanedas. El 1946, en la inauguració d’una exposició de pintures i escultures de Gusils a la galeria Pictòria, es llegeixen algunes poemes de Sarsanedas i es duu a terme una escenificació de la farsa de Lorca, <i>El retablillo de Don Cristóbal.</i></p> <p>El juny de 1947 Sarsanedas s’incorpora a la redacció de la revista cultural clandestina <i>Ariel</i>, on escriu articles sobre art i algun dels seus contes i el mes d’octubre publica clandestinament la seva traducció d’<i>El silenci del mar </i>de Vercors. El 1948 esdevé lector de Llengua i Literatura Catalanes a la Universitat de Glasgow, càrrec que exerceix durant dos anys. Lector àvid, adquireix una cultura sòlida i cosmopolita, marcada per l’existencialisme. El 1948 apareix en una edició sense autorització, a càrrec d’Antoni Ribera i Jordà,<span class="Apple-converted-space"> </span>el seu poemari <i>A trenc de sorra. </i>El 1949 es casa amb Núria Picas i el 1950 torna a Barcelona, on continua treballant de professor al Liceu Francès i també com a traductor.</p> <p>El 1953 guanya la primera edició del Premi Víctor Català amb el recull de narracions <i>Mites</i>. El 1954 publica la seva primera novel·la, <i>El martell, </i>que l’any següent queda finalista del Premi Joanot Martorell, i el seu poemari <i>La Rambla de les Flors —</i>publicat el 1955—<i> </i>rep el premi Óssa Menor. El 1957 <i>Cita de narradors, </i>una obra col·lectiva basada en la idea que cada escriptor comenti l’obra d’un altre, guanya el Premi Yxart. Aquest mateix any també publica en un volum d’homenatge a Carles Riba, una traducció del drama d’Oscar Milosz<span class="Apple-converted-space"> </span><i>Miquel Mañara. Misteri en sis quadres. </i></p> <p>Des del 1955 col·labora en la fundació de l’Agrupació Dramàtica de Catalunya (ADB), formada per un grup d’intel·lectuals que pretén fomentar i actualitzar el teatre català i la posada en escena de les grans obres del teatre europeu traduïdes al català. El 20 de juny de 1955 es representa al Palau Moja el primer muntatge de la companyia, <i>L’Apol·lo de Bellac</i>, de Jean Giraudoux. L’obra, dirigida per Pau Garsaball i traduïda per Rafael Tasis, s’estrena conjuntament amb la farsa <i>L’ós, </i>de Txèkhov, també dirigida per Garsaball i traduïda del francès per Joan Oliver.</p> <p>Sarsanedas, que juntament amb Frederic Roda i Montserrat Julió ocupa el càrrec de codirector de l’ADB, hi imparteix classes de dicció, tot exercint de corrector ortofònic de la companyia. Ocasionalment també<i> </i>duu a terme alguns papers de repartiment, com ara el de «mosso d’esquadra» a <i>L’auca del senyor Esteve</i> —representada al Liceu el 4 de juny del 1956— o el d’«agutzil» a la versió de Rafael Tasis de <i>Volpone, </i>de Ben Jonson, representació dirigida per Montserrat Julió, estrenada al Palau de la Música el 19 de desembre del mateix any.</p> <p>L’1 i el 2 de febrer del 1957 la companyia estrena conjuntament, al teatre Capsa, dues obres traduïdes per ell: <i>La noia i el soldats, </i>de Gino Pugnetti, i <i>Un caprici, </i>d’Alfred de Musset. Ja des dels inicis de l’agrupació, Sarsanedas insisteix en la necessitat de portar als escenaris <i>Primera història d’Esther. </i>La seva proposta és acceptada i, finalment, el 13 de març del 1957 s’estrena l’obra, dirigida per ell mateix, al Palau de la Música Catalana. A més hi interpreta el paper de l’Altíssim. Salvador Nel·lo s’ocupa de la direcció coreogràfica i Nani Vall, de les il·lustracions musicals. El muntatge, que va aplegar un públic lector de l’obra espriuana, fonamentava el seu poder escènic en el gest i la dicció.</p> <p>Aquest mateix any també interpreta «un desconegut» en la cèlebre versió de <i>Pigmalió<span class="Apple-converted-space"> </span></i>de Joan Oliver, dirigida per Frederic Roda i estrenada al Palau de la Música el 26 de maig del 1957. El mateix any també dirigeix <i>Cruma,</i> de Manuel de Pedrolo, i n’escriu un pròleg, titulat «Quatre paraules sobre <i>Cruma</i>»; l’obra s’estrena el 24 de juny al Teatre Capsa, espai on quatre mesos més tard —el 24 d’octubre— també estrenarà <i>Parasceve</i>, de Blai Bonet. El 1958 dirigeix <i>Tirant lo Blanc a Grècia</i>, de Joan Sales, obra estrenada el 14 de maig al Teatre Romea, i duu a terme una adaptació de la novel·la medieval <i>Aucassin et Nicolette</i>, un <i>chantefable</i> interpretat per l’Orfeó Gracienc el 25 de maig. Aquest mateix any també té un paper de repartiment —«un cavaller»— a <i>El sopar de gala,</i> de Ramon Folch i Camarasa, dirigit per Joan Alavedra i estrenat al Teatre Windsor en el marc del IV Festival L’Alegria que torna el 16 de juny.</p> <p>El 1959 es publica <i>Plou i fa sol</i>, un recull de contes i una antologia francesa de poemes de Salvador Espriu traduïts per ell mateix. Del 1959 al 1961 es trasllada a viure a Milà, on treballa com a conseller delegat d’una empresa dedicada a proveir de les fàbriques de botons. Després d’aquest parèntesi italià, torna a col·laborar amb el Taller de Teatre de l’ADB, on duu a terme tasques de didàctica teatral. El 1960 prologa <i>L’amador de la gentilesa,</i> de Ferran Soldevila. El 1962 dirigeix <i>Calpúrnia, </i>d’Alfred Badia, estrenada el 22 de febrer al Palau de la Música i representada posteriorment a l’Orfeó Gracienc. El desembre d’aquest mateix any també fa el paper de <i>valet </i>al <i>Bearn </i>de Llorenç Villalonga, estrenada el 19 de desembre del 1962 al Palau de la Música Catalana<i>.</i></p> <p>A més, col·labora amb l’empresa discogràfica Edigsa on, entre d’altres projectes, s’encarrega de la publicació del vinil de la gravació del muntatge de l’EADG de <i>Ronda de mort a Sinera,</i> de Salvador Espriu i Ricard Salvat (1967). El 1963 s’ocupa dels tallers d’investigació i de didàctica teatrals a l’ADB, en els quals treballarà textos com <i>Quim Federal, </i>de Salvador Espriu, <i>L’Estrella d’En Peris,</i> de J.V. Foix, i la romança popular <i>Capitel·lo. </i>Aquest mateix any també interpreta breus papers de repertori: actua com un «Cantor de la Màscara» a l’obra de Carner <i>El ben cofat i l’altre</i>, dirigida per Rafael Vidal Folch, estrenada el 6 de febrer al Palau de la Música i com un «aristòcrata» a <i>La Sonata dels espectres, </i>de Strindberg, en una versió conjunta de Jordi Carbonell i Gustau Wenberg,<i> </i>dirigida per Francesc Balaguer, estrenada el 2 d’abril, també al Palau de la Música.</p> <p>El 1963 tradueix l’obra d’Arichibald Mc Leish <i>J.B, </i>una recreació de la història bíblica de Job, una peça que, a conseqüència de la dissolució de l’ADB, no es va arribar a estrenar. El 1964<span class="Apple-converted-space"> </span>esdevé el redactor en cap de la revista <i>Serra d’Or</i>, càrrec que ocuparà fins el 1997. El 1965 publica la traducció de la novel·la <i>Diari d’un rector de poble, </i>de Georges Bernanos, i el poemari <i>Postals d’Itàlia</i>. El 1967 tradueix una obra breu,<span class="Apple-converted-space"> </span><i>El qui torna de la guerra,</i> que formarà part de l’espectacle <i>Diàlegs, </i>de Ruzzante<i>, </i>un espectacle a càrrec del Grup de Teatre Independent CICF, estrenat al Teatre Romea el 6 de març de 1967.</p> <p>Durant el curs 1968-1969 imparteix un curs de català a la Universitat Autònoma de Barcelona. El 1969 es publica <i>El balcó</i>, un recull de contes, que el 1970 és guardonat amb el Premi Crítica <i>Serra d’Or</i>, on publicarà algunes crítiques i articles teatrals de 1962 a 1967. El 1971 tradueix al francès <i>Homes i no, </i>de Manuel de Pedrolo, que s’estrenarà el 21 d’abril al Théâtre du Val de Marne de Saint Maur. El 1975 publica en format d’apèndix «Notes a l’estrena de <i>Primera història d’Esther</i>», dins d’una edició d’Edicions 62 on apareixen conjuntament aquesta obra i <i>Antígona. </i></p> <p>El 1976 publica el recull de narracions <i>L’Eduard el mariner i el país sota l’aigua </i>i aquest mateix any, Edicions 62 reedita <i>Mites</i> en la seva col·lecció de Les Millors Obres de la Literatura Catalana. El 1980, <i>La noia de la sorra </i>guanya el Premi Josep Pla. El 1983 és guardonat amb la Creu de Sant Jordi, és nomenat Chevalier de l’Ordre des Arts et des Lettres i, a partir d’aquest any i fins el 2001, ocupa la presidència del Pen Club Català. Aquest mateix any també prologa la traducció d’Alfons Maseras de l’obra de Molière, <i>Don Joan, o el convidat de pedra.</i> El 1984 Sarsanedas duu a terme la traducció de <i>Fragment de Teatre II</i>, de Samuel Beckett, encara inèdita.</p> <p>El 1987 publica a Pòrtic una traducció de l’obra teatral <i>L’intercanvi,</i> de Paul Claudel, que s’estrena al Teatre Romea/Centre Dramàtic de la Generalitat. Aquest mateix any és nomenat degà de la Institució de les Lletres Catalanes, càrrec que ocuparà fins el 1999. El 1988 firma una versió conjunta amb Josep Maria Flotats de <i>Lorenzaccio </i>d’Alfred de Musset, que s’estrenarà al Teatre Poliorama, i l’any següent surt a la llum el recull poètic <i>Fins a un cert punt (Poesia 1945-1989)</i>, Premi Lletra d’Or.</p> <p>L’any 1991 esdevé membre numerari de la<span class="Apple-converted-space"> </span>Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i el 1994 li és concedit el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. El 1995 és guardonat amb el Premi Serra d’Or de narració pel recull de relats anomenats <i>De Famagusta a Antofagasta. </i>El 1997 guanya les eleccions a la presidència de l’Ateneu Barcelonès, institució que presidirà fins al 2002. El 1999 s’edita <i>Cor meu, el món</i>, guardonada amb el Premi de Poesia de la Crítica Espanyola (2002); el 2001 publica el llibre de poemes<span class="Apple-converted-space"> </span><i>L’enlluernament</i> (Premi Crítica Serra d’Or, 2002); el 2003, el poemari <i>Com una tornada en si</i> i el 2005, <i>Silenci, respostes, variacions</i>. Jordi Sarsanedas mor a Barcelona el 16 de novembre de 2006.</p> <p> </p> <p><strong>Jordi Sarsanedas i el teatre. Cronologia.</strong></p> <p>1942</p> <p>Publicació de <i>Noël routier</i><i>. </i>Representació de l’obra pels alumnes del Liceu Francès, sota la seva direcció. Referència: <span class="versaleta">Sarsanedas</span>, Georges. <i>Noël Routier</i>. Barcelona: Editions Castor.</p> <p>1956</p> <p>Paper de repartiment (mosso d’esquadra) a <i>L’Auca del senyor Esteve</i><i>, </i>de Santiago Rusiñol. Fitxa de L’Auca del senyor Esteve. <i>Data d’estrena: </i>4 juny 1956. <i>Lloc d’Estrena: </i>Gran Teatre del Liceu, dins del cicle «L’Alegria que torna». <i>Direcció</i>: Frederic Roda. <i>Companyia: </i>Agrupació Dramàtica de Barcelona. <i>Repartiment: </i>Maria Rosa Fàbregas, Aurèlia Miralta, Concepció Badia, Maria Junyent, Mirka Carrasco, María Luz Morales, Mercè Ticó, Rosa Leveroni, Rosa Sabater, Mercè Folch, Mariona Bonet, Maria Alsina, Narcisa Toldrà, Olga Díez, Montserrat Miserachs, Francina Mir, Mercè Martí, Montserrat Sampere, Jerònim de Moragas, Eduard Toldrà, Frederic Roda, Maria Àngels Planàs, Narcís Bonet, Josep Maria Pi Sunyer, Pere Bohigas, Antoni Cantín, Valentí Castanys, Rafael Vidal, Josep Janés, Emili Brugalla, Antoni Cantín, Lluís Gili, Olegari Armengol, Xavier Espar, Pere Vallribera, Lluís Porqueras, Xavier Turull, Josep Amat, Francesc Costa, Frederic Mompou, Josep Planàs, Rafael Solanich, Gabriel Mora, Josep Gibert Camins, Joan Rebull, Joaquim Ramentol. [Mossos d’esquadra: Sebastià Gasch, Jordi Sarsanedas, Joan Triadú, Enric Dachs, Antoni Mirambell, Claudi Martínez Girona].</p> <p><span class="s2">Paper de repartiment (agutzil) a <i>Volpone</i><i>, </i> de Ben Johnson. Fitxa de </span><span class="s3"><i>Volpone</i>. <i>Data d’estrena</i>: 19 desembre 1956; <i>Lloc d’estrena: </i>Palau de la Música Catalana, Barcelona; <i>Autor</i>: Ben Jonson; <i>Traductor</i>: Rafael Tasis; <i>Directora:</i> Montserrat Julió; <i>Companyia</i>: Agrupació Dramàtica de Barcelona; <i>Escenògrafs: </i>Rupert Salvador; Pou Vila.<i> Repartiment:</i> Jordi Torras, Francesc Balagué, Gil Blancher, Miquel Gimeno, Lluís Bosch, Maria-Assumpció Fors, Carme Pallarès, Joan A. Escribano, Pere Rotger, Matias Fillola, Juli Payà, Josep Navarra, Jordi Sarsanedas, Jordi.</span></p> <p>1957</p> <p>Traducció de <i>Miquel Mañara.</i><i> Misteri en sis quadres, </i>d’Oscar Milosz [inèdit].</p> <p>Traducció d’<i>Un caprici, </i>d’Alfred de Musset. Fitxa d’<i>Un caprici. </i>Estrenada conjuntament amb <i>Els estralls del tabac, </i>d’Anton Txèkhov i <i>La noia i els soldats, </i>de Gino Pugnetti. <i>Data</i> <i>d’estrena</i>: 1 febrer 1957. <i>Lloc d’estrena</i>: Teatre Capsa. <i>Direcció:</i> Frederic Roda. <i>Companyia: </i>Agrupació Dramàtica de Barcelona. <i>Repartiment: </i>Carme Pallarès, R. Martínez- Callén, Maria Rosa Fàbregas, Joan A. Escribano.<i> Decoració: </i>Maria Junyent Armengol.</p> <p>Traducció de <i>La noia i el soldats</i><i>,</i> de Gino Pugnetti. Fitxa de <i>La noia i els soldats.</i> Estrenada conjuntament amb <i>Un Caprici, </i>d’Alfred Musset i <i>Els estralls del tabac, </i>d’Anton Txèkhov. <i>Data d’estrena:</i> 1 febrer 1957. <i>Lloc d’estrena:</i> Teatre Capsa. <i>Direcció</i>: Frederic Roda. <i>Companyia: </i>Agrupació Dramàtica de Barcelona<i>. Repartiment: </i>Natàlia Soternou, Maria Carem Serra, Lluís Bosch, Miquel Gimeno.</p> <p>Direcció de <i>Parasceve</i>, de Blai Bonet. Fitxa de <i>Parasceve. </i><i>Data d’estrena:</i> 24 octubre 1957. <i>Lloc d’estrena: </i>Teatre Capsa. <i>Autor:</i> Blai Bonet. <i>Direcció:</i> Jordi Sarsanedas. <i>Companyia: </i>Agrupació Dramàtica de Barcelona. <i>Repartiment: </i>Maria Pluvins, Jordi Torras, Josep Maria Flotats, Manuel Blasi, Marià Jaime i Antoni Millà. <i>Escenògraf: </i>Albert Ràfols. <i>Decoració:</i> A. Ràfols Casamada.</p> <p>Direcció de <i>Primera història d’Esther. </i><i>Improvisació per a titelles,</i><i> </i>de Salvador Espriu<i>. </i>Fitxa de <i>Primera història d’Esther. </i><i>Data d’estrena</i>: 13 març 1957 (funció única). <i>Lloc d’estrena: </i>Palau de la Música Catalana. <i>Direcció:</i> Jordi Sarsanedas. <i>Companyia: </i>Agrupació Dramàtica de Barcelona. <i>Música: </i>Manuel Valls. <i>Direcció coreogràfica:</i><span class="Apple-converted-space"> </span>Salvador Nel·lo.<i> Figurinista:</i> Antoni Bachs Torné. <i>Repartiment: </i>Jordi Sarsanedas, Frederic Roda, Josep Maria Bachs, Jordi Benet Aurell, Miquel Gimeno, Gil Blancher, Jordi Torras, Joan A. Escribano, Josep Navarra, Xavier Vivé, Rafael Vidal, Maria Carme Serra, Maria Rosa Deu, Maria Rosa Fàbregas, Ramon Martínez-Callén, Antoni Mascaró, Montserrat Julió, Pura Puchas, Maria Assumpció Flors, Manuel Nadal, Jordi Gabarró, Joan Millà, Manuel Giménez, Mercè Crehuet.</p> <p>Paper de repartiment (el desconegut) a <i>Pigmalió</i><i>, </i>de G. Bernard Shaw, adaptació lliure de Joan Oliver. Fitxa de <i>Pigmalió. </i><i>Data d’estrena</i>: 28 maig 1957 (Sabadell) / 29 maig 1957 (Barcelona). <i>Lloc d’estrena:</i> Teatre La Faràndula de Sabadell / Palau de la Música Catalana. <i>Direcció: </i>Montserrat Julió. <i>Companyia</i>: Agrupació Dramàtica de Barcelona. <i>Repartiment: </i>Montserrat Julió, Frederic Roda, R. Martínez Callén, Josefina Tàpies, Miquel Gimeno, Carme Pallarès, Carme Serra, Assumpció Fors, Àngel Gràcia, Jordi Sarsanedas, Josep Navarra, J. Antoni Escribano, Gil Blanxer, Teresa Martí, Rosa Muniesa, Montserrat Martí, Rosa Balart, Maria Aspa.</p> <p>Paper de repartiment (Cavaller II)<span class="Apple-converted-space"> </span>a <i>El sopar de gala,</i><i> </i>de Ramon Folch i Camarasa, escrita per encàrrec de «L’Alegria que torna» de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona. Estrenada sota el títol global de <i>Tres farses barcelonines</i>, juntament amb <i>La Barca d’Amílcar, </i>de Joan Oliver i <i>L’Amador de la gentilesa, </i>de Ferran Soldevila<i> </i> Fitxa d’<i>El sopar de gala. </i><i>Data d’estrena: </i>16 juny 1957. <i>Lloc d’estrena: </i>Teatre Windsor. <i>Direcció</i>: Adrià Gual de Sojo. <i>Companyia: </i>Agrupació Dramàtica de Barcelona. <i>Repartiment: </i>Rafael Serrahima, Francesc Pi i Sunyer, Josep Gual, Rafael Vidal Folch, Mercè Llimona d’Escales, Júlia Pech de Miret, Rosa Maria Carrasco, Conxita Masramon de Boix-Selva, Adelaida Espinal, Manuel Rodés, Jordi Sarsanedas, Màrius Aguirre, Mercè Folch, Elvira Farreras de Gaspar, Antoni Miret, Ramon Martínez i Olivé, Maria Ferré de Font, Josep Maria Nubiola, Arcadi Tarré, Francesc Bonet Armengol, Jordi Vila-Rufas, Núria Llimona, Núria Campà de Travi, Isabel Rocha. <i>Decoració</i>: Evarist Mora. <i>Vestuari: </i>Maria Junyent d’Armengol, amb la col·laboració de Mercè Llimona, Jordi Palà i Josep Maria Espada. <i>Coreografia i luminotècnia: </i>Manuel Cubeles. <i>Il·lustracions musicals: </i>melodies romanes interpretades per Isabel Rocha. <i>Supervisió general: </i>Frederic Roda.</p> <p>Direcció de <i>Cruma</i>, de Manuel de Pedrolo. Fitxa de <i>Cruma. </i><i>Data d’estrena:</i> 5 juliol 1957<i> </i><i>Lloc d’estrena:</i> Teatre Capsa. <i>Direcció</i>: Jordi Sarsanedas. <i>Companyia: </i>Agrupació Dramàtica de Barcelona del Cercle Artístic de Sant Lluc. <i>Repartiment:</i> Miquel Gimeno, Lluís Bosch, Joan Millà, Núria Picas, Sorne Blasi<i> Decoracions:</i> Lluís Gili i A. Bachs Torné.</p> <p>1958</p> <p>Direcció d’<i>En Tirant lo Blanc a Grècia. </i><i>Una divertida aventura cavalleresca inspirada en la immortal novel·la de Joanot Martorell, </i>de Joan Sales. Fitxa d’<i>En Tirant lo Blanc a Grècia. </i><i>Data</i><i> </i><i>d’estrena:</i><span class="Apple-converted-space"> </span>14 maig 1958. <i>Lloc d’Estrena</i>: Palau de la Música Catalana. <i>Direcció</i>: Jordi Sarsanedas. <i>Companyia:</i> Agrupació Dramàtica de Barcelona. <i>Repartiment: </i>Frederic Roda, Joan Millà, Rafael Vidal-Folch, Maria Rosa Fàbregas, Núria Picas, Maria Assumpció Flors, Enric Suñé, Miquel Rodés, Miquel Gimeno, Lluís Bosch, Josep Navarra, Xavier Vivé, Antònia Millà. <i>Decoracions i figurins:</i> J. M. Espada. <i>Direcció de moviments: </i>Manuel Cubeles.</p> <p>Dramatúrgia de <i>Chatefalbe,</i><i> </i>una adaptació d’<i>Auccausin et Nicolette, </i>interpretat a l’Orfeó Gracienc el 24 de juny. Referència: <span class="versaleta">Sarsanedas</span>, Jordi. 1958. <i>Chantefalbe. </i>Adaptació i Muntatge del text medieval «Auccausin et Nicolette». Representat el 25 de maig de 1958 per alumnes del «Lycéé Français» a l’Orfeó Gracienc. Text inèdit, biblioteca de l’Institut del Teatre <a href="http://cataleg.cdmae.cat/lib/item?id=chamo:56541&fromLocationLink=false&theme=teatre"><span class="s4">http://cataleg.cdmae.cat/lib/item?id=chamo:56541&fromLocationLink=false&theme=teatre</span></a>.</p> <p>1960</p> <p>Pròleg de <i>Joan I, l’Amador de la Gentilesa</i>, de Ferran Soldevila. Referència: <span class="versaleta">Sarsanedas</span>, Jordi. 1960. A: <span class="versaleta">Soldevila</span>, F. <i>L’aprenent de suïcida. Comèdia en tres actes </i>seguida de<i> Joan I, l’Amador de La Gentilesa</i>. Barcelona: Raixa, 1960, p. 95-99.</p> <p>1962</p> <p>Direcció<i> </i> de <i>Calpúrnia</i><i>, </i>d’Alfred Badia. Fitxa de <i>Calpúrnia. </i><i>Data d’estrena: </i>28 febrer 1962. <i>Lloc d’estrena: </i>Palau de la Música Catalana. <i>Direcció: </i>Jordi Sarsanedas. <i>Repartiment: </i>Núria Picas, Núria Feliu, Rafael Vidal, Xavier Vivé, Frederic Roda, Jordi Torras, Carles Sala, Joaquim Vidiella, Lluís Bosch, Antoni Millà i Joan Zanni. <i>Decoració: </i>Joan Lleó.</p> <p>Paper de repartiment (valet) a <i>Bearn</i><i>, </i>de Llorenç Villalonga. Fitxa de <i>Bearn. </i>Estrenada conjuntament amb <i>Ulisses a l’Argòlida. Data d’estrena:</i> 19 desembre 1962. <i>Lloc d’estrena: </i>Palau de la Música Catalana. <i> Direcció:</i> Rafael Vidal Folch.<i> Companyia:</i> Agrupació Dramàtica de Barcelona. <i>Repartiment</i>: Carme Cera, Àngel Gràcia, Frederic Roda, Miquel Rodés, Jordi Sarsanedas, Elisenda Sala, Carlota Soldevila, Maria Assumpció Fors. <i>Muntatge Escènic</i>: A. Bachs i Torné.</p> <p>Pròleg de <i>Cop de vent</i><i>, </i>de Josep Carner. Referència: Sarsanedas, Jordi. «Pròleg». A: <i>Cop de vent</i>. Barcelona: Edicions 62, 1966, p. 5-11.</p> <p>1963</p> <p>Paper de repartiment (Cantor de la màscara) a <i>El ben cofat i l’altre</i><i>, </i>de Josep Carner. Fitxa d’<i>El ben cofat i l’altre. </i><i>Data d’estrena: </i>6 febrer 1963. <i>Lloc d’estrena:</i> Palau de la Música Catalana. <i>Direcció</i>: Rafael Vidal. <i>Companyia: </i>Agrupació Dramàtica de Barcelona. <i>Repartiment: </i>Enric Sunyé, Lluís Bosch, Carles Sala, Francesc Nubiola, Àngel Company, Jordi Campillo, Jordi Torras, Jaume Sisterna, Joaquim Canals, Xavier Vivé, Jordi Salvatella, Griselda Barceló, Immaculada Genís, Núria Picas, Núria Casulleras, Nadala Batista, Carme Cera, Alexandre Aixelà, Antoni Millà, Joan Zanni, Jordi Sarsanedas, Lluís Gil, Ramon Carbó, Pilar Figuera, Montserrat Figueras, Pilar Cuadras.</p> <p>Traducció de <i>J.B</i><i>., </i>d’Archibald MacLeish. Referència: MacLeish, Archibald. <i>J.B. Traducció de Jordi Sarsanedas</i>. Mecanoscrit inèdit a la Biblioteca de l’Institut del Teatre, 1963, p. 1-52. <a href="http://cataleg.cdmae.cat/lib/item?id=chamo:29148&fromLocationLink=false&theme=teatre"><span class="s4">http://cataleg.cdmae.cat/lib/item?id=chamo:29148&fromLocationLink=false&theme=teatre</span></a></p> <p>1971</p> <p>Traducció <i>d’Homes i No</i>,<i> </i> de Manuel de Pedrolo. Referència: Pedrolo, Manuel de, Hommes et Non. Estrena: 21 abril 1971 al Théâtre du Val de Marne de Saint Maur [text extraviat]</p> <p>1983</p> <p>Pròleg de la reedició de la traducció d’Alfons Maseras de <i>Don Juan, o el convidat de pedra</i><i>,</i> de Molière. Referència: <span class="versaleta">Sarsanedas</span>, Jordi. «Pròleg». A: <span class="versaleta">Molière</span>. <i>Don Juan o El convidat de pedra. </i>Traducció d’Alfons Maseras. Pròleg de Jordi Sarsanedas. Barcelona: Editorial Barcino, 1983, p. 7-10. (Col·lecció Els Textos del Centre Dramàtic)</p> <p>1984</p> <p><span class="s5">Traducció de <i>Fragment de Teatre,</i></span><i> </i> <span class="s5">de </span>Samuel Beckett. Beckett, Samuel. (1984?). <i>Fragment de Teatre. </i>Traducció de Jordi Sarsanedas. Exemplar mecanoscrit a la Biblioteca de l’Institut del Teatre, p. 1-15. <a href="http://cataleg.cdmae.cat/lib/item?id=chamo:17903"><span class="s4">http://cataleg.cdmae.cat/lib/item?id=chamo:17903</span></a></p> <p>1987</p> <p>Traducció de <i>L’intercanvi</i><i>, </i>de Paul Claudel. Referència: <span class="versaleta">Claudel</span>, Paul. 1987. <i>L’intercanvi</i>. Traducció del francès de Jordi Sarsanedas. Barcelona: Editorial Pòrtic. Fitxa de <i>L'intercanvi.</i> <i>Data d’estrena: </i>3 desembre 1987. <i>Direcció:</i> Ariel García Valdés. <i>Lloc de l’estrena:</i> Teatre Romea (en el marc del Memorial Xavier Regàs).<span class="Apple-converted-space"> </span><i>Escenografia:</i> Jean-Pierre Vergier. <i>Il·luminació: </i>André Diot. <i>Producció</i>: Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya i Teatro Nacional Popular; Catalunya Ràdio; Théâtre National Populaire. <i>Intèrprets</i>: Mingo Ràfols, Lluïsa Castell, Enric Arredondo, Rosa Novell.</p> <p>1988</p> <p>Adaptació, juntament amb Josep Maria Flotats, de <i>Lorenzaccio</i>, d’Alfred de Musset. Referència: <span class="versaleta">Musset</span>, Alfred de. <i>Lorenzaccio. Versió i adaptació de Josep Maria Flotats i Jordi Sarsanedas</i>. Barcelona: Editorial Pòrtic, 1988.</p> | |
| dc.identifier | 2892 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2549 | |
| dc.local.publicacions | <p><strong>Articles i textos sobre teatre</strong></p> <p><span class="versaleta">Sarsanedas</span>, Jordi. «Teatre Català Al Romea». <i>Ariel</i>, núm. 2 (setembre 1948). <<a href="http://mdc2.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/ariel/id/423/rec/18"><span class="s2">http://mdc2.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/ariel/id/423/rec/18</span></a>>. Resum<strong>:</strong> En aquest article Sarsanedas fa una crítica mordaç del panorama teatral català del moment, tot queixant-se de les imprecisions lingüístiques d’autors com Lluís Elias. Crítica el cosmopolitisme provincià que, segons, ell regna en els escenaris catalans.</p> <p><span class="versaleta">Sarsanedas</span>, Jordi. «<i>Algú a l’altre cap de peça</i> de Manuel de Pedrolo». <i>Serra d’Or</i>, núm. 5 (1962), p. 8-9. Resum: Crítica de la representació de l'obra <i>Algú a l'altre cap de peça</i> de Manuel de Pedrolo, representada els dies 22, 23, 24 i 25 de febrer a la Cúpula del Coliseum per l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, sota la direcció de Maria Aurèlia Capmany.</p> <p><span class="versaleta">Sarsanedas</span>, Jordi. «Maria Aurèlia Capmany, <i>Tu i l’hipòcrita</i>, <i>comèdia predicada, en dos actes</i>». <i>Serra d’Or</i>, núm. 8-9 (1962), p. 47-48. Resum: Crítica de l’obra <i>Tu i l’hipòcrita</i>, comèdia predicada, en dos actes, de Maria Aurèlia Capmany, estrenada per l’Agrupació Dramàtica de Barcelona el 28 de gener de 1959 al Teatre Romea, sota la direcció de Ricard Salvat.</p> <p><span class="versaleta">Sarsanedas</span>, Jordi. «Josep Palau i Fabre, <i>La tragèdia o el llenguatge de la </i>llibertat; el mirall embruixat». <i>Serra d’Or</i>, núm. 10 (1962), p. 48-49. Resum: Ressenya dels llibres assagístics <i>La tragèdia o el llenguatge de la llibertat </i>i <i>Mirall embruixat</i>, de Josep Palau i Fabre.</p> <p><span class="versaleta">Sarsanedas</span>, J. «Amb Joan Oliver». <i>Serra d’Or</i>, núm. 11 (1962), p. 46-47. Resum<strong>: </strong>Entrevista amb Joan Oliver, en la qual Sarsanedas pregunta a l’autor sobre la relació entre la seva obra dramàtica i la poètica, i l’estat del teatre català, entre d’altres.</p> <p><span class="versaleta">Sarsanedas</span>, Jordi. «V Cicle de Teatre Llatí (Barcelona, Teatre Romea)». <i>Serra d’Or</i>, núm. 12 (1962), p. 58–59. Resum<strong>: </strong>Crítica sobre el V Cicle de Teatre Llatí. S’hi destaquen la posada en escena d’obres com <i>Primera història d’Esther, </i>de Salvador Espriu, <i>Les golfes, </i>de Feliu Aleu, <i>La cantatrice chauve </i>i <i>La leçon </i>d’Eugène Ionesco, <i>La moschetta, </i>de Ruzente, <i>Arlequin, valet de deux maîtres, </i>de Carlo Goldoni i <i>La malcasada </i>de Lope de Vega.</p> <p><span class="versaleta">Sarsanedas</span>, J. «<i>Romeu i Julieta de</i> Shakespeare, en versió catalana de Josep Maria de Sagarra». <i>Serra d’Or</i>, núm. 2 (1963), p. 45-56. Resum: Crítica teatral del muntatge de l’obra <i>Romeu i Julieta, </i>de William Shakespeare, traduïda per Josep Maria de Sagarra. Dirigida per Esteve Polls, l’obra va ser estrenada al Teatre Romea el 23 de novembre de 1962.</p> <p><span class="versaleta">Sarsanedas</span>, J. «Amb Ricard Salvat». <i>Serra d’Or</i>, núm. 6 (1963), p. 41-42. Resum: Entrevista amb Ricard Salvat. S’hi repassa la seva trajectòria, tot fent especial èmfasi en la relació que s’estableix entre els diversos àmbits d’actuació de Salvat. També se li pregunta quina ha de ser la funció social del teatre i sobre l’estat del teatre català actual.</p> <p><span class="versaleta">Sarsanedas</span>, J. «Josep Maria Poblet, <i>Enric Borràs</i>». <i>Serra d’Or</i>, núm. 6 (1963), p<i>. </i>8-9, 58. Resum: Ressenya del llibre de Josep Maria Poblet <i>Enric Borràs. </i>Barcelona: Editorial Alcides, 1963.</p> <p><span class="versaleta">Sarsanedas</span>, J. «<i>La teta gallinaire</i>, de Francesc Camprodon, i <i>Els Zincalós</i> (Els Gitanos), de Juli Vallmitjana». <i>Serra d’Or</i>, núm. 5 (1964) p. 48. Resum: Crítica teatral de la posada en escena del grup Teatre Experimental Català de les obres <i>La teta gallinaire</i>, de Francesc Camprodon, dirigida per Manuel Serra i d’<i>Els zin-calós, </i>de Juli Vallmitjana, dirigida per Francesc Balaguer, en el Festival del Centenari del Teatre Romea, el febrer de 1964.</p> <p><span class="versaleta">Sarsanedas</span>, J. «<i>La barca dels afligits</i>, d’Apel·les Mestres, <i>Colometa la gitana o el regrés dels confinats,</i> d’Emili Vilanova i <i>En Garet a l’enramada,</i> de Joaquim Ruyra». <i>Serra d’Or</i> (1964), p. 45-46. Resum: Crítica teatral de la posada en escena de la companyia de l’ADB, sota la direcció de Maria Aurèlia Capmany i Ricard Salvat, de les obres, <i>La barca dels afligits, </i>d’Apel·les Mestres, <i>Colometa la gitana o el regrés dels confinats,</i> d’Emili Vilanova i <i>En<span class="Apple-converted-space"> </span>Garet a l’enramada,</i> de Joaquim Ruyra. Les obres van ser representades al Teatre Romea, en el Festival del Centenari del Romea, el març de 1964.</p> <p><span class="versaleta">Sarsanedas</span>, J. «Esnobisme o exercicis de llatinitat?». <i>Serra d’Or</i>, núm. 12 (1964), p. 77-78. Resum: Article d’opinió. Sarsanedas hi defensa el Cicle de Teatre Llatí.</p> <p><span class="versaleta">Sarsanedas</span>, J. «El teatre de Josep Carner». <i>Serra d’Or</i>, núm. 2 (1965), p. 34-38. Resum: Extensa panoràmica sobre el teatre de Josep Carner des dels seus inicis amb comèdies com <i>Al vapor, </i>firmada sota el pseudònim de Pere de Maldar, la seva adaptació escènica de <i>Canigó </i>i les obres <i>El giravolt de maig, El Ben Cofat i l’Altre</i> i <i>Cop de vent. </i></p> <p><span class="versaleta">Sarsanedas</span>, J. «<i>Crist, misteri</i>»<i>.</i> <i>Serra d’Or</i>, núm. 5 (1965), p. 55-56. Resum: Crítica teatral de l’espectacle <i>Crist Misteri, </i>un muntatge a càrrec de Josep Montanyès, representat al Centre Parroquial d’Horta durant el 21, el 28 de març i el 3, 4 i 11 d’abril de 1965.</p> <p><span class="versaleta">Sarsanedas</span>, J. «Temporada al Romea i traduccions a Madrid. Una conversa amb Ricard Salvat». <i>Serra d’Or</i>, núm. 9 (1966), p. 15-16. Resum: Entrevista a Ricard Salvat. </p> <p><span class="s3"><span class="versaleta">Sarsanedas</span>, J. «Temporada al Romea. <i>Ronda de Mort a Sinera</i>, <i>L’auca del senyor Esteve</i>, <i>La bona persona de Sezuan</i>». <i>Serra d’Or</i>, núm. 1 (1967), p. 71-74. </span>Resum: Crítica de la breu temporada teatral de la Companyia de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual al Teatre Romea de Barcelona. Inclou una crítica de <i>Ronda de mort a Sinera, </i>espectacle dramàtic de Ricard Salvat a partir de textos de Salvador Espriu, tornada a posar en escena el 10 de novembre de 1966, a <i>L’auca del senyor Esteve</i>, de Santiago Rusiñol, estrenada el 2 de desembre de 1966 i a <i>La bona persona de Sezuan,</i> de Bertolt Brecht, estrenada el 21 de desembre de 1966.</p> <p><span class="versaleta">Sarsanedas</span>, J. «Tan amic de l’Espriu». <i>Serra d’Or</i>, núm. 457 (gener 1998), p. 43. Resum: Article escrit amb motiu de l’espectacle <i>Sinera, prop del mar, </i>un muntatge de textos de Salvador Espriu representat al Versus Teatre. En l’article Sarsanedas recorda també el seu muntatge de <i>Primera història d’Esther. </i> </p> <p><strong>Pròlegs, epílegs, capítols de llibre sobre teatre. <span class="Apple-converted-space"> </span></strong></p> <p><span class="versaleta">Capmany</span>, M. A. «Una meva Maria Aurèlia». A: <i>Maria Aurèlia Capmany: l’afirmació en la paraula.</i> Barcelona: Cossetània Edicions, 2002, p. 309-316. Resum: Text sobre Maria Aurèlia Capmany; Sarsanedas reivindica que Maria Aurèlia hauria estat una Secundina excepcional en el seu muntatge de <i>Primera història d’Esther. </i></p> <p><span class="versaleta">Sarsanedas</span>, J. «Notes a l’estrena de "Primera història d’Esther"». Pròleg de J. Molas. Apèndix de J. Sarsanedas i Ricard Salvat. A: <i>Primera història d’Esther</i>. Barcelona: Edicions 62, 1966. Resum: Epíleg que recorda la temptativa fallida de lectura dramàtica de <i>Primera història d’Esther</i> en una casa benestant de Barcelona la primavera del 1952. També comenta diversos aspectes de l’obra que van determinar la direcció de Sarsanedas en el muntatge que va presentar el 1957 al Palau de la Música.</p> | |
| dc.peudefoto | Primera història d'Esther. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.relation | <p>Anuaris.cat: <a href="http://anuaris.cat/article/jordi_sarsanedas/1317/"><span class="s2">http://anuaris.cat/article/jordi_sarsanedas/1317/</span></a></p> <p>Associació col·legial d’Escriptors de Catalunya:</p> <p class="p3"><span class="s2"><a href="http://www.acec-web.org/spa/RDP2.asp?ID=9">http://www.acec-web.org/spa/RDP2.asp?ID=9</a></span></p> <p>Associació d’Escriptors en Llengua Catalana: <a href="https://www.escriptors.cat/autors/sarsanedasjd/pagina.php?id_sec=288"><span class="s2">https://www.escriptors.cat/autors/sarsanedasjd/pagina.php?id_sec=288</span></a></p> <p>Ciutat de Barcelona. Corpus Literari: <a href="https://www.ducros.cat/corpus/index.php?command=show_news&news_id=1916"><span class="s2">https://www.ducros.cat/corpus/index.php?command=show_news&news_id=1916</span></a> </p> <p>Comanegra: <a href="http://comanegra.com/art-cultura/339-palimpsest.html"><span class="s2">http://comanegra.com/art-cultura/339-palimpsest.html</span></a></p> <p>Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals: <a href="http://www.ccma.cat/tv3/Un-documental-repassa-la-figura-de-Jordi-Sarsanedas/noticia-arxiu/528540/"><span class="s2">http://www.ccma.cat/tv3/Un-documental-repassa-la-figura-de-Jordi-Sarsanedas/noticia-arxiu/528540/</span></a></p> <p>Ecured: <a href="https://www.ecured.cu/Jordi_Sarsanedas"><span class="s2">https://www.ecured.cu/Jordi_Sarsanedas</span></a></p> <p>EPDLP: <a href="http://www.epdlp.com/escritor.php?id=2275"><span class="s2">http://www.epdlp.com/escritor.php?id=2275</span></a></p> <p>Gran Enciclopedia Catalana:</p> <p class="p3"><span class="s2"><a href="https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0061068.xml">https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0061068.xml</a></span></p> <p>Grup 62: <a href="https://www.grup62.cat/autor/jordi-sarsanedas-vives/000034194"><span class="s2">https://www.grup62.cat/autor/jordi-sarsanedas-vives/000034194</span></a></p> <p>Identifiants et Reférentiels pour l’enseignement supérieur et la recherche: <a href="https://www.idref.fr/028330137"><span class="s2">https://www.idref.fr/028330137</span></a></p> <p>IMBd-Movies, TV and Celebrities: <a href="https://www.google.es/search?q=imbd&oq=imbd&aqs=chrome..69i57.1979j0j4&sourceid=chrome&ie=UTF-8"><span class="s2">https://www.google.es/search?q=imbd&oq=imbd&aqs=chrome..69i57.1979j0j4&sourceid=chrome&ie=UTF-8</span></a></p> <p>Llegeix Barcelona: <a href="http://www.llegeixbarcelona.net/archives/tag/jordi-sarsanedas">http://www.llegeixbarcelona.net/archives/tag/jordi-sarsanedas</a></p> <p>Lletra-UOC:</p> <p class="p3"><span class="s2"><a href="https://lletra.uoc.edu/ca/autor/jordi-sarsanedas">https://lletra.uoc.edu/ca/autor/jordi-sarsanedas</a></span></p> <p>Lletres catalanes:</p> <p class="p3"><span class="s2"><a href="http://www.lletrescatalanes.cat/ca/index-d-autors/item/sarsanedas-i-vives-jordi">http://www.lletrescatalanes.cat/ca/index-d-autors/item/sarsanedas-i-vives-jordi</a></span></p> <p>Poesia.cat: <a href="http://www.poesia.cat/tus_poemas/biografias.php?IDregistre=Sarsanedas,%2520Jordi"><span class="s2">http://www.poesia.cat/tus_poemas/biografias.php?IDregistre=Sarsanedas,%20Jordi</span></a></p> <p class="p2">Projecte traces: <a href="https://projectetraces.uab.cat/project/jordi-sarsanedas">https://projectetraces.uab.cat/project/jordi-sarsanedas</a> </p> <p>Real Academia de la Historia: <a href="http://dbe.rah.es/biografias/91368/jordi-sarsanedas-i-vives"><span class="s2">http://dbe.rah.es/biografias/91368/jordi-sarsanedas-i-vives</span></a></p> <p>The Free Dictionary: <a href="https://es.thefreedictionary.com/Jordi+Sarsanedas"><span class="s2">https://es.thefreedictionary.com/Jordi+Sarsanedas</span></a></p> <p>Visat Pen Català: <a href="http://www.visat.cat/diccionari/cat/traductor/803/sarsanedas-i-vives-jordi.html"><span class="s2">http://www.visat.cat/diccionari/cat/traductor/803/sarsanedas-i-vives-jordi.html</span></a></p> <p>Viquipèdia: <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Jordi_Sarsanedas_i_Vives"><span class="s2">https://ca.wikipedia.org/wiki/Jordi_Sarsanedas_i_Vives</span></a></p> <p class="p1">Arxius audiovisuals:</p> <p>ACEC. Jordi Sarsanedas.</p> <p class="p3"><span class="s2"><a href="https://www.youtube.com/watch?v=xEiJMci-Btc">https://www.youtube.com/watch?v=xEiJMci-Btc</a></span></p> <p>ACEC. Jordi Sarsanedas – Almadrava.</p> <p class="p3"><span class="s2"><a href="https://www.youtube.com/watch?v=WZE21oy_Teg">https://www.youtube.com/watch?v=WZE21oy_Teg</a></span></p> <p>ACEC. Cada còdol de la glera.</p> <p class="p3"><span class="s2"><a href="https://www.youtube.com/watch?v=pPM_8ZP3RCA">https://www.youtube.com/watch?v=pPM_8ZP3RCA</a></span></p> <p>ACEC. Jordi Sarsanedas - Coloms i tu. <a href="https://www.youtube.com/watch?v=3oCKDECoKRg"><span class="s2">https://www.youtube.com/watch?v=3oCKDECoKRg</span></a></p> <p>ACEC. Jordi Sarsanedas - El pic de fum</p> <p class="p3"><span class="s2"><a href="https://www.youtube.com/watch?v=ynF9PpckciM">https://www.youtube.com/watch?v=ynF9PpckciM</a></span></p> <p>ACEC. Jordi Sarsanedas – Etimologies.</p> <p class="p3"><span class="s2"><a href="https://www.youtube.com/watch?v=b9gaEzcvQY8">https://www.youtube.com/watch?v=b9gaEzcvQY8</a></span></p> <p>ACEC. Jordi Sarsanedas. Espera al pedrís.</p> <p class="p3"><span class="s2"><a href="https://www.youtube.com/watch?v=9HJimNfWUs8">https://www.youtube.com/watch?v=9HJimNfWUs8</a></span></p> <p>ACEC. Jordi Sarsanedas- Festa Major de tu. <a href="https://www.youtube.com/watch?v=q2lqnx2S-_k"><span class="s2">https://www.youtube.com/watch?v=q2lqnx2S-_k</span></a></p> <p>ACEC. Jordi Sarsanedas – Itinerari. <a href="https://www.youtube.com/watch?v=NYcRuiBVqhM"><span class="s2">https://www.youtube.com/watch?v=NYcRuiBVqhM</span></a> </p> <p>ACEC. Jordi Sarsanedas - Lago maggiore, tant de tants <a href="https://www.youtube.com/watch?v=SaV3TkBMn6o"><span class="s2">https://www.youtube.com/watch?v=SaV3TkBMn6o</span></a></p> <p>ACEC. Jordi Sarsanedas - La setena porta</p> <p class="p3"><span class="s2"><a href="https://www.youtube.com/watch?v=G5v5rrCljdU">https://www.youtube.com/watch?v=G5v5rrCljdU</a></span></p> <p>ACEC. Jordi Sarsanedas - La miren, i fa sol.</p> <p class="p3"><span class="s2"><a href="https://www.youtube.com/watch?v=AopDLqCA9Tw">https://www.youtube.com/watch?v=AopDLqCA9Tw</a></span></p> <p>ACEC. Jordi Sarsanedas - Nadal, ara que ho dic</p> <p><span class="s1"><a href="https://www.youtube.com/watch?v=7yBwF1GNhs0"><span class="s3">https://www.youtube.com/watch?v=7yBwF1GNhs0</span></a></span></p> <p>ACEC. Jordi Sarsanedas - Nit, lluny. <a href="https://www.youtube.com/watch?v=Lr4NrKX58bM"><span class="s2">https://www.youtube.com/watch?v=Lr4NrKX58bM</span></a></p> <p>ACEC. Jordi Sarsanedas – Núria</p> <p class="p3"><span class="s2"><a href="https://www.youtube.com/watch?v=dOhKWWWzj5A">https://www.youtube.com/watch?v=dOhKWWWzj5A</a></span></p> <p>ACEC. Jordi Sarsanedas - Personal, a J. S.P.</p> <p class="p3"><span class="s2"><a href="https://www.youtube.com/watch?v=1O3DO-7fnd4">https://www.youtube.com/watch?v=1O3DO-7fnd4</a></span></p> <p>ACEC. Jordi Sarsanedas - Vent a Florència</p> <p class="p3"><span class="s2"><a href="https://www.youtube.com/watch?v=bpR1ThXQz4A">https://www.youtube.com/watch?v=bpR1ThXQz4A</a></span></p> <p>ACEC. Jordi Sarsanedas - Vent amb paraules.</p> <p class="p3"><span class="s2"><a href="https://www.youtube.com/watch?v=x1J2ohnNCgU">https://www.youtube.com/watch?v=x1J2ohnNCgU</a></span> </p> <p>Catalan Poetry. Jordi Sarsanedas: «Cor meu, el món».</p> <p class="p3"><span class="s2"><a href="https://www.youtube.com/watch?v=bRlEpYSQkK4">https://www.youtube.com/watch?v=bRlEpYSQkK4</a></span></p> <p>Catalan Poetry. Jordi Sarsanedas: «Nocturn».</p> <p class="p3"><a href="https://www.youtube.com/watch?v=Wi1-y3FkMTU"><span class="s2">https://www.youtube.com/watch?v=Wi1-y3FkMTU</span></a></p> <p>Catalan Poetry. Jordi Sarsanedas: «Nocturn per a dues veus...» <a href="https://www.youtube.com/watch?v=Px2OttxWCoA"><span class="s2">https://www.youtube.com/watch?v=Px2OttxWCoA</span></a></p> <p>Catalan Poetry. Jordi Sarsanedas: «Palma». <a href="https://www.youtube.com/watch?v=LdSj7tfdL2Q"><span class="s2">https://www.youtube.com/watch?v=LdSj7tfdL2Q</span></a></p> <p>Catalan Poetry. Jordi Sarsanedas parla breument de poesia: <a href="https://www.youtube.com/watch?v=A-SjQMlIQow"><span class="s2">https://www.youtube.com/watch?v=A-SjQMlIQow</span></a></p> | |
| dc.source | <p class="p1"><strong>Bibliografia sobre Jordi Sarsanedas:</strong></p> <p class="p1">Enllaç a l’article de Francesco Ardolino que recopila tota la bibliografia sobre Jordi Sarsanedas fins l’any 2006.</p> <p class="p1"><span class="versaleta">Ardolino</span>, F. «Una bibliografia per a Jordi Sarsanedas». <i>Llengua & Literatura</i>, núm. 17 (2006), p. 283-342. <<a href="http://www.raco.cat/index.php/LlenguaLiteratura/article/view/304951/394765"><span class="s1">http://www.raco.cat/index.php/LlenguaLiteratura/article/view/304951/394765</span></a>></p> <p class="p1"><strong>Alguns ítems posteriors a 2006:</strong></p> <p class="p1"><span class="versaleta">Ardolino</span>, F. «Roma-Barcelona-Milà». A:<span class="Apple-converted-space"> </span><i>Sis personatges en cerca d’autor</i>. Barcelona: Comanegra, 2016, p. 9-19.</p> <p class="p3"><span class="versaleta">Ardolino</span>, F. «Glosses al marge de la prosa de Jordi Sarsanedas». <i>Serra d’Or</i>, núm. 578 (2008), p. 26-28.</p> <p class="p3"><span class="versaleta">Ardolino</span>, F. «Jordi Sarsanedas, en el primer aniversari de la seva mort». <i>Serra d’Or</i>, núm. 578 (2008), p. 13-16.</p> <p class="p3"><span class="versaleta">Ardolino</span>, F. «"La Giostra Splendente" imatgeria i ressonàncies italianes a l’ obra de Jordi Sarsanedas». <i>Estudis Romànics</i>, núm. 30 (2008), p. 161-179.</p> <p class="p3"><span class="versaleta">Ardolino</span>, F. «Return to Japan» a propòsit dels haikus de Jordi Sarsanedas». <i>Serra d’Or</i>, núm. 667-668 (2015), p. 56-57.</p> <p class="p3"><span class="versaleta">Bussé</span>, X. «Jordi Sarsanedas: L’ofici i la disponibilitat d’escriure». <i>Serra d’Or</i>, núm. 561 (2006), p. 45-47.</p> <p class="p3"><span class="versaleta">Gregori</span>, C. «Autor, realitat i ficció en la narrativa de Jordi Sarsanedas». <i>Caplletra</i>, núm. 55 (tardor 2012), p. 111-131.</p> <p class="p3"><span class="versaleta">Institut d’Estudis Catalans. Secció Filològica</span>. <i>Jordi Sarsanedas: sessió́ en memòria, Sala Prat de la Riba, 29 de març de 2007.</i> Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2010.</p> <p class="p3"><span class="versaleta">Jané</span>, A. «Jordi Sarsanedas i Vives (1924-2006)». <i>Estudis Romànics</i>, núm. 30 (2008), p. 614-619.</p> <p class="p3"><span class="versaleta">Martí i Castell</span>, J. Jordi Sarsanedas: llaurador de la paraula. <i>Serra d’Or</i>, núm. 566 (2007), p. 13-14.</p> <p class="p3"><span class="versaleta">Massot i Muntaner</span>, J. «Jordi Sarsanedas i les Publicacions de l’Abadia de Montserrat». <i>Serra d’Or</i>, núm. 578 (2008), p. 29-31.</p> <p class="p3"><span class="versaleta">Munné-Jordà</span>, A. «Jordi Sarsanedas, un referent per a la renovació experimental dels anys setanta». <i>Serra d’Or</i>, núm. 578 (2008), p. 20-22.</p> <p class="p3"><span class="versaleta">Pla Barbero</span>, X. «Jordi Sarsanedas, més enllà del silenci». <i>Serra d’Or</i>, núm. 578 (2008), p. 17-19.</p> <p class="p3"><span class="versaleta">Institut d’Estudis Catalans. Secció́ Filològica</span>. <i>Jordi Sarsanedas: sessió́ en memòria, Sala Prat de la Riba, 29 de març de 2007.</i> Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2010.</p> <p class="p3"><span class="versaleta">Torné</span>, C. «El mestratge de Jordi Sarsanedas». <i>Serra d’Or</i>, núm. 578 (2008), p. 32–34.</p> <p class="p1"><strong>Arxius de vídeo</strong></p> <p class="p2"><span class="versaleta">Ardolino</span>, F.; <span class="versaleta">Casassas</span>, J.; <span class="versaleta">Sala</span>, J. <i>Palimpsest</i>, de Jordi Sarsanedas. Presentació del llibre. 2016. <<a href="http://arxiudigital.ateneubcn.org/items/show/1269"><span class="s1">http://arxiudigital.ateneubcn.org/items/show/1269</span></a>></p> <p class="p2"><strong>Selecció bibliogràfica essencial de l’entrada.</strong></p> <p class="p2"><span class="versaleta">Ardolino</span>, F. <i>Contribució a la lectura de Jordi Sarsanedas. Estudi sobre l’obra narrativa</i>. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1996.</p> <p class="p2"><span class="versaleta">Coca</span>, J. <i>L’Agrupació Dramàtica de Barcelona : intent de teatre nacional català̀, 1955-1963</i>. Barcelona: Edicions 62, 1978.</p> <p class="p2"><span class="versaleta">Foguet i Boreu</span>, F.; <span class="versaleta">Santamaria</span>, N.; <span class="versaleta">Saumell i Vergés</span>, M. <i>L’Agrupació Dramàtica de Barcelona: entre el mite i la realitat?</i> Lleida: Punctum, 2011. <<a href="https://ddd.uab.cat/pub/llibres/2011/145545/jordebrep2010.pdf"><span class="s1">https://ddd.uab.cat/pub/llibres/2011/145545/jordebrep2010.pdf</span></a>></p> <p class="p2"><span class="versaleta">Roda</span>, F. «L’aventura teatral de Jordi Sarsanedas». A: <i>Sobre Jordi Sarsanedas</i>. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1997, p. 37-40.</p> | |
| dc.subject | Poeta, narrador, novel·lista, traductor, director teatral i professor | |
| dc.title | Jordi Sarsanedas i Vives |