Joan Vives i Sanfeliu
| dc.coverage | (Barcelona, 18-12-1953 - ) | |
| dc.creator | Albert Tomàs Monsó | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:36:55Z | |
| dc.date.issued | 2020 | |
| dc.description | <p style="text-align: justify;">Estudià piano a l’Acadèmia Marshall, composició i orquestració amb Manel Oltra i direcció d’orquestra amb Antoni Ros Marbà. Debutà com a cantautor als catorze anys a Radioscope, amb Salvador Escamilla. Als vint-i-dos anys estrenà el seu primer musical (<i>Granja animal</i>, òpera rock basada en la novel·la homònima d’Orwell) i a finals dels anys setanta feu els primers passos com a compositor. Durant els anys vuitanta i principis dels anys noranta dedicà la seva activitat, en especial, al cinema, amb la realització d’una dotzena de bandes sonores. Ha estat sobretot als anys noranta i als dos mil que ha desenvolupat la seva activitat com a compositor i director de teatre musical, que li ha reportat grans èxits de públic. És cofundador i copropietari de l’estudi Classic & New.</p> | |
| dc.description | <p style="text-align: justify;">Joan Vives és un dels introductors del teatre musical a l’escena catalana i un dels compositors més actius d’aquest gènere de les últimes dècades del segle <span class="versaleta">XX</span> i primeres del <span class="versaleta">XXI</span>. D’altra banda, juntament amb Manel Camp i Albert Guinovart, Vives és un exemple de la recepció a Catalunya del que la crítica ha anomenat neosimfonisme. Aquest corrent, que suposa un retorn a les arrels clàssiques europees, es va començar a manifestar a mitjan segle <span class="versaleta">XX</span> a través, sobretot, de la música de pel·lícules produïdes a Hollywood (amb John Williams al capdavant), i va arribar a casa nostra a partir dels anys setanta de la mà de Manuel Valls. Per últim, Vives és també un dels primers compositors catalans que utilitzà la tecnologia informàtica a les seves obres.</p> <p style="text-align: justify;">Vives inicià el seu camí com a compositor de música de pel·lícules amb <i>La canya </i>(1980), d’Ignasi P. Ferré, director amb qui col·laborà en altres ocasions, com ara <i>Un submarí a les estovalles</i> (1991), <i>Un plaer indescriptible </i>(1992) i <i>Qui t’estima, Babel?</i> (1987), que li va valer un premi Ondas. Altres directors amb qui ha col·laborat en el món cinematogràfic són Joaquim Oristrell, amb <i>¿De qué se rien las mujeres?</i> (1996) i<i> Volare</i> (2012), Francesc Bellmunt, amb <i>Un par de huevos </i>(1985), <i>La ràdio folla </i>(1986) i <i>El complot dels anells </i>(1992, en col·laboració amb Manuel Camp), Miguel Iglesias, amb <i>Barcelona connection </i>(1988), Bosco Arochi, amb <i>Lucrecia </i>(1991), i Josep Maria Forn, amb <i>Ho sap, el ministre? </i>(1991).</p> <p style="text-align: justify;">En l’àmbit teatral, Vives ha treballat com a compositor o director musical en nombroses ocasions amb Dagoll Dagom i La Cubana, i ha assolit èxits de taquilla com <i>Mar i cel </i>(amb el qual guanyà el premi Max 2006 a millor direcció musical) o <i>Campanadas de Boda</i>. També ha col·laborat amb teatres com el Poliorama o el Borràs, i amb el grup Focus a les ordres de Ricard Reguant. En la copiosa quantitat d’obres en què ha participat (<i>vid. infra</i>) ha treballat com a compositor, director musical i lletrista, a voltes desenrotllant més d’una d’aquestes funcions a la vegada.</p> <p style="text-align: justify;">Paral·lelament, Vives ha desenvolupat bona part de la seva carrera professional en el món de la publicitat i els mitjans de comunicació, amb la realització de més d’un centenar d’espots publicitaris i la creació de sintonies per a les emissores Catalunya Ràdio, Catalunya Música i Catalunya Informació. És l’autor, també, de la música dels programes televisius <i>Oh Espanya!</i> i <i>Oh! Europa!</i> (Dagoll Dagom), <i>Teresina S.A.</i> (La Cubana), el musical televisiu <i>La mirandolina</i> (dirigit per Ricard Reguant), el xou <i>Les Guillermines del rei Salomó</i> (amb Guillermina Mota i sota la direcció de Sergi Schaaff) o l’adaptació en forma de musical televisiu de l’òpera de Goldoni <i>La mirandolina </i>(1990), novament sota la direcció de Ricard Reguant. Vives també ha treballat en el món del doblatge cinematogràfic com a responsable musical de films com <i>Annie</i>, dirigida per John Huston (1982).</p> | |
| dc.identifier | 2704 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2527 | |
| dc.local.estrena | <p>18 març 1976. <i>Granja animal</i>. Basat en l’obra de George Orwell. Adaptadors: Joan Vives i Lluís M. Ros. Teatre Romea.</p> <p>25 agost 1976. <i>Fatxes, turbants i barretines.</i> Basat en textos de diversos autors. Adaptador: Xavier Fàbregas. Director: Santiago Sans. Teatre Grec.</p> <p>11 març 1977. <i>Home amb blues</i>. Basat en textos poètics de diversos autors. Amb la col·laboració de La Locomotora Negra. Centre Parroquial d’Horta. Companyia: Teatre de l’escorpí.</p> <p>28 juliol 1983. <i>Glups!!</i>. Basat en textos de Gérard Lauzier. Teatre Municipal de Girona. Companyia: Dagoll Dagom.</p> <p>20 maig 1986. <i>El Mikado</i>. Llibretista: W. S. Gilbert. Director: Joan Lluís Bozzo. Traductor: Xavier Bru de Sala. Música: A. Sullivan. Teatre Auditòrium de Palma de Mallorca. Companyia: Dagoll Dagom.</p> <p>15 maig 1990. <i>Estan tocant la nostra cançó</i>. Autor: Neil Simon. Direcció: Ricard Reguant. Música: Marvin Hamlisch. Teatre Goya.</p> <p>7 octubre 1990. <i>El cas de la torxa olímpica. </i>Llibretista: Macià G. Olivella. Direcció: Maria Agustina Solé. Jove Teatre Regina de Barcelona. Companyia: La Trepa.</p> <p>28 gener 1994. <i>Cegada de Amor</i>. Autors: Jordi Milán, Joaquim Oristrell, José Corbacho i Fernando Colomo. Teatre Tívoli. Companyia: La Cubana.</p> <p>10 gener 1995. <i>T’odio amor meu</i>. Basat en textos de Dorothy Parker i música de Cole Porter. Director: Joan Lluís Bozzo. Teatre Victòria. Companyia: Dagoll Dagom.</p> <p>19 novembre 1997. <i>Els Pirates</i>. Basat en <i>The Pirates of Penzance</i>, de W. S. Gilbert i A. Sullivan. Adaptador i traductor: Xavier Bru de Sala. Director: Joan Lluís Bozzo. Teatre Victòria. Companyia: Dagoll Dagom.</p> <p>12 juny 2001. <i>Una nit d’òpera</i>. Autor: Jordi Milán. Teatre Tívoli. Companyia: La Cubana.</p> <p>25 juliol 2002. <i>Cuando Harry encontró a Sally</i>. Basat en el guió cinematogràfic de Nora Ephron. Adaptadors: Octavi Egea, Ricard Reguant i Joan Vives. Director: Ricard Reguant. Palacio de Festivales de Santander.</p> <p>25 juny 2003. <i>La Perritxola</i>. Autor: Jacques Offenbach. Adaptador: Xavier Bru de Sala. Teatre Grec. Companyia: Dagoll Dagom.</p> <p>15 novembre 2003. <i>Mamá quiero ser famoso</i>. Director: Jordi Milán. Teatre Principal d’Alacant. Companyia: La Cubana.</p> <p>21 octubre 2004. <i>Mar i cel</i>. Autor: Àngel Guimerà. Adaptador: Xavier Bru de Sala. Director: Joan Lluís Bozzo. Música: Albert Guinovart. Teatre Nacional de Catalunya. Companyia: Dagoll Dagom.</p> <p>22 novembre 2007. <i>Boscos endins</i>. Autor: Stephen Sondheim. Director: Joan Lluís Bozzo. Traductors: Joan Lluís Bozzo i Joan Vives. Teatre Municipal de Girona. Companyia: Dagoll Dagom.</p> <p>27 desembre 2009. <i>Un cau de mil secrets</i>. Autor: Piti Español. Director: Roger Julià. Auditori de La Pedrera de Barcelona.</p> <p>22 setembre 2011. <i>Un fantasma a casa.</i> Autor: Noël Coward. Adaptador: Marc Rosich. Director: Antonio Calvo. Teatre Borràs.</p> <p>14 març 2012. <i>Campanadas de Boda</i>. Director: Jordi Milán. Teatre Tívoli. Companyia: La Cubana.</p> <p>8 setembre 2012. <i>Noies de calendari</i>. Autor: Tim Firth. Adaptador: Marc Rosich. Director: Antonio Calvo. Teatre Poliorama.</p> <p>26 juny 2013. <i>Tots fem comèdia</i>. Autor i director: Joaquim Oristrell. Teatre Poliorama. </p> <p>23 setembre 2016. <i>Scaramouche</i>. Basada en l’obra de Rafael Sabatini. Llibretista: Joan Lluís Bozzo. Director: Joan Lluís Bozzo. Teatre Coliseum. Companyia: La Cubana.</p> <p>29 setembre 2016. <i>Gente bien</i>. Director: Jordi Milán. Teatre Coliseum. Companyia: La Cubana.</p> <p>18 maig 2018. <i>Adiós, Arturo</i>. Director: Jordi Milán. Teatre Olympia de València. Companyia: La Cubana.</p> | |
| dc.peudefoto | Granja animal. Teatre Romea, 18 març 1976. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.relation | <p><<a href="http://joanvives.cat/">http://joanvives.cat/</a>></p> <p><<a href="http://www.lacubana.es/">http://www.lacubana.es/</a>></p> <p><<a href="https://www.dagolldagom.com/">https://www.dagolldagom.com/</a>></p> <p><<a href="https://www.youtube.com/watch?v=lS5NDyeAEHE">https://www.youtube.com/watch?v=lS5NDyeAEHE</a>></p> <p><<a href="https://www.youtube.com/watch?v=bn3f8xw5MtQ">https://www.youtube.com/watch?v=bn3f8xw5MtQ</a>></p> <p><<a href="https://www.youtube.com/watch?v=vdF5-6eLlgM">https://www.youtube.com/watch?v=vdF5-6eLlgM</a>></p> | |
| dc.source | <p><span class="versaleta">Sarrias</span>, Mariana. «La ràdio». A: <span class="versaleta">Aviñoa</span>, Xosé (dir.). <i>Història de la música Catalana, Valenciana i Balear. Volum VII. Música de participació i música tecnològica</i>. Barcelona: Edicions 62, 2002, p. 172-202.</p> <p><span class="versaleta">Lluís i Falcó</span>, Josep. «La ràdio». A: <span class="versaleta">Aviñoa</span>, Xosé (dir.). <i>Història de la música Catalana, Valenciana i Balear. Volum VII. Música de participació i música tecnològica</i>. Barcelona: Edicions 62, 2002, p. 203-254.</p> <p><span class="versaleta">Lluís i Falcó</span>, Josep. «Vives Sanfeliu, Joan». A: <span class="versaleta">Aviñoa</span>, Xosé (dir.). <i>Història de la música Catalana, Valenciana i Balear. Volum X. Diccionari I-Z</i>. Barcelona: Edicions 62, 2003, p. 264.</p> | |
| dc.subject | Compositor i director d’orquestra | |
| dc.title | Joan Vives i Sanfeliu |