Xavier Benguerel i Godó
| dc.coverage | (Barcelona, 9-2-1931 - Barcelona, 10-8-2017) | |
| dc.creator | Jaume Carbonell i Guberna | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:38:17Z | |
| dc.date.issued | 2017 | |
| dc.description | <p>Fill de l’escriptor Xavier Benguerel i Llobet (1905-1990), que en 1988 rebé el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, i de Rosa Godó Gabarró. Després de la Guerra Civil la seva família s'exilià a Santiago de Xile, on inicià els seus estudis musicals. El 1954 tornà a Barcelona i formà pat dels deixebles de Cristòfor Taltabull, i molt aviat s'interessà per la música d'avantguarda i aplicà tècniques serials. Una de les primeres mostres d'aquest procés és la <i>Cantata d'Amic i Amat</i> (1959), que es presentà al Festival de la Societat Internacional per la Música Contemporània de Colònia el 1960 i que consolidà la seva projecció europea.</p> <p>S'integrà en el Grup de Compositors de Barcelona juntament amb Joaquim Homs, Josep Maria Mestres Quadreny, Joan Guinjoan i Josep Soler.</p> <p>La seva obra més coneguda és el <i>Llibre Vermell</i> (1987), inspirada en la música del còdex de l'Abadia de Montserrat. Es va estrenar al Gran Teatre del Liceu de Barcelona el 1988, interpretada per l'Escolania de Montserrat i el Cor i l'Orquestra del Liceu, dirigits per Antoni Ros Marbà i amb muntatge escènic de Josep Maria Espada. Obra presentada com a oratori escenificat, es vincula estilísticament i estructuralment als drames musicals de l'edat mitjana.</p> <p>El seu catàleg és força ampli i comprèn la música de cambra, la música simfònica, la música religiosa i l'òpera. En aquest terreny cal destacar l'òpera <i>Spleen</i> (1984), amb llibret de Lluís Permanyer, estrenada al Teatre Condal amb direcció escènica de Josep Maria Espada, escenografia i vestuari de Joan Josep Tharrats, coreografia de Guillermina Coll i sota la direcció de Joan Guinjoan. L'obra és un drama entorn d'artistes i crítics decadents en què es barreja el món de la droga i les passions humanes. Amb un tractament vocal convencional, però musicalment trencadora, l'obra es presentà l'any següent de l'estrena a l'Òpera de Frankfurt.</p> <p>El 2014 la Generalitat de Catalunuya li atorgà la Creu de Sant Jordi.</p> | |
| dc.description | <p>Influït inicialment per Bartók, Schönberg i Stravinski, de mica en mica anà forjant un estil propi que el convertí en un dels noms més destacats de la música catalana de la segona meitat del segle <span class="versaleta">XX</span>. Més enllà del serialisme, s'interessà per compositors com Lutoslawski o Penderecki i s'inclinà vers procediments aleatoris més lliures. L'òpera <i>Spleen</i> constitueix una fita destacable en l'òpera del segle <span class="versaleta">XX</span>.</p> | |
| dc.identifier | 1686 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2896 | |
| dc.local.publicacions | <p><i>Notes de la meva vida</i>. Barcelona: Editorial Boileau, 2011.</p> | |
| dc.peudefoto | Cartell de Llibre vermell. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.relation | <p><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Xavier_Benguerel_i_God%C3%B3">Xavier Benguerel i Godó a la Viquipèdia</a></p> <p><a href="https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0009138.xml">Xavier Benguerel i Godó a enciclopèdia.cat</a></p> <p><a href="https://www.bnc.cat/Fons-i-col-leccions/Cerca-Fons-i-col-leccions/Benguerel-i-Godo-Xavier">Fons de Xavier Benguerel a la Biblioteca de Catalunya</a></p> <p><a href="https://www.ara.cat/cultura/Xavier-Benguerel-compositor-polimorfic_0_1849015129.html">Article arran de la defunció de Xavier Benguerel i Godó. Diari <i>Ara</i> (10 agost 2017)</a></p> <p><a href="http://www.xavierbenguerel.cat/">Web dedicat a Xavier Benguerel</a></p> | |
| dc.source | <p><span class="versaleta">Guinovart</span>, Carles; <span class="versaleta">Marco</span>, Tomás. <i>Xavier Benguerel</i>. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1991. (Col·lecció Compositors Catalans; 1).</p> <p><span class="versaleta">Persia</span>, Jorge de. <i>Xavier Benguerel, búsqueda e intuición</i>. Madrid: Fundación Autor, 2006.</p> <p><span class="versaleta">Rodríguez Picó</span>, Jesús. <i>Xavier Benguerel, obra y estilo.</i> Barcelona: Estudio Música, Idea Books, 2001.</p> <p><span class="versaleta">Marco</span>, Tomás. <i>Xavier Benguerel, una trayectoria compositiva.</i> Madrid: ICCMU, 2011.</p> | |
| dc.subject | Compositor | |
| dc.title | Xavier Benguerel i Godó |