El castell dels Tres Dragons
| dc.contributor.author | Frederic Soler | |
| dc.creator | Albert Pijuan Hereu | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-13T16:03:12Z | |
| dc.date.issued | 2023 | |
| dc.description | <p align="JUSTIFY"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">Subtitulada com a «gatada cavalleresca en dos actes, en vers i en català del que ara es parla»,</span><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><i> El castell dels Tres Dragons </i></span><span style="font-family: Arial, sans-serif;">es va estrenar el 28 d’abril de 1865 al Teatre de l’Odeon de Barcelona de la mà de la societat La Gata, companyia que Soler havia fundat l’any anterior junt amb Joaquim Dimas, empresari de l’Odeon, i el primer actor Lleó Fontova.</span></p> <p align="JUSTIFY"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"> La peça forma part d’una primera època de l’obra de Soler que es comprèn del 1860 al 1866, on escriu i estrena principalment comèdies bufonesques i paròdies signades amb el pseudònim de «Serafí Pitarra». L’estrena l’any 1866 de </span><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><i>Les joies de la Roser</i></span><span style="font-family: Arial, sans-serif;"> va marcar una inflexió en la trajectòria de Soler, moment en què deixa enrere el registre còmic i bufó per dedicar-se al drama naturalista. </span></p> <p align="JUSTIFY"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"> L’acció de l’obra es desenvolupa en la sala del castell feudal del títol. Mostra el complot que ordeix Don Gualter per fingir el segrest de donya Flora a fi d’aconseguir casar-se amb ella, doncs el Baró ha promès que el seu salvador rebrà com a recompensa la seva mà. Finalment, es desemmascara l’ardit de don Gualte i donya Flora i don Fadric acaben junts, tal com havia desitjat el Baró des d’un bon començament.</span></p> <p align="JUSTIFY"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"> El repartiment de l’estrena (segons consta a Soler, 1953) va ser el següent:</span></p> <p align="JUSTIFY"> </p> <p align="JUSTIFY"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">Donya Sol: Francesca Soler.</span></p> <p align="JUSTIFY"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">Donya Flora: Fermina Vilches.</span></p> <p align="JUSTIFY"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">Manfred: Rosalia Pèrez.</span></p> <p align="JUSTIFY"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">El Baró: Ferran Puiguriguer.</span></p> <p align="JUSTIFY"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">Don Godofred: Joan Bertran.</span></p> <p align="JUSTIFY"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">Don Fadric: Josep Clucellas.</span></p> <p align="JUSTIFY"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">Don «Gualtero»: Francesc Puig.</span></p> <p align="JUSTIFY"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">Ganyota: Lleó Fontova.</span></p> <p align="JUSTIFY"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">Ignasi: Iscle Soler.</span></p> <p align="JUSTIFY"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">Cavaller Primer: Soto.</span></p> <p align="JUSTIFY"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">Cavaller Segon: Maleras.</span></p> <p align="JUSTIFY"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">Un moro: Janer.</span></p> <p align="JUSTIFY"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">Cavaller Tercer: Bigorria.</span></p> <p align="JUSTIFY"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">Un Xicot: N. N.</span></p> <p align="JUSTIFY"> </p> <p align="JUSTIFY"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">El títol de la peça de Soler va servir per batejar l’edifici del restaurant de la Ciutadella, obra de Lluís Domenech i Montaner i construït per a l’Exposició Universal de Barcelona de 1888. </span></p> | |
| dc.description | <p align="JUSTIFY"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">La gatada que es menciona en el subtítol és el terme amb què Frederic Soler es referia a les paròdies. Dins d’aquesta primera etapa de Soler destaquen dos corrents, un de costumista i un de «paròdic, agudament crític» (Fàbregas, 1978: 72), on s’alineen les obres que mostren una empremta personal més forta. </span><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><i>El castell dels Tres Dragons </i></span><span style="font-family: Arial, sans-serif;">és considera, juntament amb </span><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><i>Els herois i les grandeses</i></span><span style="font-family: Arial, sans-serif;">, una de les obres més notables de Soler, no només d’aquesta etapa, sinó de tota la seva prolífica carrera. </span></p> <p align="JUSTIFY"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"> A diferència de la resta de textos paròdics de Pitarra, que posaven en el punt de mira algun drama popular de l’època, a </span><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><i>El castell dels Tres Dragons </i></span><span style="font-family: Arial, sans-serif;">parodia un gènere sencer, en aquest cas el drama històric cavalleresc. Aquí pren la figura del cavaller romàntic com a ase dels cops, entenent que aquest personatge mític forma part de les «superestructures que la burgesia s’afanyava a cantar» (Fàbregas, 1978: 117). S’hi parodia, també, alguns dels tòpics més recurrents de la reapropiació romàntica del gènere medievalesc com són el triangle amorós (aquí format per Donya Flora, Don Fadric i Don Gualter), les presències fantasmals, el concepte d’honor o el lloc comú de la tempesta nocturna.</span></p> | |
| dc.identifier | 3095 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/224 | |
| dc.local.estrena | 28 abril 1865, Teatre de l’Odeon | |
| dc.peudefoto | <p align="JUSTIFY"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="font-size: medium;">Fotografia de l'actor Lleó Fontova en el paper de Ganyota, de Narcís Nobas i Ballbé (1840-1893). MAE. Institut del Teatre. </span></span></p> | |
| dc.publisher | Barcelona: Editorial Selecta (Teatre selecte), 1953 | |
| dc.source | <p align="JUSTIFY"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span class="small-caps">Fàbregas</span>, Xavier. «Frederic Soler, entre la menestralia i la burgesia». A: Fàbregas, Xavier. <i>Aproximació a la història del teatre català modern</i>. Barcelona: Curial, 1972, p. 69-83.</span></p> <p align="JUSTIFY"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span class="small-caps">Fàbregas</span>, Xavier. «Romàntics i anti-romàntics». A: Fàbregas, Xavier. <i>Història del teatre català</i>. Barcelona: Editorial Millà, 1978, p. 103-130.</span></p> <p align="JUSTIFY"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span class="small-caps">Morell i Montadí</span>, Carme. <i>El teatre de Serafí Pitarra: entre el mite i la realitat (1860-1875)</i>. Barcelona: Curial: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995. </span></p> <p align="JUSTIFY"><span class="small-caps">Soler</span>, Frederic. <i>Teatre selecte</i>. Barcelona: Editorial Selecta, 1953.</p> | |
| dc.title | El castell dels Tres Dragons | |
| dc.title.alternative | Paròdia en vers de Frederic Soler «Serafí Pitarra» |