Bernat Morales San Martín

dc.coverage(El Cabanyal, València, 24-4-1864 - El Cabanyal, València, 7-1-1947)
dc.creatorClàudia Serra
dc.date.accessioned2026-01-14T15:38:23Z
dc.date.issued2022
dc.description<p>Bernat Morales San Martín fou un farmacèutic que compaginava el seu ofici amb la creació artística (literària i musical). Tot i que estudià Dret i Farmàcia, ràpidament s’involucrà en el moviment literari de la Renaixença i passà a formar part de l’associació Lo Rat Penat (fundada el 1878), que va premiar algunes de les seves narracions, com ara la <i>Història del Puig de Santa Maria</i> o la novel·la <i>Flor de Pecat</i>.</p> <p>Col·laborà en diversos diaris i revistes que es publicaven a la ciutat de València, com ara: <i>El Mercantil Valenciano</i>, <i>La Degolla</i>, <i>La Traca Nova</i>, <i>L’Anunciador Valencià</i>, <i>El Cuento del Dumenche</i> i <i>Pensat i Fet</i>. A més, l’any 1910 va fundar amb Vicent Miguel Carceller la revista <i>El Conte Valencià</i>, amb el propòsit de difondre la narrativa en català, tant d’autors dels Països Catalans com d’autors estrangers.</p> <p>Pel que fa a la seua aportació dramàtica, de Bernat Morales San Martín només tenim constància de cinc peces, tres en català (<i>La Borda</i>, <i>Raça de llops</i> i <i>La mare terra</i>) i dues en castellà (<i>El rayo del sol</i> i <i>Lo imposible</i>). Així i tot, l’autor va arribar a ocupar el càrrec de professor d’Història de la Literatura Dramàtica al Conservatori de València.</p>
dc.description<p>Durant la dècada del 1910, Bernat Morales San Martín va començar a escriure drames rurals en català, allunyats de les particularitats dels sainets. Morales opinava que el teatre valencià estava en decadència per tres causes: «la imitació i el plagi del sainet castellà, la desconfiança en la capacitat de la llengua nadiua i el desig de l’autor d’assolir un èxit immediat». Amb tot, a partir dels anys vint, Morales San Martín es passà al castellà per escriure un drama que inserí després en la novel·la <i>Lo impossible</i> (1920) i un monòleg en prosa, que rebia el títol d’<i>El rayo del sol</i> (1926).</p> <p>Pel que fa a les seves tres peces en català, <i>La borda</i> fou estrenada el 1911<i>, Raça de llops</i> fou guardonada per Lo Rat Penat el 1912, i <i>La mare terra</i>, la més exitosa, va ser estrenada el 1916. Totes tres foren traduïdes al castellà posteriorment.</p>
dc.identifier2988
dc.identifier.urihttps://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2920
dc.local.estrena<p>1911<i>. La borda</i>.</p> <p>1912<i>. Raça de llops</i>.</p> <p>23 de maig 1916. <i>La mare terra</i>. Teatre Eslava de València.</p>
dc.peudefotoRetrat de Bernat Morales San Martín (creative commons)
dc.source<p><span class="versaleta">Foguet i Boreu</span>, Francesc. «Tres cartes inèdites de Margarida Xirgu». <i>Assaig de teatre: revista de l’Associació d’Investigació i Experimentació Teatral</i>, núm. 75 (març 2002).</p> <p><span class="versaleta">Sirera</span>, Josep Lluís. <i>Teatre dramàtic de començaments del segle XX</i>. València: Alfons el Magnànim: Institució Valenciana d’Estudis i Investigació, 1993.</p> <p><span class="versaleta">Sirera</span>, Josep Lluís. <i>Història de la literatura valenciana</i>. València: Alfons el Magnànim, 1995.</p>
dc.subjectEscriptor i músic
dc.titleBernat Morales San Martín

Col·leccions

Copyright © 2026 Institut del Teatre | Tots els drets reservats | Avís legal