Ramon Oller Martínez
| dc.coverage | (Esparreguera, 1-2-1962 - ) | |
| dc.creator | Bàrbara Raubert | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:37:49Z | |
| dc.date.issued | 2017 | |
| dc.description | <p>Ballarí, coreògraf i director de la companyia Metros, que va crear ell mateix el 1984. Ramon Oller és un prolífic creador, autor de més d'una quarantena d'espectacles i peces curtes, tant amb la seva companyia com per a d’altres formacions d'aquí i d’arreu del món: des de la Compañía Nacional de Danza, el Ballet Nacional de España o IT Dansa, fins al Centre Coreogràfic Nacional de Tours, el Ballet de la Òpera d'Essen, Introdans (Holanda), la Lindsay Kemp Dance Company (Gran Bretanya), el Ballet Nacional de Paraguay o el Good Speed Opera House (EEUU). Ha estat coreògraf resident al Ballet dels Teatres de la Generalitat Valenciana (2008-2013) i al Ballet Hispánico de Nova York, creant anualment un espectacle per a la companyia des del 2004 i durant més d'una dècada. Posteriorment, el 2019, Oller va reconstruir la seva obra <i>Good Night Paradise</i> per al 50è aniversari de la companyia, que es va presentar el 2020. Com a pedagog, ha estat Coordinador del Centre Andalús de Dansa (1996-2006) i Director del Conservatori Professional de Dansa de l'Institut del Teatre de Barcelona (2006-2008).</p> <p>El 1994 rep el Premi Nacional d'Interpretació de Dansa i el Premio Nacional de Danza del Ministerio de Cultura. També se'l distingeix amb el Premi Nacional de Dansa de la Generalitat de Catalunya el 1996.</p> <p>Ramon Oller participa de ben petit a les representacions de la Passió d'Esparreguera, el seu poble natal, i torna a fer-ho, ja com a professional, algunes vegades amb coreografies pròpies. Va estudiar Art Dramàtic a l'Institut del Teatre però s'inicia en dansa clàssica amb Laura Tàpies, Ramón Solé i Joan Tena abans d'anar a Londres i París a perfeccionar la seva tècnica. Participa als primers <i>stages</i> de Dansa Moderna i Jazz organitzats per Anna Maleras a Palma de Mallorca. A La Fàbrica estudia amb Anne Morin, Cesc Gelabert i Lydia Azzopardi i és on presenta la seva peça curta <i>La Parada</i> l'any 1985. Un any abans, <i>Dos dies i mig</i> rep el segon premi del concurs Tórtola Valencia i arrenca la seva companyia Metros.</p> <p><u> </u>El 1986 crea <i>De metros y metros</i>, el primer espectacle de gran format, al Centre Cultural Caixa de Terrassa on mostra un llenguatge personal fluït i virtuós. A l'abril del 1987 estrena al Mercat de les Flors <i>Nofres</i>, amb música d'Agustí Fernández i que marca una etapa de creacions amb el retrat coreogràfic de cada personatge a partir de referents literaris –en aquest cas <i>La muntanya màgica</i> de Thomas Mann–. </p> <p>El 1988 s'allunya definitivament de l'abstracció i assenta les bases d’un estil de dansa amb una forta base dramatúrgica. Després de presentar a La Fàbrica el tríptic <i>Casi sola,</i> <i>Al fin sola</i> i <i>Perfectamente sola</i>, amb l'ajut de l'esparreguerina Lola Lizaran, estrena <i>Sols a</i><i> </i>soles al Teatre Romea<i>,</i> on desplega un imaginari nostàlgic i marca l’inici d'un treball al voltant de les figures femenines. El mateix any i altre cop a La Fàbrica, estrena <i>Al borde</i>, amb música de René Aubry.</p> <p>D'arrels andaluses per part de mare, Oller utilitza referents flamencs i de cobla en algunes creacions on també demostra un sentit de l'humor sorneguer que administra en petites dosis. L'any 1989 estrena <i>Manolita</i> al festival Madrid en Danza i <i>A tu vera</i> al festival Dansa València, amb música de Paco de Lucía i emplaçant l’acció en un pati andalús. És el mateix espai que recrea a<i> ¿Qué pasó con las magdalenas?</i> on fa una recreació intimista de la vida de María Magdalena amb dotze ballarins i l'esparreguerina Anna Lizaran com a Maria Magdalena. Estrenada el 1990 al Mercat de les Flors, amb aquesta obra s'hi veu l'influx de la dansa teatre de Pina Bausch i fa un salt qualitatiu amb el que entra a formar part del grup capdavanter de companyies catalanes amb desplegament internacional.<br /> <br /> L'any 1991 rep el primer encàrrec estranger i inicia una col·laboració continuada amb el Ballet Hispánico de Nova York. Amb la companyia del Centre Coreogràfic de Tours que dirigeix Jean-Christophe Maillot crea <i>Corre corre diva... </i>Aquesta obra serà versionada set anys més tard amb la cantant Nina en directe.</p> <p>El 1992 inaugura el teatre barceloní L'Espai de Dansa de la Generalitat de Catalunya amb l'estrena d'<i>Aquí no hi ha cap àngel</i>, amb textos de Mercè Rodoreda i la col·laboració d'uns balladors d'esbart. El mateix any estrena a l’Espai B del Mercat de les Flors <i>Estem divinament,</i> amb escenografia de Joan Jorba i direcció escènica d'Òscar Roig. L'espectacle rep el Premi de la Associació de Directors d’Escena d’Espanya 1993.<br /> <br /> L'any 1994 estrena al Festival Internacional de Sitges <i>Mentides de debò,</i> un espectacle interpretat pel propi Oller amb Keith Morino, que tracta de l’amor en la parella amb cançons de Marina Rossell. És l'any que rep el Premi d'Interpretació de la Generalitat de Catalunya i el Premio Nacional de Danza del Ministerio de Cultura.</p> <p>L'any 1995 comença una etapa en la qual s'acosta als títols del repertori coreogràfic universal. A <i>Duérmete ya!</i>, obra per a tots els públics estrenada a l'Auditori de Sant Cugat, hi barreja fragments de <i>La Bella Dorment</i> de Txaikovski amb música contemporània de Meredith Monk.</p> <p>L’any 1996 rep el Premi Nacional de Dansa de la Generalitat de Catalunya i s'encarrega d'inaugurar el Festival Grec amb la seva versió del ballet <i>Romeo i Julieta</i>, que ell titula <i>Romeo y Julieta. Barbacoa pasional</i>, amb música en directe del conjunt de cambra de l’Orquestra del Liceu i Núria Moreno com a Julieta. El coreògraf emplaça l’acció en un suburbi metropolità on s'enfronten dues tribus urbanes. Més tard en farà una versió reduïda titulada <i>Romy & Jul</i>y, que serà guardonada amb el Premi Ciutat de Barcelona 1997.</p> <p>Del 1996 al 2006 serà responsable de coordinar el Pla d’Estudis del recentment creat Centro Andaluz de Danza de Sevilla.</p> <p>L'any 1998 establirà d’una relació estable amb el Festival Castell de Peralada de l’Empordà qui programarà i coproduirà futures produccions de la companyia, començant per la revisió de <i>Corre, corre, diva... </i>i continuant amb l'estrena de <i>Carmen, </i>que marca el zenit de la companyia Metros. Protagonitzada per Sandrine Rouet, el coreògraf capgira la història emplaçant el cèlebre pas a dos damunt del teulat de la Fàbrica de Tabac i canviant el duel de navalles per un duel de ventalls, <i>zapateaos</i> descalços i la interpretació de l'<i>Havanera</i> de Bizet per la cantant Martirio. Amb aquesta obra recorrerà tot el món, amb ovacions del públic d'aquí a la Xina.</p> <p>També al Festival de Peralada l'any 2004 hi estrena <i>Dalidance</i>, on reprodueix els telons de Dalí pels Ballets de Montecarlo i es centra en la figura de Gala interpretada per l'actriu Rossy de Palma.</p> <p>En un nou apropament a la literatura l'any 2006 estrena <i>Bendita</i> al Mercat de les Flors, a partir de <i>La casa de Bernarda </i>Alba, de Federico García Lorca, remarcant-ne l'opressió i els gelos entre les protagonistes. L’any 2008 aquesta obra és reposada al Teatre Romea durant tot el mes d’agost.</p> <p>L’any 2006 Oller és anomenat Director del Conservatori Professional de Dansa de l’Institut del Teatre de Barcelona i professor de composició de Grau Superior de Dansa. Sense aturar la creació, aquest estiu estrena novament a Peralada <i>Madama Butterfly</i> canviant els gènere dels personatges respecte a l'obra original de Giacomo Puccini.</p> <p>L'any 2008 és nomenat coreògraf resident del Ballet de Teatres de la Generalitat Valenciana on hi roman fins el 2013 creant diferents espectacles per aquesta formació. El 2013 retorna a Barcelona i participa a la commemoració de l' Any Amaya on presenta la peça breu <i>Anar i tornar</i> al Teatre Nacional de Catalunya que rep el premi Actua.<br /> <br /> Actualment viu a cavall de Barcelona i Nova York impartint cursos i tallers entre Barcelona i la ciutat americana.</p> | |
| dc.description | <p>Ramon Oller pertany a la segona generació de coreògrafs catalans de dansa contemporània. La doble formació en art dramàtic i dansa es fa patent al seu estil virtuós, poètic i de narrativa teatral, únic en el context català del moment.</p> <p>Els espectacles de Metros estan construïts amb elements que van de la cultura popular a l’alta cultura, amb posades en escena plenes de detalls. Dramatúrgicament, sovint capgira alguns elements que el públic donaria per suposats, com el gènere dels protagonistes o els emplaçaments de l'acció, però partint d’un fil emocional i alguns tocs d'humor que el fa tocar amplis sectors de públic,</p> <p>Oller manté alhora una clara tendència cap als personatges femenins, tractant-se sempre de dones de caràcter fort, sensuals i lluitadores com ara Josephine Baker a <i>Corre corre Diva</i>, Bernarda Alba a <i>Bendita</i>, <i>Carmen</i> o <i>Violeta Friedman</i> a <i>Tears for Violet</i>.</p> | |
| dc.identifier | 1561 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2799 | |
| dc.local.estrena | <p>1984 <i>Dos dies i mig</i>. Segon premi del concurs Tórtora Valencia)</p> <p>1985 <i>La Parada</i>. La Fàbrica.</p> <p>16 abril 1986 <i>De metros y metros</i>. Centre Cultural Caixa de Terrassa </p> <p>1987 <i>Nofres.</i> Mercat de les Flors</p> <p>1988 <i>Casi sola,</i> <i>Al fin sola</i>, <i>Perfectamente sola.</i> La Fàbrica</p> <p>8 juny 1998 <i>Sols a</i><i> </i>soles. Teatre Romea<i> </i></p> <p>1998 <i>Al borde</i>. La Fàbrica </p> <p>1989 <i>Manolita</i>. Madrid en Danza </p> <p>1989 <i>A tu vera</i>. Dansa València</p> <p>1990 <i>Magdalena o qué paso con las magdalenas. </i>Mercat de les Flors </p> <p>1991 <i>Corre corre diva...</i></p> <p>4 juliol 1992 <i>Aquí no hi ha cap Àngel</i>. L'Espai de dansa i música de la Generalitat de Catalunya</p> <p>1992<i> Estem divinament</i>. Espai B del Mercat de les Flors </p> <p>17 juny 1994 <i>Mentides de debò.</i> Festival Internacional de Sitges </p> <p>1995 <i>Duérmete ya!</i> </p> <p>1996 <i>Romeo y Julieta. Barbacoa pasional</i>. Festival Grec</p> <p>15 novembre 1997<i> Poemes de problemas</i>. Centre Cultural Caixa de Terrassa </p> <p>1997 <i>Romy & July</i></p> <p>12 agost 1998 <i>Corre, corre, diva... (amb Nina). </i><i>Festival de</i> Peralada</p> <p>15 juliol 1998<i> Tears for violet.</i> Tívoli</p> <p>8 juny 2000 <i>El jardín de los gritos.</i> Teatre Nacional de Catalunya</p> <p>23 novembre 2000 <i>Pecado pescado</i>. L'Espai de dansa i música de la Generalitat de Catalunya</p> <p>15 agost 2003 <i>Carmen. </i><i>Festival de</i> Peralada</p> <p>17 juliol 2004<i> Dalidance. </i><i>Festival de</i> Peralada</p> <p>13 desembre 2000 <i>Violeta</i>.Teatre Juventut de l' Hospitalet</p> <p>23 març 2006<i> Bendita</i>. Mercat de les Flors</p> <p>13 agost 2006<i> Madama Butterfly. </i><i>Festival de</i> Peralada</p> <p>2013 <i>Anar i tornar</i>. Teatre Nacional de Catalunya</p> | |
| dc.peudefoto | 15 agost 2003 Carmen. Festival de Peralada. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.relation | <p><a href="https://vimeo.com/149651117">https://vimeo.com/149651117</a> dos dies i mitg <br /> <a href="https://www.youtube.com/watch?v=XMQKCsU8GfY">https://www.youtube.com/watch?v=XMQKCsU8GfY</a><br /> <a href="https://www.youtube.com/watch?v=EfNXxnET9_0">https://www.youtube.com/watch?v=EfNXxnET9_0</a> <br /> <a href="https://www.youtube.com/watch?v=sttULY1ioTU">https://www.youtube.com/watch?v=sttULY1ioTU</a> <br /> <a href="https://www.youtube.com/watch?v=c_676m6qjW4">https://www.youtube.com/watch?v=c_676m6qjW4<br /> </a></p> | |
| dc.source | <p><span class="versaleta">Giménez Morte</span>, Carmen (ed). <i>Historia de la danza contemporánea en España. (Vol. I): De los últimos años de la dictadura hasta 1992.</i> Madrid: INAEM, 2019. <br /> </p> | |
| dc.subject | Director, coreògraf, intèrpret, pedagog | |
| dc.title | Ramon Oller Martínez |