Manolo Alcántara Párraga
| dc.coverage | (Barcelona, 23-4-1970 - ) | |
| dc.creator | Jordi Jané i Romeu | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:37:16Z | |
| dc.date.issued | 2020 | |
| dc.description | <p>Passa la infància i l’adolescència a Esparreguera. A partir del 1994 alterna teatre i circ amb les companyies Subus, Xirriquiteula, Circ Tuqui i Comediants. El 1997 actua al parc temàtic japonès Spain Mura i es perfecciona al CNAC de Châlons-en-Champagne. Col·labora amb el Circ Cric (<i>Arran</i>, 1998), Monti & Cia. (<i>Utopista</i>, 1999) i el Circ d’Hivern de l’Ateneu Popular 9Barris (<i>A banda</i>, TNC, 2000).</p> <p>El mateix 2000 funda la companyia Circo Imperfecto amb Cristina Solé i Kike Aguilera (espectacle <i>Genuinos Imperfectos)</i>, el 2005 la Cia. Solo Manolo (<i>Locomotivo</i>), el 2010 la Cia. Enfila’t (<i>Plecs</i>) i el 2014 la Cia. Manolo Alcántara (<i>Rudo</i>, 2014; <i>Déjà vu</i>, 2019<i>).</i></p> <p><strong>Distincions:</strong></p> <p>Per <i>Genuinos Imperfectos</i>: Aplaudiment FAD Sebastià Gasch i Millor espectacle de carrer (Fira Tàrrega).</p> <p>Per <i>Locomotivo</i>: Aplaudiment FAD Sebastià Gasch<i>.</i></p> <p>Per <i>Plecs</i>: Premi FAD Sebastià Gasch d’Arts Parateatrals, Premi Zirkòlika al millor espectacle de circ i Premi del Públic al Festival Internacional «Outuno de Teatro» (FIOT), Carballo (A Coruña)</p> <p>Per <i>Rudo</i>: Umore Azoka (Leioa) al millor espectacle de carrer, Premi Zirkòlika al millor espectacle de circ de sala i Millor espectacle de «Noches FETEN 2015» (Xixón).</p> | |
| dc.description | <p>Manolo Alcántara s’autodefineix com a «inventor de somnis» i «artista autodidacte que treballa per intuïció». Parteix d’una idea embrionària i construeix els espectacles experimentalment i sense les presses imposades pel mercat. Tant les seves intervencions en espectacles d’altri com els muntatges de creació pròpia es caracteritzen per la veritat escènica i una inconfusible cal·ligrafia corporal. En les seves creacions, el risc estètic i la personalitat artística s’amalgamen amb l’escenotècnia per produir seqüències d’intensa poesia física.</p> <p>Com a inventor escenotècnic, per a <i>Locomotivo</i> va dissenyar un escenari remolcable de 20 m², damunt del qual el cable de funambulisme (a 1,70 m d’altura sobre la plataforma escènica) avançava o retrocedia horitzontalment enrotllant-se en dues bobines motoritzades situades a banda i banda de l’estructura. La màquina permetia suggeridores novetats plàstiques, acrobàtiques i d’equilibri, a més d’un seguit de gags i situacions escèniques dramàticament eficaces.</p> <p>Per a <i>Plecs</i> va dissenyar la «cablípside», un balancí metàl·lic de dues rodes el·líptiques unides per un travesser central. Proveït d’un cable a cada extrem de l’eix de l’ordenada, l’aparell el·líptic possibilitava singulars duets de funambulisme i sorprenents situacions còmiques i acrobàtiques.</p> <p>A <i>Rudo,</i> Alcántara capgirava els preceptes del funambulisme ortodox substituint el cable per tubs de ferro. Així traslladava la precarietat de caminar sobre un gronxadís cable d’acer de 12 mm a la precarietat d’un amuntegament inestable de caixons de fusta on es repenjaven els tubs. El repte continuava sent l’equilibri, però –un cop més en la carrera d’Alcántara– innovant-ne la tècnica i els aparells.</p> <p>D’altra banda, l’espai escènic de <i>Rudo</i> recuperava el concepte de <i>palc</i> (pista a l’aire lliure envoltada d’una graderia circular protegida per una tela perimetral per evitar les mirades dels passavolants i garantir la intimitat de l’espectacle).</p> | |
| dc.identifier | 2774 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2651 | |
| dc.local.estrena | <p><strong>Estrenes. Espectacles de creació</strong></p> <p>25 març 2001. <i>Genuinos imperfectos.</i> Creació i direcció col·lectives. Teatre Josep Maria de Sagarra, Sta. Coloma de Gramenet. Circo Imperfecto.</p> <p>11 desembre 2005. <i>Locomotivo. </i>Creació Manolo Alcántara. Direcció Miner Montell. Ca n’Oliveres (Martorell). Cia. Solo Manolo.</p> <p>14 maig 2010. <i>Plecs.</i> Creació i direcció: Manolo Alcántara, Enric Ases i Karl Stets. Teatre Bartrina, Fira Trapezi. Cia. Enfila’t.</p> <p>25 març 2014. <i>Rudo.</i> Creació i direcció: Manolo Alcántara i Xavier Erra. Composició i direcció musical: Clara Peya. L’Estruch (Sabadell).</p> <p>23 febrer 2019. <i>Déjà-vu</i><i>.</i> Idea, creació i direcció: Manolo Alcántara. Teatre Principal, Olot. Cia. Manolo Alcántara. </p> <p><strong>Estrenes. Col·laboracions</strong></p> <p>30 maig 1998. <i>Arran </i>(Circ Cric). Centre de Recerca de les Arts del Circ (St. Esteve de Palautordera).</p> <p>22 abril 1999. <i>Utopista.</i> Idea, guió i direcció Joan Montanyès i Jordi Purtí. Monti & Cia. TNC.</p> <p>21 desembre 2000. <i>A banda</i> (coproducció Ateneu Popular 9 Barris / TNC. Direcció: Xavi Mateu. TNC.</p> <p>3 gener 2007. <i>Tranuites.</i> Creació i direcció Lluís Danés. Coreografia Marta Carrasco. TNC.</p> <p>31 març 2008. <i>El col·leccionista de paisatges.</i> Guió i direcció: Xavier Erra i Albert Gumí. Caixafòrum, Barcelona.</p> <p>17 juliol 2013. <i>Wasteland.</i> Textos: Idea i direcció: Lluís Danés. Mercat de les Flors (Festival Grec).</p> <p>22 desembre 2014. <i>La llum d’un país.</i> (64a Nit de Sta. Llúcia). Direcció Sergi Corbera. Coreografia Manolo Alcántara. Gran Teatre del Liceu (Barcelona).</p> <p>20 novembre 2015. <i>Art</i> (700 anys de la mort de Ramon Llull). Idea i direcció: Manel Camp. Teatre Kursaal (Manresa).</p> <p>20 setembre 2017. <i>Cuerpo a cuerpo.</i> Cía. de danza Daniel Doña. Direcció Jordi Vilaseca. Teatros del Canal (Madrid).</p> <p>20 gener 2018. <i>PAS.</i> Creació i direcció Sergi Ots. Inauguració de ‘Manresa Capital de la Cultura Catalana 2018’. Teatre Kursaal (Manresa).</p> | |
| dc.peudefoto | Cartell de Déjà vu de la Cia. Manolo Alcántara al Teatre Nacional de Catalunya (TNC), 28 desembre 2022 - 8 gener 2023. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.relation | <p>Web de la Cía. Manolo Alcántara: <<a href="http://www.ciamanoloalcantara.com/">http://www.ciamanoloalcantara.com/</a>> [Consulta: 23 setembre 2019].</p> | |
| dc.source | <p><span class="versaleta">Jané</span>, Jordi. «Cuando lo rudo se torna amable». <i>Revista</i> <i>Fiestacultura</i> (Vila-Real), núm. 60 (2014), p. 39.</p> <p><span class="versaleta">Jané</span>, Jordi. «Circ d’ara mateix». 2016. <<a href="http://mercatflors.cat/blog/circ-dara-mateix-per-jordi-jane/">http://mercatflors.cat/blog/circ-dara-mateix-per-jordi-jane/</a>></p> <p><span class="versaleta">Massip</span>, Cinta (coord. ed.). <i>El circ i la poètica del risc</i>. Actes del Seminari «El circ i la poètica del risc». Barcelona: Col·lecció KRTU; Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, 2007, p. 131.</p> | |
| dc.subject | Malabarista, monociclista, funàmbul, actor, inventor d’aparells de circ | |
| dc.title | Manolo Alcántara Párraga |