Antaviana

dc.contributor.authorDagoll Dagom, textos de Pere Calders
dc.creatorCarles Morell
dc.date.accessioned2026-01-13T16:02:49Z
dc.date.issued2017
dc.description<p><i>Antaviana</i> és un espectacle musical de la companyia Dagoll Dagom muntada a partir de textos de Pere Calders i la música de Jaume Sisa. Fonamentalment, els textos de què està formada l'obra procedeixen del llibre <i>Cròniques de la veritat oculta</i>, recull de contes que l'autor va confegir sota l'operació literària de Joan Triadú, i que guanyà el premi Víctor Català l'any 1954. Es va publicar l'any següent a l'editorial Selecta. Més exactament, els contes escollits per la companyia van ser els següents: «El primer arlequí», «El principi de la saviesa», «L'hedera helix», «La finestra», «En començar el dia», «Els nens voladors», «Feblesa de caràcter», «Ganes de buscar-se-la», «L'esperit guia», «El testament de La Hiena», «Quieta nit», «La consciència, visitadora social», «El desert», «Raspall» i «Cada u del seu ofici». La majoria correspon als més cèlebres de Calders, i formen part de quatre llibres diferents, i el títol Antaviana obeeix a una clara operació d'enllaç, de voluntat d'unitat.</p> <p>A l'estrena, l'any 1978, els actors foren Assumpta Rodés, Joan Lluís Bozzo, Anna Rosa Cisquella, Mar Targarona, Berty Tovías, Pepe Rubianes i Miquel Periel.</p>
dc.description<p>Els contes de Calders i la música de Sisa es van trobar de seguida, tots dos es van adonar que casaven perfectament. La companyia també es va entendre amb l'autor, i el muntatge d'aquesta obra va ser clau en la seva projecció social (l'any 1978, quan ja feia anys que havia tornat de l'exili a Mèxic, encara era gairebé un desconegut). Dagoll Dagom també va consolidar el prestigi que havia aconseguit amb <i>No hablaré en clase</i>. L'obra, que va guanyar el Premi de la Crítica Serra d'Or de l'any 1979, va tornar a l'escenari l'any 1985 al Teatre Condal, però amb un repartiment i una direcció diferents. Mar Targarona i Anna Rosa Cisquella van remuntar <i>Antaviana</i> amb una nova companyia, i Joan Lluís Bozzo i Miquel Periel van continuar amb l'obra <i>Glups</i>.</p> <p>El muntatge d'<i>Antaviana</i> volia ser un equilibri entre els contes de Calders, és a dir, el text literari, i l'espectacle. Es va allunyar, per tant, del model textocèntric per fugir del «culte al text» i el logocentrisme, i alhora contemplava els plantejaments antiverbalistes provinents de la tradició de l'avantguarda. Bozzo és, de fet, un dels defensors de la idea que el text no és la base de l'obra dramàtica.</p>
dc.identifier1971
dc.identifier.urihttps://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/34
dc.local.estrena16-9-1978, Sala Villarroel
dc.peudefotoAntaviana de Dagoll Dagom. Villarroel Teatre, 27 de setembre de 1978. Font: Escena digital de Catalunya
dc.publisherBarcelona: Edicions 62, 13-1-2011
dc.source<ul> <li><span class="small-caps">Benach</span>, Joan Anton. «El bisturí i la maça».<em style="color: #000000; font-size: 12.716px;"> </i><i><a href="https://traces.uab.cat/search?f=publication&amp;p=El%20Temps&amp;ln=ca">El Temps</a></i>, núm. 1596, 13 gener 2015, p. 76 (Galeria. Teatre).</li> <li><span class="small-caps">Castilla</span>, Amelia. «El inventor de palabras».<i> <a href="https://traces.uab.cat/search?f=publication&amp;p=El%20Pa%C3%ADs%20Babelia&amp;ln=ca">El País. Babelia</a></i><span style="color: #000000; font-size: 12.716px;"><span style="color: #000000; font-size: 12.716px;">.</span></span> Barcelona, núm. 829, 13 d'octubre 2007, p. 16.</li> <li><span class="small-caps">Gregori i Soldevila</span>, Carme. «Antaviana»: del text narratiu al text dramàtic.<i> <a href="https://traces.uab.cat/search?f=publication&amp;p=Caplletra&amp;ln=ca">Caplletra</a>.</i> València, núm. 14, 1993, p. 163-175.</li> <li><span class="small-caps">Calders</span>, Pere; Dagoll Dagom. <i>Antaviana</i>, Barcelona: Edicions 62, 2011.</li> <li>Sense signar. «Presentació». A: <i><a href="https://traces.uab.cat/search?f=title&amp;p=Antaviana%20/%20Pere%20Calders%20%20Dagoll%20Dagom&amp;ln=ca">Antaviana / Pere Calders, Dagoll Dagom</a></i>. Barcelona: Edicions 62, 1990, p. 7-8.</li> </ul>
dc.titleAntaviana

Col·leccions

Copyright © 2026 Institut del Teatre | Tots els drets reservats | Avís legal