Binixiflat
| dc.coverage | 1979 | |
| dc.coverage.spatial | Mallorca i Catalunya | |
| dc.creator | Jordi Auseller i Roquet | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T07:51:06Z | |
| dc.date.issued | 2018 | |
| dc.description | <p>Grup de teatre de titelles encara en actiu fundat a Palma de Mallorca per Biel Porcel l’any 1979 i refundat a Arenys de Munt el 1985.</p> <p> </p> <p>Amb anterioritat a la formació del grup, el seu impulsor havia estat integrant, primer, entre 1973 i 1975, de la companyia sollerica Teresetes Nussa i, posteriorment, entre 1977 i 1979, de Drac Mans de Palma de Mallorca. Els seus muntatges anaven adreçats a un públic infantil i eren fets a base d’esquetxos a partir de rondalles, textos d’autors com Gianni Rodari i cançons infantils; una línia de treball que després va continuar amb Binixiflat. El nom del grup, suggerit pel filòleg Francesc de Borja Moll, evoca, amb el prefix <i>bini-</i> (d’origen àrab, tan típic de la toponímia illenca i que equival a «fill de») i l’adjectiu <i>xiflat</i> (castellanisme que indica pèrdua del seny o bogeria transitòria), el motiu del món al revés, del país imaginari on tot és possible. Durant l’etapa mallorquina, el grup dugué a cap més de cinc-centes representacions amb espectacles com <i>Rondaies i Teresetes</i> (1977), <i>Juguem a fer teatre </i>(1978), <i>Flat-flat</i> (1979), <i>Camina, caminaràs</i> (1980) i <i>Ratarum rataràs</i> (1981). Ja dins el panorama titellaire català, en el qual Porcel va treballar sobretot com a solista, cal esmentar <i>L’Isidre i la lluna</i> (1985), presentat el mateix any a la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega; <i>La gàbia</i> (1986), una acció itinerant de carrer i sense paraules, de caràcter experimental i adreçada al públic adult, que també es va estrenar a Tàrrega; <i>Pasqual</i> (1988); <i>En Pere Beneit</i> (1989), una versió per a titelles de la rondalla mallorquina recollida per Antoni M. Alcover; <i>El gegant sempre té gana</i> (1992), a partir d’un conte popular suec, i <i>En Joan de la carbassa gran</i> (1994), una adaptació del conte d’en Patufet. Una menció especial mereix el muntatge <i>Ludus</i> (1992), sense paraules i amb música de Lluís Petra, i un dels espectacles més ambiciosos de la companyia que combina les tècniques de la llum negra i blanca. Altres títols emblemàtics que il·lustren la història del grup són: <i>El peix d’or</i> (1995); <i>La llegenda dels Nats</i> (1997); <i>Rita, la Rínxols i els tres óssos</i> (2001); <i>Cercant el sol</i> (2002); <i>En Pere de la plaça</i> i <i>Oiraki, el castell dels ocells</i>. </p> | |
| dc.description | <p>Amb les seves històries, Binixiflat ha actuat a festes majors i mostres de teatre d’animació infantil i de titelles arreu dels Països Catalans; també ha realitzat representacions en gires i festivals del País Basc, Espanya i França. A més, ha col·laborat als programes de televisió <i>Picapuça</i> (TVE, 1988) i <i>Club Super 3</i> (TVC, 1995).</p> | |
| dc.identifier | 2212 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/1732 | |
| dc.peudefoto | El gegant sempre té gana. Binixiflat Teatre de Titelles.. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.relation | <p><a href="http://binixiflat.cat/"><http://binixiflat.cat/></a></p> | |
| dc.source | <p>Martín, Josep A. <i>El teatre de titelles a Catalunya: aproximació i diccionari </i><i>històric.</i> Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1998.<br />Mas i Vives, Joan. <i>Diccionari del teatre a les Illes Balears</i>, vol. 1: A-O. Palma; Barcelona: Lleonard Muntaner; Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2003.</p> | |
| dc.subject | Titelles | |
| dc.title | Binixiflat | |
| dc.title.alternative | Binixiflet |