Vitore i Gina, companyia de circ i varietats (1981-1987); Zotal Teatre (1987-1998)
| dc.coverage.spatial | Barcelona (Barcelonès, 1981). La Garriga, 1985 i Granollers, 1987 (Vallès Oriental) | |
| dc.creator | Jordi Jané i Romeu | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T07:51:06Z | |
| dc.date.issued | 2018 | |
| dc.description | <p>Elena Castelar i Manel Trias funden la parella de circ de carrer Vitore i Gina, companyia de circ i varietats el desembre de 1981 després de participar en la primera gira del Circ Cric amb carpa (primavera-tardor del mateix any).</p> <p>Elena Castelar i Garriga (Barcelona, 25-3-1955) tenia formació teatral i musical, nocions de pallasso i <i>commedia dell’arte</i> i havia seguit quatre cursos a l’Escola d’Arts i Oficis Aplicats.</p> <p>Manel Trias i Muñoz (Barcelona, 3-1-1959) feia animació de carrer des del 1977 amb Picatrons, Vitore i Nani (Manuel Trias i Oriol Boixader) i la Petita Companyia de Saltimbanquis del Dr. Solé (Trias, Boixader i Xavier Soler).</p> <p>Manel Trias, Elena Castelar i el seu fox-terrier Taca volten tres anys per Catalunya, Espanya i bona part d’Europa amb l’espectacle «<i>Taca» a la pista</i>. Aquests anys els donen l’ofici necessari per posar les seves habilitats (acrobàcia, equilibri, malabars, monocicle, titelles, humor i ensinistrament d’animals) al servei del seu imaginari creatiu.</p> <p>El títol del primer espectacle de la nova etapa (<i>Zotal,</i> 1984) provoca el canvi de nom de la companyia, ja que els efectes resolutius de la coneguda marca de desinfectant ve a ser una metàfora del que vol provocar el seu estil de teatre. A partir d’aquell moment, els títols dels seus espectacles començaran amb Z, «l’última lletra de l’abecedari i la primera de l’imaginari».</p> <p>El 1988 estrenen <i>Zombi</i>, centrat en el vertigen, la soledat i la inseguretat. <i>Zombi</i> viatja fins el 1991 per Europa, Colòmbia i el Brasil, i el 1989 rep una Menció especial del Jurat del Premi de la Crítica Serra d’Or «per la qualitat del seu treball d'investigació i creació teatrals».</p> <p><i>Z</i> (1991) tracta el joc com una metàfora de la vida («els jocs són la base de tota funció cultural i defineixen amb precisió cada societat»). A <i>Organum</i> (1993, direcció Esteve Grasset), Castelar i Trias accionen sobre la partitura <i>Volumina för Orgel</i> (György Ligeti, 1962). A l’últim espectacle de la companyia (<i>Zigurat, </i>1996), Manel Trias s’enfronta a un solo culinari i teatral en un capvespre a l’aire lliure. Hi construeix i desconstrueix un zigurat, una piràmide feta amb set taules, mentre diu textos de l’escriptor valencià Manuel Vicent i cuina, en temps real i als ulls del públic, un estofat de cigrons amb sèpia que els espectadors, asseguts a les set taules que han format el zigurat, degustaran al final de l’espectacle.</p> <p>En televisió, els anys 1977 i 1978 Manel Trias participa en emissions del programa infantil <i>Terra d’Escudella</i>, i el novembre de 1982 Vitore i Gina adapten «<i>Taca» a la pista,</i> per a <i>El circ</i>, també del circuit català de TVE. Entre el 1985 i el 1994 traslladen l’òptica Zotal Teatre a imatges televisives.</p> <p>Zotal Teatre es dissol a finals del 1998. Elena Castelar funda Zart (ens dedicat a Creativitat i Salut), crea, dirigeix i interpreta espectacles i munta accions-espectacle de caire social en espais arquitectònics. Llicenciada en Tècnica Alexander, n’imparteix cursos regulars i seminaris a músics, actors, fisioterapeutes, ballarins i mestres i alumnes de primària. El 2011 promou l’associació Relats de l’Alzina (projectes holístics i integradors relacionats amb la cultura, la salut i l’educació).</p> <p>Manel Trias concep escenografies, posa en pista els espectacles del Circ Cric <i>La gran reprís</i> (1995), <i>20 Circ Cric 02</i> (gira amb carpa, 2002) i <i>Circ Cric al Teatre Lliure</i> (2007); crea la performance acrobàtica <i>Sextant</i> (Fòrum 2004), i dirigeix els espectacles <i>Concert en clau de risc</i> (inaugural Fira Trapezi 2009) i <i>Pàjaru </i>(per a Pere Hosta, 2012). Des del 2007 s’ocupa de la direcció escènica i la coordinació de guions del programa de titelles <i>Mic</i> (TV3).</p> <p>Amb motiu del 30è aniversari de la companyia, el Mercat de les Flors va acollir l’exposició <i>30 anys de Zotal Teatre</i> (1 abril–31 maig 2011).</p> | |
| dc.description | <p>Zotal Teatre va ser una opció artística valenta i arriscada, en absoluta coherència amb la seva generació sociològica. Els anys de Vitore i Gina al carrer els habituen a tenir el públic <i>a dins</i> –més que al davant o al voltant–, i és d’aquí que arrenca la veritat despullada de cada espectacle de Zotal –un despullament que té, també, molt a veure amb la seva visió circense del teatre: més que presentar habilitats o explicar una història, els interessa «seduir, emocionar i fer sentir».</p> <p>Els seus espectacles tractaven les paradoxes i les contradiccions de l’ésser humà, a qui observaven sovint com a animal civilitzat: la presència de gossos, oques o serps en escena buscava el contrast amb els comportaments humans per deixar-los en evidència, i el tractament dels humans i de certs objectes seguia també les pautes de l’ensinistrament d’animals. Amb incursions al simbolisme i el surrealisme, Zotal Teatre burxava en el rerefons de la realitat quotidiana i feia emergir les petites i grans ridiculeses de les nostres vides. Les seves metàfores visuals destil·laven una intensitat poètica de ressonàncies brossianes.</p> <p>Zotal Teatre va experimentar en llenguatge, espai escènic i attrezzo, i va concebre la dramatúrgia com «una partitura fragmentada». Els seus espectacles s’acostaven sovint al ritual, amb atmosferes sonores del tot significants i amb finals oberts a la interpretació de l’espectador. Per coherència estètica i conceptual van col·laborar amb músics com Joan Saura, Oriol Perucho, Xavier Maristany (Koniec), Martí Perramon, Pep Pascual, Jorge Sarraute o la Big Band del Taller de Músics. Es van avançar notablement al seu temps pel que fa a la interdisciplinarietat, i per la companyia van passar actors i actrius procedents del mim, el circ, la dansa, la pantomima o el teatre de carrer com Enric Ases, Piero Steiner, Simona Levi, Victor Turull «Japo», Jordi Teixidó, Javier Millán, Cesc Casadesús, Albert Grau, Jordà Ferrer o Carletto Carbó.</p> | |
| dc.identifier | 2267 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/1727 | |
| dc.local.estrena | <p>Direcció d’Elena Castelar i Manel Trias:</p> <p>Desembre 1981. <i>«Taca» a la pista.</i> Plaça del Pi (Barcelona).</p> <p>24 setembre 1983. <i>Fira de fenòmens.</i> Plaça de Catalunya, Barcelona. Festes de la Mercè.</p> <p>Col·laboració amb Vicenç Altaió i Perejaume en l’homenatge a Josep-Vicenç Foix amb motiu del seu norantè aniversari:</p> <p>26 març 1985. Música: Koniec. Cicle Teatre Obert 85. Teatre de l’Aliança del Poblenou (Barcelona).</p> <p>19 octubre 1988. Música de Joan Saura i Xavier Maristany. Mercat de les Flors (Barcelona).</p> <p>5 desembre 1991. Música de Pep Pasqual i Jorge Sarraute. Mercat de les Flors (Barcelona).</p> <p>6 juliol 1993. <i>Organum</i> <i>(mutacions de l’individu a la vida quotidiana).</i> Músiques de György Ligeti, Sofia Gubaidulina i György Kürtág. Direcció, escenografia i il·luminació: Esteve Grasset. Convent de Sant Domènec (Girona).</p> <p>9 juny 1996. Textos de Manuel Vicent. Música de Pep Pasqual i Martí Parramon. Direcció Elena Castelar, amb col·laboració de Ramon Simó. Festival Sitges Teatre Internacional, Palau Maricel (Sitges).</p> <p><strong>Televisió</strong></p> <p>Programa <i>Picasso</i> per a <i>Planeta imaginario</i> (TVE).</p> <p>Programa <i>Al revés</i> per a <i>Planeta imaginario</i> (TVE).</p> <p>Guió i realització del programa VESTI 2, 3, 4 per a <i>Planeta imaginario</i> (TVE).</p> <p>Programa pilot <i>Plató buit</i> (TVE).</p> <p>Programa <i>Transformar-se</i> per a «Arsenal» (TV3).</p> <p>Programa <i>Viaje con nosotros</i> (TVE).</p> <p>Enregistrament de <i>Zombi</i> per a TVE Catalunya a l’Aliança del Poblenou.</p> <p>18 febrer 1990. Emissió del programa A-Tila, a la sèrie «Prisma», creat i interpretat per Zotal Teatre.</p> <p><i>Pinnic</i> (cortinetes de jocs visuals), TVE.</p> <p><strong>Publicacions</strong></p> <p><span class="small-caps">Castelar</span>, Elena. «Fragmentació i integració: el viatge creatiu». A: Ricard Boluda (editor). <i>Seminari d'escriptura dramàtica i dramatúrgia escènica: primera i segona edició.</i> Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida, 2005, p. 33-40. (Col·lecció Les arts escèniques a Catalunya; 1)</p> <p><span class="small-caps">Trias</span>, Manel. «Del circ al teatre experimental i viceversa: experiències d’anada i tornada». A: <span class="small-caps">Jané</span>, Jordi; <span class="small-caps">Minguet</span>, Joan Maria (editors): <i>Catàleg de l'exposició Circ contemporani català, l'art del risc. </i>Barcelona: Krtu: Departament de Cultura de la Generalitat: Triangle postals, 2005.</p> <p><span class="small-caps">Trias</span>, Manel. «Posar en escena». A: <span class="small-caps">Diversos autors</span> (coor. Jesús Mestre): <i>El món fascinant del Circ Cric. </i>Barcelona: Viena Edicions, 2007.</p> | |
| dc.peudefoto | Jaqueta curta tipus 'torera' per a Taca a la pista. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.relation | <p>Zotal Teatre 1991-1998 (1a part) 18’13”</p> <p><<a href="https://www.youtube.com/watch?v=A_6zA-dfPXs">https://www.youtube.com/watch?v=A_6zA-dfPXs</a>></p> <p>Zotal Teatre 1991-1998 (2a part) 17’ 21”</p> <p><<a href="https://www.youtube.com/watch?v=yxdqNvulj7Y">https://www.youtube.com/watch?v=yxdqNvulj7Y</a>></p> <p>Prisma: A-Tila 28’ 23”:</p> <p><<a href="https://vimeo.com/32016585">https://vimeo.com/32016585</a>></p> <p> </p> | |
| dc.source | <p><span class="small-caps">Jané</span>, Jordi; <span class="small-caps">Minguet</span>, Joan M. (coordinadors). <i>Circ contemporani català, l'art del risc.</i> Catàleg d'exposició. Barcelona: Krtu: Departament de Cultura de la Generalitat: Triangle postals, 2006.</p> <p><span class="small-caps">Jané</span>, Jordi. <i>152 Volts de pista</i>. 2 vols. Tarragona: Arola Editors, 2013. (Col·lecció Eines de Circ).</p> <p><span class="small-caps">Saumell</span>, Mercè. «Creació escenogràfica col·lectiva. Aproximació al concepte d’espai escènic en els espectacles de La Fura dels Baus, Zotal i La Cubana». <i>Estudis Escènics, Quaderns de l’Institut del Teatre</i> (Barcelona), núm. 31 (setembre 1990), p. 68–94.</p> | |
| dc.subject | Teatre físic, visual i conceptual | |
| dc.title | Vitore i Gina, companyia de circ i varietats (1981-1987); Zotal Teatre (1987-1998) |