El Rogle
| dc.coverage | 1972-1976 | |
| dc.coverage.spatial | Territoris de llengua catalana | |
| dc.creator | Ramon X. Rosselló | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T07:51:11Z | |
| dc.date.issued | 2020 | |
| dc.description | <p style="text-align: justify;">El Rogle fou fundat a principis del 1972 a partir d'un grup de persones que procedien del Centre Experimental de Teatre (CET), creat el 1968, un dels grups pioners del teatre independent valencià. Entre els membres del grup, hi trobem dues figures destacades en l'evolució posterior del teatre valencià: Rodolf Sirera i Alfred Mayordomo. A més, en formaren part, entre d'altres, Mercè Trull, Claudi Arenas o Marilena Casasnovas. El grup va presentar un total de sis muntatges, el primer dels quals va ser <i>La Pau (retorna a Atenes)</i>, espectacle estrenat anteriorment pel CET. A aquest seguiren <i>Homenatge a Florentí Montfort</i> (1972), amb text dels germans Sirera; <i>Peret o els miracles de l'astúcia</i> (1973), adaptació d'una rondalla d'Enric Valor, i una versió de <i>Tres forasters de Madrid</i> (1973), d'Escalante. Aquest darrer aconseguí una repercussió important atés que fou programat al València-Cinema i estigué en cartell del 22 de febrer al 19 de març del 1974. Els últims espectacles foren <i>El brunzir de les abelles</i> (1976), primera obra d'una trilogia encetada pels germans Sirera amb aquest text, i <i>Memòria general d'activitats</i> (1976), un espectacle de creació col·lectiva que fou, a manera de reflexió crítica i autocrítica, la fi d'El Rogle. A més, no s'arribaren a estrenar <i>L'encreuament del Niàgara,</i><i> </i>d'Alonso Alegría,<i> </i>per problemes del grup, i, a causa de la censura, <i>La granada</i>, de Rodolfo Walsh, i <i>El cavaller dels miralls</i>, de Josep Lluís Sirera.</p> | |
| dc.description | <p style="text-align: justify;">El Rogle i el seu antecedent, el Centre Experimental de Teatre, tenen una significació especial en allò que es va denominar el «nou teatre valencià», vinculat al naixement del teatre independent al País Valencià, a l'activisme antifranquista i a l'ús del català com a llengua de creació dels espectacles. En aquest darrer aspecte destaca l'estrena de<i> </i><i>La Pau (retorna a Atenes)</i>, com una primera passa dins una progressiva incorporació de la llengua catalana en els muntatges dels nous grups valencians. Aquest grup, a més, va permetre el desenvolupament de la trajectòria inicial de Rodolf Sirera com a dramaturg, per al qual va escriure, en solitari o amb el seu germà Josep Lluís, gran part dels primers treballs d'escriptura teatral, tant de textos originals com de versions o adaptacions.</p> | |
| dc.identifier | 2731 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/1773 | |
| dc.local.estrena | <p style="text-align: justify;">1972. <i>La Pau (retorna a Atenes).</i> Autor: Rodolf Sirera.</p> <p style="text-align: justify;">1972. <i>Homenatge a Florentí Montfort.</i> Autors: Josep Lluís i Rodolf Sirera. Direcció. Rodolf Sirera. Teatre Casino Club de Ritme de Ganollers (I Cicle de Teatre).</p> <p style="text-align: justify;">1973. <i>Peret o els miracles de l'astúcia.</i> Autor: Enric Valor. Adaptació: Rodolf Sirera.</p> <p style="text-align: justify;">1973. <i>Tres forasters de Madrid.</i> Autor: Eduard Escalante. Versió lliure de Josep Lluís Sirera, adaptada per Rodolf Sirera. Festival de Teatre de Granollers.</p> <p style="text-align: justify;">1976. <i>El brunzir de les abelles.</i> Autors: Josep Lluís i Rodolf Sirera. Direcció: Rodolf Sirera. Teatre Micalet (València).</p> <p style="text-align: justify;">1976. <i>Memòria general d'activitats.</i> Argument i textos de Claudi Arenas, Dora i Marilena Casasnovas, Alfred Mayordomo, Rodolf Sirera i Mercè Trull. Dramatúrgia: R. Sirera. Direcció: El Rogle. Teatre Micalet (València).</p> | |
| dc.peudefoto | Tres forasters de Madrid. Teatre Casino de Granollers, 1 desembre 1973. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.source | <p><span class="small-caps">Bou</span>, E. «Rodolf Sirera». A: <span class="small-caps">Riquer</span>, Martí de; <span class="small-caps">Comas</span>, Antoni; <span class="small-caps">Molas</span>, Joaquim. <i>Història de la literatura catalana</i>. Vol. XI. Barcelona: Ariel, 1988.</p> <p><span class="small-caps">Carbó</span>, F. «Rodolf Sirera i la renovació del teatre valencià». <i>Caplletra,</i> núm. 14 (primavera 1993).</p> <p><span class="small-caps">Fàbregas,</span> X. «Josep Lluís i Rodolf Sirera, o la possibilitat d'un nou teatre valencià». A: <i>Homenatge a Florentí Montfort.</i> Barcelona: Edicions 62, 1972.</p> <p><span class="small-caps">Gallén,</span> E. et al. <i>Aproximació al teatre de Rodolf Sirera</i>. Alzira: Bromera, 1999. (La Tarumba Teatre; 5)</p> <p><span class="small-caps">Herreras</span>, E. «Teatre independent: un viatge a algun lloc». A: <span class="small-caps">Rosselló</span>, Ramon X. (ed.). <i>Aproximació al teatre valencià actual (1968-1998)</i>. València: Publicacions de la Universitat de València, 2000. (Teatro Siglo XX. Crítica; 10)</p> <p><span class="small-caps">Leal,</span> J. <i>El brunzir cultural francés en l’obra teatral de Rodolf Sirera</i>. Barcelona: 1997. Ponència llegida al «Primer Congrés Internacional de Literatura Comparada»<i>.</i></p> <p><span class="small-caps">Molins</span>, M. «Rodolf Sirera: els territoris misteriosos». A: <span class="small-caps">Sirera</span>, Rodolf. <i>Indian Summer.</i> Alzira: Bromera, 1989. (Col·lecció Bromera/Teatre; 2)</p> <p><span class="small-caps">Molins</span>, M. «Alternatives dramatúrgiques del teatre valencià dels anys setanta», <i>La Rella</i>, núm. 9 (1993).</p> <p><span class="small-caps">Pérez González,</span> R. <i>Guia per recórrer Rodolf Sirera.</i> Barcelona: Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, 1998. (Col·lecció Monografies de teatre; 35)</p> <p><span class="small-caps">Rosselló</span>, R. X: «Sobre el teatre independent valencià i la nova escriptura teatral». <i>Caplletra</i> (València), núm. 22 (primavera 1997).</p> <p><span class="small-caps">Rosselló</span>, R. X. (ed.). <i>Aproximació al teatre valencià actual (1968-1998)</i>. València: Universitat de València, 2000. (Col·lecció Teatro Siglo XX; 10)</p> <p><span class="small-caps">Rosselló</span>, R. X;<i> </i><span class="small-caps">George</span>, David (ed.)<i>.</i> «Los inicios de la “nova dramatúrgia” valenciana: del tardofranquismo al estado de las autonomías». <i>Pygmalion, revista de teatro general y comparado</i><i> </i>(Madrid: Instituto del Teatro de Madrid),<i> </i>núm. 1 (2010).</p> <p><span class="small-caps">Rosselló</span>, R. X. «De la creació col·lectiva a la meteatralitat: <i>Memòria general d’activitats,</i><i> </i>d’El Rogle». A: <i>La literatura davant el mirall. Ironia i metaliteratura en l’època contemporània</i>. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2011. (Biblioteca Milà Fontanals; 58)</p> <p><span class="small-caps">Sirera</span>, J. Ll. «El Rogle: cap a un assaig d'interpretació». A: <i>Memòria general d'activitats.</i> Barcelona: Edicions 62, 1978. (Col·lecció El Galliner; 44)</p> <p><span class="small-caps">Sirera</span>, J. Ll. «Pròleg». A: <span class="small-caps">Sirera</span>, Rodolf. <i>Tres farses populars sobre l'astúcia.</i> València: Tres i Quatre, 1987. (Col·lecció tres i quatre/teatre; 19)</p> | |
| dc.subject | Teatre independent, teatre de text | |
| dc.title | El Rogle |