Jeroni Amengual i Oliver, "Calabruix"

Fill de Jeroni Amengual, un dels fundadors del diari La Almudaina, va ingressar a la universitat per seguir la carrera de medicina, que abandonà, i cursà els estudis de filosofia i lletres. Va presidir la Societat Econòmica d’Amics del País i publicà textos de temàtica mutualista. Va col·laborar en la revista La Roqueta i fundà Vida Isleña (1912). L’any 1904, quan encara no havia adquirit la majoria d’edat, va substituir Miquel dels Sants Oliver en la direcció de La Almudaina, en el qual signà sovint amb el pseudònim Porfiro. Va alternar la direcció de La Almudaina, que exercí fins al 1943, amb la d’empresari teatral.

Fou empresari teatral, primerament al Teatre Principal de Palma (del seu pas pel Teatre Principal són llegendàries les estrenes de les òperes La Valquíria i L’or del Rin) i després al Saló Mallorca, de Palma, on va donar un gran impuls al teatre mallorquí, que tingué una caixa de ressonància en les planes de La Almudaina. Era copropietari de la impremta Amengual i Muntaner i, com a editor, va publicar obres de Miquel Puigserver i de Josep M. Tous i Maroto. Crític teatral, també va conrear el gènere amb obres que la Companyia Catina-Estelrich li va estrenar al Saló Mallorca, i que veieren la llum l’any 1935 amb el pseudònim Calabruix: el sainet en un acte Tenda de calçat o na Paquita ja té nóvio, que passa en una sabateria de l’eixample de Palma, on na Paquita, filla de mestre Sion, el propietari de la botiga, prova d’engelosir en Joan, empleat de la casa, que finalment se li declara, i la comèdia sainetesca en dos actes Un, dos, tres... sus!, que presenta en un salonet una mare i la filla addictes a les apostes, els marits de les quals forjaran un pla perquè deixin de malgastar.