Teatre Bartrina del Centre de Lectura de Reus
| dc.coverage | 1904 | |
| dc.coverage.spatial | Plaça del Teatre, 1, Reus (Baix Camp). | |
| dc.creator | Ivan Alcázar Serrat | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T08:06:44Z | |
| dc.date.issued | 2017 | |
| dc.description | <p><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1">El 1897 el Centre de Lectura de Reus, fundat el 1859, s'instal·là a l'antic casal dels marquesos de Tamarit, al carrer Major. </span></span><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1">A</span></span><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1">ls jardins del casal s'hi construí un primer teatre d'estiu el 1904. Del 1905 data el primer teatre cobert, amb projecte de l'arquitecte Francesc Batlle. El nom de Teatre Bartrina no l'ostentà fins a l'any 1918, després de la compra de l'edifici per part del Centre i d'unes obres d'arranjament de l'arquitecte Josep Simó i Bofarull, que van continuar fins al 1920. Té la platea, un pis de llotges i el segon amb una graderia. </span></span><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1">Es tracta d'un teatre amb la sala de planta rectangular, una boca molt decorada amb el prosceni amb pilastres jòniques i una galeria al segon pis amb pilars i arcs rebaixats. En són trets característics els pilars de fusta pintada, les decoracions de Josep Rocarol i una platea basculant instal·lada el 1924. <br /></span></p> <p><span style="color: #000000;">Del 1995 al 1997 es du a terme una rehabilitació, reforma i ampliació segons el projecte d'Anton M. Pàmies. A més de rehabilitar la sala, un espai de 17 per 24 m, amb un aforament màxim de 450 espectadors, el projecte afegia un cos nou al teatre, amb accés per la plaça del Teatre, un nou espai urbà fruit del Pla de Reforma Interior en aquesta zona del barri vell de Reus, aleshores molt degradada. En el projecte, entre altres intervencions, s'enderroca i es refà completament la caixa escènica, però es conserva la boca, de 7,60 m d’amplada i 6,60 d’alçària. L'escenari reformat té unes mides de 12 m d'ample, 10 m de fons al centre i dues noves espatlles de </span>4 m <span style="color: #000000;">als costats, amb una altura a la pinta de 15 m.</span></p> | |
| dc.description | <p><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span lang="ca-ES" data-mce-mark="1">El Centre de Lectura ja tenia una companyia de teatre a finals del segle <span class="small-caps">xix</span>. El 1904 el teatre d'estiu es va inaugurar amb <em>El cor del poble</em> d'Ignasi Iglésias, i el 1918 es va reinaugurar el teatre cobert després de les reformes. Entre el 1929 i el 1935, els Amics del Teatre del Centre de Lectura es van encarregar de la programació. El 1955 es va fundar el Teatre de Cambra, l'ànim del qual reapareix durant la dècada de 1960 </span></span><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span lang="ca-ES" data-mce-mark="1">amb el Teatre de Cambra de l'Agrupació Pericial. </span></span><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span lang="ca-ES" data-mce-mark="1">El teatre independent i la revifada escènica té presència al Bartrina amb la companyia reusenca La Tartana (1969), Els Joglars, des del 1970 amb <em>El diari</em> i el 1977 amb la darrera representació de <em>La Torna</em> abans de les represàlies, <em>El retaule del flautista </em>de Jordi Teixidor, que després es muntà al Teatre Capsa, els I Premis Reus de Teatre (1970), el 1976 les I Jornades Teatrals al Centre de Lectura i la presència el 1978 de la companyia del Teatre Lliure. El 1979 s'hi va crear una escola de teatre, que va servir de plataforma per a la fundació d'El Teatre Estable del Baix Camp (TEBAC). <br /></span></span></p> <p><span style="color: #000000;"><span lang="ca-ES">El cinema ha tingut una activitat preeminent al Bartrina, amb el cinema comercial des dels anys quaranta i el Cineclub fundat el 1969. La tasca del Col·lectiu de Teatre La Vitxeta, creat el 1983 i en actiu fins al 2003, va donar un impuls al Bartrina i en va reivindicar la recuperació. </span></span><span style="color: #000000;"><span lang="ca-ES">El 1994 es va acordar la cessió del teatre, que passà a </span></span><span style="color: #000000;"><span lang="ca-ES">titularitat municipal per trenta anys. Posteriorment el Teatre Bartrina ha estat un escenari dels festivals Cos i Trapezi, i ha format part del Centre d'Arts Escèniques de Reus (CAER) des del 2005. Actualment està gestionat per un consorci format per l'Ajuntament de Reus i el Centre de Lectura.</span></span></p> | |
| dc.identifier | 1159 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2067 | |
| dc.relation | <ul> <li><a href="http://www.reus.cat/ajuntament/teatre-bartrina" target="_blank" rel="noopener">El Teatre Bartrina al web de l'Ajuntament de Reus</a></li> </ul> <p lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="color: #000000;"> </span></p> | |
| dc.source | <p><span style="color: #000000;"><span style="color: #000000;"><span class="small-caps">Anguera</span>, Pere. </span></span><span style="color: #000000;"><span style="color: #000000;"><em>El Centre de Lectura de Reus. Una Institució ciutadana</em></span></span><span style="color: #000000;"><span style="color: #000000;">. Barcelona: Edicions 62, 1977.</span></span></p> <p><span style="color: #000000;"><span style="color: #000000;"><span lang="ca-ES"><span class="small-caps">Arnavat</span>, Albert (dir.). </span><span lang="ca-ES"><em>100 Anys De Teatre Bartrina: Reus, 1905-2005. </em></span><span lang="ca-ES">Reus: Pragma, 2005.</span></span></span></p> <p><span style="color: #000000;"><span class="small-caps">Pàmies</span>, Anton Maria. «El Nou Teatre Bartrina: Projecte de rehabilitació i ampliació». </span><span style="color: #000000;"><span lang="ca-ES"><em>Revista del Centre de Lectura de Reus</em></span></span><span style="color: #000000;"><span lang="ca-ES">, sisena època, núm. 10 (1994), p. 4-8. </span></span></p> <p><span style="color: #000000;"><span lang="ca-ES"><span class="small-caps">Quintana</span>, Antoni; <span class="small-caps">Pàmies</span>, Antoni; <span class="small-caps">Arnavat</span>, Albert; <span class="small-caps">Filella</span>, Xavier. <em>El Teatre Bartrina del Centre de Lectura de Reus</em>. Reus: Centre de Lectura, 1998.</span></span></p> <p><span style="color: #000000;"><span lang="ca-ES"><span class="small-caps">Filella</span>, Xavier. «La recuperació dels teatres Fortuny i Bartrina (1)». </span></span><span style="color: #000000;"><span lang="ca-ES"><em>Reusdigital.cat</em></span></span><span style="color: #000000;"><span lang="ca-ES">, 3 de maig del 2013. <</span></span><span lang="zxx"><span style="text-decoration: underline;"><a class="western" href="http://epress.lib.uh.edu/pr/v7/n6/will7n6.html">http://reusdigital.cat/noticies/la-recuperacio-dels-teatres-fortuny-i-bartrina-1</a></span></span><span style="color: #000000;"><span lang="ca-ES">> [Consulta: 15 maig 2013].</span></span></p> <p><span style="color: #000000;"><span lang="ca-ES"><span class="small-caps">Filella</span>, Xavier. «La recuperació dels teatres Fortuny i Bartrina (2): La guerra Civil i la penosa supervivència». </span></span><span style="color: #000000;"><span lang="ca-ES"><em>Reusdigital.cat</em></span></span><span style="color: #000000;"><span lang="ca-ES">, 3 de maig del 2013. <</span></span><span lang="zxx"><span style="text-decoration: underline;"><a class="western" href="http://epress.lib.uh.edu/pr/v7/n6/will7n6.html">http://reusdigital.cat/noticies/la-recuperacio-dels-teatres-fortuny-i-bartrina-2-la-guerra-civil-i-la-penosa-supervivencia</a></span></span><span style="color: #000000;"><span lang="ca-ES">> [Consulta: 5 juny 2013].</span></span></p> <p> </p> | |
| dc.title | Teatre Bartrina del Centre de Lectura de Reus |