Lluís Labarta
| dc.coverage | (Barcelona, 4-4-1852 - Barcelona, 29-12-1924) | |
| dc.creator | Clara Beltrán Catalán | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:37:14Z | |
| dc.date.issued | 2017 | |
| dc.description | <p>Lluís Labarta va ser un artista que consagrà la vida professional a la il·lustració i a la projecció de figurins per al teatre.</p> <p>Va cursar estudis a la Llotja, on va estar matriculat del 1862 al 1869 en assignatures com ara Aplicació de la Geometria al Dibuix en General, Geometria del Dibuixant, Dibuix d'Aplicació, Dibuix de l'Antic i Vestuari, Colorit i Composició i Anatomia i Perspectiva, entre d'altres. Va completar la formació al taller del pintor i escultor Antoni Fabrés, amb qui col·laborà posteriorment en alguns projectes decoratius. També va ser deixeble del dibuixant, aquarel·lista i litògraf Eusebi Planas, que amb el temps es va convertir en el seu gendre en casar-se amb la seva filla, Beatriu Planas Franquesa.</p> <p>Labarta va començar la trajectòria professional dedicant-se, primerament, al dibuix litogràfic, dissenyant invitacions, entrades, carnets de ball o cartolines publicitàries, i després a la pintura decorativa. En col·laboració amb Antoni Fabrés va intervenir el 1887 en la decoració del sostre del Teatre Principal de Barcelona, destruït per un incendi, i el 1888, en la del Teatre Espanyol a la mateixa ciutat, al costat de Fèlix Urgellès i Tomàs Moragas. També va dur a terme les decoracions per al saló de descans del Teatre Novetats, on va representar diversos gèneres escènics i cicles teatrals. Igualment va participar en decoracions efímeres, com la realitzada amb motiu del ball de disfresses del carnaval del 1889 al Teatre Líric de Barcelona.</p> <p>Una de les seves facetes destacades va ser la de cartellista, amb què va guanyar diversos premis en concursos. En el camp de la il·lustració va dissenyar ex-libris i va il·lustrar novel·les, obres literàries i també revistes com <i>Ilustración Ibérica</i>, <i>Lo</i><i> Teatro Català</i>, <i>La Ilustració Catalana</i>, <i>La Ilustración Ibérica </i>i <i>La Publicitat</i>, entre d'altres.</p> <p>Va ser el seu mestre, Eusebi Planas, qui el va introduir en el món del dibuix de figurins per a obres teatrals, cavalcades i uniformes civils i militars, en els quals va demostrar els seus grans coneixements de la història del vestit, així com gran domini dels gestos i expressions. Alguns dels més cèlebres són els realitzats per a <i>Urganda la desconeguda</i> (1896), <i>La Fada</i> (1897), <i>Jesús de Natzaret</i> (1894) i <i>De la terra al sol</i> (1879), entre molts d'altres. El Centre de Documentació de l'Institut del Teatre conserva centenars de figurins acolorits d'algunes de les seves obres més destacades. Els seus coneixements sobre indumentària el portarien a escriure <i>La indumentaria histórica a l'escena </i>i <i>Nocions d'indumentària</i>, i també el treball no editat <i>Indumentària militar. Banderes</i>, en els quals es fa patent les seves aptituds pedagògiques.</p> <p>També va conrear el vessant de docent treballant com a professor de l'Escola Catalana d'Art Dramàtic i a la Llotja, com a professor auxiliar. Igualment està considerat com un dels personatges il·lustres de Sitges per haver realitzat el disseny dels gegants (1897).</p> <p>A la Biblioteca de Catalunya se'n conserven tres àlbums amb nombrosos dibuixos a ploma, alguns aquarel·lats, la majoria dels quals són representacions de personatges masculins i femenins i sovint acompanyats de refranys; figurins amb indumentària d'època; litografies sobre cartolina, i al·legories femenines modernistes que representen les arts i les estacions, entre altres temàtiques.</p> <p>Va morir el 29 de desembre de 1923 havent assolit un gran renom i essent considerat com a «mestre indiscutible» al seu camp.</p> | |
| dc.description | <p>Va conrear amb igual mestratge la il·lustració, la pintura, el dibuix i la creació de figurins. Encara que la seva figura avui no sigui prou reconeguda, va ser un dels principals il·lustradors de la seva època i un dels més destacats figurinistes. Segons Marc Jesús Bertran fou «el reivindicador de la importància i transcendència de la indumentària a l'escena».</p> | |
| dc.identifier | 1970 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2638 | |
| dc.local.estrena | <p>(Selecció)</p> <p>1874. <i>La redoma encantada.</i> Juan Eugenio Hartzenbusch. Teatre Principal. Barcelona</p> <p>1879. <i>De la terra al sol.</i> J. Molas y N. Manent. Teatre Tivoli. Barcelona</p> <p>1883. <i>Aida.</i> Antonio Ghislanzoni. Gran Teatre del Liceu. Barcelona</p> <p>1886. <i>La africana.</i> Eugène Scribe. Teatre Circ Barcelonès. Barcelona</p> <p>1886. <i>Lo país de l'olla.</i> Josep Coll i Britapaja. Teatre Tívoli. Barcelona</p> <p>1887. <i>Las mil y una noches.</i> Teatre Tivoli. Barcelona</p> <p>1889. <i>Alí Baba.</i> Albert Vanloo i William Busnach. Teatre Tivoli. Barcelona</p> <p>1889. <i>Carmen.</i> Henri Meilhac i Ludovic Halévy. Teatre del Liceu. Barcelona</p> <p>1889. <i>El señor feudal.</i> Eduardo de Bray. Teatre Tivoli. Barcelona</p> <p>1889. <i>Judes de Kerioth.</i> Federic Soler. Teatre Romea. Barcelona</p> <p>1891. <i>La sirena.</i> Teatre Novetats. Barcelona</p> <p>1891. <i>María Magdalena.</i> Antoni Ferrer i Codina. Teatre Català. Teatro Novedades. Barcelona</p> <p>1892. <i>Surcouf el pirata</i>. Perez Cabrero. Teatre Tivoli. Barcelona</p> <p>1893. <i>El siglo que viene.</i> Miguel Ramos Carrión. Teatre Tivoli. Barcelona</p> <p>1894. <i>Jesús de Nazareth.</i> Àngel Guimerà. Teatre Novetats. Barcelona</p> <p>1894. <i>Miss Robinson.</i> Lluís Graner. Teatre Tívoli. Barcelona</p> <p>1896. <i>Urganda la desconocida.</i> Francisco Sánchez del Arco. Ricard Moragas. Teatro Novedades. Barcelona</p> <p>1897. <i>Garín</i>. Tomás Breton. Teatre Tivoli. Barcelona</p> <p>1897. <i>La Fada.</i> Josep Massó i Torrents. Teatre Prado de Sitges.</p> <p>1897. <i>Nuestra señora de París.</i> Calixto Navarro.Teatre Novetats. Barcelona</p> <p>1898. <i>Andrea Chénier</i>. Luigi Illica. Gran Teatre del Liceu. Barcelona</p> <p>1898. <i>Javotte</i>. Gran Teatre del Liceu. Barcelona</p> <p>1899. <i>Cuento de hadas.</i> Teatre Tívoli. Barcelona</p> <p>1899. <i>El Comte Arnau.</i> Frederic Soler. Teatre Romea. Barcelona.</p> <p>1899. <i>La Walkíria.</i> Richard Wagner. Gran Teatre del Liceu. Barcelona</p> <p>1899. <i>Tristano e Isotta.</i> Richard Wagner. Gran Teatre del Liceu. Barcelona</p> <p>1902. <i>El Anillo Mágico.</i> Joaquín Arques. Teatre Novetats. Barcelona. Barcelona</p> <p>1904. <i>El camí del sol</i>. Àngel Guimerà. Teatre Romea. Barcelona.</p> <p>1916. L<i>a Dolores.</i> Josep Feliu i Codina. Gran Teatre del Liceu. Barcelonac.</p> <p>1895. <i>Mujer y reina</i>. Teatro de la Zarzuela (Madrid)</p> <p>c. 1900-1930. <i>Euda d'Uriac.</i> Àngel Guimerà</p> <p>c.1900-1930. <i>Abelard i Eloísa</i>. Francisco Vila</p> <p>c.1900-1930. <i>El Hotel eléctrico</i></p> <p>c.1900-1930. <i>Excelsior.</i> Luigi Manzotti. Teatre Novetats. Barcelona</p> <p>c.1900-1930. <i>Kerbinon</i>.</p> | |
| dc.local.publicacions | <p>«El hierro forjado en Cataluña». <i>Hispania</i>, núm. 46 (15 gener 1901).</p> <p>«El Carnaval en Barcelona». <i>Hispania</i>, núm. 49 (30 febrer 1901).<br /><i></i></p> <p><i>Nocions d'indumentària</i>. Barcelona: Bonavia & Duran: Consell de Pedagogia de la Diputació de Barcelona, 1917.</p> <p>«De antaño: bailes de máscaras». <i>La Publicidad</i> (Barcelona), (3 febrer 1920).</p> <p>«La indumentaria histórica a l'escena. Uniformes i stendards». A: <i>Assaigs diversos</i>. Barcelona: Imp. de la Casa de Caritat, 1932, p. 13-58.</p> <p><i>Indumentaria Militar-Banderas.</i> Text inèdit mecanografiat.</p> | |
| dc.peudefoto | <p>Retrat de Lluís Labarta per Ramon Casas:<br /><<a style="font-size: 14.4px;" href="http://www.museunacional.cat/es/colleccio/retrato-de-lluis-labarta/ramon-casas/027311-d">http://www.museunacional.cat/es/colleccio/retrato-de-lluis-labarta/ramon-casas/027311-d</a>></p> <p>Escena Digital: Col.leccions de fons del MAE:<br /><<a href="http://colleccions.cdmae.cat/">http://colleccions.cdmae.cat</a>> [Criteri de cerca: Lluís Labarta]</p> | |
| dc.relation | <p>Lluís Labarta a la Viquipèdia: <<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Llu%C3%ADs_Labarta_i_Gra%C3%B1%C3%A9">https://ca.wikipedia.org/wiki/Llu%C3%ADs_Labarta_i_Gra%C3%B1%C3%A9</a>></p> <p>Lluís Labarta a enciclopèdia.cat: <<a href="http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0036187.xml">http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0036187.xml</a>></p> | |
| dc.source | <p><span style="color: #000000;"><span class="versaleta">Bertran,</span> Marc Jesús. <i>El Gran teatre del Liceu de Barcelona: 1837-1930</i>. Barcelona: Institut Gràfic Oliva de Vilanova, 1931, p. 337-338.<br /></span></p> <p><span class="versaleta" style="color: #000000; font-size: 14.4px;">Coll,</span><span style="color: #000000; font-size: 14.4px;"> Isabel. </span><i>Lluís Labarta, autor del disseny dels Gegants de Sitges</i><span style="color: #000000; font-size: 14.4px;">. Sitges: Grup d'Estudis Sitgetans, 1997.<br /></span></p> <p><span style="color: #000000;"><span class="versaleta">Opisso</span>, Alfred. «Arte y artistas catalanes. Luis Labarta». <i>La Vanguardia </i></span>(<span style="color: #000000;">17 març 1898), p. 4.</span></p> <p><span style="color: #000000;"><span class="versaleta">Ràfols</span>, Josep Francesc. <i>Diccionari Ràfols:de artistas de Catalunya y Baleares, compendio siglo XX. </i>Barcelona: Art Ne<span style="background-color: #ffffff;">twork, 1998, p. 45.<br /></span></span></p> <p><span style="color: #000000;"><span class="versaleta">Ribera,</span> Jordi. «L’escenografia durant el Modernisme». A: <i>El Modernisme</i>. Vol. IV. Barcelona: L’Isard, 2003, p. 218.</span></p> <p><span style="color: #000000;"><span class="versaleta">Triadó</span>, Joan Ramon (et. al). <i>La pintura catalana. Els protagonistes dels segles XIX i XX.</i> Barcelona: Skira, 1994, p. 21-22.</span></p> | |
| dc.subject | Figurinista | |
| dc.title | Lluís Labarta |