Maria Vila i Panadès
| dc.coverage | (Gràcia, Barcelona, 1897 - Barcelona, 18/12/1963) | |
| dc.creator | Irene Tarrés | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:37:23Z | |
| dc.date.issued | 2017 | |
| dc.description | <p>Nascuda en una família d'artistes, filla dels actors Josep M. Vila i Maristany i Maria Panadès i Ricart, va créixer i es va educar en un ambient teatral. Va començar a actuar de molt jove i quan morí la seva mare, l'any 1914, la va substituir com a primera actriu amb només disset anys. Aviat destacà per la versalitat a l'hora de caracteritzar tant personatges còmics com papers de forta intensitat tràgica i dramàtica, en els quals aconseguia l'excel·lència. (Curet: 1967). Va col·laborar amb el Teatre Íntim d'Adrià Gual i el 1917 el seu pare i ella es van incorporar a la companyia d'Enric Borràs, on va conèixer Pius Daví i Segalès, amb qui es casà el 1919. Els anys vint el matrimoni va formar la companyia Vila-Daví, que va tenir seu al Teatre Romea fins l'any 1936 i posteriorment al Teatre Català de la Comèdia (1936-1938).</p> <p>Els últims anys destaquen les seves interpretacions a <i>La ferida lluminosa</i> (1954), de Sagarra, i a la reposició de <i>L'hostal de la Glòria</i>, l'última funció de la qual fou el 1960 en un context d'homenatge al Teatre Romea amb motiu de la concessió de la Medalla del Treball. El seu germà, Manuel Vila i Panadès (Barcelona, 1903), també actor, treballà amb la companyia Vila-Daví i més tard fou representant de companyies teatrals. Maria Vila va traspassar el 18 de desembre del 1963.</p> <p>En una entrevista que concedí a Mercè Rodoreda el 1932, l'actriu afermava el camí vocacional que havia traçat fins llavors, tot declarant que, malgrat les contrarietats, la vida dels artistes «té també les seves compensacions; vivim intensament, vivim de pressa i fruïm de grans emocions».</p> | |
| dc.description | <p>La tasca de Maria Vila com a actriu i empresària, al costat del seu marit Pius Daví, significa la difícil continuïtat del teatre català durant i després de la Guerra Civil, en contraposició al silenci a què es van veure sotmesos molts altres artistes i intel·lectuals (Bartrina i Espasa: 2013).</p> <p>Des que es constituí, la companyia Vila-Daví va apostar pel repertori català, primer amb representacions al Teatre Bartrina de Reus (1920-1921) i, després, a la Ciutat Comtal, als teatres Barcelona, Apolo, Eldorado i, sobretot, al Teatre Romea, amb obres de Josep Maria de Sagarra, Gaston A. Màntua i Carles Soldevila, entre altres. Els crítics aplaudien el repertori de la companyia, per la «vàlua literària i patriòtica» en una «situació veritablement crítica del teatre català», i elogiaven la interpretació emotiva de Vila, a qui qualificaven com «la més portentosa actriu dramàtica» (C.M.: 1920 i 1921). Cal remarcar que la parella també donà a conèixer al públic català obres representatives de la dramatúrgia internacional coetània, com ara <i>El carrer</i> (1930), d'Elmer Rice, i <i>Els criminals</i> (1931), de l'escriptor austríac Ferdinand Bruckner.</p> <p>El 1936 la companyia del Teatre Català de la Comèdia (TCC), dirigida per Enric Borràs, incorporà Maria Vila com a «primera actriu», i Pius Daví, com a «altre primer actor i director».</p> <p>Durant la guerra, la Generalitat de Catalunya va engegar una campanya per oficialitzar el TCC amb l'objectiu d'«estimular i protegir» la companyia. El patrocini institucional, però, repercutí en la programació que s'oferí durant les temporades 1937-1938 i 1938-1939, més decantada a les reposicions que a les estrenes, la qual cosa aixecà crítiques des de diversos sectors, que reprovaren la manca de renovació de l'únic escenari oficial (Foguet: 2005). Amb tot, al TCC Vila hi va estrenar obres de gran ressò enmig del context bèl·lic, com ara <i>El casament de la Xela</i> (1938), de Xavier Benguerel, i<i> </i><i>La fam</i> (1938), de Joan Oliver, entre altres.</p> <p>Durant la primera postguerra va actuar en companyies espanyoles, com la d'Enrique Rambal, i a partir del 1946 va contribuir activament a la recuperació del teatre català amb actuacions al Teatre Romea i també amb espectacles de teatre infantil.</p> <p>L'aportació de l'actiu significa, també, un desafiament de gènere (Bartrina i Espasa: 2013), especialment durant la primera meitat de segle, ja que, encarnant personatges femenins, desvetllava un interior normalment relegat en un segon terme i corria el risc de provocar, moralment, una part de la societat de l'època.</p> | |
| dc.identifier | 1929 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2683 | |
| dc.local.estrena | <p>20 setembre 1917. <i>Mireia. </i>Frederic Mistral. Adaptació escènica i traducció d'Ambrosi Carrion. Teatre Novetas. Companyia d'Enric Borràs.</p> <p>19 gener 1918. <i>Hores d'amor i tristesa</i>.<i> </i><i>Drama de món en tres actes. </i>Adrià Gual. Teatre Novetats. Companyia d'Enric Borràs.</p> <p>15 novembre 1917. <i>El cardenal.</i> [<i>The Cardinal</i>, de Louis N. Parker]. Trad. Salvador Vilaregut. Teatre Novetats. Companyia d'Enric Borràs.</p> <p>15 març 1918. <i>La mala vida. Drama en tres actes. </i>Juli Vallmitjana. Teatre Còmic. Companyia d'Enric Borràs. </p> <p>4 octubre 1918. <i>Montmatre. Comèdia en quatre actes. </i>[de Pierre Frondaie].<i> </i>Trad. Salvador Vilaregut. Dir. Jaume Borràs. Teatre Espanyol. Companyia Jaume Borràs.</p> <p>14 novembre 1924. <i>Fidelitat</i>. <i>Poema dramàtic en tres actes i en vers. </i>Josep Maria de Sagarra. Teatre Romea. </p> <p>9 octubre 1925. <i>Seny i amor, amo i senyor</i>. <i>Comèdia en tres actes.</i> Avel·lí Artís i Balaguer. Teatre Romea. Companyia Vila-Daví.</p> <p>21 novembre 1925. <i>Déu hi fa més que nosaltres</i>. Carles Soldevila. Teatre Romea. Companyia Vila-Daví.</p> <p>15 desembre 1925. <i>La follia del desig</i>.<i> </i><i>Drama en dos actes.</i> Josep Maria de Sagarra. Teatre Romea. Companyia Vila-Daví.</p> <p>14 desembre 1927. <i>L'assassinat de la senyora Abril</i>. <i>Comèdia dramàtica en tres actes</i>. Josep Maria de Sagarra. Teatre Romea. Companyia Vila-Daví.</p> <p>30 març 1929. <i>El procés de Mary Dugan</i>. [<i>The trial of Mary Dugan,</i> de Bayard Veiller]. Trad. Alfons Nadal i Domènec Juncadella. Dir. per Pius Daví. Teatre Romea.</p> <p>19 abril 1930. <i>El carrer</i>. <i>Obra en tres actes.</i> [<i>Street scene,</i> d'Elmer Rice]. Trad. per Josep Milàs-Raurell. Dir. Pius Daví. Teatre Romea. Companyia Vila-Daví.</p> <p>17 octubre 1930. <i>La veïna del terrat</i>. <i>Sainet barceloní en tres actes.</i> Gastó A. Màntua. Teatre Romea. Companyia Vila-Daví.</p> <p>7 octubre 1931. <i>L'hostal de la Glòria</i>.<i> </i><i>Poema en tres actes i en vers.</i> Josep Maria de Sagarra. Companyia Vila-Daví.</p> <p>17 desembre 1931. <i>La morena de Coll-Blanc</i>. <i>Sainet barceloní en tres actes. </i>Gastó A. Màntua. Teatre Romea. Companyia Vila-Daví.</p> <p>4 abril 1931.<i> </i><i>Els criminals</i>. [<i>Die verbrecher,</i> de Ferdinand Bruckner.] Trad. Josep Millàs-Raurell. Teatre Romea. Companyia Vila-Daví.</p> <p>26 març 1932. <i>L'alegria de Cervera</i>. Josep Maria de Sagarra. Teatre Romea. Companyia Vila-Daví.</p> <p>7 octubre 1932. <i>Desitjada.</i> Josep Maria de Sagarra. Dir. per Pius Daví. Teatre Romea. Companyia Vila-Daví.</p> <p>14 febrer 1933. <i>El Cafè de la Marina</i>. Josep Maria de Sagarra. Teatre Romea. Companyia Vila-Daví.</p> <p>14 març 1933. <i>La més bonica del barri o la portera dels ulls negres</i>. Gastó A. Màntua. Teatre Romea. Companyia Vila-Daví.</p> <p>3 octubre 1933. <i>L'Estrella dels miracles</i>. Josep Maria de Sagarra. Teatre Romea. Companyia Vila-Daví.</p> <p>29 octubre 1933. <i>La Ben Plantada</i>. Gastó A. Màntua. Teatre Romea. Companyia Vila-Daví.</p> <p>13 febrer 1935. <i>Lilí vol viure.</i> Lluís Elias.Teatre Coliseu Pompeia. Companyia Vila-Daví.</p> <p>20 abril 1935. <i>Reina. Poema en tres actes. </i>Josep Maria de Sagarra. Dir. Pius Daví. Teatre Nou del Paral·lel. Companyia Vila-Daví.</p> <p>18 març 1936. <i>Marieta cistellera. Sainet vuitcentista en tres actes (el segon dividit en dos quadros). </i>Salvador Bonavia. Dir. Pius Daví. Teatre Espanyol. Companyia Vila-Daví.</p> <p>28 maig 1936. <i>La cançó de la filla del marxant. </i>Josep Maria de Sagarra. Teatre Espanyol. Companyia Vila-Daví. </p> <p>4 març 1938. <i>El casament de la Xela. Comèdia en tres actes. </i>Xavier Berenguel. Teatre Català de la Comèdia. Companyia del TCC.</p> <p>4 novembre 1938. <i>Maria la Roja</i>. Rosa Maria Arquimbau. Dir. per Pius Daví. Teatre Català de la Comèdia. Companyia del TCC.</p> <p>24 desembre 1938. <i>Cèsar i Angèlica</i>. Josep Navarro i Costabella. Teatre Català de la Comèdia. Companyia del TCC.</p> <p>15 juny 1938. <i>La fam. </i>Joan Oliver. Teatre Català de la Comèdia. Companyia del TCC.</p> <p>20 gener 1939. <i>Fum sobre teulat</i>. Ramon Vinyes. Teatre Català de la Comèdia. Companyia del TCC.</p> <p>7 octubre 1951. <i>El marit ve de visita. Comèdia en tres actes. </i>Xavier Regàs. Teatre Romea. Companyia Titular Teatre Romea.</p> <p>15 febrer 1952. <i>L'alcova vermella. Comèdia dramàtica en tres actes i en vers. </i>Josep Maria de Sagarra. Dir. Lluís Orduna. Teatre Romea. Companyia Titular Teatre Romea.</p> <p>26 novembre 1952. <i>L'amor viu a dispesa. Comèdia en tres actes. </i>Josep Maria de Sagarra. Dir. Esteve Polls. Teatre Romea. Companyia Titular Catalana.</p> <p>18 novembre 1954. <i>La ferida lluminosa. Episodi en tres quadres i un epíleg. </i>Josep Maria de Sagarra. Dir. Esteve Polls. Teatre Romea. Companyia Titular Catalana.</p> <p>27 febrer 1957. <i>Passaport per a l'eternitat. </i>Josep C. Tàpias i Santiago Vendrell. Dir. Esteve Polls. Teatre Romea. Companyia Joan Maragall.</p> | |
| dc.peudefoto | La Reina jove. Teatre Català Romea, 22 juny 1926. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.relation | <p style="margin-bottom: 0cm;">Maria Vila i Panadès al <a href="http://www.dbd.cat/fitxa_biografies.php?id=1053">Diccionari biogràfic de dones</a></p> <p style="margin-bottom: 0cm;">Maria Vila i Panadès a l'<a href="http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0070625.xml">Enciclopèdia catalana</a></p> <p style="margin-bottom: 0cm;">Maria Vila i Panadés a la <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Maria_Vila_i_Panad%C3%A8s">Viquipèdia</a></p> | |
| dc.source | <p><span class="versaleta">Bartrina</span>, Francesca. <i>Dones de teatre</i>. Vic: Servei de Publicacions de la Universitat de Vic, 2007.</p> <p><span class="versaleta">Bartrina</span>, Francesca; <span class="versaleta">Espasa</span>, Eva. «Dones de teatre catalanes del XX: desafiaments de gènere als escenaris de la primera meitat de segle». A: <i>Dona i teatre al segle XXI: IV Jornades de debat sobre el repertori teatral català</i>. Vic: Punctum, 2013, p. 58-59.</p> <p><span class="versaleta">Curet</span>, Francesc. <i>Història del teatre català</i>. Barcelona: Aedos, 1967.</p> <p>C.M. «La companyia Vila - Daví al Teatre Bartrina». <i>Revista del Centre de Lectura de Reus</i>, 3a època, núm. 22 (desembre 1920).</p> <p>C.M. «Teatre Bartrina - Companyia Vila-Daví». <i>Revista del Centre de Lectura de Reus</i>, 3a època, núm. 23 (gener 1921).</p> <p><span class="versaleta">Fàbregas</span>, Xavier. <i>Història del teatre català</i>. Barcelona: Milà, 1978.</p> <p><span class="versaleta">Foguet</span>, Francesc. <i>Teatre, guerra i revolució. Barcelona, 1936-1939</i>. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2005.</p> <p><span class="versaleta">Gallén</span>, Enric; <span class="versaleta">Bacardit</span>, Ramon; <span class="versaleta">Batlle</span>, Carles [<i>et al.</i>]. <i>Romea, 125 anys</i>. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1989.</p> <p><span class="versaleta">Gallén</span>, Enric; <span class="versaleta">Vàzquez</span>, Anna. <i>Dones de teatre. Calendari 2004</i>. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2003.</p> | |
| dc.subject | Emprenedora, intèrpret | |
| dc.title | Maria Vila i Panadès |