Narcís Oller Moragas
| dc.coverage | (Valls, Alt Camp, 10-8-1846 - Barcelona, 26-7-1930) | |
| dc.creator | Enric Gallén | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:37:32Z | |
| dc.date.issued | 2017 | |
| dc.description | <p style="text-align: justify;"><span style="color: #000000;">Advocat i escriptor. <span style="color: #000000;">Advocat de professió, com a escriptor va conrear especialment la narrativa de caire realista i naturalista. Pel que fa al teatre, va dur a terme una tasca important de traducció teatral d'autors de final del segle XIX i principi del XX. En les seves <i>Memòries teatrals</i>, redactades entre els anys 1911 i 1916, Oller explica, en forma d'epístoles adreçades a Caterina Albert/Víctor Català, les circumstàncies que el van dur a traduir teatre estranger, a més de diverses reflexions a propòsit de la situació del teatre català durant la primera dècada del segle XX.</span></span></p> <p style="text-align: justify;"><span style="color: #000000;"><span style="color: #000000;"><span style="color: #000000;">Amb anterioritat a la tasca de traductor de textos dramàtics, Oller es va dedicar de manera gairebé exclusiva a la narrativa. Fins que el 1905 no va publicar la traducció de </span><span style="color: #000000;"><i>Com les fulles</i></span><span style="color: #000000;"> de Giacosa, Oller semblava que havia mantingut una actitud més aviat distanciada envers el teatre, la qual cosa no era ben bé certa del tot. De fet, amb data de 1872 es conserven els esborranys de </span><span style="color: #000000;"><i>La palinodia</i>, </span><span style="color: #000000;">una comèdia realista en vers, escrita en castellà, el manuscrit de la qual és dipositat a la Biblioteca de Catalunya. D'altra banda, el 1894 va escriure </span><span style="color: #000000;"><i>La brusa</i></span><span style="color: #000000;">, una paròdia vuitcentista motivada per l'estrena de </span><span style="color: #000000;"><i>La intrusa</i></span><span style="color: #000000;"> de Maeterlinck a Sitges l'any anterior, com a mostra del seu rebuig absolut vers el simbolisme i l'esteticisme finisecular. Finalment, el 1900 va publicar </span><span style="color: #000000;"><i>Teatre d'aficionats</i></span><span style="color: #000000;">, un recull de traduccions i de peces seves, senzilles i curtes, en part extretes del volum </span><span style="color: #000000;"><i>Théâtre de campagne</i></span><span style="color: #000000;"> (1894), del qual Oller tenia coneixement a través de l'escriptor rus Isaac Pavlovsky, amb qui va mantenir una llarga relació d'amistat.</span></span></span></p> | |
| dc.description | <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="color: #000000;">Entre el 1905 i el 1913 va traduir un total de divuit peces dramàtiques, catorze de les quals van ser editades en forma de llibre. Els autors que va traduir són: Giuseppe Giacosa (</span><span style="color: #000000;"><i>Com les fulles</i></span><span style="color: #000000;">, </span><span style="color: #000000;"><i>Tristos amors</i></span><span style="color: #000000;"> i </span><span style="color: #000000;"><i>El més fort</i></span><span style="color: #000000;">), Gerolamo Rovetta (</span><span style="color: #000000;"><i>Papà Ministre</i></span><span style="color: #000000;">), Lev Tolstoi (</span><span style="color: #000000;"><i>El mort en vida</i></span><span style="color: #000000;"> i </span><span style="color: #000000;"><i>Els fruits de la ciència</i></span><span style="color: #000000;">), Alexandre Bisson (</span><span style="color: #000000;"><i>La senyora X</i></span><span style="color: #000000;">), Alexksandr Ostrovski (</span><span style="color: #000000;"><i>La gropada</i></span><span style="color: #000000;">), Ivan Turguénev (</span><span style="color: #000000;"><i>El pa d'altri</i></span><span style="color: #000000;">), Carlo Goldoni (</span><span style="color: #000000;"><i>El vano</i></span><span style="color: #000000;">, </span><span style="color: #000000;"><i>L'avar</i></span><span style="color: #000000;"> i </span><span style="color: #000000;"><i>El sorrut benefactor</i></span><span style="color: #000000;">), Henri Becque (</span><span style="color: #000000;"><i>Els corbs</i></span><span style="color: #000000;">), Isaac Pàvlovski (</span><span style="color: #000000;"><i>L'obra de l'odi</i></span><span style="color: #000000;">),</span><span style="color: #000000;"> a més de les vuit traduccions incloses dins del volum </span><span style="color: #000000;"><i>Teatre d'aficionats</i></span><span style="color: #000000;">, que són: </span><span style="color: #000000;"><i>La casa vella</i></span><span style="color: #000000;"> (André Theuriet), </span><span style="color: #000000;"><i>La novela, la d'una noia</i></span><span style="color: #000000;"> (Paul Ferrier), </span><span style="color: #000000;"><i>El marit que dorm</i></span><span style="color: #000000;"> (Edmond Gondinet), </span><span style="color: #000000;"><i>Qui tant tiba fa dos caps</i></span><span style="color: #000000;"> (Ivan Turguénev), </span><span style="color: #000000;"><i>Desmemoriat</i></span><span style="color: #000000;"> i </span><span style="color: #000000;"><i>La cambrera</i></span><span style="color: #000000;"> (Charles Gross), </span><span style="color: #000000;"><i>Lo darrer hoste</i></span><span style="color: #000000;"> (Walter Schmidt) i </span><span style="color: #000000;"><i>La Brusa</i></span><span style="color: #000000;">, que és una paròdia, a més de sis textos seus: </span><span style="color: #000000;"><i>Qui no té se'n busca</i></span><span style="color: #000000;">, </span><span style="color: #000000;"><i>La grossa</i></span><span style="color: #000000;">, </span><span style="color: #000000;"><i>Els pantalons</i></span><span style="color: #000000;">, </span><span style="color: #000000;"><i>Médico-Cirujano</i></span><span style="color: #000000;">, </span><span style="color: #000000;"><i>El Rosset</i></span><span style="color: #000000;"> i </span><span style="color: #000000;"><i>Un somiatruites. </i></span><span style="color: #000000;">V</span><span style="color: #000000;">a publicar també una versió lliure de </span><span style="color: #000000;"><i>Le dépit amoureux</i></span><span style="color: #000000;"> de Molière titulada </span><span style="color: #000000;"><i>Renyines d'enamorats</i></span><span style="color: #000000;">. Com ell </span>mateix admet en<span style="color: #000000;"> les seves memòries, es tractava d'incorporar a la literatura catalana algunes mostres cabdals i representatives del teatre estranger, especialment del contemporani. Segons Oll</span>er, si el teatre català de l'època ja no oferia obres de més relleu, una de les formes de revifar-lo era a base de «traduccions de les obres llavors més en boga a l'estranger». Les <i>Memòries de mon pas pel teatre català</i>, així com les seves traducci<span style="color: #000000;">ons, reflecteixen, d'una banda, el cant del cigne d'un escriptor format en els paràmetres estètics vuitcentistes, revoltat contra l'esteticisme finisecular, i, de l'altra, constitueixen un document extraordinari de la personalitat literària de Narcís Oller en assenyalar de manera viva i personal les misèries de la realitat de la vida teatral barcelonina. </span></p> | |
| dc.identifier | 1951 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2728 | |
| dc.peudefoto | "Don Narcís Oller". La Ilustració Catalana any XII (258): 97. ISSN 1889-9951. (creative commons) | |
| dc.relation | <p><span lang="zxx"><<a href="http://www.raco.cat/index.php/QuadernsItalia/article/view/119319/157429">http://www.raco.cat/index.php/QuadernsItalia/article/view/119319/157429</a>></span></p> <p><span lang="zxx"><<a href="http://trilcat.upf.edu/wp-content/uploads/2013/12/llovera-AT3.pdf">http://trilcat.upf.edu/wp-content/uploads/2013/12/llovera-AT3.pdf</a>></span></p> | |
| dc.source | <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%; text-align: justify;"><span class="versaleta">Bensoussan,</span> Mathilde. «El teatro de aficionados de Narcís Oller». <i>Lenguaje y Textos</i><i><span style="font-style: normal;">,</span></i> núm. 3 (1993), p. 81-89.</p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%; text-align: justify;"> </p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%; text-align: justify;"><span class="versaleta">Cassany,</span> Enric. «Pròleg». A: <span class="versaleta">Oller</span>, Narcís. <i>Memòries. Història de mos llibres i relacions literàries</i>. Valls: Cossetània Edicions, 2014.</p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%; text-align: justify;"> </p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%; text-align: justify;"><span class="versaleta">Gallén</span>, Enric. «Estudi introductori». A: <span class="versaleta">Oller</span>, Narcís, <i>Memòries teatrals</i>. Barcelona: La Magrana, 2001.</p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%; text-align: justify;"> </p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%; text-align: justify;"><span class="versaleta">Gavagnin,</span> Gabriella. «El teatre italià en les traduccions de Narcís Oller: Giacosa, Rovetta i Goldini».<i> Quaderns d’Italià</i> (Barceona), núm. 2 (1997), p. 99-109.</p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%; text-align: justify;"> </p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%; text-align: justify;"><span class="versaleta">Gibert,</span> Miquel M. «Narcís Oller. <i>Memòries teatrals</i> (a cura d'E. Gallén)». <i>Revista de Catalunya</i>, núm. 168 (2001), p. 112-115.</p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%; text-align: justify;"> </p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%; text-align: justify;"><span class="versaleta">Llovera</span>, Anna. «Epistolari entre Narcís Oller i Isaac Pavlovsky, 1885-1923. Extrets». A: <span class="versaleta">Domigo</span>, J. M.; <span class="versaleta">Llovera,</span> A. (curadors). <i>De realisme. Aproximacions i testimonis</i>. Lleida: Punctum, 2013, p. 345-404.</p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%; text-align: justify;"> </p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%; text-align: justify;"><span class="versaleta">Llovera</span>, Anna. «Correspondència d’Isaac Pavlossky a Narcís Oller, 1907-1908. Presentació i edició». <i>Anuari TRILCAT</i> (Barcelona), núm. 3 (2013), p. 84-104.</p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%; text-align: justify;"> </p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%; text-align: justify;"><span class="versaleta">Oller</span>, Narcís. <i>Memòries. Història de mos llibres i relacions literàries</i>. Valls: Cossetània Edicions, 2014.</p> | |
| dc.subject | Actor | |
| dc.title | Narcís Oller Moragas |