Pompeu Gener, 'Peius'
| dc.coverage | (Barcelona, 1848 - Barcelona, 1920) | |
| dc.creator | Joan Tomàs Martínez Grimalt | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:37:45Z | |
| dc.date.issued | 2017 | |
| dc.description | <p class="western" style="margin-bottom: 0cm; background-image: initial; background-attachment: initial; background-position: initial; background-repeat: initial;">Assagista, autor teatral, metge i literat, conegut també popularment amb l'hipocorístic <i>Peius.</i> Estudià la carrera de farmàcia a Barcelona i es doctorà a Madrid en ciències naturals. També seguí estudis artístics a la Llotja de Barcelona, on coincidí amb Apel·les Mestres. Durant la seva joventut va desenvolupar una intensa activitat política. Anticlerical i militant republicà federal, participà activament en el Sexenni Revolucionari com a president de la Joventut Federalista. Durant els primers anys de la Restauració borbònica viatjà per Europa (Alemanya, Suïssa, Països Baixos, Bèlgica, França) per completar la seva formació. Es doctorà en medicina a París, on entrà en contacte amb els principals corrents filosòfics i científics finiseculars, especialment amb el positivisme, el determinisme i el vitalisme, i on conegué Émile Littré, Ernest Renan, Victor Hugo i Sarah Bernhardt. Aquesta experiència fou determinant en la seva evolució intel·lectual i donà peu a la publicació dels seus primers treballs, entre els quals <i>La mort et le Diable </i>(1880), obra amb la qual es donà a conèixer. En la darrera dècada del segle <span class="versaleta">xix</span> s'instal·là definitivament a Barcelona, tot i els seus continus viatges a París, i començà a participar activament en la vida cultural de la ciutat, tant en el vessant d'articulista (<i>L'Avenç</i>, <i>Joventut</i>, <i>Catalonia</i>, <i>Pèl & Ploma</i>), com en el d'assagista i polemista. Continuà la seva abundant producció assagística amb títols com <i>Literaturas malsanas</i> (1894) o <i>Amigos y maestros</i> (1897).</p> <p class="western" style="margin-bottom: 0cm; background-image: initial; background-attachment: initial; background-position: initial; background-repeat: initial;"> </p> <p class="western" style="margin-bottom: 0cm; background-image: initial; background-attachment: initial; background-position: initial; background-repeat: initial;">Pel que fa a la seva vinculació amb el món del teatre, destaca una producció irregular que toca registres i gèneres molt diferents i que es restringeix a la darrera dècada del segle <span class="versaleta">xix</span> i la primera del <span class="versaleta">xx</span>. L'obra <i>Senyors de paper!</i>, escrita en una primera versió a quatre mans amb Luis Ruiz Contreras, inaugura la faceta de Gener com a dramaturg. La peça, de clara inspiració vitalista i ibseniana, versa sobre la corrupció moral dels jugadors de borsa i es pot entendre com un al·legat en favor del geni i de la productivitat, en oposició amb el parasitisme i l'immobilisme social. L'obra, finalment, fou reestrenada en una nova versió al Teatre Romea (1902). Gener prosseguí la seva producció teatral amb obres còmiques com <i>L'agència d'informes comercials</i> (1905) o <i>Doctor Stumper</i> (1909), una humorada sobre les males pràctiques mèdiques, així com també alguns monòlegs breus, agrupats en els reculls <i>Monòlegs humorístics</i> (1903) i <i>Monòlegs extravagants</i> (1910), i alguna altra peça dramàtica també breu, com <i>El patró Pere March</i> (1910). També cal ressenyar la seva incursió en el teatre en llengua castellana amb l'obra <i>Señor ministro</i> (1905), escrita amb Braulio Omedes, que no deixa de ser una mirada crítica sobre el caciquisme i el frau electoral, amb clares ressonàncies en altres obres coetànies com <i>La farsa</i> (1899), d'Àngel Guimerà, o <i>Lluita de cacics </i>(1902), de Ramon Ramon i Vidales. </p> | |
| dc.description | <p class="western" style="margin-bottom: 0cm; background-image: initial; background-attachment: initial; background-position: initial; background-repeat: initial;">Tot i que l'obra dramàtica de Pompeu Gener és més aviat modesta i desigual, no s'ha de menysprear el seu notable ascendent, com a precursor i referent intel·lectual, sobre les joves generacions d'autors modernistes. El seu flirteig amb el teatre d'idees, sobretot en <i>Senyors de paper!</i>, obra de clar contingut didàctic i regenerador, és una aproximació molt primerenca als models nòrdics. Així mateix, no deixa de ser significatiu que fos l'única obra catalana inclosa en el repertori de la Compañía Libre de Declamación (1894-1896) de Felip Cortiella.</p> | |
| dc.identifier | 1713 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2782 | |
| dc.local.estrena | <p class="western" style="margin-bottom: 0cm; background-image: initial; background-attachment: initial; background-position: initial; background-repeat: initial;">22 abril 1892, <i>Senyors de paper!</i> Teatre Novetats, Barcelona.</p> <p class="western" style="margin-bottom: 0cm; background-image: initial; background-attachment: initial; background-position: initial; background-repeat: initial;">8 febrer 1904. <i>L'agència d'informes comercials.</i> Teatre Romea, Barcelona.</p> <p class="western" style="margin-bottom: 0cm; background-image: initial; background-attachment: initial; background-position: initial; background-repeat: initial;">18 maig 1909. <i>Doctor Stumper.</i> Teatre Romea, Barcelona.</p> | |
| dc.local.publicacions | <p class="western" style="margin-bottom: 0cm; background-image: initial; background-attachment: initial; background-position: initial; background-repeat: initial;"><i>Senyors de paper! </i>Barcelona: Joventut: 1902.</p> <p class="western" style="margin-bottom: 0cm; background-image: initial; background-attachment: initial; background-position: initial; background-repeat: initial;"><i>Monòlegs humorístics</i>. Barcelona: Fidel Giró, 1903.</p> <p class="western" style="margin-bottom: 0cm; background-image: initial; background-attachment: initial; background-position: initial; background-repeat: initial;"><i>L'agència d'informes comercials.</i> Barcelona: Biblioteca Joventut, 1905.</p> <p class="western" style="margin-bottom: 0cm; background-image: initial; background-attachment: initial; background-position: initial; background-repeat: initial;"><i>Doctor Stumper. </i>Barcelona: Impremta de la vídua de J. Cunill, 1909.</p> <p class="western" style="margin-bottom: 0cm; background-image: initial; background-attachment: initial; background-position: initial; background-repeat: initial;"><i>Monòlegs extravagants.</i> Barcelona: Millà, 1910.</p> <p class="western" style="margin-bottom: 0cm; background-image: initial; background-attachment: initial; background-position: initial; background-repeat: initial;"><i>El patró Pere March. </i>Barcelona: Bartomeu Baixarias, 1910.</p> | |
| dc.peudefoto | Retrat de Pompeu Gener (creative commons) | |
| dc.source | <p><span class="versaleta">Espinós</span>, Joaquim. «Pompeu Gener i la revista <i>Joventut»</i>. A: <span class="versaleta">Panyella</span>, Ramon (ed.). <i>La projecció social de l'escriptor en la literatura catalana contemporània</i>. Lleida: Punctum & GELCC, 2007, p. 269-282.</p> <p><span class="versaleta">Triviño Anzola</span>, Consuelo. <i>Pompeu Gener y el modernismo</i>. Madrid: Verbum, 2000.</p> | |
| dc.subject | Dramaturg, estudiós | |
| dc.title | Pompeu Gener, 'Peius' |