Santiago Rusiñol
| dc.coverage | (Barcelona, 25-2-1861 - Aranjuez, 13-7-1931) | |
| dc.creator | Irene Tarrés | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:38:00Z | |
| dc.date.issued | 2017 | |
| dc.description | <p style="margin-bottom: 0cm; font-weight: normal; line-height: 150%;"><span style="font-size: 12pt;">Fill primogènit d'Amàlia Prats i Carabent i de Joan Rusiñol i Andreu, originari de Manlleu, on la família tenia una fàbrica de filats, semblava destinat a continuar els negocis familiars. Ben aviat, però, manifestà la seva vocació artística i el 1878 es matriculà al taller del pintor Tomàs Moragas. Aquell mateix any mostrà els seus primers treballs a l'Exposició Artística de Girona i, l'any següent, presentava <i>Interior de taller</i> a la Sala Parés, de Barcelona. Amb la mort prematura de la seva mare, el 1881, i del seu pare, el 1883, Santiago Rusiñol i els seus dos germans van passar sota la tutela de l'avi patern i, a l'edat de vint-i-un anys, el jove artista hagué de combinar la seva vocació amb l'administració del negoci de cotó, herència del pare, i el negoci paral·lel de préstec de l'avi. Durant aquests anys d'aprenentatge, a més d'assistir a les classes de dibuix i pintura a l'Acadèmia de Moragas i al Centre d'Aquarel·listes, feia excursions, que li permeteren la pràctica del dibuix, i les primeres incursions en la literatura; a més, col·leccionava antiguitats i mantenia una intensa activitat en el món de les tertúlies. D'aquí va néixer la iniciativa d'Els Quatre Gats, un punt de trobada dels artistes de l'època que esdevindria emblemàtic.</span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; font-weight: normal; line-height: 150%;"> </p> <p style="margin-bottom: 0cm; font-weight: normal; line-height: 150%;"><span style="font-size: 12pt;">L'estiu del 1884 va conèixer Lluïsa Denís al balneari de Sant Hilari Sacalm, durant els assajos de l'obra teatral <i>Cinc minuts fora del món</i><span style="font-style: normal;">, i es van casar al cap de dos anys a Barcelona. Del matrimoni en nasqué una filla, Maria, el 1887. Aquell mateix any morí l'avi Rusiñol, i Santiago i el seu germà Albert n'heretaren el negoci familiar. Paral·lelament, Rusiñol s'allunyà de l'ambient familiar amb anades i vingudes entre Barcelona i altres indrets d'arreu de Catalunya, Andalusia, França, Itàlia i Mallorca, viatges que plasmaria en la seva obra pictòrica i literària, de base autobiogràfica. N'és una mostra el recull d'articles i narracions</span><i> Anant pel món</i><span style="font-style: normal;"> (1896).</span></span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; font-weight: normal; line-height: 150%;"> </p> <p style="margin-bottom: 0cm; font-weight: normal; line-height: 150%;"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-size: 12pt;">Va compartir taller amb Enric Clarasó en uns baixos del carrer de Muntaner, on instal·là també el primer Cau Ferrat, la col·lecció de ferros vells que més tard traslladaria a Sitges. Les exposicions que va inaugurar a partir del 1888 a la Sala Parés, juntament amb Casas i Clarasó, i més endavant a la capital francesa, el situaren al capdavant del paisatgisme modern. La imatge que començava a forjar-se d'artista errant culminà a París. S'hi instal·là per primera vegada la tardor del 1889 i hi passà llargues temporades durant més de deu anys, retratant, amb el pinzell i la ploma, la vida bohèmia a Montmartre i al Moulin de la Galette. Des de la ciutat de les llums enviava a </span><i>La Vanguardia </i><span style="font-size: 12pt;">una sèrie de cròniques: </span><i>Desde el Molino,</i><span style="font-size: 12pt;"> que el diari publicà en forma de llibre el 1894, en les quals continuava reivindicant la professionalització de l'artista i alhora difonia les idees innovadores que l'anaven</span><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-size: 12pt;"> situant al capdavant del moviment modernista a Catalunya, amb el suport del teòric Raimon Casellas i el grup de </span></span><span style="font-size: 12pt;"><i>L'Avenç</i></span><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-size: 12pt;">.</span></span></span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%;"> </p> <p style="margin-bottom: 0cm; font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%;"><span style="font-size: 12pt;" data-mce-mark="1">Les festes modernistes celebrades a Sitges entre el 1892 i el 1899 atorgaren solidesa a un projecte de renovació estètica que tenia la mirada posada a Europa i alhora bevia de l'art «<span style="font-size: 12pt;" data-mce-mark="1">primitiu»</span>. Maragall afirmà que el grup modernista de Barcelona es va presentar «<span style="font-size: 12pt;" data-mce-mark="1">a la vida pública» </span>amb la representació de <i>La intrusa</i>, de Maeterlinck, durant la segona festa a Sitges. La figura de Santiago Rusiñol va esdevenir-ne el símbol més àlgid el 1894 durant la tercera festa modernista, quan incorporà al seu taller-museu les pintures del Greco <i>Sant Pere </i>i <i>Santa Magdalena</i>, adquirides a París, i organitzà la celebració d'uns Jocs Florals Modernistes alternatius. També amb una voluntat programàtica, el 1897 va publicar <i>Oracions</i>, un recull de poemes en prosa que s'acompanyaven de fragments musicals d'Enric Morera i d'il·lustracions de Miquel Utrillo.</span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%;"> </p> <p style="margin-bottom: 0cm; font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%;"><span style="font-size: 12pt;" data-mce-mark="1">Durant els darrers deu anys del segle <span class="versaleta">XIX</span> va participar activament en la renovació de l'escena catalana, però a partir del tombant de segle es va decantar per un teatre més comercial. Algunes de les seves obres van provocar fortes polèmiques per raons estètiques però també pel contingut ideològic, tant a Barcelona —<i>El Jocs Florals de Canprosa</i> (1902), una paròdia de la institució renaixentista; <i>L'hèroe</i> (1903), una sàtira de la guerra colonial, i <i>El místic </i>(1904), inspirada en el «<span style="font-size: 12pt;" data-mce-mark="1">cas» Verdaguer,</span> entre altres— com a Madrid —on <i>La mare </i>(1907) fou castigada per la vinculació de l'autor amb Solidaritat Catalana. El 1917 portà als escenaris l'adaptació de la novel·la <i>L'auca del senyor Esteve</i> (1907), la seva obra literària més representativa.</span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; font-weight: normal; line-height: 150%;"> </p> <p style="margin-bottom: 0cm; font-weight: normal; line-height: 150%;"><span style="font-size: 12pt;" data-mce-mark="1"><span style="font-style: normal;" data-mce-mark="1">Va cloure l'etapa modernista amb la publicació dels </span><i>Jardins d'Espanya</i><span style="font-style: normal;" data-mce-mark="1"> (1903), un llibre que reprodueix pintures i escrits dels viatges iniciàtics i els anys de bohèmia parisenca. El canvi de segle havia marcat un abans i un després en la vida i l'obra de l'artista, tant per la situació política i cultural del país com també per motius personals i de salut. El 1899 havia ingressat a la clínica del doctor Sollier, a París, per una cura de desmorfinització, i des de llavors fins a la seva mort, que tingué lloc el 16 de juny de 1931 a Aranjuez, on havia anat a pintar jardins, visqué novament al costat de la seva dona. </span></span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%;"> </p> <p style="margin-bottom: 0cm; font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 150%;"><span style="font-size: 12pt;">Després del cop d'estat de Primo de Rivera i de l'esfondrament dels ideals noucentistes, tornà a convertir-se en un referent per a les noves generacions d'intel·lectuals, que el coronaren amb llorer durant un homenatge que li van retre a Sitges, el gener del 1925, impulsat per Josep M. de Sagarra.</span></p> | |
| dc.description | <p style="margin-bottom: 0cm; font-weight: normal; line-height: 150%;"><span style="font-size: 12pt;" data-mce-mark="1">Rusiñol és la figura més representativa de l'explosió de l'art modern a Catalunya, a final del segle <span class="versaleta">XIX</span> (Molas: 2007). Va definir i defensar un art total, entès com una religió el sacerdot de la qual era l'artista. El concepte de «<span style="font-size: 12pt;" data-mce-mark="1">l'art per l'art», que començà a difondre des de París, entroncava amb la lluita contra el mensypreu de la burgesia vers l'art sincer i els artistes bohemis, que ja havia encetat a Barcelona amb les primeres col·laboracions a </span><span style="font-size: 12pt;" data-mce-mark="1"><i>La Vanguardia</i></span><span style="font-size: 12pt;" data-mce-mark="1">, </span><span style="font-size: 12pt;" data-mce-mark="1"><i>L'Esquella de la Torratxa</i></span><span style="font-size: 12pt;" data-mce-mark="1"> i </span><span style="font-size: 12pt;" data-mce-mark="1"><i>La Publicidad </i></span><span style="font-size: 12pt;" data-mce-mark="1"><span style="font-size: 12pt;" data-mce-mark="1">i mitjançant alguns actes agitadors, com ara l'intent d'apropar els artistes i els burgesos barcelonins, durant el carnestoltes del 1889</span></span><span style="font-size: 12pt;" data-mce-mark="1"><i>.</i></span></span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; font-weight: normal; line-height: 150%;"> </p> <p style="margin-bottom: 0cm; font-weight: normal; line-height: 150%;"><span style="font-size: 12pt;" data-mce-mark="1">De la ciutat de les llums, en recollí la nova sensibilitat simbolista i decadentista, tant pel que fa a la pintura com a la literatura, i es proposà de fer-la créixer a Catalunya, on encara imperaven el realisme i el naturalisme d'arrel més costumista. Amb la representació de <i>La intrusa</i>, de Maetrlinck, a Sitges el 1893, no només naixia a Catalunya el moviment modernista sinó també una nova estètica, que eliminava l'argument realista per suggerir la bellesa i el misteri d'allò ocult. Rusiñol, que interpretà amb èxit el paper de l'artista, va adoptar, alhora, la figura que havia representat, la d'un visionari de l'art situat per damunt de la resta dels mortals.</span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; font-weight: normal; line-height: 150%;"> </p> <p style="margin-bottom: 0cm; font-weight: normal; line-height: 150%;"><span style="font-size: 12pt;" data-mce-mark="1">Les seves primeres provatures en el gènere dramàtic, <i>L'home de l'orgue </i><span style="font-size: 12pt;" data-mce-mark="1">i altres monòlegs més vinculats a la tradició humorística, mostraven la cara grisa i feble de l'home burgès i anticipaven, en certa manera, els motius de l'obra russinyoliana posterior (Casacuberta: 1999). La situació i el sentit de l'artista dins la moderna societat burgesa és el tema recurrent dels textos que Rusiñol va escriure entre el 1893 i el 1898 i que va aplegar en els reculls </span><i>Anant pel món</i><span style="font-size: 12pt;" data-mce-mark="1"> (1896) i </span><i>Fulls de vida</i><span style="font-size: 12pt;" data-mce-mark="1"> (1898). Es tracta d'escrits que esborren les fronteres entre gèneres, a mig camí entre el conte, la crònica periodística, la prosa poètica i el monòleg teatral, en la línia de les noves propostes de la literatura francesa de fi de segle. I també és el moll de l'os, aquesta qüestió de l'artista enfront de la societat, de la proposta modernista que Rusiñol encapçalava. El discurs que pronuncià a Sitges el 1894 explicitava la l</span>luita entre la "Religió de l'Art", o "Santa Poesia", i la prosa de la vida, o burgesia menestral, que després impregnaria bona part de la seva obra dramàtica. De fet, va ser a<span style="font-size: 12pt;" data-mce-mark="1">mb l'estrena de </span><i>L'alegria que passa</i><span style="font-size: 12pt;" data-mce-mark="1"> (1899) que va portar a les taules per primera vegada la tesi de la ruptura entre l'artista i la societat, la poesia i la prosa, i l'obra es va convertir en un model per a la regeneració de l'escena catalana, no tant per la idea de rerefons sinó sobretot per l'ambivalència estètica amb què la presentava, una simbiosi entre la modernitat i la tradició, menys radical que les propostes de Gual, per exemple. D'altra banda, </span><i>El jardí abandonat</i><span style="font-size: 12pt;" data-mce-mark="1"> (1899), imbuïda d'un simbolisme nu, va marcar un gir important pel que fa a les relacions entre artista i societat, que en aquesta obra troben ponts de diàleg. </span></span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; font-weight: normal; line-height: 150%;"> </p> <p style="margin-bottom: 0cm; font-weight: normal; line-height: 150%;"><span style="font-size: 12pt;" data-mce-mark="1"><span style="font-size: 12pt;" data-mce-mark="1">Amb el tombant de segle, però, Rusiñol va renunciar al llenguatge simbolista per adoptar un discurs humorístic, costumista i amb efectismes sentimentalistes. En són mostres els quadres lírics </span><i>El pati blau</i><span style="font-size: 12pt;" data-mce-mark="1"> (1903) i </span><i>La nit de l'amor</i><span style="font-size: 12pt;" data-mce-mark="1"> (1905) i paròdies com ara </span><i>El malalt crònic </i><span style="font-size: 12pt;" data-mce-mark="1">(1902)</span><i>, La lletja </i><span style="font-size: 12pt;" data-mce-mark="1">(1905) i </span><i>El bon policia </i><span style="font-size: 12pt;" data-mce-mark="1">(1905), que la crítica considerà menors i que bona part del públic tampoc no rebé amb entusiasme, malgrat les concessions melodramàtiques. De «</span><span style="font-size: 12pt;" data-mce-mark="1"><span style="font-size: 12pt;" data-mce-mark="1">modernista» va passar a ser, doncs, «l'autor de moda». No obstant això, davant les crítiques que l'acusaven d'amanerament, Rusiñol mantingué el seu canvi de perspectiva defensant l'espontaneïtat artística i els «cordills de simpatia» que l'unien amb el públic com els únics elements importants de la comunicació estètica. </span></span></span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; font-weight: normal; line-height: 150%;"> </p> <p style="margin-bottom: 0cm; font-weight: normal; line-height: 150%;"><span style="font-size: 12pt;" data-mce-mark="1"><span style="font-size: 12pt;" data-mce-mark="1"><span style="font-size: 12pt;" data-mce-mark="1">A partir del 1908 va combatre la imatge del Rusiñol «plaga» amb què l'havien etiquetat Eugeni d'Ors i els intel·lectuals noucentistes amb la imatge <i>Xarau</i>, pseudònim amb què va signar, durant vint anys, un «Glosari» a </span></span><span style="font-size: 12pt;" data-mce-mark="1"><i>L'Esquella de la Torratxa</i></span><span style="font-size: 12pt;" data-mce-mark="1"><span style="font-size: 12pt;" data-mce-mark="1">. En un context de crisi de l'escena catalana, reivindicava el paper regenerador i educatiu del teatre, que només veia possible en l'àmbit comercial, i en aquest sentit considerava inviable la proposta elitista dels noucentistes de produir obres dramàtiques exclusivament en vers.</span></span></span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; font-weight: normal; line-height: 150%;"> </p> <p style="margin-bottom: 0cm; font-weight: normal; line-height: 150%;"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-style: normal;">L'èxit de l'estrena de </span><i>L'auca del senyor Esteve</i><span style="font-style: normal;">, el 1917, li permeté recuperar el prestigi que havia perdut en determinats sectors. L'ambigüitat d'un senyor Esteve caricaturesc, que tothom podia identificar amb la burgesia catalana, va fer possible que el personatge adquirís la categoria de mite. De retruc, l'escriptor-artista va culminar la construcció, també mítica, del personatge Santiago Rusiñol.</span></span></p> | |
| dc.identifier | 1920 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2838 | |
| dc.local.estrena | <p class="sense-estil" style="margin-bottom: 0.2cm; font-weight: normal; line-height: 100%;"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-style: normal;">28 novembre 1890. </span><i>L'home de l'orgue. Monòleg. </i>Dir. per <span style="font-style: normal;">Josep Yxart. Teatre Novetats.</span></span></p> <p class="sense-estil" style="margin-bottom: 0.2cm; font-weight: normal; line-height: 100%;"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-style: normal;">3 març 1891. </span><i>El sarau de Llotja. Monòleg. </i>Dir. per <span style="font-style: normal;">Hermenegild Goula. Teatre Novetats.</span></span></p> <p class="sense-estil" style="margin-bottom: 0.2cm; font-weight: normal; line-height: 100%;"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-style: normal;">1891. </span><i>El bon caçador. Monòleg. </i>Dir. per <span style="font-style: normal;">Hermenegild Goula. Teatre Romea. Teatre Català.</span></span></p> <p class="sense-estil" style="margin-bottom: 0.2cm; font-weight: normal; line-height: 100%;"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-style: normal;">16 gener 1899. </span><i>L'alegria que passa. Quadre líric en un acte. </i>Dir. per <span style="font-style: normal;">Adrià Gual. Teatre Líric. Teatre Íntim.</span></span></p> <p class="sense-estil" style="margin-bottom: 0.2cm; font-weight: normal; line-height: 100%;"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-style: normal;">20 febrer 1901. </span><i>Cigales i formigues. Quadre líric en un acte. </i><span style="font-style: normal;">Teatre Líric Català.</span></span></p> <p class="sense-estil" style="margin-bottom: 0.2cm; font-weight: normal; line-height: 100%;"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-style: normal;">21 agost 1901. </span><i>Libertà!</i> <span style="font-style: normal;">[</span><i>Llibertat! Comèdia en tres actes</i><span style="font-style: normal;">].</span><i> </i><span style="font-style: normal;">Versió italiana d'Alfredo Sainati. Teatre Novetats. Companyia Vitaliani.</span></span></p> <p class="sense-estil" style="margin-bottom: 0.2cm; font-weight: normal; line-height: 100%;"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-style: normal;">11 octubre 1901. </span><i>Llibertat! Comèdia en tres actes</i><span style="font-style: normal;"><span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%;">. Te</span></span><span style="font-style: normal;">atre Romea.</span></span></p> <p class="sense-estil" style="margin-bottom: 0.2cm; font-weight: normal; line-height: 100%;"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-style: normal;">29 març 1902. </span><i>Els Jocs Florals de Canprosa. </i><span style="font-style: normal;">Teatre Romea.</span></span></p> <p class="sense-estil" style="margin-bottom: 0.2cm; font-weight: normal; line-height: 100%;"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-style: normal;">24 octubre 1902. </span><i>El malalt crònic. Monòleg.</i><span style="font-style: normal;"> Teatre Romea.</span></span></p> <p class="sense-estil" style="margin-bottom: 0.2cm; font-weight: normal; line-height: 100%;"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-style: normal;">1902. </span><i>El prestidigitador. Monòleg<span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%;">.</span></i><span style="font-style: normal;"><span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%;"> Teatre Romea.</span></span></span></p> <p class="sense-estil" style="margin-bottom: 0.2cm; font-weight: normal; line-height: 100%;"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-style: normal;">1902. </span><i>Feminisme. Monòleg<span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%;">. </span></i><span style="font-style: normal;"><span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%;">Teatre Romea.</span></span></span></p> <p class="sense-estil" style="margin-bottom: 0.2cm; font-weight: normal; line-height: 100%;"><span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%; font-size: 12pt;"><span style="font-style: normal;">17 març 1903. </span><i>L'hèroe</i><span style="font-style: normal;">. Teatre Romea. Companyia d'Enric Borràs.</span></span></p> <p class="sense-estil" style="margin-bottom: 0.2cm; font-weight: normal; line-height: 100%;"><span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%; font-size: 12pt;"><span style="font-style: normal;">12 maig 1903. </span><i>El pati blau. Idill·li dramàtic en dos actes. </i><span style="font-style: normal;">Teatre Romea. Companyia d'Enric Borràs.</span></span></p> <p class="sense-estil" style="margin-bottom: 0.2cm; font-weight: normal; line-height: 100%;"><span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%; font-size: 12pt;"><span style="font-style: normal;">1903. </span><i>El místic</i><span style="font-style: normal;">. Teatre Romea. Companyia d'Enric Borràs.</span></span></p> <p class="sense-estil" style="margin-bottom: 0.2cm; font-weight: normal; line-height: 100%;"><span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%; font-size: 12pt;"><span style="font-style: normal;">26 febrer 1904. </span><i>Els punxa-sàrries. Sainet. </i><span style="font-style: normal;">Teatre Romea.</span></span></p> <p class="sense-estil" style="margin-bottom: 0.2cm; font-weight: normal; line-height: 100%;"><span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%; font-size: 12pt;"><span style="font-style: normal;">Abril 1904. </span><i>El bombero. Monòleg. </i><span style="font-style: normal;">Teatre Romea.</span></span></p> <p class="sense-estil" style="margin-bottom: 0.2cm; font-weight: normal; line-height: 100%;"><span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%; font-size: 12pt;"><span style="font-style: normal;">20 gener 1905. </span><i>La nit de l'amor. </i><span style="font-style: normal;">Teatre Romea.</span></span></p> <p class="sense-estil" style="margin-bottom: 0.2cm; font-weight: normal; line-height: 100%;"><span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%; font-size: 12pt;"><span style="font-style: normal;">6 març 1905. </span><i>L'escudellòmetro.</i><span style="font-style: normal;"> Monòleg. Teatre Romea.</span></span></p> <p class="sense-estil" style="margin-bottom: 0.2cm; font-weight: normal; line-height: 100%;"><span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%; font-size: 12pt;"><span style="font-style: normal;">14 març 1905. </span><i>La lletja. </i><span style="font-style: normal;">Teatre Romea.</span></span></p> <p class="sense-estil" style="margin-bottom: 0.2cm; font-weight: normal; line-height: 100%;"><span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%; font-size: 12pt;"><span style="font-style: normal;">10 novembre 1905. </span><i>El bon policia. Comèdia satírica. </i><span style="font-style: normal;">Teatre Romea.</span></span></p> <p class="sense-estil" style="margin-bottom: 0.2cm; font-weight: normal; line-height: 100%;"><span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%; font-size: 12pt;"><span style="font-style: normal;">Gener 1906. </span><i>Buena gente</i><span style="font-style: normal;">. </span><span style="font-style: normal;">[</span><i>La bona gent</i><span style="font-style: normal;">]. Trad. per Martínez Sierra. </span><span style="font-style: normal;">Teatro de la Comedia de Madrid. Companyia d'Enric Borràs.</span></span></p> <p class="sense-estil" style="margin-bottom: 0.2cm; font-weight: normal; line-height: 100%;"><span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%; font-size: 12pt;"><span style="font-style: normal;">14 febrer 1906. </span><i>La bona gent</i><span style="font-style: normal;">. Teatre Romea. Companyia d'Enric Borràs.</span></span></p> <p class="sense-estil" style="margin-bottom: 0.2cm; font-weight: normal; line-height: 100%;"><span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%; font-size: 12pt;"><span style="font-style: normal;">11 abril 1907. </span><i>Vida y dulzura </i><span style="font-style: normal;">[amb Lejárraga i Martínez Sierra]. Teatro de la Comedia de Madrid. Companyia d'Enric Borràs.</span></span></p> <p class="sense-estil" style="margin-bottom: 0.2cm; font-weight: normal; line-height: 100%;"><span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%; font-size: 12pt;"><span style="font-style: normal;">18 octubre 1907. </span><i>Els savis de Vilatrista</i><span style="font-style: normal;"> [amb Lejárraga i Martínez Sierra]. Teatre Romea. Companyia d'Enric Borràs.</span></span></p> <p class="sense-estil" style="margin-bottom: 0.2cm; font-weight: normal; line-height: 100%;"><span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%; font-size: 12pt;"><span style="font-style: normal;">20 febrer 1907. </span><i>La mare. </i><span style="font-style: normal;">Teatre Romea. Companyia d'Enric Borràs.</span></span></p> <p class="sense-estil" style="margin-bottom: 0.2cm; font-weight: normal; line-height: 100%;"><span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%; font-size: 12pt;"><span style="font-style: normal;">Novembre 1907. </span><i>La madre </i><span style="font-style: normal;">[</span><i>La mare</i><span style="font-style: normal;">]. Trad. per Martínez Sierra.</span><i> </i><span style="font-style: normal;">Teatro de la Princesa de Madrid. Companyia d'Enric Borràs.</span></span></p> <p class="sense-estil" style="margin-bottom: 0.2cm; font-weight: normal; line-height: 100%;"><span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%; font-size: 12pt;"><span style="font-style: normal;">30 gener 1909. </span><i>La intel·lectual. </i><span style="font-style: normal;">Teatre Romea.</span></span></p> <p class="sense-estil" style="margin-bottom: 0.2cm; font-weight: normal; line-height: 100%;"><span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%; font-size: 12pt;"><span style="font-style: normal;">1912. </span><i>El pintor de miracles</i><span style="font-style: normal;">. Teatre de Catalunya (Eldorado).</span></span></p> <p class="sense-estil" style="margin-bottom: 0.2cm; font-weight: normal; line-height: 100%;"><span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%; font-size: 12pt;"><span style="font-style: normal;">Març 1912. </span><i>La verge del mar</i><span style="font-style: normal;">. Teatre de Catalunya.</span></span></p> <p class="sense-estil" style="margin-bottom: 0.2cm; font-weight: normal; line-height: 100%;"><span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%; font-size: 12pt;"><span style="font-style: normal;">1912. </span><i>El despatriat. Drama en tres actes. </i><span style="font-style: normal;">Teatre de Catalunya.</span></span></p> <p class="sense-estil" style="margin-bottom: 0.2cm; font-weight: normal; line-height: 100%;"><span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%; font-size: 12pt;"><span style="font-style: normal;">18 octubre 1917. </span><i>Gente bien. Sainet en un acte.</i><span style="font-style: normal;"> Teatre Novetats. Companyia d'Enric Borràs.</span></span></p> <p class="sense-estil" style="margin-bottom: 0.2cm; font-weight: normal; line-height: 100%;"><span style="font-size: 12pt;"><span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%;"><span style="font-style: normal;">Maig 1917. </span><i>L'auca del senyor Esteve.</i><span style="font-style: normal;"> Teatre Victòria.</span></span></span></p> <p class="sense-estil" style="margin-bottom: 0.2cm; font-weight: normal; line-height: 100%;"><span style="font-size: 12pt;"><span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%;"><span style="font-style: normal;">Gener 1926. </span><i>El casament de conveniència.</i></span></span></p> <p class="sense-estil" style="margin-bottom: 0.2cm; font-weight: normal; line-height: 100%;"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-style: normal;">28 maig 1928. </span><i>El jardí abandonat. Quadro poemàtic en un acte. </i><span style="font-style: normal;">Teatre Romea. Companyia Vila-Daví.</span></span></p> | |
| dc.local.publicacions | <p style="margin-bottom: 0.2cm; line-height: 100%;"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«L'home de l'orga. Monòlech… (Ilustracions de Ramon Casas)»</span></span><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">. </span></span><i><span style="font-weight: normal;">L'Avenç </span></i><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">(2a època), II, núm 12 (31 desembre 1890), p. 269-274. / </span></span><i><span style="font-weight: normal;">L'home de l'orga.</span></i> Barcelona: Lo Teatro Regional, 1896. </span></p> <p style="margin-bottom: 0.2cm; line-height: 100%;"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«El sarau de Llotja». </span></span><i><span style="font-weight: normal;">La Vanguardia, </span></i></span><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">(3 març 1891).</span></span><i><span style="font-weight: normal;"> <span style="font-style: normal;">/ </span>L'Esquella de la Torratxa, </span></i><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">(14 març 1891) / </span></span><i><span style="font-weight: normal;">El sarau de la Llotja.</span></i> <i>L'Avenç</i> (Barcelona), (1903). </span></p> <p style="margin-bottom: 0.2cm; line-height: 100%;"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«El bon caçador. Monòleg». A: </span></span><i><span style="font-weight: normal;">Almanach de La Esquella de la Torratxa per a 1892. </span></i><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Barcelona: Antoni López ed., 1891, p. 176-179. / </span></span><i><span style="font-weight: normal;">El bon caçador.</span></i> <i>L'Avenç</i> (Barcelona), (1903). </span></p> <p style="margin-bottom: 0.2cm; font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%;"><span style="font-size: 12pt;">«Els planys d'en Joan Garí» A: <i>Almanach de La Esquella de la Torratxa per a 1892. </i>Barcelona: Antoni López ed., 1891, p. 177-182.</span></p> <p style="margin-bottom: 0.2cm; font-weight: normal; line-height: 100%;"><span style="font-size: 12pt;"><i>L'alegria que passa. Quadre líric en un acte.</i><span style="font-style: normal;"> </span><i>L'Avenç</i><span style="font-style: normal;">, (1891).</span></span></p> <p style="margin-bottom: 0.2cm; font-weight: normal; line-height: 100%;"><span style="font-size: 12pt;"><i>Cigales i formigues. Quadre líric en un acte. L'Avenç</i><span style="font-style: normal;">, (1901). / Barcelona: Barcanova, 1995.</span></span></p> <p style="margin-bottom: 0.2cm; font-weight: normal; line-height: 100%;"><span style="font-size: 12pt;"><i>El jardí abandonat. L'Avenç </i><span style="font-style: normal;">(Barcelona), (1900).</span></span></p> <p style="margin-bottom: 0.2cm; font-weight: normal; line-height: 100%;"><span style="font-size: 12pt;"><i>Els Jocs Florals de Canprosa. L'Avenç</i><span style="font-style: normal;"> (Barcelona), (1902). / Barcelona: Antoni Lóopez, 1908.</span></span></p> <p style="margin-bottom: 0.2cm; font-weight: normal; line-height: 100%;"><span style="font-size: 12pt;"><i>El malalt crònic.</i><span style="font-style: normal;"> </span><i>L'Avenç</i><span style="font-style: normal;"> (Barcelona), (1902).</span></span></p> <p style="margin-bottom: 0.2cm; font-weight: normal; line-height: 100%;"><span style="font-size: 12pt;"><i>L'hèroe. L'Avenç </i><span style="font-style: normal;">(Barcelona), (1903).</span></span></p> <p style="margin-bottom: 0.2cm; font-weight: normal; line-height: 100%;"><span style="font-size: 12pt;"><i>Feminista.</i><span style="font-style: normal;"> Sitges: Imp. El Eco de Sitges, 1903. </span></span></p> <p style="margin-bottom: 0.2cm; font-weight: normal; line-height: 100%;"><span style="font-size: 12pt;"><i>El pati blau.</i><span style="font-style: normal;"> Barcelona: Antoni López, 1903. / Barcelona: Impr. Ràfols, 1918. / Barcelona: Bonavía, 1932.</span></span></p> <p style="margin-bottom: 0.2cm; font-weight: normal; line-height: 100%;"><span style="font-size: 12pt;"><i>Els punxa-sàrries.</i><span style="font-style: normal;"> </span><i>L'Avenç</i><span style="font-style: normal;">, (1904).</span></span></p> <p style="margin-bottom: 0.2cm; font-weight: normal; line-height: 100%;"><span style="font-size: 12pt;"><i>El místic.</i> <i>L'Avenç</i><span style="font-style: normal;"> (Barcelona), (1904). / Barcelona: Bonavía, 1932 (5a ed.). </span></span></p> <p style="margin-bottom: 0.2cm; font-weight: normal; line-height: 100%;"><span style="font-size: 12pt;"><i>La nit de l'amor.</i><span style="font-style: normal;"> </span><i>L'Avenç</i><span style="font-style: normal;"> (Barcelona), (1905). </span></span></p> <p style="margin-bottom: 0.2cm; font-weight: normal; line-height: 100%;"><span style="font-size: 12pt;"><i>L'escudellòmetro.</i><span style="font-style: normal;"> </span><i>L'Avenç</i><span style="font-style: normal;"> (Barcelona), (1905). </span></span></p> <p style="margin-bottom: 0.2cm; font-weight: normal; line-height: 100%;"><span style="font-size: 12pt;"><i>La lletja.</i><span style="font-style: normal;"> </span><i>L'Avenç</i><span style="font-style: normal;"> (Barcelona), (1905). / Barcelona: Bonavía, 1935. </span></span></p> <p style="margin-bottom: 0.2cm; font-weight: normal; line-height: 100%;"><span style="font-size: 12pt;"><i>El bon policia, </i><span style="font-style: normal;">Barcelona: Antoni López, de., 1905. / Barcelona: Antoni López editor-Llibreria Espanyola, 1906.</span></span></p> <p style="margin-bottom: 0.2cm; line-height: 100%;"><span style="font-size: 12pt;"><i><span style="font-weight: normal;">La bona gent.</span></i><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;"> Barcelona: Antoni López, 1906. </span></span><span style="font-style: normal;">/ Barcelona: Bonavía, 1932.</span></span></p> <p style="margin-bottom: 0.2cm; font-weight: normal; line-height: 100%;"><span style="font-size: 12pt;"><i>Monòlegs.</i><span style="font-style: normal;"> Barcelona: Antoni López, 1906.</span></span></p> <p style="margin-bottom: 0.2cm; font-weight: normal; line-height: 100%;"><span style="font-size: 12pt;"><i>La mare.</i><span style="font-style: normal;"> Barcelona: Antoni López, 1907. / Barcelona: Selecta, 1911.</span></span></p> <p><span style="font-size: 12pt;"><i><span style="font-weight: normal;">Els savis de Vilatrista</span></i> [amb G. Martínez Sierra]. Barcelona: Antoni López, 1907 / Barcelona: Bonavía, 1933 / Barcelona: Antoni Picazo, 1981.</span></p> <p><span style="font-size: 12pt;"><i><span style="font-weight: normal;">La intel·lectual.</span></i> Barcelona: Antoni López, 1909.</span></p> <p><span style="font-size: 12pt;"><i><span style="font-weight: normal;">El titella pròdig.</span></i> Barcelona: Antoni López, 1911.</span></p> <p><span style="font-size: 12pt;"><i><span style="font-weight: normal;">El pintor de miracles.</span></i> Barcelona: Antoni López, 1912.</span></p> <p><span style="font-size: 12pt;"><i><span style="font-weight: normal;">L'homenatge.</span></i> Barcelona: Antoni López, 1914.</span></p> <p><span style="font-size: 12pt;"><i><span style="font-weight: normal;">Gente bien.</span></i> Barcelona: Antoni López, 1917.</span></p> <p style="margin-bottom: 0.2cm; font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%;"><span style="font-size: 12pt;"><i>L'acaparador.</i> Barcelona: Antoni López, 1918.</span></p> <p style="margin-bottom: 0.2cm; font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%;"><span style="font-size: 12pt;"><i>El casament de conveniència.</i> Barcelona: Antoni López, 1926. </span></p> <p style="margin-bottom: 0.2cm; line-height: 100%;"><span style="font-size: 12pt;"><i><span style="font-weight: normal;">Miss Barceloneta.</span></i> Barcelona: Antoni López, 1930.</span></p> <p style="margin-bottom: 0.2cm; line-height: 100%;"><span style="font-size: 12pt;"><i><span style="font-weight: normal;">L'alegria que passa / La nit de l'amor.</span></i> Barcelona: Bonavía, 1935.</span></p> <p style="margin-left: 0.02cm; margin-bottom: 0.2cm; line-height: 100%;"><span style="font-size: 12pt;"><span style="color: #000000;"><i><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Teatre Selecte-1.</span></span></i></span> Barcelona: Selecta, 1949.</span></p> <p style="margin-bottom: 0.2cm; line-height: 100%;"><span style="font-size: 12pt;"><i>Teatre Selecte-2. </i>Barcelona: Selecta, 1952.</span></p> <p style="margin-bottom: 0.2cm; line-height: 100%;"><span style="font-size: 12pt;"><i>Teatre. </i>Barcelona: Edicions 62, 1981.</span></p> <p style="margin-bottom: 0.2cm; line-height: 100%;"><span style="font-size: 12pt;"><i>El titella pròdig i altres contes. </i>Barcelona: Lumen, 1982.</span></p> <p style="margin-bottom: 0.2cm; line-height: 100%;"><span style="font-size: 12pt;"><i>Cinc peces en un acte. </i>Barcelona: Edicions 62, 1989.</span></p> <p style="margin-bottom: 0.2cm; line-height: 100%;"><span style="font-size: 12pt;"><i>Teatre simbolista </i>[Margarida Casacuberta (cur.)]. Barcelona: Edicions 62, 1992.</span></p> <p style="margin-bottom: 0.2cm; line-height: 100%;"><span style="font-size: 12pt;"><i>Dues comèdies. </i>Barcelona: Bruño, 1993.</span></p> <p style="margin-bottom: 0.2cm; line-height: 100%;"><span style="font-size: 12pt;"><i>L'alegria que passa i altres obres. </i>Barcelona: Hermes, 2000.</span></p> <p style="margin-bottom: 0.2cm; line-height: 100%;"><span style="font-size: 12pt;"><i>L'alegria que passa; El jardí abandonat. </i></span><span style="font-size: 12pt;">3a ed. (2006). Barcelona: Proa, 2001 / Barcelona: Educaula, 2012.</span></p> | |
| dc.peudefoto | Senyor Esteve per a L'Auca del Senyor Esteve d'Oleguer Junyent. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.relation | <p class="sdendnote" style="margin-left: 0.02cm; text-indent: -0.02cm; margin-bottom: 0.2cm; font-weight: normal; line-height: 100%;"><span style="font-size: small;"><<a href="http://www.escriptors.cat/autors/rusinols/pagina.php?id_sec=1596">Associació d'Escriptors en Llengua Catalana</a>></span></p> | |
| dc.source | <p><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-style: normal;"><span class="versaleta">Casacuberta</span>, Margarida.</span><i> Santiago Rusiñol: vida, literatura i mite.</i><span style="font-style: normal;"> Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997.</span></span></p> <p><span style="font-size: 12pt;"><i><span style="font-style: normal;"><span class="versaleta">Casacuberta</span>, Margarida.</span> Santiago Rusiñol i el teatre per dins.</i><span style="font-style: normal;"> Barcelona: Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, 1999.</span></span></p> <p><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-style: normal;"><span class="versaleta">Casacuberta</span>, Margarida. «Rusiñol, escriptor». A: <span class="versaleta">Diversos autors</span>. </span><i>Santiago Rusiñol, l'artista total. </i><span style="font-style: normal;">Barcelona: Diputació de Barcelona; Edicions Proa, 2007.</span></span></p> <p><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-style: normal;"><span class="versaleta">Coll</span>, Isabel. «Una vida d'artista. La bohèmia». A: <span class="versaleta">Diversos autors</span>. </span><i>Santiago Rusiñol, l'artista total. </i><span style="font-style: normal;">Barcelona: Diputació de Barcelona; Edicions Proa, 2007.</span></span></p> <p><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-style: normal;"><span class="versaleta">Cònsul</span>, Isidor. «Rusiñol, artista compromès». A: <span class="versaleta">Diversos autors</span>. </span><i>Santiago Rusiñol, l'artista total. </i><span style="font-style: normal;">Barcelona: Diputació de Barcelona; Edicions Proa, 2007.</span></span></p> <p><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-style: normal;"><span class="versaleta">Graells</span>, Guillem-Jordi. «L'artista teatral». A: <span class="versaleta">Diversos autors</span>. </span><i>Santiago Rusiñol, l'artista total. </i><span style="font-style: normal;">Barcelona: Diputació de Barcelona; Edicions Proa, 2007.</span></span></p> <p><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-style: normal;"><span class="versaleta">Molas</span>, Joaquim. «Rusiñol i la modernitat». A: <span class="versaleta">Diversos autors</span>. </span><i>Santiago Rusiñol, l'artista total. </i><span style="font-style: normal;">Barcelona: Diputació de Barcelona; Edicions Proa, 2007.</span></span></p> <p><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-style: normal;"><span class="versaleta">Panyella</span>, Vinyet. </span><i>Santiago Rusiñol, el caminant de la terra. </i><span style="font-style: normal;">Barcelona: Edicions 62, 2003.</span></span></p> <p><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-style: normal;"><span class="versaleta">Panyella</span>, Vinyet. «L'artista que viatja. El caminant de la terra». A: <span class="versaleta">Diversos autors</span>. </span><i>Santiago Rusiñol, l'artista total. </i><span style="font-style: normal;">Barcelona: Diputació de Barcelona; Edicions Proa, 2007.</span></span></p> <p><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-style: normal;"><span class="versaleta">Rusiñol</span>, Santiago. </span><i>Teatre. </i><span style="font-style: normal;">Barcelona: Edicions 62, 1981.</span></span></p> | |
| dc.subject | Actor | |
| dc.title | Santiago Rusiñol |