Francesco Lucini
| dc.coverage | (Reggio Emilia, 29-8-1789 - Madrid, 12-2-1846) | |
| dc.creator | Clara Beltrán Catalán | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:36:39Z | |
| dc.date.issued | 2022 | |
| dc.description | <p>Va néixer a Reggio Emilia el 1789. El seu cognom fa referència a una saga d’escenògrafs que començà amb el seu germà gran, el mestre Giuseppe Lucini, i va continuar amb el seu fill, Eusebi Lucini Biderman, màxims representants i introductors de l’escola neoclàssica a Barcelona. El pare de Francesco i Giuseppe, Marcos Lucini, era pintor, tallista i daurador i la seva mare, Isabel Sirratti, una cèlebre organista.</p> <p>Sembla que abans de dedicar-se a l’escenografia, Francesco havia estudiat alguns cursos de la carrera de Dret a Mòdena per exigències de la família, però el món de l’advocacia no li interessava gens i aprofitava les estones de lleure per copiar dibuixos de l’arquitecte Vignola i de Fontanesi, entre d’altres. El 1814 el seu germà Giuseppe el va cridar a Barcelona per treballar amb ell, quan ja havia consolidat la seva posició com un dels principals escenògrafs de la ciutat. Llavors, Francesco va abandonar definitivament els seus estudis per dedicar-se de ple a l’escenografia, la seva passió.</p> <p>A Barcelona va fer telons i decorats per al Teatre de la Santa Creu i el 1839 va pintar un nou teló de boca per a aquest teatre que vas ser molt celebrat. El 1829 va pintar la sala i diversos decorats del Teatre Municipal de Reus, i també va fer diversos treballs pel teatre de Mataró, Tarragona i València. També sembla que en diverses ocasions va viatjar a París e Italia «para buscar cantantes para el teatro de Barcelona: tal era el aprecio que se hacia en esta ciudad de sus conocimientos teatrales».</p> <p>El 1837 s’instal·là a Madrid per «pintar als teatres de la Creu, Príncep i del Liceu Artístic i Literari» i també treballarà com a professor de Perspectiva a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, institució de la qual arribà a ser nomenat acadèmic. Per al seu ingrés va fer com a prova d’admissió «una vista de la parte interior de un templo gótico y cancel que abre a la capilla reservada de una cofradía, la cual celebra en el momento sus ejercicios devotos, con procesión de penitencia por el claustro».</p> <p>A més del seu treball com a escenògraf, també va sobresortir a la pintura al fresc i a la direcció d’obres d’arquitectura i sembla que va presentar a l’exposició pública que es va celebrar l’any 1837 a la ciutat comtal <i>Un interior de les Dominiques de Barcelona</i>.</p> <p>Va morir a Madrid el 12 de febrer de 1846 i està enterrat al cementiri de la porta de Toledo.</p> | |
| dc.description | <p>Francesco Lucini, juntament amb el seu germà Giuseppe i Cesare Carnevali, van ser els màxims representants de la tendència artística neoclàssica en escenografia a Barcelona, introduint nous temes amb un gran rigor tècnic. Francesco sobresortia per la força del colorit i la originalitat de les seves creacions. Tots tres van crear escola, tenint com a deixebles el seu propi fill, Eusebi Lucini i també Bonaventura Planella i Pau i Josep Rigalt.</p> <p>Muñoz Morillejo va dir d’ell «Dejó fama en todas partes por lo agradable de sus lienzos, la exactitud e imitación de los árboles, los interiores y la buena combinación de las luces». També, en relació al seu treball per a la <i>La Vestale</i>, la crítica del diari Heraldo el va lloar «por los grandes conocimientos de perspectiva con una coloración natural y bien graduada, logrando producir una completa ilusión, indicando con inteligencia los términos de los objetos e interponiendo con acierto el aire que los rodeaba y desvanecía con arreglo a la distancia y consiguiendo el acuerdo y la armonía que tan difíciles son de obtener y tanto garantizan el buen efecto».</p> | |
| dc.identifier | 3051 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2408 | |
| dc.local.estrena | <p>1817 <i>Pelayo</i>, Teatre de la Santa Creu, Barcelona.</p> <p>1817 <i>El mágico de Astracan</i>, Teatre de la Santa Creu, Barcelona.</p> <p>1828 <i>La vestale</i>, Teatre de la Santa Creu, Barcelona.</p> <p>1837 <i>Doña</i> <i>Maria de Molina</i>, Teatro de la Cruz de Madrid.</p> <p>1837 <i>Lucia de Lammermoor,</i> Teatro de la Cruz de Madrid.</p> <p>1837 <i>Fray Luis de León</i>, Teatro del Príncipe de Madrid.</p> <p>1837 <i>Carlos II el Hechizado</i>, Teatro del Príncipe de Madrid.</p> <p>1837 <i>Don Fernando el emplazado</i>, Teatro del Príncipe de Madrid.</p> <p>1837 <i>Beatrice di Tenda</i>, Teatro de la Cruz de Madrid.</p> <p>1838 <i>Ipermestra</i>, Teatro de la Cruz de Madrid.</p> <p>1838 <i>Ismalia o norte d’amore</i>, Teatro de la Cruz de Madrid.</p> <p>1838 <i>El Trovador, </i>Teatro del Príncipe.</p> <p>1838 <i>L’asedio di Corinto</i>, Teatro del Príncipe.</p> <p>1839 <i>La estrella de oro</i>, Teatro del Príncipe.</p> <p>1839 <i>Ugo conte di Parigi</i>, Teatro de la Cruz.</p> <p>1839 <i>La</i> <i>Redoma Encantada</i>, Teatro del Príncipe.</p> <p>1840 <i>Don Álvaro de Luna</i>, Teatro del Príncipe.</p> <p>1840 <i>El Capitán azul</i>, Teatro del Príncipe.</p> <p>1841 <i>Los polvos de la madre Celestina</i>, Teatro del Príncipe.</p> <p>1841 <i>¡Que hombre tan amable!, </i>Teatro del Príncipe.</p> <p>1842 <i>Primero yo y siempre yo</i>, Teatro del Príncipe.</p> <p>1842 <i>El pacto de hambre</i>, Teatro del Príncipe.</p> <p>1842 <i>La Silfida</i>, Teatro del Príncipe.</p> <p>1842 <i>Los Indepedientes</i>, Teatro del Príncipe.</p> <p>1843 <i>Pizarro o la conquista de Perú</i>, Teatro del Príncipe.</p> <p>1843 <i>Las Batuecas, </i>Teatro del Príncipe.</p> <p>1843 <i>El Gran Capitán</i>, Teatro del Príncipe.</p> <p>1844 <i>Los perros del monte de San Bernardo</i>, Gran Teatre del Liceu.</p> <p>1844 <i>Lo de arriba abajo o la Bolsa y el Rastro</i>, Gran Teatre del Liceu.</p> | |
| dc.peudefoto | <p>Fig. 1 Francesco Lucini. <i>Semanario pintoresco español</i> (Madrid), núm. 51 (20 desembre 1846), p. 401.</p> <p>Fig. 2 Francesco Lucini. <i>La Vestale</i>, tècnica mixta, MAE-Museu de les Arts Escèniques de Barcelona, 1828. Topogràfic: P8.</p> | |
| dc.relation | <p>Esbós de Lucini al MAE: <<a href="https://colleccions.cdmae.cat/catalog/bdam:234734#prettyPhoto">https://colleccions.cdmae.cat/catalog/bdam:234734#prettyPhoto</a>></p> | |
| dc.source | <p><span class="versaleta">De Paula</span>, F. <i>Diccionario universal de historia y de geografía</i>. Madrid: Francisco de Paula Mellado, 1846.</p> <p>«Francisco Lucini», <i>Semanario pintoresco español </i>(Madrid), núm. 51 (20 desembre 1846), p. 401-402.</p> <p><span class="versaleta">Hormigón</span>, L. «Eusebio Lucini, escenógrafo de los ballets representados en el Teatre del Circo de Madrid en la década de 1840». <i>Archivo Español De Arte</i>, 93, 372 (2020), p. 375-390. <<a href="https://doi.org/10.3989/aearte.2020.25">https://doi.org/10.3989/aearte.2020.25</a>></p> <p><span class="versaleta">Ossorio</span>, M. <i>Galería biográfica de artistas españoles del siglo XIX.</i> Madrid: Giner, 1975, p. 394.</p> <p><span class="versaleta">Paz</span>, J. <i>La Caja de las magias: las escenografías históricas en el Teatre Real</i>. Madrid: Ayuntamiento de Madrid, Área de las Artes, 2006, p. 121-122.</p> <p><span class="versaleta">Ràfols</span>, Josep F. <i>Diccionario de artistas de Cataluña, Valencia y Baleares</i>. Vol. 3. Barcelona: Edicions Catalanes S. A, 1980, p. 632.</p> <p> </p> | |
| dc.subject | Escenògraf | |
| dc.title | Francesco Lucini |