Jordi Galceran Ferrer
| dc.coverage | (Barcelona, 5-3-1964 - ) | |
| dc.creator | Enric Gallén | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:36:58Z | |
| dc.date.issued | 2017 | |
| dc.description | <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;">Dramaturg i guionista. Llicenciat en filologia catalana. Provinent del món del teatre d'aficionats, va començar a escriure el 1988 totalment al marge tant dels tallers i seminaris professionals organitzats per l'Obrador de la Sala Beckett com, també, de la formació acadèmica impartida a l'Institut del Teatre de Barcelona. En tant que bon coneixedor de la literatura dramàtica catalana, destaca el paper de referència que ocupen avui Josep M. Benet i Jornet i Sergi Belbel, i es mostra alhora molt identificat amb el model comediogràfic de dos antecedents catalans, Carles Soldevila i, especialment, Rodolf Sirera. De Sirera, en valora la capacitat per explicar històries interessants, l'escriptura clara i directa, desproveïda de floritures estilístiques innecessàries, i el desig d'investigar sobre els gèneres i les formes teatrals més diverses. Galceran també es considera deutor de la comèdia clàssica i la tradició dramàtica europea i nord-americana contemporània, com també del guionatge dramàtic del cinema nord-americà.</p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;"> </p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;">La producció dramàtica de Galceran, que respon al motlle de la comèdia clàssica en totes les seves possibles derivacions genèriques, es basa en la voluntat d'explicar una història clara i ben travada a partir d'una idea pròpia, carregada de sentit i acció dramàtica, amb l'objectiu d'atrapar el lector/espectador i emocionar-lo. La fórmula teatral de Galceran no es proposa alliçonar ningú, plantejar una determinada tesi moral ni defensar tampoc pròpiament una determinada ideologia. Galceran explica unes històries, descriu unes situacions i exposa uns conflictes amb què un ampli espectre de públic es deu sentir directament i emocionalment reflectit o identificat. En definitiva, representa la figura del comediògraf hàbil que sap connectar amb els interessos i els gustos d'un públic majoritari. Alguns dels seus títols més coneguts són <i>Dakota</i> (1995), <i>Paraules encadenades</i> (1995) i, sobretot, <i>El mètode Grönholm</i> (2003), guardonada amb diversos premis. A més de la seva activitat teatral, ha treballat com a guionista per a diverses sèries de televisió (<i>Nissaga de poder</i>, 1997-1998;<i> </i><i>Laura</i>, 1998;<i> </i><i>El cor de la ciutat</i>, 2000-2009;<i> </i><i>La memòria dels Cargols</i>, 2000;<i> </i><i>La Sagrada Família</i>, 2010-11;<i> </i><i>Polseres vermelles</i>, 2013, i <i>Nit i dia</i>, 2016) i ha estrenat sis llargmetratges (<i>Dues dones</i>, 1998;<i> </i><i>Cabell d'àngel</i>, 2001;<i> </i><i>Gossos —</i>amb Lluís Arcarazo—, 2002;<i> </i><i>Càmping</i>, 2006;<i> </i><i>Serrallonga</i>, 2008, i<i> </i><i>El mètode Grönholm</i>, 2015, un telefilm dirigit per Enric Folch, diferent d'<i>El método</i> (2005), una pel·lícula dirigida per Marcelo Piñeyro amb guió de Mateo Gil. Ha escrit també el guió cinematogràfic de <i>Frágiles </i>(2005), de Jaume Balagueró. També ha traduït i adaptat obres com ara <i>Estan tocant la nostra cançó</i>, de Neil Simon, Marvin Hamlish i Carole Bayer (Teatre Goya, Barcelona, 1990); <i>Políticament incorrecte</i>, de Ray Cooney (Teatre Condal, Barcelona, 1997); <i>Enredos</i>, de Ken Ludwig (Teatre Tívoli, Barcelona, 1997); <i>Penjats</i>,<i> </i>de Tim Firt (Villarroel Teatre, Barcelona, 1999); <i>La trilogia della Villegiattura (L'estiueig)</i>, de Goldoni (Teatre Nacional de Catalunya, 1999); <i>Primera plana</i>, de Ben Hecht (Teatre Nacional de Catalunya, 2003); amb Tania Dragojevic, <i>El professional</i>, de Dusan Kovasevic (Teatre Nacional de Catalunya, 2005); <i>Valentina</i>, de Carles Soldevila (Teatre Nacional de Catalunya, 2006); <i>L'inspector</i>, de Nikolai Gógol (Teatre Nacional de Catalunya, 2009); <i>Un dios salvaje, </i>de Yasmina Reza (Teatro Álcazar, Madrid, 2008); <i>Un déu salvatg</i>e, de Yasmina Reza (Teatre Goya, Barcelona, 2010); <i>Conversations avec ma mère</i>,<i> </i>de Santiago Carlos Ovés (Théâtre de la Commune de Paris, 2007); <i>Converses amb la mama</i>, de Santiago Carlos Ovés (Club Capitol, Barcelona, 2008);<i> </i><i>Fins que la mort ens separi</i>, de Remi de Vos (Teatre Tantarantana, Barcelona, 2009); <i>El rey León</i>, de Roger Allers, Irene Mecchi i Mark Mancina<i> </i>(Teatro Lope de Vega, Madrid, 2011); <i>Toc, toc</i>,<i> </i>de Laurent Baffie (Teatre Borràs, Barcelona, 2012); <i>El nom, </i>de Mathieu Delaporte i Alexandre de la Pelletière (Teatre Goya, Barcelona, 2012); <i>Conversaciones con mamá, </i>de Santiago Carlos Ovés (Teatro Bellas Artes, Madrid, 2013).</p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;"> </p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;">La seva obra teatral fins ara és: <i>Alta fidelitat</i> (1991), <i>Fauna</i> (1993), <i>Vigílies</i> (1994), <i>Surf</i> (1990/1994-1995), <i>Fuita</i> (1993-1995), <i>Dakota</i> (1995), <i>Paraules encadenades</i> (1995), <i>El mètode Grönholm </i>(2003), <i>Carnaval</i> (2005), <i>Cancun</i> (2007), <i>Burundanga</i> (2011) i <i>El crèdit</i> (2013). També ha escrit el llibret de dos musicals, en col·laboració amb Esteve Miralles: <i>Paradís</i> (2000) i <i>Gaudí</i> (2002), com també d'una versió d'<i>Els Pastorets</i> (2015), tots tres llibrets segons les corresponents partitures d'Albert Guinovart.<br /><br /></p> | |
| dc.description | <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;">Jordi Galceran ha esdevingut un autèntic fenomen social i cultural que ha agitat l'escena catalana i espanyola dels últims vint anys. Amb el principal objectiu d'entretenir el públic, s'ha convertit en un dels millors comediògrafs actuals gràcies a una saviesa dramatúrgica que li permet d'elaborar unes obres que connecten amb un públic molt majoritari. De tots els seus textos, el més conegut i el que va llançar-lo al reconeixement més extensiu és <i>El mètode Grönholm</i>.</p> | |
| dc.identifier | 1954 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2544 | |
| dc.local.estrena | <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;">15 octubre 1996. <i>Dakota</i>. Teatre Poliorama, Barcelona. Premi Ignasi Iglésias (1995). Premi Butaca (temporada 1996-1997)</p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;">22 gener 1998. <i>Paraules encadenades</i>. Teatre Romea, Barcelona. XX Premi Born de Teatre (1995). Premi Crítica Serra d'Or<i> </i>1997. Premi Butaca (temporada 1997-1998). Versió cinematogràfica de Laura Mañà (2003).</p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;">26 febrer 1998. <i>Surf</i>. Teatre Villarroel, Barcelona.</p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;">3 de desembre de 1998. <i>Fuita</i>. Teatre Principal, Barcelona.</p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;">1999. <i>Cap nen sense joguina</i> [dins de <i>Sopa de Ràdio</i>]. Col·lectiu de Teatre Necessari Trono Villegas. Auditori del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.</p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;">30 setembre 2002. <i>Gaudí</i>. Barcelona Teatre Musical, Barcelona. Premi Butaca (temporada 2002-2003).</p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;"><span style="color: #000000;">29 abril 2003. <i>El mètode Grönholm</i>. Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona. </span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;"><span style="color: #000000;">Novembre 2003. <i>Dakota</i>. Teatro Juan Bravo, Segòvia; gener 2004. Teatro Albéniz, Madrid.</span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;"><span style="color: #000000;">15 setembre 2004. <i>El método Grönholm</i>. Teatro Marquina, Madrid. </span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;"><span style="color: #000000;">15 setembre 2004. <i>El mètode Grönholm</i>. Teatre Poliorama, Barcelona. </span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;"><span style="color: #000000;">26 desembre 2005. <i>Paradís</i>. Teatre Condal, Barcelona. Premi Butaca (temporada 2004-2005).</span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;"><span style="color: #000000;">23 octubre 2006. <i>Carnaval</i>.</span><span style="color: #000000;"> Teatre Romea, Barcelona. </span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;"><span style="color: #000000;">27 març 2008. <i>Carnaval</i>. Teatro Bellas Artes, Madrid. </span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;"><span style="color: #000000;">12 novembre 2008. <i>Cancun</i>. Teatre Borràs, Barcelona. </span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;"><span style="color: #000000;">13 gener 2011.<i> Fuga</i>. Teatro Alcázar, Madrid.</span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;"><span style="color: #000000;">29 juny 2011. <i>Burundanga</i>. Teatro Maravillas, Madrid. </span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;"><span style="color: #000000;">23 novembre 2011. <i>Burundanga</i>. Sala la Planeta, Girona.</span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;"><span style="color: #000000;">28 novembre 2011. <i>El crèdit.</i> Sala la Planeta, Girona. Torneig de Dramatúrgia Catalana.</span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;"><span style="color: #000000;">12 gener 2012. <i>Burundanga</i>. Sala Flyhard, Barcelona.</span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;"><span style="color: #000000;">14 abril 2012. <i>Burundanga</i>. La Villarroel, Barcelona. </span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;"><span style="color: #000000;">19 setembre 2013.<i> El crèdit</i>. La Villarroel, Barcelona. Premi Ceres (2014).</span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;"><span style="color: #000000;">27 setembre 2013. <i>El crédito</i>. Teatro Maravillas, Madrid.</span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;"><span style="color: #000000;">3 octubre 2014. <i>Cancún</i>. Teatro Infanta Isabel, Madrid.</span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;"><span style="color: #000000;">12 novembre 2014. <i>Polònia: el musical</i>. Teatre Poliorama, Barcelona.</span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;"><span style="color: #000000;">2 abril 2015. <i>Dakota</i>. Teatro Lara, Madrid.</span></p> | |
| dc.local.publicacions | <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;"><i>Dakota</i>. Barcelona: Institut del Teatre; Diputació de Barcelona, 1996.</p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;"><i>Paraules encadenades</i>. València: Edicions 3 i 4, 1996.</p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;"><i>Cap nen sense joguina. </i>Revista <i>Escena, </i>1999.</p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;"><i>El mètode Grönholm</i>. Barcelona: Proa, 2006.</p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;"><i>Carnaval</i>. Barcelona: Proa, 2006.</p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;"><i>Sis comèdies</i>. Barcelona: Edicions 62, 2010.</p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;"><i>El crèdit</i>. Barcelona: Edicions 62, 2014 (Labutxaca).</p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;"> </p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;">Traduccions publicades:</p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;">Al castellà:</p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;"><span lang="es-ES"><i>Dakota</i></span><span lang="es-ES">. Madrid: Fundación SGAE, 1999. </span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;"><span lang="es-ES"><i>Palabras encadenadas</i></span><span lang="es-ES">. Madrid: ADE, 1999. </span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;"><span lang="es-ES"><i>El método Grönholm</i></span><span lang="es-ES">. Madrid: Fundación SGAE, 2006. </span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;"><span lang="es-ES"><i>Carnaval</i></span><span lang="es-ES">. Madrid: Fundación SGAE, 2008. </span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;"><span lang="es-ES"><i>El crédito</i></span><span lang="es-ES">. Madrid: Antígona, 2013.</span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;"><span lang="es-ES"><i>Cancún</i></span><span lang="es-ES">. Madrid: Antígona, 2014. </span></p> <p lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;"> </p> <p lang="it-IT" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;">A l'italià</p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;"><span style="color: #333333;"><i><span style="background: #ffffff none repeat scroll 0% 0%;">Il Metodo Grönholm e altre eccezioni</span></i></span><span style="color: #333333;"><span style="background: #ffffff none repeat scroll 0% 0%;">. Milà: Gran Via, 2008 (trad. de Laura Bernardini, Davide Carnevali i Enrico Ianniello).</span></span><span style="color: #333333;"><span style="background: #ffffff none repeat scroll 0% 0%;"> </span></span></p> <p lang="it-IT" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;"> </p> <p lang="it-IT" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;">A l'hongarès</p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;"><span style="color: #333333;"><i><span style="background: #ffffff none repeat scroll 0% 0%;">A Grönholm-módszer, Váltságdij, Burundanga</span></i></span><span style="color: #333333;"><span style="background: #ffffff none repeat scroll 0% 0%;"> </span></span><span style="color: #333333;"><span style="background: #ffffff none repeat scroll 0% 0%;">[</span></span><span style="color: #333333;"><i><span style="background: #ffffff none repeat scroll 0% 0%;">El mètode Grönholm<i>,</i> Carnaval<i>,</i> Burundanga</span></i></span><span style="color: #333333;"><span style="background: #ffffff none repeat scroll 0% 0%;">]. A: Belbel; Sergi; Galceran, Jordi.</span></span><span style="color: #333333;"><span style="background: #ffffff none repeat scroll 0% 0%;"> </span></span><span style="color: #333333;"><i><span style="background: #ffffff none repeat scroll 0% 0%;">6 mai Katalán dráma</span></i></span><span style="color: #333333;"><span style="background: #ffffff none repeat scroll 0% 0%;">. Budapest: L'Harmattan, 2013 (trad. de Dóra Bakucz).</span></span><span style="color: #333333;"><span style="background: #ffffff none repeat scroll 0% 0%;"> </span></span></p> | |
| dc.peudefoto | Retrat de Jordi Galceran (creative commons) | |
| dc.relation | <ul> <li style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;"><a href="http://www.cervantesvirtual.com/obra/teatre-catal-contemporani-monografia--entorn-de-lobra-de-jordi-galceran-0/"><http://www.cervantesvirtual.com/obra/teatre-catal-contemporani-monografia--entorn-de-lobra-de-jordi-galceran-0/></a></li> <li style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;"><span lang="zxx"><span style="text-decoration: underline;"><a href="http://www.crimic.paris-sorbonne.fr/site2015/wp-content/uploads/2015/10/Catalonia-16-Rollet.pdf"><http://www.revistapausa.cat/?s=llengua+i+tetare></a></span></span></li> <li style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;"><span lang="zxx"><span style="text-decoration: underline;"><a href="http://www.crimic.paris-sorbonne.fr/site2015/wp-content/uploads/2015/10/Catalonia-16-Rollet.pdf"><http://www.crimic.paris-sorbonne.fr/site2015/wp-content/uploads/2015/10/Catalonia-16-Rollet.pdf></a></span></span></li> <li style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;"><span lang="zxx"><span style="text-decoration: underline;"><a href="http://www.catalandrama.cat/autores/galceran-jordi"><http://www.catalandrama.cat/autores/galceran-jordi></a></span></span></li> <li style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;"><span lang="zxx"><span style="text-decoration: underline;"><a href="https://www.facebook.com/Jordi-Galceran-45773485268/timeline?ref=page_internal"><https://www.facebook.com/Jordi-Galceran-45773485268/timeline?ref=page_internal></a></span></span></li> <li style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;"><span lang="zxx"><span style="text-decoration: underline;"><a href="http://www.escriptors.cat/autors/galceranj/"><http://www.escriptors.cat/autors/galceranj/></a></span></span></li> <li style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;"><span lang="zxx"><span style="text-decoration: underline;"><a href="http://www.lletrescatalanes.cat/ca/index-d-autors/item/galceran-ferrer-jordi"><http://www.lletrescatalanes.cat/ca/index-d-autors/item/galceran-ferrer-jordi></a></span></span></li> </ul> | |
| dc.source | <p><span class="versaleta">Gallén</span>, Enric. «Pròleg». A: <span class="versaleta">Galceran</span>, Jordi. <i>Paraules encadenades. </i>València: 3 i 4, 1996, p. 7-15.</p> <p>— «Pròleg». A: <span class="versaleta">Galceran</span>, Jordi. <i>Sis comèdies</i><span style="font-size: 14.4px;">. Barcelona: Edicions 62, 2010, p. 9-25.</span></p> <p><span class="versaleta">Graells</span>, Guillem-Jordi. «Una comèdia de comediògraf sense complexos». A: <span class="versaleta">Galceran</span>, Jordi. <i>Dakota</i><span style="font-size: 14.4px;">. Barcelona: Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, 1996, p. 5-17.</span></p> <p><span class="versaleta">Llombart</span> Huesca, Maria (dir.). <i>Teatre català contemporani. Monografia: entorn de l'obra de Jordi Galceran</i>. Alacant: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2008.</p> <p><span class="versaleta">Riera</span>, Pere. «Una dramatúrgia desacomplexada, o l’altra cara de la moneda». <i>Pausa</i><span style="color: black; font-size: 14.4px;">, núm. 29 (2008), p. 93-110.</span></p> <p><span class="versaleta">Rollet</span>, Aymeric. «Discours de la méfiance, confiance dans le dialogue: espace, temps et discours dans <i>El mètode Grönholm».</i><span style="color: #000000;"> </span><i>Catalònia</i><span style="color: black; font-size: 14.4px;">, Université Paris-Sorbonne, núm. 16 (2015).</span></p> <p><span style="color: black; font-size: 14.4px;"><span class="versaleta">Soler</span>, Esteve. «Jordi Galceran, comediògraf». <i>Pausa</i>, núm. 29 (2008), p. 75-92.</span></p> | |
| dc.subject | Actor | |
| dc.title | Jordi Galceran Ferrer |