Teatre de Calderón (Sant Agustí)

L'any 1855 s’habilita com a teatre una sala de ball que hi havia al número 16 de la plaça de Sant Agustí Vell, a prop de la porta del primitiu convent de frares agustins. D’aspecte modest, el Teatre de Calderón neix en «un període d'intensificació del culte professat pels barcelonins a les manifestacions escèniques» (Artís). L’any 1857, després d’un tancament per ordre governativa i d’unes obres de reforma, el teatre canvia el nom pel de Teatre d’Orient.

Reformat de nou l’any 1862, Josep Artís recull referències sobre el Teatre de Calderón fins a l'any 1864. A partir d'aquesta data creu que, en el cas que no fos enderrocat, hauria deixat de funcionar com a teatre públic.

El Calderón funcionava solament els diumenges, els dies de festa i alguns dissabtes. Mesos després d'inaugurar-se, al saló de descans es feien balls anomenats «de artesanos», que duraven des de les quatre de la tarda fins a l'hora de començar la funció del vespre. Amb l'entrada al ball, prohibida «a los caballeros que no vayan con la decencia que esta sala tiene acreditada», hi anava comprès el dret de veure la comèdia, gairebé sempre representada per grups d’aficionats (Artís).
La manca de decòrum dels concurrents als saraus del Calderón i els repetits avalots que tenien lloc a la sala portaren l'alcaldia a decretar la clausura del local, que a desgrat de tenir «la decencia acreditada» estigué suspès durant un bon espai de temps. En reobrir després de la suspensió governativa, adoptà el nom ja esmentat: Teatro de Oriente.