Patrícia Pardo Pescador

Vista senzilla d'ítem
dc.coverage(Alaquàs, 1975 - )
dc.creatorIsabel Marcillas Piquer
dc.date.accessioned2026-01-14T15:37:38Z
dc.date.issued2018
dc.description<p class="p1"><span class="s1">Es va formar en la tècnica clown amb Sergi Claramunt i va estudiar a l'Escola Municipal de Teatre d'Aldaia. Juntament amb Lluna Albert i Gemma Tabernes, fa fundar la companyia Nas Teatre (1995). Des de l'any 2007 és directora escènica i clown de la companyia de circ contemporani Patrícia Pardo, amb la qual ha actuat a diversos països d’</span>Amèrica Llatina, Europa i Austràlia. Ha escrit peces per a diferents companyies i ha estat guionista de websèries com <i>Archibald in València</i> i de ficcions televisades com <i>Autoindefinits</i>, <i>Maniàtics</i> o <i>Evolució</i><span class="s1">. Així mateix ha estat professora d’escriptura dramàtica.</span></p>
dc.description<p class="p1">La dramatúrgia de Patrícia Pardo es caracteritza per abordar els temes tractats des de l’estètica de la subversió; una subversió que li permet rebel·lar-se contra els estereotips imposats i contra injustícies comunament acceptades o ignorades per la desídia social. La dramaturga valenciana s’interessa principalment per temàtiques que propicien la reflexió sobre la identitat de l’individu i, també, per la crítica a la classe política. Sovint, enfoca les reflexions des de la ironia o l’absurd, per tal d’aconseguir la pertorbació en el públic lector/espectador. La producció de Pardo aborda tant les problemàtiques individuals com les col·lectives, tot i que, en aquest últim cas, les qüestions politicosocials adquireixen habitualment un enfocament de caràcter local.</p>
dc.identifier2868
dc.identifier.urihttps://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2752
dc.local.estrena<p>(Fins a 2020)</p> <p><span class="s2"><i>Perenne (Institut Valencià de Cultura). </i>Teatre Rialto, 2020. València.</span></p> <p><span class="s5"><i>Presoners (Albena Teatre). </i></span><span class="s2">Monestir de Sant Miquel dels Reis, 2020. València.</span></p> <p><span class="s2"><i>Spoiler Alert</i>. La Lola Boreal, 2019. La Rambleta, València.</span></p> <p><span class="s2"><i>La vaca que riu</i>. Cia. Patrícia Pardo, 2018. Espacio Inestable, València.</span></p> <p><span class="s2"><i>Els nostres. </i>Institut Valencià de Cultura i Diputació de València, 2018. Teatre Principal, València.</span></p> <p><span class="s2"><i>Les solidàries</i>. Atiro Hecho, 2017. Espacio Inestable, València.</span></p> <p><span class="s2"><i>Cul Kombat</i>. Cia. Patrícia Pardo, 2015. Espacio Inestable, València.</span></p> <p><span class="s2"><i>La exiliada, la negra, la puta, el caracol y la mística</i>. Teatro de lo Inestable, 2014. Espacio Inestable, València.</span></p> <p><span class="s5"><i>Contemporani</i>. ESAD, 2014.  </span><span class="s7">Auditori Alfons Roig de la Universitat de BBAA de València.</span></p> <p><span class="s2"><i>El fandango de Marx.</i> Cia. Patrícia Pardo, 2014. Sala Ultramar, València.</span></p> <p><span class="s2"><i>Valèntia</i>. VEUS Autors Valencians de Teatre, 2012. Espacio Inestable, València.</span></p> <p><span class="s2"><i>Fer-li l’amor al despropòsit</i>. Cia. Patrícia Pardo, 2012. II Festival Cabanyal Íntim, casa del carrer Sant Pere, 83, València.</span></p> <p><span class="s2"><i>Retaule de l’abandó</i>. Cia. Eva Zapico, 2011. Carme Teatre, València.</span></p> <p><span class="s2"><i>Ètica, tattoos i saldos</i>. Cia. Patrícia Pardo, 2011. Sporting Club Russafa. I Festival Russafa Escènica.</span></p> <p><span class="s2"><i>Zero Responsables</i>. Professió valenciana, 2010.  Sala Matilde Salvador, València.</span></p> <p><span class="s2"><i>Comissura</i>. Cia. Patrícia Pardo, 2010. TAMA, Aldaia.</span></p> <p><span class="s2"><i>Confesiones de siete mujeres pecando solas.</i> Bramant Teatre, 2010.</span></p> <p><span class="s2"><i>T’espere baix</i>. Combinats, 2008. TAMA, Aldaia.</span></p> <p><span class="s2"><i>Construyendo a Verónica</i>. Bramant Teatre, 2006. Festival VEO, València.</span></p> <p><span class="s2"><i>A pedazos</i>. Copia Izquierda, 2004. Teatro de los Manantiales, València.</span></p> <p><span class="s2"><i>Estem tan bronzejats que fem una mica de fàstic</i> (ESAD, 2003). Teatro de los Manantiales, València.</span></p> <p><span class="s2"><i>Dies d’ensalada</i>. GTUV, 2001. Sala Matilde Salvador, València.</span></p> <p><span class="s2"><i>Amors impossibles</i>. Nas Teatre, 2001. Teatre del Mercat, Aldaia.</span></p>
dc.local.publicacions<p><span class="s2"><span class="versaleta">Pardo</span>, P.; <span class="versaleta">Sáez</span>, G. <i>Bardagarassar. </i>València: Comissura Edicions, 2019.</span></p> <p><span class="s2"><span class="versaleta">Ardoy</span>, J.; <span class="versaleta">Martínez</span>, N.; <span class="versaleta">Belmonte</span>, D.; <span class="versaleta">Francachela</span>, T.; <span class="versaleta">Pardo</span>, P.; <span class="versaleta">Urieta</span>, A.; <span class="versaleta">Verdugo</span>, A.<i> Dramatúrgies subversives: Saturnalia; La onironauta. Un viaje entre el sueño y la vigilia; Menú desgusto-acción</i> i<i> Peccata minuta; La vaca que riu; Guerra; A-normal o la oveja errante. </i>València: Red Escena, 2019.</span></p> <p><span class="s2"><span class="versaleta">Cobo</span>, A.; <span class="versaleta">González</span>, C.; <span class="versaleta">Hernández</span>, E.; <span class="versaleta">Pardo</span>, P.; <span class="versaleta">Po Poy</span></span>;<span class="s2"> <span class="versaleta">Sáez</span>, G.; <span class="versaleta">Sebastian</span>, C. <i>Patrícia Pardo. Obra escogida (1996-2017).</i> València: Comissura Edicions, 2019.</span></p> <p><span class="s2"><span class="versaleta">Cornelles</span>, J.; <span class="versaleta">Disla</span>, J.; <span class="versaleta">Gomar</span>, J.; <span class="versaleta">Montalbán Kroebel</span>, P.; <span class="versaleta">Ochoa</span>, G.; <span class="versaleta">Pardo</span>, P.; <span class="versaleta">Zarzoso</span>, P. <i>Zero Responsables. </i>Bizkaia: Artezblai, 2018.</span></p> <p><span class="s2"><span class="versaleta">Pardo</span>, P. <i>Patrícia Pardo. Obra escollida (1996-2017).</i> València: Comissura Edicions, 2017.</span></p> <p><span class="s2"><span class="versaleta">Pardo</span>, P.<i> Aristòtil ha mort, El meu nom és Maria José Guisado. El fandango de Marx. Ací!, Les solidàries.</i> Barcelona: RE&amp;MA 12, 2017.</span> (Col·lecció Off Cartell; 27)</p> <p><span class="s2"><span class="versaleta">Cornelles</span>, J.; <span class="versaleta">Disla</span>, J.; <span class="versaleta">Jornet</span>, A.; <span class="versaleta">Pardo</span>, P.; <span class="versaleta">Policarpo</span>, J.; <span class="versaleta">Ramos</span>, J. <i>Construyendo a</i> <i>V</i><i>erónica. </i>València: 2007. (Textos en escena; 7)</span></p> <p><span class="s2"><span class="versaleta">Disla</span>, J.; <span class="versaleta">Jornet</span>, A.; <span class="versaleta">Pardo</span>, P. <i>Estamos tan bronceados que damos un poco de asco.</i> València: Universitat de València, 2004.</span></p> <p><span class="s2"><span class="versaleta">Disla</span>, J.; <span class="versaleta">Pardo</span>, P.; <span class="versaleta">Picó</span>, J.; <span class="versaleta">Puchades</span>, J.; <span class="versaleta">Sánchez-Velasco</span>, A. <i>Dies d’ensalada. </i>València:  Universitat de València, 2001.</span></p>
dc.peudefotoPrograma de mà de Cul kombat de cia Patricia Pardo. Font: Escena digital de Catalunya
dc.relation<p class="p1"><a href="http://www.patriciapardo.es">Web de Patrícia Pardo</a></p> <p class="p1"><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Patr%C3%ADcia_Pardo">Patrícia Pardo a la Viquipèdia</a></p>
dc.source<p><span class="s2"><span class="versaleta">Boluda Gimeno</span>, C. <i>Creació escènica a València avui.</i> <i>Feminismes, memòria, migracions i classes. </i>València: L’Estiba Cultural, 2019, p. 238-285</span></p> <p><span class="s2"><span class="versaleta">Marcillas</span>, I. «<a href="https://canal.uned.es/video/5a6f4947b1111f4b1c8b460f?track_id=5a6f4947b1111f4b1c8b4612">Sexo y género en el teatro de Patrícia Pardo: Cul Kombat</a>». A: <span class="versaleta">Romera Castillo</span>, José (coord.). <a href="https://dialnet.unirioja.es/servlet/libro?codigo=705444"><i>Teatro y marginalismo(s) por sexo, raza e ideología en los inicios del siglo XXI</i></a>. Madrid: Verbum, 2017, p. 389-400.</span></p> <p><span class="s2"><span class="versaleta">Marcillas</span>, Isabel. «La dramatúrgia de Patrícia Pardo: una estètica perifèrica». A: <span class="versaleta">Badosa</span>, Cristina; <span class="versaleta">Bernardó</span>, Domènec (ed.). <i>El teatre català a</i> <i>les perifèries</i>. Perpinyà: Premses Universitàries de Perpinyà, 2016, p. 109–119.</span></p> <p><span class="s2"><span class="versaleta">Martínez Montesinos</span>, V. «El cant obrer de Patrícia Pardo»<i>.</i> <i>Afán de Plan, Revista Cultural de València</i></span> (2015).</p> <p><span class="s2"><span class="versaleta">Requena</span>, I<i>.</i> «<a href="http://conlaa.com/culo-culo-culo/?output=pdf">Culo, culo, culo</a>». <i>Revista con la A</i></span>, núm. 46 (2016), p. 1-3.</p> <p><span class="s2"><span class="versaleta">Rosselló</span>, R. X. «<a href="http://www.romanistik.uni-freiburg.de/pusch/zfk/31/19_Rossello.pdf">L’autoria teatral valenciana del segle XXI: la consolidació de noves</a> veus». <i>Zeitschrift für Katalanistik – Revista d’Estudis Catalans</i></span>, núm. 31 (2018), p. 313-343.</p> <p><span class="s2"><span class="versaleta">Rosselló</span>, R. X. «Más allá de la interpretación». <i>Telón de fondo. Revista de teoría y crítica teatral</i></span>,<i> </i>núm. 19 (2014), p. 83-107.</p>
dc.subjectDramaturga, guionista, directora escènica i actriu
dc.titlePatrícia Pardo Pescador

Col·leccions

Biografies

Copyright © 2026 Institut del Teatre | Tots els drets reservats | Avís legal