Tramuntana tremens

Òpera minimalista propera al moviment hàppening, en què, malgrat tot, tot està calculat i no hi ha lloc per a la improvisació. L'obra es pot definir com un concert coral a capella, interpretat pel Cor de València, que a més de cantar, va haver d'actuar, fer mímica, fer acrobàcies o ballar...

L'obra reverteix la relació entre els cantants i el director, que participa en l'espectacle, dirigint i també cantant.

Tramuntana tremens es compon d'una successió de dotze seqüències que segueixen la força de la música, i amb múltiples combinacions vocals que alternen, proveïdes des de l'ària de la solista fins als tutti. El seu ritme i els canvis persistents fan que l'espectador se sorprengui constantment, i també que es diverteixi, ja que el sentit de l'humor és present en l'obra, com passa sovint amb les altres obres de Carles Santos.

Tot en l'obra gira entorn el fet musical. Des del text fins a la coreografia, el vestuari o la il·luminació. El treball coreogràfic va ser a càrrec de Gracel Meneu i s'adequa a la perfecció a la música. El vestuari va ser dissenyat per M. Elena Roque, i la il·luminació va ser a càrrec d'Eric Teunis, i tots dos elements ressalten l'expressivitat de l'espectacle.

Cal destacar la participació del mateix Carles Santos en l'espectacle, on cantava, ballava i actuava amb la resta de cantants.

L’obra va suposar l'inici del compositor com a creador escènic total, en la qual revertia els rols de director i cor, i la seva relació amb l’escenari.

Tramuntana tremens és una de les obres més importants de Carles Santos, i també de les més representades. A més del Mercat de les flors de Barcelona, on es va estrenar el 1989, l'any següent, el 1990, també es va representar al Teatre Principal de València,  a l'onzena Muestra de Teatro de Valladolid i a l'Internationales Sommer Theater Festival d'Hamburg. El 1991 es va representar a Les Allumes, al Théâtre Graslin de Nantes i a diverses ciutats dels Països Baixos, com ara a l'Satdsschouwburg d'Herllen, el d'Eindhoven, al Cultureel Centrum de Vest, a Alkmaar; al Twentse Schouwburg d'Enschede, a l'Stadsschouwburg d'Amsterdam i al de Groningen, al Rotterdamse Schouwburg, de Rotterman; a l'Stadsschouwburg d'Arnhem, al Cultureel Centrum de Maaspoort, a Venlo, al Casino d'Hertogenbosch, a l'Stadsschouwburg d'Utrecht, a l'Stadsschouwburg Concordia de Breda i, a França, a l'Art Rock Grand Théâtre du CAC de Saint Brieuc. El 1992 es va representar a Dinamarca, a l'Arhus Fetuge i, a França, al Théâtre Odeon de París.