Victoria Szpunberg
| dc.coverage | (Buenos Aires, Argentina, 1973 - ) | |
| dc.creator | Isabel Marcillas Piquer | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:38:16Z | |
| dc.date.issued | 2020 | |
| dc.description | <p style="text-align: justify;">Amb avi de procedència jueva i pares argentins, nascuts a Buenos Aires i exiliats al Masnou (el Maresme), fugint del cop d’estat del 1976, les vivències familiars han marcat bona part de la producció de la dramaturga catalanoargentina. Es va donar a conèixer l’any 1998 amb l’obra <i>Entre aquí y allá</i> <i>(Lo que dura un paseo)</i> que va ser accèssit al Premi Maria Teresa León; aquesta mateixa peça va ser seleccionada pel Royal Court de Londres (Residència internacional del 2000) i estrenada a la RESAD de Madrid l’any 2000, així com al Here Festival de Nova York el 2002. A hores d’ara, a més de professora de dramatúrgia a l’Institut del Teatre i a l’Escola Superior de Coreografia de Barcelona, compta amb una prolífica trajectòria com a dramaturga.</p> | |
| dc.description | <p style="text-align: justify;">Altament polifacètica, la seva obra ha estat qualificada com a inclassificable justament en aquest sentit. Szpunberg escriu peces de teatre i fa dramatúrgies, però també col·labora en companyies de dansa i projectes socials que li permeten abraçar les temàtiques i les formes espectaculars més variades. Potser, una de les temàtiques amb més impacte que han tractat els seus textos és el de l’exili i la memòria de la dictadura argentina, a partir de la trilogia <i>El meu avi no va anar a Cuba</i> (2008), <i>La marca preferida de las hermanas Clausman</i> (2008) i <i>La memoria de una Ludisia</i> (peça radiofònica, 2008), on investiga al voltant de les limitacions del llenguatge per expressar circumstàncies de dolor extrem.</p> <p style="text-align: justify;">En <i>Amor mundi</i>, la seva darrera obra publicada fins al 2019, l’autora s’aproxima a problemàtiques de caire més quotidià, com és el cas de l’assetjament escolar i els dilemes morals que ocasiona en aquells docents que en són testimoni.</p> | |
| dc.identifier | 2709 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2894 | |
| dc.local.estrena | <p>27 maig 2019. <i>The Speaking Machine.</i> Compagnia Ragli. Primavera dei Teatri, Castrovillari (Itàlia).</p> <p>Abril 2018. <i>Balena blava</i>, monodrama per a actriu i orquestra. Teatre Nacional de Catalunya.</p> <p>28 maig 2017. <i>Lucis et umbrae</i>. Direcció Xavier Martínez. Producció TNC i Sergi Buka. Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya.</p> <p>15 octubre 2016. <i>La font de la joventut</i>. Direcció Ivan Morales. Temporada Alta. Girona.</p> <p>12 setembre 2016. <i>La meva il·lusió és canviar la història (dixit)</i>. Direcció Àlex Rigola.Teatre Lliure. Barcelona. De Damasc a Idomeni.</p> <p>2017<i>. Un lloc segur</i>. Temporada Alta. Girona. Cicle Llibràlegs.</p> <p>2015<i>. Skená</i>. Festival de Calli. Colombia.</p> <p>7 juny 2015. <i>L’onzena plaga</i>. Direcció David Selvas. Cia. La Brutal. Teatre Lliure. Barcelona. Cicle Tot pels diners.</p> <p>3 octubre 2014. <i>Naciste vos</i>. Teatro Metropolitano. Medellín.</p> <p>9 juliol 2013. <i>Joves extraordinaris</i>. Direcció Glòria Balañá. Teatre Grec. Festival Grec. Barcelona.</p> <p>27 octubre 2012. <i>Boys don’t cry</i>. Direcció Glòria Balañá. Teatre Lliure. Festival Grec.</p> <p>1 abril 2012. <i>Desperta bruixeta</i>. Companyia Clownx Teatre. Teatre de Salt. Girona.</p> <p>4 juliol 2012. <i>De Carmen</i>. Autoria Maria Rovira. Dramatúrgia Victoria Szpunberg. Direcció Maria Rovira. Teatre Grec. Festival Grec.</p> <p>1 octubre 2011. <i>L’any que ve serà millor</i>. Autoria Victoria Szpunberg, Càrol López, Marta Buchaca i Mecè Sarrias. Direcció Mercè Vila Godoy. Teatre Villarroel Barcelona.</p> <p>4 desembre 2011. <i>KDM X AKBA PTÓ</i>. Direcció Marta G. Otín. Teatre de Ponent de Granollers. Barcelona.</p> <p>22 abril 2010. <i>La marca preferida de las hermanas Clausman</i>. Direcció glòria Balañà. Teatre Tantarantana. Barcelona.</p> <p>2 juliol 2008. <i>El meu avi no va anar a Cuba</i>. Direcció Victoria Szpunberg. Sala Bonnemaison. Festival Grec de Barcelona.</p> <p>13 desembre 2007. <i>La màquina de parlar</i>. Direcció Victoria Szpunberg. Sala Beckett. Barcelona. Cicle de Teatre Català Contemporani.</p> <p>3 març 2006. <i>Miniatures violentes</i>. Direcció Victoria Szpunberg. Companyia de Postgraduats del Galliner-Mentidera Teatre. Teatre Municipal de Girona.</p> <p>26 març 2006. <i>Quan tanco els ulls</i>. Director Padilla. IES Arquitecte M. Raspall (Cardedeu).</p> <p>7 juliol 2004. <i>Esthetic Paradise</i>. Direcció Càrol López. Sala Beckett. Festival Grec. Barcelona.</p> <p>12 febrer 2003<i>. L’aparador</i>. Direcció Toni Casares. Sala Tallers. Programa T-6. Teatre Nacional de Catalunya,</p> <p>17 octubre 2003. <i>La mujer cansada</i>. Direcció Glòria Balañá i Ginnette Muñoz-Rocha. Marató de monòlegs de l’AAT. Mercat de les Flors. Barcelona.</p> <ol start="2002"> <li><i>Manuelita ¿Adónde vas?</i> L’Espai. Barcelona.</li> <li><i>1-2-3</i>-<i>Cielo</i>. Textos Julio Cortázar. Dramatúrgia Victoria Szpunberg. Festival Internacional de Sitges. Barcelona.</li> </ol> | |
| dc.local.publicacions | <p>2019. <i>Amor mundi</i>. Barcelona: Biblioteca Sala Becket: Re&ma12.</p> <p>2018. <i>Victoria Szpunbeg (2004-2018)</i>. Tarragona: Arola.</p> <p>2017. <i>Boys don’t cry</i>. A: <span class="versaleta">Diversos autors</span>. <i>Dramaturgia catalana contemporánea</i>. Vol. II. Barcelona: Institut del Teatre.</p> <p>2013. <i>Boys don’t cry</i> (publicat conjuntament amb <span class="versaleta">Sunyer</span>, M. <i>Safira</i>). Barcelona: Re&ma12, (Col·lecció Off Cartell; 14)</p> <p>2011. <i>La machine à parler</i> (publicat conjuntament amb Cunillé, Lluïsa, <i>Barcelone, paysage d’ombres</i>). Editions de l'Amandier.</p> <p>2008<i>. Teatre radiofònic</i> (publicació d’autors diversos). Barcelona: Re&ma12. (Col·lecció Off Cartell; 3)</p> <p>2007<i>. Quan tanco els ulls. </i>A: <span class="versaleta">Diversos autors</span>.<i> Teatre als instituts</i>. Barcelona: Re&ma12, p. 51-71. (Col·lecció Off Cartell; 2)</p> <p>2007. <i>La màquina de parlar</i> (publicat conjuntamente amb Mestres, A., <i>Odola</i>). Barcelona: Re&ma12. (Col·lecció En Cartell; 21)</p> <p>2007. <i>La banyera</i>, dins AADD, <i>Dramatúrgies breus per a intèrprets ideals</i>. Barcelona: AADPC, (Col·lecció teatre-Entreacte; 71)</p> <p>2004. <i>Esthetic Paradise</i> (publicat conjuntament amb Andreu Carandell, <i>A-dicció</i>). Barcelona: Re&ma12. Col. (Col·lecció En Cartell; 9)</p> <p>2003. <i>L’aparador</i> (publicat conjuntament amb <span class="versaleta">Nolla</span>, E. <i>Àrea privada de caça</i> i <span class="versaleta">Galceran</span>, J. <i>El mètode Grönholm</i>). Barcelona: Proa.</p> <p>2003. <i>La mujer cansada</i>. A: <span class="versaleta">Diversos autors</span>. <i>Monòlegs. Vint monòlegs d’autors catalans contemporanis</i>. Barcelona: AADPC, p. 99-107. (Col·lecció Teatre-Entreacte; 47)</p> <p>1999. <i>Entre aquí y allá y lo que dura un paseo</i>. Asociación de Directores de Escena de Teatro. (Col·lecció Literatura Dramática Iberoamericana)</p> | |
| dc.peudefoto | 27 octubre 2012. Boys don’t cry. Direcció Glòria Balañá. Teatre Lliure. Festival Grec.. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.relation | <p>Fitxes de Victoria Szpunberg a la Sala Beckett i a Contexto Teatral:</p> <p><<a href="https://www.salabeckett.cat/residencia/victoria-szpunberg/">https://www.salabeckett.cat/residencia/victoria-szpunberg/</a>>. [Consulta: 20 novembre 2019].</p> <p><<a href="https://www.contextoteatral.es/victoriaszpunberg.html">https://www.contextoteatral.es/victoriaszpunberg.html</a>>. [Consulta: 20 novembre 2019].</p> | |
| dc.source | <p><span class="versaleta">Marcillas</span>, Isabel. «Exilio y memoria de la dictadura argentina en la obra de Victoria Szpunberg». A: <span class="versaleta">Aracil</span>, B.; <span class="versaleta">Ferris</span>, J.L.; <span class="versaleta">Ruiz</span>, M. <i>América Latina y Europa. Espacios compartidos en el teatro contemporáneo.</i> Madrid: Visor Libros, 2015, p. 251-262.</p> <p><span class="versaleta">Puig Taulé</span>, Oriol. «Victòria Szpunberg, la dramaturga inclassificable». <i>Núvol</i>, (30 maig 2018). <<a href="https://www.nuvol.com/teatre-i-dansa/victoria-szpunberg-la-dramaturga-inclassificable-53431">https://www.nuvol.com/teatre-i-dansa/victoria-szpunberg-la-dramaturga-inclassificable-53431</a>>. [Consulta: 20 novembre 2019].</p> <p><span class="versaleta">Rodríguez-Solás</span>, David. «Dramaturgas del siglo <span class="versaleta">XXI</span>». <i>Don Galán, Mujer y teatro en la España del</i> siglo <span class="versaleta"><i>XXI</i>.</span> (2018). Monogràfic. <<a href="http://teatro.es/contenidos/donGalan/donGalanNum8/pagina.php?vol=8&doc=1_3">http://teatro.es/contenidos/donGalan/donGalanNum8/pagina.php?vol=8&doc=1_3</a>>. [Consulta: 20 novembre 2019].</p> | |
| dc.subject | Dramaturga. Llicenciada en Dramatúrgia i Direcció a l’Institut del Teatre de Barcelona i Màster en Estudis Teatrals de la Universitat Autònoma de Barcelona | |
| dc.title | Victoria Szpunberg |