Antoni Fargas

Es formà, com a violinista i compositor, a Barcelona, on va participar activament en la vida musical de la ciutat. El 1844 fundà la Societat Filharmònica, que va dirigir fins a 1854 i que el 1845 va acollir la visita del compositor i pianista Franz Liszt, el qual va oferir sis concerts a la capital catalana. Director d'orquestra i animador cultural, el 1850 va fundar el Centre Filharmònic. Exercí la crítica musical des de 1838 fins a 1841, abans d'iniciar les seves col·laboracions fixes al Diario de Barcelona des de 1845 i fins a l'any de la seva mort, creant un model pioner en el món de la crítica a Catalunya, especialment centrada en les ressenyes operístiques de teatres com el Principal (Santa Creu) i el Gran Teatre del Liceu. Col·laborà en diferents publicacions, i publicà, entre altres obres, Diccionario de música (1852), Biografías de los músicos más distinguidos de todos los países (1866), Influencia de la música en la sociedad (1885) i Utilidad de la música (1878). Defensor de l'òpera italiana, va mantenir una polèmica encesa amb Joaquim Marsillach, introductor de l'obra de Richard Wagner a Barcelona.

Pioner de la crítica musical a Barcelona i dinamitzador de la vida musical a la capital catalana.