El retaule del flautista
| dc.contributor.author | Jordi Teixidor | |
| dc.creator | Àlex Broch | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-13T16:03:15Z | |
| dc.date.issued | 2017 | |
| dc.description | <p>El retaule del flautista, obra que l'any 1968 va guanyar el premi Josep M. de Sagarra, és una farsa i sàtira política sobre el caciquisme i la corrupció municipal, així com una crítica al poder polític, eclesiàstic i militar. L'obra se situa a l'edat mitjana i en una Centreeuropa d'àmbit germànic. L'extensió d'una plaga de rates en un barri humil d'un poble enfronta els vilatans amb l'Ajuntament. En no afectar els seus habitatges ni interessos, els regidors no acullen la queixa popular. Els gremis d'apotecaris i manyans ofereixen una solució que els beneficia econòmicament, però que és molt costosa ens els pressupostos municipals. Després d'una acció de Hans i Frida, narradors de l'obra, l'extensió de la plaga arriba a tots els barris i perjudica els interessos econòmics dels regidors, per la qual cosa tant ells com el batlle se senten, ara sí, implicats en la necessària solució del problema. El consell municipal acorda sol·licitar un emprèstit que carregarà sobre el pressupost municipal. Recollint la tradició d'un conte popular, el flautista d'Hamelin es presenta com a solució, atès que amb la seva música podria alliberar el poble de la plaga a un preu molt mòdic. Aquesta solució troba, però, l'oposició dels gremis, que veuen perillar el seu negoci, i també la de l'Esglèsia que, aliada amb els gremis, acusa el flautista de ser un bruixot i d'estar sota la influència del dimoni. Davant l'acció de l'Església i els gremis, el burgmaestre, que optava per la solució més econòmica per tal de guanyar-se el poble i vetllar per la seva reelecció, es veu impotent i ha de restablir per la força l'ordre a Pimburg. El flautista ha de fugir i amb la seva fugida ja no hi ha cap impediment ni oposició per aplicar la solució que proposen els gremis. En el moment de distribuir les rateres, els barris que seran més afavorits en la campanya de desratització seran els habitats pels regidors i els representants dels gremis, els quals, a l'inici i en no ser afectats, s'oposaven a qualsevol intervenció municipal. Els menys afavorits seran els barris populars on s'havia iniciat la plaga, la queixa i la revolta. Les despeses de l'emprèstit municipal necessari per fer front a la compra de rateres serà, tot i afavorir més i millor els barris benestants i els gremis, igual per a tothom i carregarà com a càrrega i herència feixuga sobre l'economia municipal.</p> | |
| dc.description | <p>El retaule del flautista és la millor representació i mostra del teatre èpic i brechtià en català. En la seva arquitectura dramàtica conflueixen les principals característiques formals que Brecht establí en la configuració del teatre èpic, entre les quals, en l'àmbit formal, uns narradors que presenten l'acció al públic i que, en tot moment, recorden aquest acte de representació mentre el discurs narratiu queda contrapuntejat per unes intervencions cantades i musicades que ajuden a la distanciació del públic davant la situació i acció que es narra i s'explica. En l'àmbit ideològic, la pedagogia del text mostra amb tota claredat com el funcionament del mecanisme de la corrupció ateny i persegueix el bé personal i privat abans que el bé comú. La reposició de l'obra l'any 1971 al Teatre Capsa de Barcelona convertí l'obra en la de major èxit de públic de tota la història del teatre independent.</p> | |
| dc.identifier | 1373 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/242 | |
| dc.local.estrena | 31 gener 1970, Teatre de l'Aliança del Poble Nou | |
| dc.peudefoto | Cartell d'El retaule del flautista. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.publisher | Barcelona: Edicions 62, 1970 | |
| dc.source | <p><span class="small-caps">Ballús</span>, Carme. «Estudi preliminar». A: <span class="small-caps">Teixidor</span>, Jordi. <i>El retaule del flautista</i>. Barcelona: Edicions 62, 2008, p. 11-56.</p> <p><span class="small-caps">Bataller</span>, Salvador. «Introducción». A: <span class="small-caps">Teixidor</span>, Jordi. <i>El retablo del flautista</i>. Alzira: Algar, 2012, p. 9-110.</p> <p><span class="small-caps">Broch</span>, Àlex. «L'obra dramàtica de Jordi Teixidor». A: <i>Forma i idea en la literatura</i> <i>contemporània</i>. Barcelona: Edicions 62, 1993, p. 167-191.</p> <p><span class="small-caps">Melendres</span>, Jaume. «Pròleg». A: <span class="small-caps">Teixidor</span>, Jordi. <i>El retaule del flautista</i>. Barcelona: Edicions 62, 1996, p. V-XXIX.</p> | |
| dc.title | El retaule del flautista |