El rei Pepet

Obra que pren la forma d'una rondalla teatralitzada i en vers. Es distribueix en tres actes, formats per un pròleg i sis quadres, i s'hi explica la història de Pepet, un jove pastor que de nin fou abandonat per un cavaller i criat per uns carboners i que amb vint anys acaba essent rei. Pepet viu una vida feliç i idíl·lica com a pastor fins que apareix el cavaller que l'abandonà i li revela la seva veritable personalitat. El protagonista, aleshores, abandona la vida al camp per assumir el càrrec reial. Pepet es deixa dur per la idiosincràsia de la vida de la cort, la qual decideix que la guerra vagi endavant i li imposa un matrimoni de conveniència, sense amor. El seu amic Lluc li fa veure, però, que el càrrec reial li ha fet perdre la personalitat. És aleshores que el rei decideix dialogar amb l'enemic, i els cortesans, que estan en contra d'aquest diàleg, planegen un cop d'estat. El poble es revolta contra aquesta noblesa i Pepet pensa que si ha estat cridat a ser rei ha estat per construir una nova societat, els fonaments de la qual siguin la germanor, l'amor, la igualtat, etc.

Aquest text, el darrer que va escriure Pere Capellà, pertany a la tercera etapa de la seva producció dramàtica, caracteritzada per un simbolisme creixent. De fet, l'argument i els personatges que se'ns presenten són metafòrics o simbòlics. Així, els pagesos i la vida al camp representen la bondat, la pau, etc., enfront dels cortesans, que simbolitzen el poder, la violència, l'egoisme… La reacció del rei Pepet quan s'adona que s'ha deixat dur pels mecanismes del poder és en realitat una bona mostra dels ideals que Capellà transmet en la majoria de les seves obres: la necessitat de transformar la societat per tal que sigui més justa i fraternal.