Ariadna Gil i Giner
| dc.coverage | Barcelona, 23-1-1969 | |
| dc.coverage.spatial | Catalunya | |
| dc.creator | Isabel Marcillas-Piquer | |
| dc.date.accessioned | 2026-04-14T13:57:10Z | |
| dc.date.issued | 2025 | |
| dc.description | <p>Filla de l’advocat i activista polític August Gil i Matamala, és actriu de teatre, cinema i televisió. Va estudiar a l’Institut del Teatre de Barcelona, on es va graduar en Art Dramàtic; també va estudiar cant, dansa i violí. De ben jove, l’any 1985, va debutar en el cinema, en el film de Bigas Luna <i>Lola</i>. El seu gran paper com a actriu cinematogràfica li va arribar de la mà d’Emilio Martínez Lázaro en el film <i>Amo tu cama rica </i>(1992), amb qui va tornar a treballar posteriorment en <i>Los peores años de nuestra vida</i> (1994). Va estar casada amb Fernando Trueba, que la va dirigir en <i>Belle époque</i> (1992) i en <i>El embrujo de Shanghai </i>(2001). Ha estat coneguda també per <i>El laberinto del fauno</i> (2006) i <i>Alatriste</i> (2006).</p><p>Ha realitzat més d’una trentena de pel·lícules i ha estat premiada en diverses ocasions. La seva interpretació en <i>Soldados de Salamina</i> (2003) va ser guardonada amb el premi a la Millor Actriu per part de l’Associació de Cronistes de l’Espectacle de Nova York. Va rebre reconeixements en els Festivals de Buenos Aires, L'Havana i Viña del Mar per la pel·lícula <i>Nueces para el amor </i>(2000). En el Festival Internacional de Cine de Valladolid va ser premiada com a Millor Actriu per <i>Lágrimas negras </i>(1998), de Ricardo Franco. Així mateix, la seva interpretació en <i>Malena es un nombre de tango</i> (1996) li va valdre el premi a la Millor Actuació Femenina en el Festival de Cartagena de Indias. El Goya a la Millor Actriu i el Premi Sant Jordi i Fotogramas de plata li van ser concedits per <i>Belle époque.</i></p><p>Amb caràcter internacional, ha participat també en les cintes franceses <i>Don Juan</i> (1998, Jacques Weber) i <i>Jet Set</i> (2000, Fabien Onteniente); en les angleses <i>Talk of Angels</i> (1998, Nick Hamm) i <i>Camera obscura</i> (2000, Hamlet Sarkissian), i en les argentines <i>El lado oscuro del corazón 2 </i>(2001, Eliseo Subiela) i en la ja esmentada <i>Nueces para el amor</i> (2001, Alberto Lecchi). Altres treballs internacionals són <i>Sola contigo</i> (2013), del director argentí Alberto Lecchi; <i>El niño que huele a pez </i>(2012) de la directora mexicana Analeine Cal y Mayor; i <i>Appaloosa</i> (2008), dirigida per l’actor americà Ed Harris.</p><p>Ha actuat en sèries de televisió com ara <i>Arnau</i> (1999), <i>Cuéntame cómo pasó</i> (2014) o <i>Aquí en la tierra </i>(2018), entre d’altres.</p><p>Pel que fa a l’àmbit teatral, tot i que durant els primers temps de la seva carrera com a actriu Ariadna Gil va estar principalment dedicada a la interpretació cinematogràfica, en els darrers anys sembla inclinada a donar més pes a l’activitat damunt les taules d’un escenari. En aquest sentit, ha interpretat diversos personatges vinculats a històries esdevingudes ja clàssiques, com ara la Jane Eyre d’Emily Brontë o, més recentment, l’Anna Karènina de Tolstoi, en ambdues ocasions dirigida per Carme Portaceli. <i>Anna Karènina </i>ha estat portada als escenaris de Brussel·les, Zagreb, París i Amsterdam. </p> | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2950 | |
| dc.local.estrena | <p>2024<i>. Anna Karènina</i>, de Lev Tolstoi. Direcció: Carme Portaceli. Adaptació Carme Portaceli i Anna Maria Ricart. Producció: Teatre Nacional de Catalunya.</p><p>2020<i>. Todavía hay alguien en el bosque / Encara hi ha algú al bosc</i>, d’Anna Maria Ricart. Direcció: Joan Arqué Solà. Producció: Cultura i conflicte. Teatre de l’Aurora.</p><p>2019. <i>El dolor</i>, de Marguerite Duras. Direcció: Lourdes Barba. Producció: Teatre Nacional de Catalunya.</p><p>2017. <i>Jane Eyre una autobiografia</i>, de Charlotte Brontë. Direcció: Carmen Portaceli. Producció: Teatre Lliure.</p><p>2017. <i>Vania</i>, d’A. Txékhov. Producció: Heartbreak Hotel; Temporada Alta. Festival de Tardor de Catalunya. Girona-Salt; Teatres del Canal; Titus Andrònic. Premi Butaca a la Millor Actriu.</p><p>2015. <i>Amor & Shakespeare</i>, de William Shakespeare. Direcció: Josep Maria Mestres. Producció: Anexa.</p><p>2013. <i>Los hijos de Kennedy</i>, de Robert Patrick. Direcció: Josep M. Pou. Producció: Trasgo Producciones.</p><p>2012. <i>Viejos tiempos</i>, de Harold Pinter. Direcció: Ricardo Moya. Producció: Teatro Esapñol. Sala Principal.</p><p>2011. <i>Un tranvía llamado deseo</i>, de Tennessee Williams. Director: Mario Gas. Producció: Teatro Español.</p><p>1997. La gavina / <i>La gaviota</i>, d’A. Txékhov. Direcció: Josep M. Flotats. Producció: Teatre Nacional de Catalunya.</p><p>1998. <i>Salvats</i> / <i>Salvados</i>, d’Edward Bond. Direcció: Josep M. Mestres. Producció: Zitzània Teatre. Teatre Lliure.</p><p>1991. <i>Talk Radio. Trucades a mitjanit</i>, d’Eric Bogosian. Producció: Companyia Juanjo Puigcorbé.</p><p>1991. <i>Negroni de Ginebra</i>, de Maria Antònia Oliver. Producció Zitzània Teatre.</p> | |
| dc.source | <p>«Ariadna Gil i Giner». <i>Enciclopèdia Catalana</i>. <a href="https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/ariadna-gil-i-giner">https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/ariadna-gil-i-giner</a></p><p><span class="small-caps" style="font-variant:small-caps;">Camps</span>, Magí. «Ariadna Gil es Anna Karénina en el TNC». <i>La Vanguardia</i> (22 novembre 2024). <a href="https://www.lavanguardia.com/cultura/teatro/20241122/10126775/ariadna-gil-anna-karenina-tnc.html">https://www.lavanguardia.com/cultura/teatro/20241122/10126775/ariadna-gil-anna-karenina-tnc.html</a></p><p><span class="small-caps" style="font-variant:small-caps;">Hernández</span>, Antonio. «Jane Eyre. Entrevista a Ariadna Gil & Abel Folk». <i>Voragine TV</i> (4 octubre 2018). <a href="https://www.youtube.com/watch?v=6xwmJAtpdxo&t=363s">https://www.youtube.com/watch?v=6xwmJAtpdxo&t=363s</a> </p> | |
| dc.subject | Actriu | |
| dc.title | Ariadna Gil i Giner |