Joan Baixas i Arias
| dc.coverage | (Barcelona, 1946 - ) | |
| dc.creator | Jordi Auseller i Roquet | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:36:47Z | |
| dc.date.issued | 2017 | |
| dc.description | <p>Director d'escena, pintor i fill d'una generació i d'una nissaga d'artistes catalans centrada en l'Acadèmia Baixas (1891). És conegut per la seva producció de teatre visual, en què barreja la pintura amb titelles, màscares, robots i projeccions d'imatges. </p> | |
| dc.description | <p>El 1964 funda la companyia El Vaixell Blanc, on dirigeix i interpreta espectacles de poesia d'autors catalans. El 1967 crea, conjuntament amb Teresa Calafell (1943-2000) del coŀlectiu de mim i pantomina Els Rodamón, el grup titellaire Putxineŀlis Claca i n'esdevé el director. Baixas hi escenifica i interpreta una quinzena d'espectacles, amb els quals la parella arriba a ser un grup capdavanter i innovador, juntament amb Titelles Garibaldis (Àngel Forner i Lali Surós), en l'anomenat Moviment de Titellaires Independents al llarg dels anys setanta del segle <span class="small-caps">XX</span>. Aquests grups són continuadors de la tradició titellaire catalana (Juli Pi, Ezequiel Vigués <i>Didó</i>, la família Anglès, etc.), que enriqueixen a partir de la utilització d'un ampli ventall de matèries plàstiques fins al moment inèdites i recursos tècnics nous (manipulació a la vista del públic, introducció d'objectes manipulats com a titelles, etc.), evolucionant des del format de titelles més clàssic fins a espectacles de caràcter més pròpiament teatral. En el cas de Baixas i Calafell, el seu treball vol aprofundir anteriors experiències amb titelles fetes per pintors com Paul Klee o alguns membres de la Bauhaus.</p> <p>Després d'un començament basat en espectacles de titelles i teatre de carrer, Putxineŀlis Claca (ara amb el nom de Teatre de la Claca) aconsegueix una gran repercussió internacional gràcies, especialment, a <i>Mori el Merma</i> (1978), una recreació de la peça teatral d'Alfred Jarry <i>Ubu roi</i>, amb màscares, ninots i decorats pintats per Joan Miró, que ofereix un tractament obertament grotesc del franquisme, el dictador i els seus dirigents. Amb aquest espectacle (estrenat el 7 de març al Teatre Principal de Ciutat de Mallorca i presentat el 7 de juny al Gran Teatre del Liceu de Barcelona), la companyia viatja per tot el món i actua en tot tipus d'espais, des del carrer i centres populars fins a llocs tan emblemàtics com el Centre Pompidou de París, la Sydney Opera House o el Lincoln Center de Nova York, així com als principals escenaris de l'avantguarda del moment com els Riverside Studios de Londres. També actua en petits teatres de poble, i en alguna ocasió fins i tot en sessions adreçades al públic jove.</p> <p>En els anys següents, La Claca s'especialitza en teatre visual com a confluència entre les arts plàstiques i escèniques, i treballa amb una vintena de pintors, entre els quals destaquen noms com els de Joan Pere Viladecans, Antonio Saura i Roberto-Sebastian Matta. D'aquestes col·laboracions sorgeixen, respectivament, els muntatges <i>La caixa de les sorpreses</i>, <i>Peixos abissals</i> (1983) i <i>Laberint (El quid de Don Qui?)</i> (1986).</p> <p>Anteriorment, el 1973 Baixas funda el Festival Internacional de Teatre Visual i de Titelles de Barcelona, que dirigeix en diverses ocasions, i participa en la creació del Departament de Titelles i Marionetes de l'Institut del Teatre de Barcelona. D'aleshores ençà inicia una intensa labor pedagògica, que també desenvolupa en altres escoles i centres internacionals, com el Rose Bruford College de Londres.</p> <p>L'any 1989 La Claca es dissol i Baixas inicia una trajectòria individual. A partir de llavors es dedica més intensament a la investigació pictòrica i teatral, i crea obres en què estableix un diàleg directe entre la pintura i el teatre mitjançant el seu cos, el dels intèrprets que l'acompanyen i els mateixos ninots o personatges gegants que ell mateix construeix. Entre les més destacades hi ha <i>Arbre tremolant</i> (1992), segons un text original de Carles Hac Mor, i <i>Terra</i>, que ha girat pel circuit nacional i internacional en diferents versions (<i>Terra prenyada</i>, 1996; <i>La música pintada</i>, 1999; <i>Dopamina suite</i>, 2003). En aquestes obres, la pintura cerca un espai d'expansió i moviment que troba a la mateixa escena, on els colors es barregen a manera de llenç, bé sobre els mateixos personatges creats o bé sobre pantalles semitransparents que deixen entreveure l'acció. El 2006 Baixas recupera l'esperit dels personatges que La Claca i Joan Miró van crear el 1978 i presenta una nova versió del seu polèmic espectacle <i>Mori el Merma</i>. El muntatge, ara en format de teatre de carrer amb cercavila i música en directe i amb el títol <i>Merma nomormai</i>, s'estrena a la Tate Modern de Londres. Darrerament ha presentat els espectacles <i>Oh! la, la, la marionnette</i> (2015) i <i>Daurrodó</i> (2016), en què Baixas s'inspira en l'univers de l'artista brasiler Cildo Meireles.</p> <p>Al llarg de la seva trajectòria, Baixas ha col·laborat en la direcció artística d'espectacles de Lluís Pasqual (<i>5 Lorcas 5</i>, 1986) i de companyies com Els Joglars i Circus Oz. També ha dirigit festes i esdeveniments de públic multitudinari i ha realitzat col·laboracions esporàdiques a la televisió, la moda i la publicitat. A més, ha publicat poesia i nombrosos articles sobre la seva experiència professional.</p> | |
| dc.identifier | 2055 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2473 | |
| dc.local.publicacions | <p><span class="small-caps">Baixas</span>, Joan. <i>De fer i desfer senders de putxinel·li: diari de Putxinel·lis Claca.</i> Barcelona: Curial, 1974.</p> | |
| dc.peudefoto | Fotografies de la companyia Teatre de la Claca.. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.relation | <p><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Baixas_i_Arias">Joan Baixas a la Viquipèdia</a></p> <p><a href="https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0247186.xml">Joan Baixas a enciclopèdia.cat</a></p> <p><a href="http://www.titeresante.es/miembros-asociados/joan-baixas/">Joan Baixas a Titeresante</a></p> <p><a href="http://www.putxinelli.cat/membres-associats/joan-baixas/">Joan Baixas a <i>Putxinel·li</i></a></p> <p><a href="https://wepa.unima.org/es/joan-baixas/">Joan Baixas a la World Encyclopedia of Puppetry Arts</a></p> <p><a href="https://vimeo.com/358272645">Espectacle <i>5 Lorcas 5 </i>(1986)</a></p> | |
| dc.source | <p><span class="small-caps">Barbany</span>, Damià. «Titelles ninot amb el toc de Joan Miró». <i>Putxinel·li</i> (1 maig 2012). <<a href="http://www.putxinelli.cat/2012/05/01/titelles-ninot-amb-el-toc-de-joan-miro/.">http://www.putxinelli.cat/2012/05/01/titelles-ninot-amb-el-toc-de-joan-miro</a>></p> <p><span class="small-caps">Jané</span>, Jordi. <i>Les arts escèniques a Catalunya</i>. Barcelona: Cercle de Lectors: Galaxia Gutenberg, 2001.</p> <p><span class="small-caps">Martín</span>, Josep A. <i>El teatre de titelles a Catalunya: aproximació i diccionari històric</i>. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1998.</p> <p><span class="small-caps">Rumbau</span>, Toni «Joan Baixas: una vida de titellaire». <i>Putxinel·li</i> (15 juny 2012). <<a href="http://www.putxinelli.cat/2012/06/15/joan-baixas-un-vida-de-titellaire/.">http://www.putxinelli.cat/2012/06/15/joan-baixas-un-vida-de-titellaire</a>></p> | |
| dc.subject | Director, escenògraf i intèrpret | |
| dc.title | Joan Baixas i Arias |